dilluns, 28 de desembre del 2020

SORTIDES DE PRIMAVERA I DE TARDOR


Foto de grup (no hi som tots) a "Lo Parrisal". Sortida de Primavera del 2013

“ESCAPADES” DE CAP DE SETMANA: 

SORTIDES DE PRIMAVERA I DE TARDOR 

Les sortides o excursions al camp i a la natura han estat, des de sempre, un important component del nostre tarannà com a grup o colla d’amics i amigues. Així, pocs mesos desprès de la nostra reconstitució del febrer de 2009, el cap de setmana del 16, 17 i 18 d’octubre d’aquell mateix any, organitzarem la Primera Sortida de Tardor a les comarques del Montsant i el Priorat. Pocs dies desprès, el 12 de novembre, iniciarem la que seria la primera Excursió Xino-Xano: de la Garriga a El Figaró, per Sant Cristòfol de Monteugues...

I és que als ingredients bàsics de la colla, els anys que fa que ens coneixem, l’amistat i la companyonia, ens agrada afegir-hi d’altres complements com son les sortides a la muntanya o a la costa, el gaudi de la natura, l’esforç físic intentant assolir els nostres propis reptes, el riure i les animades converses, l’entaular-se per a l’esmorzar, les cerveses al final de la caminada o el dinar,... que fan que el fet de trobar-se, els qui puguin  -un cop al mes o sempre que això sigui possible-, esdevingui un objectiu esperat i desitjat.

Des de fa més de deu anys hem anat, també, organitzant -amb aquests mateixos objectius- un seguit de Sortides de cap de setmana, normalment a la primavera i a la tardor, a diferents indrets o contrades de les nostres comarques. L’organització gairebé sempre ha anat a càrrec d’algun o alguns companys coneixedors -per raons de naixença, familiars, de “segona” residencia o pel fet de -pel seu compte- haver-hi estat en alguna altra ocasió,...- de la comarca triada o zona a visitar.

Normalment les sortides Xino-Xano les fem a llocs on és relativament fàcil i còmode d’arribar-hi, en tren o cotxe. Per a poder anar a aquests altres llocs -que molts coneixíem o n’havíem sentit parlar- però que estan situats lluny dels nostres punts de residència i que per arribar-hi ja necessiten gairebé una jornada (quasi mig dia per anar-hi i un temps similar per a tornar-ne...) iniciàrem, també, aquestes Sortides de cap de setmana. 

El cert però és que, des del maig del 2017 -fa més de 3 anys-, no n’hem tornat a fer cap. En alguna reunió del COMECLOG, el “selecte” grupet de “remenadors de cireres” que es va auto-proclamar com a eterna “Junta Directiva” de la colla, s’ha apuntat i fins i tot programat al calendari anual, alguna “Sortida de Primavera o de Tardor” però el cert es que cap company/a l’ha arribat -fins avui- a organitzar.  

S’havia pensat en la Vall de Boi, a l’Alta Ribagorça, amb les seves esglésies i campanars romànics i els nombrosos i pintorescos racons envoltats d’altes muntanyes o el Collsacabra-Cabreres, a cavall de les comarques de La Garrotxa, Osona i La Selva... amb pobles i llocs per visitar força interessants i amb alguna fonda o hostal recomanable... A veure si -quan la pandèmia del covid ens ho permeti- algú o alguns s’animen a organitzar-ho !!!. Ens airejarem, en molt bona companyia (que ja ens convé...) i ajudarem als hostalers de la comarca triada a recuperar la normalitat en llurs negocis... Tant de bo ho tornem a reprendre.

