150 SORTIDES XINO-XANO

 

El 26 de juny del 2009, en un sopar al Centre Artesà Tradicionarius, -uns mesos abans n'haviem fet un altre en una bodega de la Plaça Molina- podriem dir, que reconstituirem -tot i que entre alguns gairebé sempre s'havia mantingut el contacte- la colla del Clan Ós Gris. Pocs mesos després naixerien les sortides Xino-Xano.

Per a ser rigorosos -algú ens ho ha fet notar-; els primers dies de febrer del 2009, organitzàrem una trobada (de 3 dies) en un hostal de Castellar d'en Hug. Formalment va ser, en aquesta ocasió i lloc, on "reconstituirem" el Vell Clan "Os Gris" i, n'obrirem una nova etapa. Queda -per a les cròniques i la història- aclarit i dit...  (A la trobada també hi era en Vicenç Domènech que, potser, va ser qui va fer la foto, i per això -clar-, no hi surt...).

150 SORTIDES XINO-XANO

Amb l’excursió del proper dijous 4 de juny, arribarem a la 150ª SORTIDA XINO-XANO. 150 excursions, al llarg de 17 anys (amb el parèntesi que suposà el COVID) és una molt bona fita.

Queda ven lluny -teníem 17 anys menys !!!- aquell 12 de novembre del 2009 en que -a proposta d’en Joan Simarro- vàrem fer la primera sortida: DE LA GARRIGA A EL FIGARÓ PER SANT CRISTÒFOL DE MONTEUGUES.

Participants a la 1ª Xino-Xano. Hi falta en Joan S. que n'era el fotograf.

Va anar tant be, que ho vàrem repetir i aquella, seria la primera d’un seguit d’excursions que, amb una periodicitat i «constància» gairebé mensual (menys els mesos d’agost i desembre), hem anat mantenint. I, mentre la salut i les ganes hi acompanyin, confiem les podrem seguir fent uns quants anys més.

Va ser una molt bona pensada, Joan, però el veritable mèrit, penso, ha estat la continuïtat i l'interès que tots i totes -cadascun de nosaltres- hem mostrat en aquestes, volgudes i, també, esperades -i, m’atreviria a afegir, que necessàries- sortides.

I és que, a més de trobar-nos per a caminar i fer una mica d’exercici, que és molt bo i saludable, ens ho passem molt be: xerrem, riem, ens posem al dia en temes culturals i/o socials (música, llibres, pel·lícules, exposicions, teatre,...), expliquem i «fem dentetes» comentant els viatges i «escapades»..., debatem -cal dir que «com que som, força, de la mateixa corda»-, sense discutir gaire entre nosaltres, sobre les «mogudes» dels polítics; ens posem al corrent sobre els nostres -malauradament cada dia més sovint- mals i remeis; ens queixem però, alhora, ens sentim orgullosos pels «cangurs» dels nets,... Anem, en una paraula, cultivant i regant la nostra vella amistat. I, sobretot, passant-nos-ho molt bé. Que sigui, si pot ser amb salut, per molts anys més !!!

Una caminada, la visita i el gaudi d’un bon paisatge, d'un -si pot ser- suau cim o lloc d'interès i, després, el dinar (gairebé sempre, de menú diari, en algun restaurant de poble), és l’objectiu de cada trobada. 

Només, en tres ocasions -si la memòria no em falla-, hem portat el dinar a la motxilla: A la 11ª XX, a la Roca Foradada de Corbera de Llobregat, que dinarem a la Font del Camí Ral; a la 15ª XX, una circular per Montserrat, incloent la pujada a Sant Jeroni, i a la 16ª XX quan varem fer la «travessa» al Montseny, des de Coll Formic, pel Pla de la Calma, el Tagamanent i baixar fins a l’estació de tren de El Figaró.

