El que cal saber sobre nosaltres

Un passeig nostàlgic per les nostres cançons

divendres, 20 de febrer del 2026

NECROLÒGICA D'EN EDUARD CANDAMI

 


ENS HA DEIXAT EN EDUARD CANDAMI


Ahir, ens va deixar el bon amic i company scout EDUARD CANDAMI (Barcelona 1951). Els que seguiu aquest Blog, ben segur, sabreu de qui parlem.

En Eduard era un vell scout, d’aquells de pedra picada, i una gran persona.

Molts el coneguérem a rel de l’ «Homenatge a en Pedro Beltran» un acte, promogut per ell, per lliurar a en Beltran una medalla honorifica atorgada per la direcció dels «Scouts de España» i que, per aquells «misteris» que sovint passen i no tindrien de passar, no se li entregà en el seu moment.... En Eduard, passats els anys, quan se'n va assabentar i tingué l’oportunitat, mogué els seus contactes fins que aconseguí -el juny del 2015-, en una gran trobada de vells i antics scouts de Barcelona, lliurar el just reconeixement a qui va reiniciar -possiblement el 1953- l’escoltisme d’una organització de l’estat -els «Scouts de España»»- a Catalunya. D’això i de molts altres episodis de l’escoltisme a casa nostra, en podreu tenir coneixement entrant a la pàgina de Facebook que ell va contribuir a crear i anar «mantenint»:

https://www.facebook.com/groups/805901519516995


Moment del lliurament de la medalla honorífica a en Pedro Beltran


Assistents a la trobada d'Homenatge a Pedro Beltran

L’Eduard, entrà a l’escoltisme ben jovenet, a finals dels anys seixanta del segle passat. Formà part activa del Grup 4, «Sant Ot», i més endavant -amb la que seria la seva esposa, la Maria Rosa- fundaren, a Barcelona, el grup «Baden-Powell» el que seria el número 195 dels «Scouts de España»:

https://www.facebook.com/groups/35708536651


L'Eduard amb l'ensenya del Grup Sant Ot,
 el número 4 de Barcelona

Grup d'antics membres del Grup "B.P," 

Personalment vaig conèixer a en Eduard, l’any 2015 -fa més de deu anys- precisament a rel de l’»Homenatge a en Pedro Beltran», des de llavors, el contacte i una solida amistat s’ha anat consolidant, gairebé sempre pels nostres ideals vers el país i, sobretot, al voltant de l’escoltisme... 

Concretament «investigant» sobre la història i vicissituds de l’escoltisme -especialment de l’organització a la que vàrem pertànyer- a casa nostra. És a partir d’això que contactarem amb un tercer company, en Bernat Bertomeu, també escolta i un apassionat de la història. Plegats hem anat recopilant una mena de història de l’escoltisme a Catalunya. Ho heu pogut anar seguint, en aquest mateix Blog del Clan Os Gris: «Els Exploradores de España a Catalunya», 4 capítols que van des del 1911 al 1939 i «El Guiatge a Catalunya», 2 capítols que intenten seguir la història de les noies guies a Catalunya des del 1913 al 1938.


Tres bons companys i amics, estudiosos de l'escoltisme:
 En Pep, en Bernat i l'Eduard

També tinc present, amb molt d’afecte i emoció, la conversa que -a proposta d’en Eduard- tinguérem amb en Ferran Guimaraes (https://clanosgris.blogspot.com/search?q=Ferran+Guimaraes ) històric membre del nostre grup, el «Santissim Redemptor», i que arribà a ser un alt dirigent de l’escoltisme mundial. Amb ell revisquerem els primers anys i vells records del "renaixement" de l'escoltisme a Barcelona.


Amb vells companys al Museu Scout del Mas Guinardó.

L’Eduard, com podeu veure, era – a més d’un excel·lent i bon company i amic- un promotor i dinamitzador de tot allò que tenia que veure amb l’escoltisme que molts de nosaltres hem viscut.

No cal dir que la seva pèrdua, ens ha afectat molt a tots i totes. Ens hem quedat, sense ell, una mica més sols i, evidentment, el trobarem molt a faltar.

Descansa en pau, bon company i amic. Ben segur ens podrem retrobar, tots i totes plegats, i seguir recopilant i explicant "batalletes" a l'"Etern Campament".


El nostre més sincer condol a la família.


Si voleu donar-los, personalment el condol i acomiadar-se del nostre company, podeu acudir al tanatori de Sancho de Àvila, avui de 16.00 a 21.00hores. Sala 6.

La cerimònia d’enterrament serà demà dissabte a les 8.45.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada