HEM
FET VIA PER LA INDEPENDÈNCIA !!.
Les xifres de la Via
Catalana:
Llargada de la Cadena: 393,8 Km,
des de El Pertús fins Alcanar, cal afegir alguns quilòmetres més doncs la Via
es va allargar més enllà, dins de la Catalunya Nord i el País Valencià. En
total més de 400 km.
Comarques que ha
travessat:
15. Al Principat 13, més el Vallespir i el Baix Maestrat.
Termes municipals implicats: 86.
Nombre de trams: 778. Dels
quals 57 dins Barcelona.
Llargada mitjana de
cada tram:
506 m.
Punt més alt de la
Cadena:
499 m a Subirats (Alt Penedès).
Nombre de voluntaris: Més de
30.000, dels quals 5.000 en tasques d’organització.
Autocars mobilitzats: 1.500,
alguns contractats a fora de Catalunya.
Nombre de participants: 1.600.000
(segons la Generalitat), 400.000 (segons el Ministerio del Interior del Gobierno de España) tot i que el ministre
espanyol de Asuntos Exteriores ha tingut de reconèixer que la Via Catalana ha
sigut “un èxit de convocatòria, d'organització, de logística i de comunicació”.
Nombre de samarretes
de l’ANC venudes: Més de 500.000.
Periodistes
acreditats:
1.000, dels quals 200 de mitjans estrangers, indiquen l’expectació davant la
jornada.
Repercussió internacional: El ressò de
l’èxit de la Cadena a la premsa internacional ha estat notable, diaris de 35 països
n’han donat notícia (fins i tot a les portades) o hi han publicat articles. Els
principals canals de televisió del món com la BBC, Aljazeera, Euronews, Russia
Today, France TV, entre d’altres, han fet extensos reportatges per al seus
espais informatius.
La nostra
participació:
Nosaltres,
la gent de la nostra colla, també hi hem contribuït. Repartits, concretament a
Premià de Mar, a Barcelona -al Fòrum i al Passeig de Gràcia-, a Alcanar i, el grup més nombrós, a
Montbrió del Camp (tram 183) amb una “pancarta” d’estelades de més de 23 m –idea
de la Lydia i en Joan- amb la qual els organitzadors locals ens han demanat que
obríssim el tram.
Ha estat –a tot el territori- una jornada festiva, emotiva, pacífica,
multitudinària, plena de civisme i desig de llibertat, reivindicativa i alhora
alegre. Un dia on la dignitat col·lectiva ha omplert d’estelades i samarretes
grogues les ciutats, els carrers, les places, els pobles i les carreteres de
tot Catalunya. La Via Catalana i concretament la societat civil que l’ha fet
possible, posant-se davant dels polítics, marca un camí sense retorn fins
assolir la irrenunciable sobirania del nostre poble.
Gent
diversa, de tota condició i origen, grans i petits, famílies senceres, en grups
o individualment, originaris i nouvinguts,... però tots amb el mateix sentiment
de voler manifestar -com un sol poble i donant-nos les mans- l’ anhel d’esdevenir
una nació, un estat, lliure.
I
el que també és molt important: el món ens ha vist i son molts ja els qui
comencen a comprendre que Catalunya és un país que, d’una manera cívica,
integradora i democràtica, vol ser un estat independent.
Tot
i l’indiscutible èxit d’aquesta manifestació ciutadana, encara ens queda molta
feina per fer. Cal fer pedagogia, saber explicar el projecte a molts conciutadans
que encara hi son aliens, que pensen que
d’altres alternatives son possibles o en desconfien de les seves conseqüències.
Ara ens toca eixamplar la majoria social, explicar –amb un programa coherent,
engrescador, al màxim unitari i amb voluntat constructiva- el que volem i per
què ho volem.
La
darrera paraula, no ho oblidem, sempre la tindrà les urnes. Serà el vot de la
majoria –confiem que d’una gran i inequívoca majoria- el qui, a la fi, decidirà.
Se’ns
gira feina i no tenim massa temps per fer-la. Jo, com molts de vosaltres, aquell dia -el de la independència- hi voldria ser !!.
Text.- Pep
Fotografies de la colla.- Enric, Joan i Montserrat (fotógrafa de Montbrió del Camp).
