CRIDA A LA 141ª SORTIDA XINO-XANO

 

Detall de l'Esquerda o Avenc de La Febró

PASSEJADA PER LES MUNTANYES DE PRADES: LA MUSSARA I

L’ «AVENC» DE LA FEBRÓ (BAIX CAMP)

Data.- Dijous 3 de juliol del 2025

Tipus d’itinerari.- Amb l’arribada de la calor ens convé anar buscant indrets frescos -i, si pot ser, amb un cert encant- on fer les nostres caminades.

Va ser, precisament, el juliol de l’any passat que vàrem anar a fer un tomb per la zona de Prades (la vila vermella, l’ermita de l’Abellera i la Roca Foradada,...), a la nostra 132ª Sortida. Molts encara ho recordem.

Ara, en aquesta ocasió -recent estrenat l’estiu-, us proposem tornar a aquest fresquet racó de les Muntanyes de Prades que és, també, el -relativament proper- lloc d'estiueig de molta gent de la zona de Tarragona que, volent fugir de la platja, s’hi enfilen.

Des de Barcelona, en cotxe, proposem anar-hi per la B-23, la E-90 i la AP-7 fins a la sortida 11, on prendrem la C-51 que porta a Vila-rodona i Valls. Passarem per Alcover i un cop allà, per la TV-7041 i TV-7045 ens anirem enfilant per les muntanyes de Prades. Un cop al Coll d’Alforja, agafarem el trencant de la T-704, direcció a La Mussara, passant per davant de l’entrada de l’antic Campament de les Milícies Universitàries de «Els Castillejos» (inaugurat el 1951, la darrera promoció s’efectuà l’any 1972 i desmantellat -pel mateix Exercit- el 2000). Una mica més enllà, arribarem al Pàrquing del Refugi de «La Mussara» -propietat de la Diputació de Tarragona-, on hi estacionarem els cotxes. La carretera, fins a La Mussara, està tallada en aquest punt.

A partir d’aquí -caminant una mica menys d’un kilòmetre- podrem visitar les runes de l’abandonat i llegendari poble de La Mussara, a 990 m d’alçada (deshabitat des del 1961), amb les restes de l'església de Sant Salvador, la seva característica bassa, les velles cases, el cementiri o el Crómlech o cromlec modern (un cercle de pedres que, alguns creuen, te propietats esotèriques, energètiques i simbòliques).

La Mussara: església de Sant Salvador i, en primer terme, la bassa

La Mussara: El Crómlech modern, una mica més avall de la bassa
(al fons de la fotografia hi podeu veure el campanar de l'església)

La proposta és fer una curta passejada, des de l’aparcament del Refugi, passant pel Coll del Pla de l’Agustenc i, un cop allà, anar fins a l’Avenc de La Febró.

Dos detalls del camí, des del Refugi fins a l'Avenc de La Febró

Aquest avenc es una impressionant esquerda, oberta prop d’un cingle, a la Serra de la Mussara. Te uns 290 metres de llargària, uns 25 o 30 metres de fondària i de 6 a 8 metres d'amplada.

Independentment dels seu interès geològic i natural -segons cita l’historiador Joan Ferraté (1924-2003)- a començament del segle XIX, aquest avenc, serví de refugi al contrabandista i conspirador liberal Josep Ferrer i Grau -àlies Agnès de Vilaplana- que s'hi amagava, hi tenia el seu magatzem i hi va viure una temporada, fugint dels carabiners i dels mossos d’esquadra. També, diuen, que el 1843 va servir de refugi, ocasional, al general Prim (en Josep Ferrer i Grau n’era el marit de la dida d’en Prim...) quan en Joan Prim i en Milans del Bosch es sublevaren, a Reus, contra el general Espartero, el regent d’Isabel II.

L’avenc -independentment dels fets històrics- és un lloc espectacular. Per la seva situació, els detalls i el recorregut:

Les impressionants parets de roca; els blocs despresos; un microclima força humit que omple de molsa gairebé tot -racons, parets i arbres-; una gran roca, encastada al mig de l’esquerda que, en un punt del recorregut, penja damunt nostre... i al final, una cova -la Cova Gran, de 12 m d’alt i 50 de circumferència, al mig de la qual hi ha una estalactita coneguda com El lleó- (aquells que hi vulguin entrar ho tindran de fer, però, amb l’ajuda d’una lot o llum frontal).

