diumenge, 15 de febrer del 2026

CRIDA A LA 147ª SORTIDA XINO-XANO

 

El Santuari, amb l'hostal al costat, i la plaça de Pinós


PASSEJADA PER ALGUNS DELS INDRETS DE LA SERRA

 DE PINÓS (EL SOLSONÈS)


La Serra de Pinós, és una modesta serralada situada al sud de la comarca del Solsonès, dins l’àmbit de la Depressió Central. Ocupa, principalment, el terme municipal de Pinós, que li dóna el nom. Aquest municipi està format per diversos nuclis (Ardèvol, Malagarriga -deshabitat-, Matamargó, Pinós, Sant Just d’Ardèvol i Vallmanya) i masos dispersos.

La serra, ocupa una àrea de terres elevades que constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Segre (torrents de la capçalera del Llobregós i de la riera de Llanera, que hi aflueix des dels vessants nord i oest de la serra) i del Llobregat (riera de Matamargó, afluent del Cardener, des dels vessants sud i oest de la muntanya).

La vegetació castigada pel gran l’incendi de l’any 1998, ha tornat a arrelar amb força oferint, avui, un espectacle natural que canvia amb les estacions, fent que cada visita a la zona, sigui única. En les solanes hi predominen arbustos com el boix, el garric, els matollars i alguns arbres supervivents de l’incendi; a les obagues hi són presents boscos de pi -el nom de Pinós prové etimològicament, precisament, de l'abundància de pins- i roures. En les rieres hi trobem bosc de ribera format per àlbers, freixes, oms, salzes i tamarius. En major superfície hi predominen conreus de blat, ordi i colze.

El municipi de Pinós és, també, ric en patrimoni històric i cultural. El Santuari de la Mare de Déu de Pinós és un dels grans atractius de la zona, no només per ser un punt de pelegrinatge, sinó també per la seva arquitectura i la connexió amb el passat religiós de la comarca. El Santuari va ser edificat pels templers l'any 1312 i molt aviat passà als Hospitalers. Centre de devocions va ser objecte d'importants deixes al llarg dels segles XV i XVI, quan la gran devoció popular va propiciar la construcció de l’edifici que donà pas a l’actual. Al cambril hi ha la talla policromada de la Mare de Déu de Pinós, barroca.


Imatge de la Mare de Déu de Pinós

Al costat del santuari hi ha l’Hostal de Pinós considerat el restaurant més antic de Catalunya (és a dir, que no ha tancat mai les portes doncs l'establiment porta obert ininterrompudament des del 1524. A mitjans del segle XX es va deixar d'oferir allotjament, però el menjador continuà). A la llinda del portal hi ha gravada una inscripció que posa:«Veritat és que Ostal sense diners no donen res»... Nosaltres -advertits- pagant, clar, hi dinarem.

Com a curiositat geogràfica podrem visitar, també, el Centre Geogràfic de Catalunya situat a molt poca distància del santuari. Aquest punt consisteix en un edicle que serveix de mirador i que té, a dalt, una «Rosa dels Vents» tallada en un bloc de pedra, amb els punts cardinals, els vents, la direcció on es troben alguns dels llocs importants del País i diversos símbols de Catalunya. Va ser esculpida l'any 1993 pel paleta i picapedrer Jaume Palou d'Ardèvol. A tocar d’aquest monument podrem escoltar el «So de l’interior de Pinós» gràcies a un conducte endinsat al subsol.


Detall de la "Rosa dels Vents" al
Centre Geogràfic de Catalunya 

"El So de l'interior de Pinós"

Confiem, si el temps ens hi acompanya, fer una bona passejada i passar -plegats- un molt bon dia.


Data.- Dijous 5 de març del 2026.


Propostes d’itinerari.- La caminada comença i acaba al Santuari de la Mare de Déu de Pinós (902 m d’alt) on hi ha, també, l’Hostal de Pinós on després hi dinarem.