Per a que en quedi constància i aquells que vulgueu ho torneu a rememorar, us resumim les diferents Trobades o Sortides de cap de setmana que fins ara hem fet:

 13 SORTIDES (de moment...) DE CAP DE SETMANA:

-       Febrer 2009. Trobada (Alt Berguedà). Hostal “Alt Llobregat” de Castellar de N’Hug. Vàrem fer tots els àpats, en regim de “pensió complerta”, al mateix hostal. Assistència 22 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2009/02/trobada-castellar-den-hug.html


-       Octubre 2009. 1ª Sortida de Tardor (Montsant-Priorat). Fonda “El Recó” de Cornudella, en regim de mitja pensió i 2 dinars als restaurants “El rebost de la Cartoixa” d’Escala Dei i “Siurana” de Siurana. Assistència 10 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2009/10/sortida-de-tardor.html


-       Maig 2010. 1ª Sortida de Primavera (La Garrotxa). Fonda “Can Finet” de Sant Feliu de Pallerols, en regim de mitja pensió i 2 dinars als restaurants “Can Prujà” de Rocabruna i a “L’Hostal del Ossos” de Batet de la Serra. Assistència 12 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2010/05/la-sortida-de-primavera-2010.html


-       Octubre 2010. 2ª Sortida de Tardor (Montsià). Hotel “Llansola” de Sant Carles de la Ràpita, en règim de mitja pensió i 2 dinars als restaurants “L’estany” d’Amposta i “Can Bunyoles” d’Alcanar. Assistència 12 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2010/11/sortida-de-tardor-2010.html


-      Juny 2011. 2ª Sortida de Primavera (Montsec). Hotel “Tarradets” de Cellers, 2 dies en règim de pensió complerta. Assistència 12 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2011/06/sortida-de-primavera-2011.html


-       Octubre 2011. 3ª Sortida de Tardor (Andorra). Hotel “Coray” Encamp.  1 dia a mitja pensió, un altre a pensió complerta i 1 dinar, fora de l'hotel, al restaurant del “Llac de Pessons”.  Assistència 16 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2011/10/cronica-de-sortida-de-tardor-2011.html


-       Maig 2012. 3ª Sortida de Primavera (Pallars Sobirà). Hotel “Riberies” Llavorsí. 2 dies a pensió complerta. Assistència 19 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2012/05/cronica-de-la-sortida-de-primavera-2012.html


-       Octubre 2012. 4ª Sortida de Tardor (El Solsonès). Hotel “Fonts del Cardener”, La Coma. 1 dia a mitja pensió, un altre a pensió complerta i 1 dinar, fora de l'hotel, al restaurant “La Cabana d’en Gelí” de Solsona. Assistència 18 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2012/10/cronica-de-la-sortida-de-tardor-2012.html.


-       Abril 2013. 4ª Sortida de Primavera (Terra Alta i Matarranya). “Hotel Miralles”, Horta de Sant Joan. 2 dies en règim de pensió complerta. Assistència 18 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2013/04/cronica-de-la-sortida-de-primavera-2013.html


-       Novembre 2013. 5ª Sortida de Tardor (La Cerdanya i El Conflent). “Hotel Roca” Alp. 2 dies en règim de pensió complerta. Assistència 22 persones. En aquesta sortida llogarem per a fer, d’una manera més ordenada i conjunta, les excursions pel Conflent un microbús. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2013/11/cronica-de-la-sortida-de-tardor.html


-       Maig 2014. 5ª Sortida de Primavera (Alt Empordà i Rosselló). Hostal “La Quadra” Maçanet de Cabrenys. 2 dies a mitja pensió i 2 dinars als restaurantsAu Remp’ Arts” d’Elna i el “Ca La Paquita” del Port de la Selva.  Assistència 16 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2014/05/cronica-de-la-sortida-de-primavera-2014.html




-       Octubre 2015. 6ª Sortida de Tardor (Alt Camp, Conca de Barberà i l’Urgell). “Ruta del Cister”: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges  Hostatgeria del Monestir de Vallbona de les Monges en règim d’un dia de pensió complerta i un dinar al restaurant “El Call” de Montblanc. Assistència 20 persones. Crònica:

https://clanosgris.blogspot.com/2015/11/cronica-de-la-sortida-de-tardor-2015.html