 La Cova Gran (detall de l'entrada)

El passat mes de febrer, alguns «remenadors de cireres» -organitzadors de possibles sortides- de la colla, ja varem fer una visita «d’exploració» a aquesta zona i a l’avenç (algunes de les imatges d'aquesta Crida, corresponen a aquell dia). Això ens ha permès, ara, programar-ne la sortida. Pensem doncs que, en aquesta ocasió, no ens perdrem....

Esmorzar.- Proposem esmorzar, un cop arribem a la zona de l’aparcament del Refugi de la Diputació -gairebé a tocar de La Mussara-.

Prop de l’edifici del refugi hi ha un mirador i -almenys fa temps- hi havien unes taules i bancs.

Refugi de la Diputació a tocar de La Mussara

Recorregut de la passejada.-

- Sortim de l’aparcament del Refugi de La Mussara. Travessem la carretera i prenem un camí -amb senyals grogues i blanques- que s'endinsa al bosc.

- Arribem a un pla (on sovint també hi aparquen cotxes), situat -al mig del bosc- en un petit coll, on es creuen diversos camins, som al Pla de l’Agustenc.

El Pla de l''Agustenc

- Prenem, seguint els senyals grocs i blancs, un corriol que surt per la dreta.

- Seguirem per un sender, cap a l’esquerra, que ens portarà dalt i a la mateixa vora de l’esquerda (precaució !!!).

L'"esquerda" des de dalt... precaució !!!

- El camí continua, pràcticament paral·lel i fent un lleuger descens, per dalt del cingle de l’esquerda (que tindrem a la nostra esquerra).

- Una mica més avall, el sender gira a la dreta -en direcció al poble de La Febró (que és abaix, al pla)- No el seguirem.

- Hem de prestar atenció a l’esquerra on, en un revol, hi ha un munt de pedres senyalitzant un camí que baixa cap a l’esquerda. Una mica més avall hi sol haver una altra fita, feta també amb pedres.

- Seguirem, amb precaució -especialment si el terra és moll-, el camí que ens portarà al fons de l’esquerda, que veurem continua -entre parets de roca- amunt, per la nostra esquerra: Som, de ple, dins l’esquerda o avenc de La Febró.

- Anirem seguint l’«avenc», fins al final (on hi ha la cova) i una possible sortida fins d’alt. Nosaltres, però, recomanem desfer el recorregut per dins de l’esquerda fins a tornar, de nou, al lloc per on hi hem entrat.

- El camí de tornada fins al Pla de l’Agustenc i el pàrquing on hi hem aparcat els cotxes, el farem desfent el camí d’anada.

Recorregut a peu: 5,5 km. Desnivells acumulats: +/- 70 m. Temps estimat (inclosa la visita a l’«avenc»): 2h 30’.

Dinar.- El dinar el tindrem emparaulat, a les 14h 30', al restaurant Cal Magret, carrer Fra Anselm Turmeda, 8 de MONTBLANC, tel. 623 154 700,

https://concadebarberaturisme.cat/restaurant/restaurant-cal-magret/

Tenen un menú diari amb vi, aigua i gasosa, amb l’IVA inclòs, a 18 euros. Uns dies abans, us farem saber el menú que tenen previst per al dijous 3 de juliol, per a que en triem els plats que cadascú voldrà i els hi fem saber. D’aquesta manera, ells i nosaltres, confiem tindrem un millor servei.

El restaurant al carrer Fra Anselm Turmeda, a tocar de la muralla

Detall del menjador

A l'hora dels cafès sortejarem -com ja comença a ser tradició-, entre els assistents/es, una ampolla de bon vi de la DO Terra Alta, amb l'etiqueta commemorativa de la 141ª Sortida.

El restaurant està situat dins les muralles de Montblanc. Per això recomanem estacionar els vehicles en el parquing -assenyalat amb roig- que hi ha a la Plaça de Sant Miquel propera al mateix. 