Us proposem dos tipus de passejades:

Una més curta -de 3,8 km- visitant el Mirador de Pinós (a 0,5 km) i 920 m d’alçada, amb bones panoràmiques; continuant, tot seguit, fins a l’anomenada «Rosa dels Vents» (a 0,6 km) i 924 m d’alt, considerat el Centre Geogràfic de Catalunya. Seguirem (havent recorregut 1,9 km) fins l’anomenat Cim de Pinós, de 931 m d’alt, punt culminant de la Serra de Pinós, amb un vèrtex geodèsic.

Detall del Mirador de Pinós

Cim de Pinós (931 m d'alt), punt culminant de la Serra

Els qui hagin fet l’excursió curta retornaran, desprès de fer el cim, al punt de sortida. Els desnivells acumulats son de +/- 26 m. Considerem que és una excursió fàcil.

Per als més «canyers», els proposem una caminada un pel més llarga i amb una mica més de desnivell.

Un cop al Cim de Pinós, podran continuar -en un recorregut circular- per la Serra de Pinós. Seguint el GR 171, arribaran (als 3,6 km de recorregut) al trencant de Els Vaquers -on hi sol haver bestiar pasturant-. Passaran a tocar de les restes d’un antic Forn de Calç (als 4,4 km de recorregut) i, poc després (als 5,2 km de recorregut) per les runes de l’antic hostal del Grumau, que formava part de l'anomenada "Ruta de la sal", un recorregut que feien els traginers per portar la sal des de Cardona fins el Solsonès i la Seu d'Urgell entre d'altres indrets. 

Al poc deixaran les senyals del GR i aniran a trobar la carretera que els portarà al Santuari de Pinos i al punt de sortida. En total hauran recorregut uns 7,5 km i superat uns desnivells de +/- 221 m. La dificultat és mitjana.


Restes del vell Forn de Calç

Runes de l'antic hostal del Grumau 



Esmorzar.- Esmorzarem un cop arribem a Pinós, asseguts a la graonada de la Creu de terme que hi ha a la plaça on aparcarem els cotxes.


Creu de Terme a la plaça de Pinós


Dinar.- El dinar el tindrem emparaulat, a les14 h a l’ Hostal de Pinós, plaça del Santuari s/n, 25287 PINÓS, telèfon 973 47 30 62 – 687 52 80 57.

https://restaurantdepinos.com/

Tenen un menú diari amb vi i aigua, amb IVA inclòs, a 15,50 euros.

En el decurs de la mateixa setmana de la sortida us farem saber els diferents plats del menú que tenen previst per al dijous 5 de març. Ja ens fareu saber -per WhataApp- els plats que cadascú de vosaltres vol i, així, ho podrem comunicar amb anterioritat als del restaurant. D'aquesta manera, ells i nosaltres, tindrem un millor servei.

A l'hora dels cafès sortejarem -com ja tenim per costum- entre els assistents/es, una ampolla de bon vi de la DO Terra Alta amb l'etiqueta commemorativa de la sortida.

Detall de l'interior de l'Hostal de Pinós


Detall de la façana de l'Hostal de Pinós



Equip necessari.- Roba, barrets/gorres i calçat adequats a l’època i recorregut i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. No oblideu de posar-vos (si fa bon dia) el protector solar. I qui ho desitgi o necessiti, que porti els bastons. Porteu aigua per a l’esmorzar i la caminada i, per higiene qui ho vulgui, gel hidroalcohòlic.


Punt i hora de trobada.- Farem el viatge fins a Pinós en cotxes, es trobarem -un cop allà- aparcant els vehicles a la plaça del Santuari.

Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet o el WhatsApp del grup, els qui hi anem en el propi cotxe i/o els qui compartirem vehicle. També ens aniria be saber aquells que hi acudiran, directament, des dels seus domicilis o llocs de residència.

Calculem que des de Barcelona a Pinós, en cotxe, hi podem emprar 1h 45’. Per tant, si sortim de Barcelona a les 7h 45’, amb un transit normal, podem ser al punt de trobada pels voltants de les 9h 30’.