-       Maig 2017. 6ª Sortida de Primavera (Alt Urgell). “Hotel Dom” i el seu restaurant “La Vall” d’Organyà. 2 dies en règim de mitja pensió i 2 dinars als restaurants “Cal Borda” de Montanissell i “Tahussà” de Coll de Nargó. Assistència 16 persones. Crònica de la sortida:

https://clanosgris.blogspot.com/2017/05/sortida-de-primavera-2017.html


A veure si, quan les limitacions de la pandèmia ens ho permeti, tornem a reprendre’n el fil... !!! De moment ens tindrem d’anar conformant en recordar i rememorar les que, fins ara, hem fet... Qui no es conforma és perquè no vol... (ara m’adono que aquesta expressió, darrerament, l’estic repetint molt... disculpeu).

Una sentida, forta i virtual abraçada !!!

 

dimarts, 22 de desembre del 2020

UN NOU LLIBRE SOBRE ESCOLTISME


(Foto Facebook.com/fernando.hathi)


UN NOU I DOCUMENTAT LLIBRE SOBRE ESCOLTISME

Per aquells i aquelles interessats en la temàtica escolta, acaba d’editar-se un nou i documentat llibre que aporta molta informació sobre aquest moviment i, en especial, sobre el seu fundador.

Es tracta de “EL ESCULTISMO DE BADEN POWELL. Una invitación al juego escultista a traves de una colección” d’en Fernando Avelino Rodriguez Mier. (ISBN: 978-84-09-22680-1).


Detall d'unes pàgines
(Foto Facebook.com/fernando.hathi)


El llibre te un pròleg de l’historiador de l’escoltisme espanyol i generós col·laborador en algunes de les recerques que -sobre els Exploradores i les Guies- hem anat publicant en aquest Blog, en José Maria López Lacárcel -"Jaguar"-.

En López Lacárcel, en un breu comentari a la seva pàgina de Facebook, ha dit sobre aquesta obra: “... Es el mejor libro sobre escultismo que he leido en los últimos años és, sencillamente, un trabajo de esos que dices ¡ Ole ! y que aporta un sinfín de conocimientos sobre Baden Powell que muy pocos hemos tenido la oportunidad de leer...”

En el següent enllaç hi podeu veure un vídeo promocional del llibre:

https://www.facebook.com/fernando.hathi/videos/10224772183995133

Pensem que, per aquells i aquelles a qui el tema interessi, pot ser un molt bon regal (o auto-regal) per aquestes festes i, amb la seva lectura, ajudar a fer passar la melangia que portem arrossegant gairebé tot aquest any.

Ha estat editat -després de més de 10 anys d'investigació per diversos arxius d'arreu del món- pel seu propi autor, el metge oftalmòleg resident a Figueres, Fernando Avelino Rodríguez Mier -scout, fill i net de scouts- d'aquí que al llibre s'hi reculli i mostri una col·lecció, de més de 120 anys, de peces, objectes i referencies escoltistes.

Tot un luxe de llibre...

És una obra de gran format (240 x 170 mm), de 680 pàgines amb moltíssimes il·lustracions a tot color i fotografies. Editada en paper de qualitat i enquadernació amb plecs relligats, és tot un luxe de llibre.

El llibre quan era, encara, a l'impremta
 (Foto Facebook.com/fernando.hathi)

El cost del llibre és de 49 euros + 8 euros més, per despeses de transport, si voleu que us l'enviïn al vostre domicili fora de Figueres. Podeu demanar-lo a la llibreria "La Ploma", carrer la Rutlla, 5 de FIGUERES, correu electrònic llibreria-laploma@hotmail.com

Detall d'unes pàgines.
(Foto Facebook.com/fernando.hathi)


Per les seves característiques, exclusivitat, qualitat d'edició i tirada, és un llibre relativament car, certament -tot i que això és relatiu doncs son molts els llibres, sense la qualitat d'edició ni el gran nombre d'il·lustracions d'aquest, el preu dels quals volta el 25 euros...-. Amb tot no em negareu que, de tant en tant, ens mereixem un "premi" o "alegria" que, alhora, ens ompli de nous coneixements, vivències i satisfaccions.