Després, com que seure -per dinar- damunt d’una pedra o marge (que, a més, sovint poden estar, també, mullats...) no feia per als nostres madurs culs... decidirem dinar, al restaurant o hostal d’algun poble, de menú. Ara s’han anat actualitzant els preus, però fa uns anys a molts restaurants i fondes de poble, per un preu molt raonable, es podia menjar molt be... Encara recordo, al mig de la taula, les grans plates d’amanida on hi havia de tot: de l’hort i de la matança...!!! això afegit als casolans plats que, normalment, la mestressa havia preparat....

Aquelles grans safates d'amanida catalana... !!!

I així, XINO-XANO, una excursió darrera l’altra, hem anat gaudint fins arribar -de moment- a la Sortida 150.

Gairebé sempre hem sabut trobar un indret, monument -castell, ermita, torre o mirador-, curiositat natural, racó o lloc on anar. En tren -ara ho tenim més complicat...-, auto de línia, bus o cotxes, hem recorregut nombrosos llocs, hem anat «a cavall» o a peu a tot arreu. Com a curiositat hem «trepitjat» -en les excursions Xino-Xano- les següents comarques, el número de cops que ho hem fet, figura dins del parèntesi:

Osona (28), Vallès Oriental (25), Maresme (19), Vallès Occidental (10), Baix Llobregat (10), Bages (10), Barcelonès (9), La Selva (7), Ripollès (6), Moianès (6), Berguedà (5), La Garrotxa (5), Alt Penedes (4), Baix Camp (4), Alt Empordà (3), Lluçanès (3), Gironès (3), L’Anoia (2), El Garraf (2), Alt Camp (2), Baix Empordà (2), El Solsonès (2), La Cerdanya (1), La Noguera (1), Baix Ebre (1), Segrià (1), Pla d’Urgell (1) *.

* Si sumeu el nombre de vegades, no us «quadrarà» amb el de les sortides que hem fet, doncs, en alguna ocasió -en una mateixa excursió- hem «trepitjat» més d’una comarca.

Hem voltat Catalunya, com veieu, gairebé per tot arreu... Enhorabona i continuem fent-ho !!!

Al Blog -també una molt bona iniciativa d’en Joan Miquel (que en continua sent el mantenidor i «pagano"...)- hi podreu veure les diferents «Crides» i «Cròniques» -amb abundant material gràfic- de cada Sortida. Per a no avorrir-vos i, també, per a estalviar-vos feina, fem una breu menció -afegint-hi l'enllaç a la xarxa- de les que, cada 25, hem anat fent:

Sortida 25.- 12 d’abril del 2012. «Passejada pel peus del Turó de l’Home: El Sot de l’Infern».

https://clanosgris.blogspot.com/2012/04/cronica-de-la-25ena-sortida-xino-xano.html

Foto del grup de la 25 Xino-Xano. Que joves i guapos/es estem tots i totes !!!!

Sortida 50.- 16 d’octubre del 2014. «El suquet d’en Quim en un racó del Cap de Creus: Cala Tavallera».

https://clanosgris.blogspot.com/2014/10/cronica-de-la-50ena-sortida-xino-xano.html

Foto del grup de la 50 Xino-Xano

Sortida 75.- 2 de febrer del 2017. «Pels serrats, rieres i masies de Sant Pere de Vilamajor (amb una visita al Roure Gros)».

https://clanosgris.blogspot.com/2017/02/cronica-de-la-75ena-sortida-xino-xano.html

Foto del grup de la 75 Xino-Xano

Sortida 100 i 10^è aniversari de les Sortides Xino-Xano. 3 d’octubre del 2019. «Caminada pel Congost de Mu».

https://clanosgris.blogspot.com/2019/09/crida-la-sortida-xino-xano-n-100.html

Foto del grup de la 100 Xino-Xano

Sortida 125.- 2 de novembre del 2023. «Passejada fins al Roure de la Senyora i el Santuari de Els Munts de Sant Boi del Lluçanès».

https://clanosgris.blogspot.com/2023/10/crida-la-125ena-sortida-xino-xano.html

Foto del grup de la 125 Xino-Xano. Hi falta en Ricard que n'és el fotograf.
(Una de les poques sortides on ens va ploure, gairebé tot el dia...)