Inscripcions.- Ens aniria be saber els qui vindreu, abans del vespre del dissabte 28 de febrer per a poder confirmar, tot seguit, als del restaurant el nombre de comensals que serem el dijous 5 de març.


Gràcies per la vostra atenció, col·laboració i, si us és possible, participació.

Continuem en contacte. 






divendres, 6 de febrer del 2026

CRÓNICA DE LA 146ª SORTIDA XINO-XANO I CALÇOTADA 2026

 



CRÒNICA, MÉS GRÀFICA QUE LITERÀRIA, DE LA CALÇOTADA 

2026 AL «MAS TEIXIDOR» DE CABRA DEL CAMP


Quina colla més maca... !!, quins calçots més bons... !!, i el vermut i «pica-pica»... !!, i la carn...!!, i les botifarres...!!, i el vi (i l’artística etiqueta)... !!, i el boníssim pastís...!!, i el cava i la mistela...!!, i els cafès i licors...!! i l’entorn i -sobre tot- la companyia i amistat de tota la colla... !!

Un cop més, Margarita i Joan ens heu ofert, al vostre senyorial mas, un dia magnific, d’aquells per a conservar i anar rememorant -mentre la memòria ens ho permeti-, periòdicament, entre els nostres més bons records... !!!


Reconeixement al matinador equip punter.- Quan hem anat arribant, un equip punter de voluntaris ja feia una estona -en algun moment sota una suau pluja- que anava per feina: Condicionar la gran taula i encendre la llar de foc -per a caldejar l’ambient- de «Les cuadres d’en Pep», netejar de terra els calçots, preparar -en l’enginyós mig bidó metàl·lic pensat per fer-hi graellades- les brases i la flama per a coure’ls i anar-los «empaquetant» per a tenir-los a punt...

L'hort amb els calçots. Els nostres ja els haviem "pescat" el dia abans


Netejant i preparant els calçots








L’aperitiu.- Quan ja hi som tots -i totes-, mentre s’acaben de coure uns quants calçots més..., fem el vermut «guarnit» amb un generós «pica-pica»: fruits secs, olives, talls de fuet, patates fregides, formatge, galetes salades... tot ben regat amb vermut -de Reus, clar- i cerveses... i, evidentment, la xerrameca i, també, les converses serioses i els riures...; sobre tot els riures... «el be que ens va això, a tots i a totes, avui no caldrà que ens prenguem cap pastilla...» diem, i a fe de Déu que és ben cert... !!.

Les antigues i espaioses Cuadres d’en Pep, amb un munt de detalls, estris, antigues eines agrícoles i records, estan guarnides amb banderoles i, en lloc preferent, hi veiem exposades un bon nombre de fotografies «del grup» de moltes de les nostres sortides Xino-Xano... Si Déu i la Mare Natura volen, el proper juny, farem i -segur celebrarem- la que farà el número 150. Els organitzadors no han deixat cap detall per lligar... !!!


Detall de l'interior de les Cuadres d'en Pep


Déu n'hi dó, 146 xino-xano... i, mentre
el cos aguanti, seguim...



Els calçots.- Ja amb els «paquets» de calçots, embolicats -per tal de mantenir-los calents- amb papers de diari -del diari català, Ara, clar...-, repartits damunt la taula, anem prenent «posició» per al tiberi.... No seiem, drets, així n’hi caben i baixen millor el calçots.... ben untats amb la salsa de la Iaia Maria...

Certament tot, calçots i salsa, estan molt bons... Feia anys que no en tastava de tant bons i tendres... ha estat un dels comentaris que més s’ha sentit. Ahir encara eren a l’hort... son no de km 0, sinó de encara no, uns pocs metres... diu l’amfitrió, en Joan, ben satisfet, tot rient.