Si és el cas, bona lectura (i ja ens direu -si pot ser, en un comentari en aquesta mateixa entrada- que us ha semblat).

Molta salut i BONES FESTES !!!

Una forta (i virtual) abraçada.


 

divendres, 11 de desembre del 2020

Un Escolta amb "batxe" de Histrió

ELS NOSTRES ARTISTES SEMPRE ENDAVANT


Un cop més es demostra que la formació de caràcter que vàrem rebre en l'escoltisme, entre d'altres influències de joventut deixen empremta en les nostre vides.

El nostre company Walter ens fa saber que presenta una obra a la Sala Fènix. Recordareu que en Walter ja era molt bo en les nostres nits de "Foc de Camp", el que potser no recordareu tant és que Walter lluïa en la seva màniga un "batxe", que dèiem nosaltres (badge en anglès), és a dir una insígnia que el reconeixia com a histrió. 


Joc d’aparences i contrastos

 Walter Cots

 Programació extra:

 Dilluns 07/14/21 de desembre

 Entrada entre 8 i 16€

 Durada de l’espectacle: Una hora

Sala Fènix / c. de la Riereta, 31/ T. 93 441 3467  www.salafenix.com/

fenix@salafenix.com


Sinopsi

l’ànima d’aquest espectacle neix de la voluntad de contrastar diferents poemes de diferents poetes:

Raúl González Tuñon, Joan Salvat Papaseit, Josep Palau Fabre, Nicanor Parra, Daniel Verdejo, Dolors Miquel, Pepe Rubianes, Enric Cots, Rafael Alberti, i també relats literaris de Nikolai Gogol i Isabel Clara Simó, units per a un mateix fil: les aparences, és a dir, allò que aparentment sembla una cosa però en realitat n’és un altre.

Aquest espectacle es caracteritza per la personalització de cada poema. La acurada i excel·lent interpretació d’en Walter Cots li confereix a cada interpretació un registre particular que realça l’expressivitat de cada vers i de cada paraula. Més que recitar, en aquesta ocasió predomina l’atmosfera escènica que es desprèn de l’esperit de cada poema.

Poetes actuals, alguns ja ens han deixat, diferents estils, diferents sensibilitats: L’ànima de l’espectacle, la voluntat de contrastar diferents poemes, de diferents poetes, així com, amb diversos relats, tots ells units però, per una mateixa línia comuna: les aparences.

L’espectacle defuig de qualsevol tic, de qualsevol recital rapsòdic.  


Fitxa artística

Interpretació i selecció de textos:  Walter Cots

Ajudant de direcció: Gino Oromí

Poemes i relats literaris de:

JOAN SALVAT PAPASEIT

ISABEL CLARA SIMÓ

NICANOR PARRA

RAFAEL ALBERTI

JOSEP PALAU FABRE

PEPE RUBIANES

NIKOLAI GOGOL

ENRIC COTS

DOLORS MIQUEL

DANIEL VERDEJO

ENRIC COTS

DOLORS MIQUEL

DANIEL VERDEJO

RAÚL GONZÁLEZ TUÑÓN

 

Producció Executiva: Noucinematògraf Napoleón

 

* Atents Colla. No frisàveu per retrobar-nos?

Doncs aquí tenim una oportunitat. Cal fer esment de que els productors de la obra garanteixen la rigorosa observació de les normes anti Covid. Per tant la renovació de l'aire en la sala serà seguint l'establert per les autoritats. Abrigueu-vos.


dissabte, 5 de desembre del 2020

COSES QUE DESCOBRIM (O PER DESCOBRIR) EN TEMPS DE SEMICONFINAMENT...