Des de l'aparcament del Refugi de La Mussara fins a Montblanc hi estimem hi ha, en els cotxes, una hora de camí. Caldrà tenir-ho en compte: Tindriem de mirar de sortir del Refugi de La Mussara, cap a Montblanc, com a més tard a les 13h.

Equip necessari.- Roba, barrets/gorres i calçat adequats a l’època i recorregut i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. I qui ho desitgi o necessiti, bastons. Porteu aigua per a la caminada i, per higiene, gel hidroalcohòlic. Qui vulgui entrar a la cova que hi ha a l’«avenc» de La Febró que pensi en portar un frontal o lot.

Lloc i hora de trobada.- Farem el viatge fins al pàrquing del Refugi de La Mussara en cotxes. Estimem que, en els cotxes, des de Barcelona fins al lloc de destí hi podem estar unes 2 hores. Tindriem doncs de mirar d'anar sortint dels respectius llocs d'origen amb prou temps per procurar arribar al voltant de les 10 del matí al parquing del Refugi de la Mussara.

Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet o el WhatsApp del grup, els qui hi anem en el propi cotxe i/o els qui compartirem vehicle. També ens aniria be saber aquells que hi acudiran, directament, des dels seus domicilis o llocs de residència.

Com gairebé sempre que anem cap el sud, per a no tenir de fer desplaçaments, poc pràctics per dins de Barcelona, molts dels cotxes -amb els companys/es que el comparteixen- quedaran previament en algun lloc on començaran, amb els vehicles, l'excursió. Ho anirem, però, concretant pel grup de WhatsApp.

Inscripcions.- Ens aniria be saber els qui vindreu abans del vespre del dilluns 30 de juny per a poder confirmar als del restaurant, el dimecres (els dilluns i dimarts tenen tancat) 2 de juliol, el nombre de comensals que serem a dinar el dijous 3 de juliol, així com el menú triat per cadascú.

Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per qualsevol altre mitjà: e-mail o el WhatsApp de la colla.

Gràcies per la vostra atenció, col·laboració i, si podeu venir, participació.

Continuem en contacte.

CRÒNICA DE LA 140ª SORTIDA XINO-XANO

 

PEL CAMÍ DE RONDA (GR-92) DES DE LA PLATJA DE SANT POL (SANT FELIU DE GUÍXOLS) FINS A LA PLATJA DE SA CONCA (PLATJA D’ARO)

Abans de les 10 del matí, anem arribant -amb els respectius cotxes- a l’Av. de Jaume I de Sant Feliu de Guíxols, pràcticament on hi ha les acolorides i conegudes casetes de fusta dels «Banys de S’Agaró» -inaugurats, amb el nom de «Banys de Sant Pol» el juliol de 1920- i el reconegut restaurant «La Taverna del Mar».

Aparquem els vehicles, a la «Zona Blava» de pagament, en unes places lliures -aquest dia i en aquesta època, n’hi havia moltes...- que trobem a tocar d’un petit bosquet de pins i plataners d’ombra: «Quant d’aquí a una estona el Sol escalfi, tindrem els cotxes a l’ombra...», diem.

Comencem la passejada.- Continuem per l’Avinguda, tot vorejant –ja a peu- una petita «rotonda». Tenim a la nostra dreta la Platja de Sant Pol i el mar i, a l’esquerra mig enfilat damunt d’un serrat, el popular «Hostal de La Gavina».

El tram del Camí de Ronda, que farem avui, passa per sota mateix d’aquest reconegut Hostal. Som al lloc conegut pel Racó de S’Agaró. El camí puja lleugerament cap el Mirador de la Punta d’en Pau, després de passar per l’anomenada Caleta del Racó, una mena de solàrium de formigó on hi solen anar aquells banyistes que fugen de les platges de sorra fina...

Pujant cap el Mirador de la Punta d'en Pau. Al fons la platja de Sant Pol.

L’esmorzar.- Un cop som al Mirador de la Punta d’en Pau, una gran balconada des d’on podem veure, en tota la seva extensió, la Platja de Sant Pol, decidim esmorzar-hi. Damunt d’un dels bancs que hi ha, hi posem les olives i la bota -amb el vi- i «anem per feina»...