                                         

Continuem -cadascú al seu ritme i pas- Xino-Xano i amb alegria.

Gràcies a tots i a totes i continuem en contacte.

NECROLÒGICA D'EN EDUARD CANDAMI

 

ENS HA DEIXAT EN EDUARD CANDAMI

Ahir, ens va deixar el bon amic i company scout EDUARD CANDAMI (Barcelona 1951). Els que seguiu aquest Blog, ben segur, sabreu de qui parlem.

En Eduard era un vell scout, d’aquells de pedra picada, i una gran persona.

Molts el coneguérem a rel de l’ «Homenatge a en Pedro Beltran» un acte, promogut per ell, per lliurar a en Beltran una medalla honorifica atorgada per la direcció dels «Scouts de España», el 23 d'octubre del 1985 i que, per aquells «misteris» que sovint passen i no tindrien de passar, no se li entregà en el seu moment.... En Eduard, passats els anys, quan se'n va assabentar i tingué l’oportunitat, mogué els seus contactes fins que aconseguí -el 20 de juny del 2015-, en una gran trobada de vells i antics scouts de Barcelona, lliurar el just reconeixement a qui va reiniciar -possiblement el 1953- l’escoltisme d’una organització de l’estat -els «Scouts de España»»- a Catalunya. D’això i de molts altres episodis de l’escoltisme a casa nostra, en podreu tenir coneixement entrant a la pàgina de Facebook que ell va contribuir a crear i anar «mantenint»:

https://www.facebook.com/groups/805901519516995

Moment del lliurament de la medalla honorífica a en Pedro Beltran

Assistents a la trobada d'Homenatge a Pedro Beltran

L’Eduard, entrà a l’escoltisme ben jovenet, a finals dels anys seixanta del segle passat. Formà part activa del Grup 4, «Sant Ot», i més endavant, l'any 1972, -amb la que seria la seva esposa, la Maria Rosa- fundaren, al carrer de Balmes 78 de Barcelona, el grup «Baden-Powell» el que seria el número 195 dels «Scouts de España»:

https://www.facebook.com/groups/35708536651

L'Eduard amb l'ensenya del Grup Sant Ot,
 el número 4 de Barcelona

Grup d'antics membres del Grup "B.P," 

Personalment vaig conèixer a en Eduard, l’any 2015 -fa més de deu anys- precisament a rel de l’»Homenatge a en Pedro Beltran», des de llavors, el contacte i una solida amistat s’ha anat consolidant, gairebé sempre pels nostres ideals vers el país i, sobretot, al voltant de l’escoltisme... 

Concretament «investigant» sobre la història i vicissituds de l’escoltisme -especialment de l’organització a la que vàrem pertànyer- a casa nostra. És a partir d’això que contactarem amb un tercer company, en Bernat Bertomeu, també escolta i un apassionat de la història. Plegats hem anat recopilant una mena de història de l’escoltisme a Catalunya. Ho heu pogut anar seguint, en aquest mateix Blog del Clan Os Gris: «Els Exploradores de España a Catalunya», 4 capítols que van des del 1911 al 1939 i «El Guiatge a Catalunya», 2 capítols que intenten seguir la història de les noies guies a Catalunya des del 1913 al 1938.

Tres bons companys i amics, estudiosos de l'escoltisme:
 En Pep, en Bernat i l'Eduard

També tinc present, amb molt d’afecte i emoció, la conversa que -a proposta d’en Eduard- tinguérem amb en Ferran Guimaraes (https://clanosgris.blogspot.com/search?q=Ferran+Guimaraes ) històric membre del nostre grup, el «Santissim Redemptor», i que arribà a ser un alt dirigent de l’escoltisme mundial. Amb ell revisquerem els primers anys i vells records del "renaixement" de l'escoltisme a Barcelona.