 

Papallona Atalanta una de les moltes que habiten els nostres parcs

A BARCELONA CONVIVIM AMB 532 ESPECIES D’ANIMALS ASILVESTRATS I AMB 1.500 VARIETATS D’ARBRES I PLANTES

Segons diuen des del mateix Ajuntament, “...una ciutat més verda i naturalitzada, on tothom pugui gaudir del contacte amb els elements naturals a prop de casa, permet assolir una millor qualitat de vida. Els espais verds urbans aporten valors essencials per a la ciutat, alhora que potencien la biodiversitat i la resiliència davant de reptes emergents com el canvi climàtic...”

L’Ajuntament de Barcelona ha documentat que a la ciutat on hi habiten la gran majoria dels de la nostra colla -sense comptar-hi, clar, els humans, ni els animals domèstics- hi convivim amb un total de 532 especies d’animals. Entre aquests hi trobem ratpenats, eriçons, papallones, porcs senglars, esquirols, granotes, serps, musaranyes, diverses varietats de ratolins i 169 especies d’ocells. També s’han identificat i documentat 1.500 varietats de plantes i arbres.

Araucària al Teatre Grec


Tota aquesta informació la podeu veure, amb detall, a l’ Atles de biodiversitat de Barcelona:

https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona

L’Atles de biodiversitat de Barcelona és l’eina que ens ajuda a visualitzar una part important d'informació sobre aquests espais. És un mapa de la ciutat de Barcelona, dividit en els 73 barris, que permet conèixer les diferents espècies d’arbres, plantes, ocells, papallones o animals vertebrats entre altres, de manera independent o conjunta.

De cada espècie en poden conèixer el nom científic i el comú, veure’n una petita descripció i en alguns casos fotografies o il·lustracions. A més d’aprofundir en cadascuna d’aquestes capes, podem explorar la interrelació de totes elles i conèixer el nombre total d’espècies que hi ha a cada barri si les mantenim totes actives.

Així podem saber, per exemple, que:

D’arbres s’hi recullen més de 200.000 exemplars, de més de 441 espècies, que hi ha als nostres carrers i als parcs. Es poden seleccionar un per un. També hi apareixen els arbres catalogats com a arbres d’interès local.

Eucaliptus comú

Grup de desmais

Eritria als jardins del Teatre Grec

Cartell informatiu del roure monumental de la Font del Racó

Castanyer

Bellaombra

Arbre de l'amor o de Judes

De plantes n’hi ha identificades 1.191 espècies que es poden trobar als parcs, jardins, places i a les parcel·les verdes municipals. Són arbustos, plantes enfiladisses, entapissats o algunes herbàcies (excepte les gespes i plantes de temporada).

Sobre els ocells podem veure quins ocells nidifiquen a la ciutat -n’han identificat 83 especies- a partir d’un estudi que els classifica segons quadrats UTM (Universal Transverse Mercator).

Rossinyol

Cotorra de pit gris

Tórtora turca

Mallerenga blava

Una dada sorprenent és que s’hi han localitzat 39 espècies de papallones detectades a partir d’un inventari realitzat en determinats parcs. Les dades es van recopilar entre els anys 2.015 i el 2.019 a partir d’un projecte de ciència ciutadana fet gràcies al treball de voluntaris i a la col·laboració de les institucions de referència. Això ens permet saber, per exemple, que als parcs de Barcelona s’han doblat els exemplars de papallones vistes, aquest any, respecte al passat 2019.


Papallona Blanca de la col

Papallona Blaveta dels pèsols

Papallona Bruna del bosc

Papallona Merlet comú

Papallona Aurora

Hi podem localitzar, així mateix, entre els animals vertebrats, més de 30 espècies de mamífers, amfibis i rèptils que es troben habitualment als espais verds.

Granota comú

Porcs senglars

Serp blanca

Esquirol vermell 


A l’Atles s’hi recullen també basses naturalitzades amb 52 especies vegetals i animals identificades.