Al davant i als nostres peus hi tenim un Illot rocós on s’hi ha establert una colònia de gavines. Alguna d’elles, discreta, «fa guàrdia» tot contemplant-nos des d’una de les baranes del Mirador.

Reprenem el camí.- Una mica més refets, continuem. Passem per damunt de la Cala del barco, una petita cala rocosa des d’on podem veure la Senya Blanca la primera mansió, feta construir el 1924 per en Josep Ensesa -el promotor, en aquesta zona, de la Urbanització de S’Agaró-. 

Cala del barco

Des de la Cala del barco tenim una bona visió sobre La Senya Blanca (dalt a l'esquerra) i la seva Loggia (a la dreta). Al porxos, que hi ha al Camí de Ronda uns panells n'expliquen la història del lloc. 

Panell explicatiu sobre La Senya Blanca

Des del Camí de Ronda podem veure perfectament la seva Loggia -galeria coberta d’estil italianitzant on, cada any, s’hi celebra el Festival Internacional de Música de S’Agaró-.

Detall de la Loggia 

Seguim camí enllà, pel mig d’espais naturals i d’espectaculars cases senyorials, fins que arribem a la Cala Pedrosa. Situada al final d’una llengua de mar, flanquejada per parets de roca granítica, rep aquest nom per la platja de blocs i grava que acull. A les escales que donen accés a la cala, hi podem veure l’anomenat menhir -un bloc allargat de granit, d’uns 3,2 m d’alçada visible, que data d’entre el IV i el II mil·lenni aC-. Originàriament es trobava a la Punta de Sa Conca però, entre els anys 1940 i 1950, va ser traslladat fins aquí.

El menhir a les escales de Cala Pedrosa

Final de les escales. Al fons, Cala Pedrosa

Continuem...

El camí continua, còmode, ample i pla -amb algun graó, però sense cap dificultat- fins que arribem a un lloc -una petita esplanada- amb uns panells on s’exposen els 100 anys (1924-2024) de l'existència de la «Urbanització de S’Agaró», amb especial incidència en el període en que aquests racons tingueren una especial relació amb el cine i en molts dels seus més desatacats protagonistes.

"Qui la vol comprar... ?"

Des d’aquesta «placeta» -oficialment Plaça del Mirador- tenim, també, una de les vistes més conegudes de la zona: la famosa glorieta circular situada damunt els Esculls de la Font. La combinació del color del mar, les cases senyorials, les roques, el verd dels pins i la glorieta al fons, converteixen aquest lloc en un racó d’especial bellesa.

Quan arribem a la Glorieta circular, de 8 columnes, obra de l’arquitecte Francesc Folguera, ens hi fem -com gairebé tothom... !!!- una fotografia del grup.

Prop de la «Glorieta», el maig de 2024, s’hi instal·là una estatua-monument, dedicada al promotor de la Urbanització de S’Agaró: en Josep Ensesa Gubert (1892-1981). És una escultura de bronze i a mida real que reprodueix un dels posats més característics d’en Josep Ensesa. L’obra la creà i patrocinà l’empresa catalana Benito Urban, especialitzada en disseny i fabricació d’il·luminació i mobiliari urbà. Josep Ensesa va ser un apassionat de l’arquitectura que es va formar a França, Anglaterra i a l’Escola Industrial de Terrassa per convertir-se en hereu del conglomerat d’empreses del seu pare (sembla que inicialment tenien empreses farineres), Josep Ensesa Pujades. A principis dels anys 20, Josep Ensesa Gubert, va persuadir al seu pare per a que comprés les terres que s’ubicaven entre la badia de Sant Pol i la llarga platja de Sa Conca, al nord de Sant Feliu de Guíxols. La zona no tenia nom, així que la família va decidir anomenar-la com el rierol que hi descorria, S’Agaró. La joia principal del projecte era l’Hostal de La Gavina -actualment regentat per la cinquena generació d’aquesta mateixa família-. Compromès amb l’urbanisme responsable, Josep Ensesa admirava el concepte basat en la ciutat jardí, que combinava els corrents arquitectònics del moment amb els elements del paisatge mediterrani. Va idear una sèrie de cases pensades per atreure l’interès dels que apreciaven l’art i defugien de les pràctiques especulatives del turisme. Seva és la frase “Que la cobdícia d’uns pocs no desmereixi el que és patrimoni de tots’’.