Amb vells companys al Museu Scout del Mas Guinardó.

L’Eduard, com podeu veure, era –a més d’un excel·lent i bon company i amic- un promotor i dinamitzador de tot allò que tenia que veure amb l’escoltisme que molts de nosaltres hem viscut.

No cal dir que la seva pèrdua, ens ha afectat molt a tots i totes. Ens hem quedat, sense ell, una mica més sols i, evidentment, el trobarem molt a faltar.

Descansa en pau, bon company i amic. Ben segur ens podrem retrobar, tots i totes plegats, i seguir recopilant i explicant "batalletes" a l'"Etern Campament".

El nostre més sincer condol a la família.

Si voleu donar-los, personalment el condol i acomiadar-se del nostre company, podeu acudir al tanatori de Sancho de Àvila, avui de 16.00 a 21.00hores. Sala 6.

La cerimònia d’enterrament serà demà dissabte a les 8.45.

NECROLÒGICA D' EN "CHUS" GASULLA

 

HA MORT EN «CHUS» GASULLA

Quan encara mantenim la tristor per la recent mort d’en «Tonio» Jaurrieta, aquesta mateixa tarda, la Montse ens ha donat la notícia de la mort d’en Jesús, «Chus», Gasulla.

Tot just ahir, en un missatge de veu, era el mateix «Chus» el qui ens comentava que «Estava molt trist...» davant la mort d’ en «Tonio», el vell company i amic i afegia, amb un fil de veu però amb un gran sentiment, que «Ens estimava a tots molt...», «Estic trist, però us estimo molt...» repetí.

En «Chus» era, també, un dels «històrics» del Clan com ho demostra la mítica fotografia d'alguns dels seus primers membres:

El primer Clan "Os Gris" 1963. En "Chus",
a la dreta de la foto, darrera de tot el grup

Tots recordarem la seva rialla tant espontània i personal -Camell simpàtic era el seu tòtem-, el seu franc somriure i la seva passió (i coneixements) pels rituals, cultura i indumentàries índies:

L'inconfunsible "Chus"

En «Chus» era, també, una gran persona, bon company i gran amic. També nosaltres l'estimàvem molt i el trobarem a faltar.

Portava forces anys vivint a Almuñécar, Andalusia, però tot i així mantenia (darrerament amb les dificultats que li provocava una greu malaltia) el contacte amb tots nosaltres.

Era un bon seguidor del nostre txat al WhatsApp, on gairebé no es perdia mai cap missatge i del nostre Blog on n’ha sigut protagonista, en algun post, explicant-nos alguna de les seves aficions, per exemple la construcció de maquetes de vaixells:

https://clanosgris.blogspot.com/2015/10/una-bonica-i-apassionant-aficio.html

L’abril del 2019, aprofitant un viatge que va fer a Barcelona, ens acompanyà a la 95ena Sortida Xino-Xano que vàrem fer per la Plana de Vic:

En "Chus", per als qui no el coneixieu, és el primer per l'esquerra.

Aquesta tarda, el nostre txat -en resposta al missatge de la Montse- ha estat ple de comentaris d'estima i enyor vers en «Chus», acompanyant en el sentiment -i no és, només, una expressió feta- a la Montse, les filles -la Laura i la Núria- i demès família.

Bon viatge «Chus», acompanyat d'en «Tonio», cap a l’etern campament !!!. 

"Final de ruta": Símbol o "pista" que, en la senyalització
d'un itinerari, camí, joc o ruta, indica que hem arribat al final.

Companys i amics, arribats al final de la vostra ruta, descanseu en pau. Com hem cantat moltes vegades, agafant-nos les mans en els nostres comiats: "El cercle refarem i, fins potser, serà més gran...".