Parot cuanegra

Jonc d'estany

Basa o estany dins d'un parc 

Granota verda

 Lotus de la Índia

Boga petita

I, així mateix, 28 comunitats vegetals definides com un grup de plantes reunides en un mateix indret on es donen unes condicions específiques del medi que fa que aquesta comunitat s’organitzi d’una manera precisa en l’espai i en el temps: pinedes, bardissars, canyers, ginestars, pedreres, prats oberts, garrigues i matollars, etc.

Detall d'una pineda

Roquissar

Pineda al Parc del Castell de l'Oreneta


Tota la informació que hi ha en aquest Atles es posa a disposició de la ciutadania en format descarregable, amb l’objectiu de compartir aquest coneixement i facilitar-ne noves aplicacions.

Us animen a que hi entreu i hi descobriu bona part de la riquesa natural que hi ha (i a vegades amaga) la nostra ciutat.

En certa manera la presència i convivència, a Barcelona, de tots aquests animalons és sorprenent... No ho veieu així ?

Que us sembla si, a falta de poder fer -per les limitacions que ens imposa el control de la pandèmia- caminades per les nostres valls i muntanyes, en muntéssim alguna passejada -sense sortir del terme municipal- per anar descobrint aquesta fauna i flora urbana ?.

A veure si algú s’anima a organitzar alguna sortida; encara que tinguem (com ja feien els “maquis”) de fer l’”exploració” o “acció” repartits -sense superar el nombre màxim de membres autoritzat per l’autoritat competent- en diferents “cèl·lules” o grupets.  

Anem-ho pensant... (malauradament, penso que tindrem temps per a fer-ho) i a veure que, finalment, en surt.

Mentre ho fem (o no), rebeu una virtual abraçada i, sobretot, cuideu-vos molt !!!


PS.- Sense sortir del terme municipal de Barcelona, tenim un munt de parcs on podem efectuar alguna o moltes d'aquestes passejades naturalistes. Sense pretendre ser exhaustiu, aquí en teniu una relació: 

A la Muntanya de Montjuic:

·         Jardí Botànic.- Carrer Doctor Font I Quer, s/n.

Jardí, inaugurat l'any 1999, amb flora internacional escollida per viure en clima mediterrani, amb vistes sobre el mar i la ciutat.

·         Jardí Botànic Històric.- Av. dels Muntanyans, 26.

És un jardí botànic creat en la dècada de 1930 per Pius Font i Quer i situat al sector de la Foixarda de la muntanya de Montjuïc en dos clots creats per antigues pedreres. Enmig hi ha el Mas de l'antic Jardí Botànic.

·         Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer.- Avinguda Miramar, 30

Zona verda petita, situada a la zona compresa entre el funicular de Montjuïc i els Jardins de Joan Brossa. Amb senderes diverses plantes de flors, fonts i vistes sobre el port.

·         Jardins del Teatre Grec.- Passeig de Santa Madrona, 38

Aquests jardins, que van néixer com a roserar, són un dels espais verds que es van crear a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Una antiga pedrera va permetre construir-hi un amfiteatre, que cada estiu és l’escenari de moltes de les representacions del Festival Grec de Barcelona. És un lloc assolellat, amb parterres geomètrics, pèrgoles i terrasses, des d’on es pot contemplar la muntanya enjardinada i la ciutat.

·         Jardins Joan Brossa.- Plaça de Dante.

Parc i jardins tranquils amb monuments i senderes que porten a la part més alta, des d'on es pot contemplar la ciutat i el mar.

·         Jardins de Laribal.- Passeig de Santa Madrona, 2

És una de les perles del parc de Montjuïc i passejar per ells és una autèntica delícia. La vegetació riquíssima, juntament amb l'aigua que baixa per cascades i es llisca delicadament entre amples baranes, els bancs de rajola, les terrasses enjardinades i les placetes creen un conjunt d'excepcional bellesa. Aquest jardí és el primer roserar públic que es va crear a Barcelona, coneguda com la de la Colla de l’Arròs. És un lloc en el qual estar, per a contemplar-lo i anar descobrint els mil detalls que el configuren, amb una harmonia difícil de superar. Les vistes sobre la ciutat són especials.