El Pi cargolat

Seguim. El camí continua, fent algunes ziga-zagues, entre la línia de la costa i algunes de les grans cases de la antiga i senyorial urbanització. Arribem a un indret interessant La Cala de Vaques, amb una llarga i serpentejant escala que baixa fins baix la pedregosa platja i embarcador.

Detall de la Cala de Vaques

Continuem per L’esquerda dels llobarros fins que arribem al final del recorregut d’avui, la visió de la Platja de Sa Conca de Platja d’Aro. Ens hi estem una estoneta -sota d’uns grans pins- contemplant el panorama, fins que decidim desfer el camí fins a Sant Feliu de Guíxols, on hem deixat els cotxes.

L'esquerda dels llobarros

La Platja de Sa Conca, des de L'esquerda dels llobarros.

Hem fet la meitat de la caminada, ara, el camí de retorn.
Al fons, la Platja de Sa Conca 

Desfent el camí... 

En la sortida d’avui, segons l’equip de mesura d’en Joan S., hem recorregut 5,9 km i superat uns desnivells de +/- 30 m.

El dinar.- En poc més de 30 minuts hem anat des de la Platja de Sant Pol -a la costa- fins al poble de Campllong -al interior, al Gironès-.

Hi aparquem els cotxes, gairebé a tocar del restaurant. Per ser un dia entre setmana hi ha molta gent. Nosaltres tenim emparaulada la taula al primer torn -de les 13 a les 13: 30 hores- . Ens diuen que ja la tenim a punt, al fons del gran menjador.

Ben organitzats, ens demanen -primer- el beure: cerveses i vi, blanc i negre; després ens porten el pa i ens diuen els plats que tenim al menú. No he prestat gaire atenció al que els companys han anat demanant -bueno, si, els cargols, als tres gustos, especialitat de la casa...-; però tot estava molt bo i amb molt bon aspecte. Si que, potser perquè veníem de la costa, m’ha cridat l’atenció alguns plats «de mar»: arròs negre, arròs amb escamarlans, sardines a la planxa... Festa complerta, amb gastronomia inclosa !!!.

Amb els postres, avui, hem tingut celebració i cava: La Maria Rosa, ha sumat, al seu haver, un any més... !!!. I ens convida a cava -molt bo, per cert-. Mª Rosa, que en puguis anar complint i nosaltres brindant i celebrant-ho -amb salut- molts anys més !!!.

Jaume, no estiguis tant seriós; que la Mª Rosa està tant jove i guapa com sempre... !!!

Sortegem, així mateix, l’ampolla de bon vi de la Terra Alta amb l’etiqueta commemorativa de la sortida d’avui. L’afortunat, en aquesta ocasió, ha estat en Ricard. Felicitats, bon company !!!

Enhorabona, Ricard, "el que la sigue, la consigue..."
Veus com, a la fi, t'ha tocat !!!

L'etiqueta commemorativa de la sortida d'avui

Propera sortida.- La propera sortida, si Deu i la Mare Natura volen, la tenim programada per al dijous dia 3 de juliol. Tenim previst fer la sortida a l’esquerda de La Febró, a la Serra de Prades -un indret, a l’estiu, fresc-. Anirem ampliant-ne els detalls a la Crida del Blog.

També, si us ve de gust i hi podeu venir, el dijous dia 17 de juliol organitzarem en un restaurant de Sant Pol el dinar de final de curs. Hi podrem anar, si així o preferiu també, en tren.

Fins llavors doncs, gràcies un cop més, per la vostra companyonia, amistat i participació.

Fotos.- Joan B., Mª Rosa E. i Pep.

Text.- Pep.

Vídeo.- Jaume: https://youtu.be/M7lZHwqbrwg?si=4y2wqoCr1vYEkj-