Comiat a Barcelona: La Laura i la Núria, les filles d'en Chus i la Montse, ens han fet saber a aquells/aquelles que no ens hem pogut acomiadar, per la distència, d'en "Chus", que ho podrem fer: El diumenge 30 de juny, de les 10 a les 13 h, a la Sala 6 del Centre Cívic Pere IV, carrer Comandant Benitez 6 de Les Corts (Barcelona).  Gràcies. 

Ressenya d’un comiat breument

anunciat.

Tan sols 9 dies abans del seu traspàs el mateix “Xus” ens enviava via whatsapp un missatge amb la tristesa que ens embargava a tots de la pèrdua del “Juanantonio”. Ens deia que ens estimava moltíssim. No sé vosaltres, però a mi em va sonar com a Comiat. I malauradament no anava errat.

El passat diumenge 30 de juny, una migrada representació del Clan del Ós Gris ens vàrem reunir al centre Cívic Pere IV per retre el degut respecte a un dels grans “Tótems” del nostre Clan. En Jesús Gasulla hi era present en esperit. També ho era en un recull d’imatges “vintage” en les apareixíem molts de nosaltres quan tots lluíem cabells i no canes, i no calba. Però sobretot lluíem el barret Scout.

No vàrem ser una multitud, perquè amb la premura de temps que se’ns va informar, molts membres del clan no van poder reorganitzar les seves agendes per tal d’assistir-hi, però els que havíem de ser-hi, si que fórem pressents. El comiat va ser una rememoració de les  nostres trobades al taller d’en “Juanjo” sense música, és clar. La Montse Pedra i les filles, La Laura i La Núria, van preparar un refrigeri que va ser molt apreciat perquè l’estiu ja comença a escalfar.

I dos detalls que ens va arribar a l’ànima. Hi havia en lloc preferent l’obra màxima de l’afecció d’en Xus, la reproducció en miniatura del Galió  “Santísima Trinidad”, vaixell del segle XVIII de la flota de Filipines. L’altre detall emocionant va ser que la família va restaurar i exposar sobre un maniquí el vestit de gala de gran cabdill indi que tant li agradava lluir en les grans cerimònies.

M’hagués agradat, ens hagués agradat, i suposo que al “Xus” també l’hi hagués agradat, cantar els adeus, però ens haurem de conformar amb refer el cercle i fer-lo més gran quan ens retrobem en les planures celestials.  

 

NECROLÒGICA: JUAN ANTONIO JAURRIETA

 

EN "TONIO" JAURRIETA ENS HA DEIXAT

Un cop més, el WhatsApp ens ha estat missatger de males notícies. Ja ho sabem, aquestes «eines» estan per a be i per a mal...

Ahir, a la tarda, en Llorenç ens va fer saber que en Juan Antonio Jaurrieta, en «Tonio», havia mort. Tenia 77 anys. 

Malauradament feia força temps que estava malalt i, evidentment, no és cap consol, ni just, però molts hem pensat: «En «Tonio», ja ha deixat de patir...».

Tot i que és un camí inevitable que tots i totes, un dia o altre hem de fer, el moment de la mort sempre ens sorprèn... i més quan es tracta d’un familiar o un amic. Mai pensem que ha arribat l’hora... i, sempre, ens ve de nou.

En Juan Antonio era uns dels més antics membres del nostre agrupament scout, el Santíssim Redemptor. Creiem que hi va entrar -desprès ho faria el seu germà Eduard-  l’any 1961.

Formà part de la mítica patrulla "Panteras" participant en un munt de campaments i activitats. També és veritat que caminar i pujar muntanyes no era el seu fort... però sentia l’escoltisme i el deure de servir-hi com el que més. El recordem com el permanent Baloo dels llobatons de l’Agrupament. Seriós i responsable, sempre envoltat dels més petits.

També va ser un dels membres que, l’agost de 1965 -donant suport a en Sebastià Saperas-, va anar a la Peregrinació Scout a Santiago, que molts encara ara recorden.