·         Jardí d’Aclimatació.- Avinguda de l'Estadi, 42, 48.

Situat a la muntanya de Montjuïc, entre l'Estadi Olímpic i les Piscines Bernat Picornell. Va ser creat el 1930 per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. El seu objectiu era el de crear una zona d'especial protecció per a l'aclimatació d'espècies foranes. El nucli principal foren espècies dels cinc continents que es van portar per a l'exposició Universal del 1929.

·         Jardins de Joan Maragall.- Situats la muntanya de Montjuïc, entre l'Estadi i el Palau Nacional, envolten l'edifici del Palauet Albéniz. Disposen d'avingudes arbrades, àmplies extensions de gespa, parterres de broderie, més de 30 escultures a l'aire lliure i fonts ornamentals.

·         Jardins del Mirador.- Plaça de la Sardana, 717

Els Jardins del Mirador de l'Alcalde estan situats a la muntanya de Montjuïc aprofitant el fort pendent de la muntanya prop del castell de Montjuïc amb vistes sobre el mar. Hi ha terrasses, senderes, un estany, fonts i parterres de flors.

·         Jardins de Mossèn Costa i Llobera.- Ctra. de Miramar, 38

Jardí botànic de 6,15 hectàrees, situat en un dels vessant de la muntanya de Montjuic, que conté cactus i plantes suculentes d'arreu del món i porta el nom d'un poeta mallorquí.


Jardins de Can Mantega.- Joan Güell, 53

Aquest jardí urbà totalment remodelat, manté el seu verd tradicional, essent un petit pulmó del barri de Sants. L’espai compta amb vegetació ordenada en parterres, entre la qual destaca els arbres de fulla caduca i vistoses flors, una font ornamental nova, com la que solia distingir tradicionalment aquest espai, una àrea de jocs i una àrea d’esbarjo per a gossos, ambdues integrades en la zona verda per tot el seu contorn. Construït sobre els terrenys que anteriorment havien estat els horts de la masia del mateix nom, un dels últims espais de masies rurals dins el casc urbà de Sants, va ser inaugurat oficialment l’any 1961.

Parc del Turó de Monterols.- Carrer de Muntaner, 450

Parc tranquil en un entorn natural amb senderes ombrejades i zones de jocs infantils.

Parc de la Ciutadella.- Passeig de Picasso, 21

Parc creat a finals del segle XIX, amb zoo, llac navegable, museus ornamentats i rutes a peu per un entorn exuberant. Durant molts anys va ser l'únic parc públic de la Ciutat Comtal. Va ser traçat en els antics terrenys de la fortalesa de la Ciutadella —d'aquí el seu nom—, a imatge i semblança del jardí de Luxemburg de París.

Parc del Laberint d’Horta.- Passeig dels Castanyers, 1

Parc neoclàssic amb un laberint de xiprers, un pavelló amb terrasses, elements d'aigua i una zona de pícnic. És el jardí més antic que es conserva a la ciutat. Es troba en l'antiga finca de la família Desvalls, en un vessant de la serra de Collserola.

Parc de Cervantes.- Avinguda Diagonal, 706

Parc tranquil amb zones de gespa, vistes sobre la muntanya i un parc infantil. Té 9,15 hectàrees i es tracta d'un parc temàtic, dedicat a les roses, amb un conjunt d'uns 11 000 roserars d'unes 245 varietats distintes.

Parc del Turó del Putxet.- Carrer de Manacor, 9

Parc arbrat situat dalt d'un turó, a 178 metres d'altitud, amb un parc infantil, bancs i vistes sobre el Collserola, la ciutat i la costa.