Sucant i menjant... Al llarg d’una estona, es fa un relatiu silenci a la sala... només -de tant en tant- anem retirant els paquets, millor dit, els papers amb les «pelleringues» dels calçots i substituint-los per uns de nous, plens, de bons, calents i tendres calçots... I tornem-hi !!!: «Això es menjar del Cel a la terra...», diu algú, «Jo crec que, aquests àpats, son més fàcils de fer a l’Infern -que. diuen, hi ha foc- que no pas al Cel...» afegeix, amb sornegueria, un altre... «Gaudim, mentre puguem, del present terrenal...» concloem, "anant per feina...", sense perdre gaire temps, ni badar massa...


Tot a punt per a començar el ritual...





El vi.- Amb els calçots hem anat obrint -i omplint alguns porrons- el vi, blanc i negre, de les ampolles de la Terra Alta. Avui, l’etiqueta commemorativa, porta la imatge d’en Pep -el nostre estimat i enyorat company-. És una reproducció-restauració d’una vella fotografia feta en una de les trobades que, fa anys, tinguérem aquí, al Mas Teixidor. Un detall molt emotiu.



L'etiqueta commemorativa de la trobada: En Pep amb el seu somriure murri...


La carn i les botifarres.- Després dels calçots -en tota calçotada, ja ho sabem- ve la carn: costelles i cuixa de xai, botifarra -blanca i negra-. Tot molt bo i al seu punt.







Brindis pels presents, els qui no han pogut venir i tots aquells i aquelles que conservem en el record.- Amb la carn obrim el cava, fresc i bo. I brindem; pels presents, els qui -avui- no han pogut venir i pel record de tots aquells i aquelles que -físicament- ja no estan entre nosaltres: Ningú no mor del tot mentre algú en mantingui viu el record... diu algú. I és una gran veritat.




Ara que la Maribel no mira....


Les postres.- Pensareu que, en aquest punt de l’àpat, ja no ens cap al cos rés més... Doncs us equivoqueu. Surten a escena les postres... !!!

Un gran, artístic i espectacular pastís amb crema cremada, confitura, nata, trufa i xocolata amb el rètol: «CALÇOTADA XINO-XANO 2026»... «Quina llàstima fer-lo malbé...» diu, fent broma, algú. Però ja la Lydia, sota l’atenta vigilància dels més propers, ganivet en mà -de manera magistral- està tallant, aquesta obra mestra del pastisser, en tants trossos com comensals hi ha a la taula. Ni un més, ni un menys i tots, pràcticament, -per a que no hi hagi raons...- de la mateixa mida. Som bons amics i amigues, però, també llaminers i amb això -ja ho sabem- poca broma.... he, he.

Per si no en teniem prou, apareix damunt la taula una gran capça amb cruixents Orelletes, dolç local que fa les delicies de molts gormants i gormantes...

 

L'espectacular i bonissim pastís

Tallant, milimetricament, el pastís

Ja comencen a repartir....hummmm.


Les cruixents Orelletes


El cafè i les «gotes».- Rematem el tiberi, com tot bon àpat, amb els cafès. Avui amb aquestes modernes cafeteres i les càpsules, poden fer i prendre uns cafès «de categoria».

Així doncs, potser per fer baixar el que tenim dins... s’ha format una llarga cua de cambrers i cambreres... al costat de la cafetera on en Joan està preparant -sota comanda- els cafès -llarg i/o curt- i els tallats.

Damunt la taula ja hi corren les botelles de licor per a que, els interessats, es puguin anar fent els «cigalons» o «carajillos».


Agraïment, comiat i fins la propera.- Ben satisfets i amb les "bateries" carregades per a uns dies, recollim, entre tots, la «parada» i sortim a fer-nos la foto del grup.

El temps -afegint-se a la festa-, sorprenentment, ha millorat i fins i tot, fa una tarda solejada. 

Agraïm. un cop més, a en Joan i la Margarita la seva hospitalitat i atencions i ens emparaulem per a la propera sortida Xino-Xano que serà -si Déu i la Mare Natura volen- el proper dijous 5 de març.


La foto del grup d'avui: Tots i totes molt macos i maques. 


Gràcies i continuem en contacte.



Text.- Pep

Fotografies.- Ricard, Mª Rosa E., Joan B., Maribel, Lydia, Joan S., Elena S. i Pep.