En els moments més difícils del nostre Clan, en aquelles nombroses reunions que tant sovint fèiem «per a organitzar i dinamitzar (i, encara que no ho dèiem, «salvar») el Clan...», en "Tonio", davant el risc de que alguns dels seus membres deixessin l’escoltisme per anar a fer d’altres activitats: escalada, nàutica, espeleologia, accions socials,..., proposà crear l'«Equip d’especialistes» en moltes d’aquestes aficions i dedicar-los a la formació dels scouts més joves o d’altres agrupaments... Quina gran idea !! que, en bona mesura, portarem a la practica.

En «Tonio»  va compartir el servei en l’escoltisme amb els seus estudis. Un altre bon exemple per als qui veníem després. Així assumí la responsabilitat d’Ajudant del Comissari del Districte (llavors en Pedro Beltran) en la potenciació de les unitats de llobatons ens els diferents «grups» (agrupaments) del Districte de Barcelona. D’aquesta època (1966-1967) és la recordada i animada concentració de llobatons a Montserrat.

Quant, a mitjans del 1971, com a conseqüència d’una serie de factors externs i interns, el Clan deixà formalment de funcionar, en «Tonio» amb els membres més antics d'aquesta unitat, les seves parelles i, alguns, amb els fills -dins dels autoanomenats «Vells Ossos»- continuà les activitats (des del gener de 1973 i durant més de tretze anys... !!) en la masia-refugi «Pla de Borràs» que aquests tenien al cor del Montseny.

Després la vida i les circunstàncies ens han anat portant per diferents camins, tot i que, en "Tonio" ha mantingut sempre el contacte amb alguns dels seus vells companys i amics.

Quants records, «Tonio», amics i amigues !!!. Per sinó en tenim prou, afegim algunes velles fotografies:

1961: Plana Novella, pràctica de fer nusos
amb la patrulla "Ciervos". En "Tonio" és el segon
per la dreta, al costat d'en Charlez

1961: Anant al campament de Setmana Santa de Cànoves.
En "Tonio" és el segon per la dreta.

1963: Campament d'estiu a Campins. En "Tonio" entre
en Sebastià Saperas i en Walter Cots

1965: Peregrinació Scout a Santiago. En "Tonio"
és el quart per l'esquerra de la segona
fila; el tercer és el seu germà Eduard.

1966: Trobada de llobatons a Montserrat. En "Tonio",
al mig de la foto, entre en Beltran i en Asensio.

1988: En una celebració amb d'altres membres del Clan.
En "Tonio" és el primer de l'esquerra a la segona fila.

La vetlla d’en Juan Antonio -per aquells que us en vulgueu acomiadar físicament- serà, avui dia 21, al Tanatori de Sant Gervasi (sala 5) de les 12h 30’ fins a les 20h 30’. Per exprés desig d’en «Tonio» i la família, no hi haurà cap Cerimonia de comiat.

El nostre més sentit condol a la família. 

EL NOSTRE COMPANY JORDI PICAZO HA MORT

 

Aquesta matinada ha mort en JORDI PICAZO, antic company del Santíssim Redemptor.

Un cop més un avís d'un dels nostres companys, ens ha donat una mala notícia. En Llorenç, aquest matí, ens ha enviat un WhatsApp al xat de la colla dient: «Aquesta matinada ha mort en Jordi Picazo, era de la colla dels «grans», de quan vàrem entrar al grup molts de nosaltres, del grup d’en Bermejo, en Marín, l’Esteban Miralles... Final de pista... que deia en B.P. Descansi en pau.»

Un vell company més que ens espera a l’Etern Campament. Que la terra li sigui lleu. 

El nostre més sincer condol a la família.

A la pàgina dels Tanatoris de Barcelona hi hem trobat aquesta informació:

Jordi Picazo Navalon murió el 10-05-2023, a los 79 años. El velatorio será hasta el 11-05-2023 a las 10:30 en Tanatori Ronda de Dalt - Sala 12. La ceremonia será el 11-05-2023 a las 10:30 en Oratori Mediterrani (tanatori Ronda De Dalt).