Jardins de la Tamarita.- Passeig de Sant Gervasi, 47

Jardins públics amb murs i tanques metàl·liques que envolten una mansió burgesa amb abundant vegetació, estàtues clàssiques i fonts. Els jardins de la Tamarita són un dels pocs catalogats com a històrics de Catalunya —només n'hi ha 25— i de Barcelona.

Parc de la Creueta del Coll.- Passeig de la Mare de Déu del Coll, 77

Parc urbà amb una piscina pública gran i diverses escultures i zones de joc. El Parc fou un projecte de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, que s'inaugurà l'any 1987, aprofitant l'espai deixat per la pedrera del turó de la Creueta del Coll.

Parc de Carles I.- Av. d'Icària, 121

Parc pintoresc amb xiprers alts, extenses zones de gespa, parts pavimentades i un canal d'aigua.

Parc del Carmel.- Carretera del Carmel

El parc gira al voltant de la presència del Turó del Carmel, de 265,6 m d’alçada. Antigament era conegut com a Turó d'en Móra, i va rebre el seu nom actual del Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, construït al Segle XIX. També és conegut com la "Muntanya Pelada", per mancar de vegetació el seu cim. La part del parc corresponent a l'entrada per la Carretera del Carmel porta el nom de Jardins de Juan Ponce, en honor a Juan Ponce Perujo un veí que a través de l'Associació de Veïns del Carmel va aconseguir moltes millores per al barri. Allí es troba un casal d'avis, una àrea de jocs infantils i unes pistes de petanca. A la part central del parc hi ha l'obra d'art públic, L'ordre d'avui és el desordre de demà (1999), d'Ian Hamilton Finlay, que fa referència a una cita del revolucionari francès Louis Antoine Léon Saint-Just, escrita en catorze blocs de pedra, simulant làpides d'una necròpoli, en un conjunt d'uns 6 m2.

Parc del Guinardó.- Parc municipal des de 1910 amb pins, tipuanes (que floreixen a l'estiu), una font, boscos i cascades.

Parc Natural de la Serra de Collserola.- Ctra. de l'Església, 92

Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya

Turó Parc.- Av. de Pau Casals, 19

Parc aïllat d'1,2 hectàrees amb flors, escultures, un estany ovalat, àlbers i palmeres.

Parc del Castell de l’Oreneta.- Carrer de Montevideo, 45

Parc amb vegetació típica de boscos mediterranis, un tren de vapor en miniatura (actualment fora de servei), passejos en poni i vistes panoràmiques. Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

Parc de la Font del Racó.- Carrer de Lluís Muntades, 1

Parc, verd i frondós, una petita meravella situada a la falda de la serralada de Collserola, amagat entre els revolts de l'avinguda del Tibidabo. Amb una sortida a la plaça de l’estació inferior del funicular del Tibidabo. Es recomanable visitar el roure monumental a tocar de la plaça de la font.

Parc Torrent Maduixer.- Carrer de Josep Garí, 7

Està situat en la falda de la serra de Collserola, al costat de la Ronda de Dalt. De 4.128 m² projectat sobre la coberta del nou parc dels serveis municipals de neteja Torrent Maduixer, un edifici soterrat que centralitza els serveis de neteja viària del barri de Sant Gervasi–la Bonanova i energèticament eficient, ja que disposa d’una bomba geotèrmica, un giny que permet un alt rendiment energètic amb un consum elèctric baix. Els marges del jardí disposen d’arbres i arbustos, on destaca el verd, i la zona central presenta arbres amb flor, que esdevenen uns grans atractors de papallones i d’altres espècies.

Parc del Turó de la Rovira.- Carrer del Turó de la Rovira, 2

El Turó de la Rovira, amb 262 m d’alçària i una visió panoràmica de 360º, ha estat un espai d’ocupació sostinguda al llarg del temps, des de l’època ibèrica fins avui. Conegut popularment com "Els Búnquers del Carmel" s'eleva entre els barris del Guinardó i el Carmel. A més de tenir un atractiu indiscutible com el millor mirador de Barcelona, es tracta d'un espai de gran valor històric.