Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homenatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homenatge. Mostrar tots els missatges

dissabte, 5 de setembre del 2026

ONZE DE SETEMBRE 2026

 



LA DIADA 2026


UN ANY MÉS.- Des de fa anys, pocs dies abans de l’ONZE DE SETEMBRE, fem -en aquest, el nostre Blog- una petita crida-recordatori de la DIADA.

Habitualment hi hem anat anunciant i/o ressenyant alguns dels actes o convocatòries que arreu es feien o hi estaven programats.

En molts d’ells, al llarg dels anys, hi hem anat participant amb ganes i entusiasme... Ho podeu anar veien, posant al «cercador» que hi ha a dalt a la dreta, per exemple: «Onze de Setembre»...

Onze de setembre del 2013, la "Via Catalana". També hi erem !!!.

I a la "mani" del 2016...

I, també, a la del 2018... I a moltes, moltes, altres.

Aquest esperit i militància, continua encara ben viu -segur- en molts de nosaltres... Som tossuts i fidels en allò que sentim, pensem, creiem i anhelem ... No en tingueu cap dubte.

Però no ens enganyem, el anys passen i, també, pesen -tant a nivell físic com emocional-... i, tot i que els nostres sentiments, desitjos i esperances continuïn ben vius, ferms i, fins i tot, «combatius» i «militants» en molts i moltes de nosaltres, amb el pas del temps, el cos canvia i l’energia i l’«empenta» van minvant...

Ens cal doncs -tot i que no tots i totes, segur, estem en les mateixes situacions- anar adaptant els actes, situacions i «reivindicacions» que ens envolten i anar-les vivint d’acord amb les nostres possibilitats més reals.

Commemorem doncs, un any més i en la mesura que puguem, la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA.

Aquí hi teniu els principals actes, que hem sabut trobar, previstos per a la DIADA d’enguany:

Els actes principals de la Diada Nacional de Catalunya 2026 se centren en les manifestacions descentralitzades de l'11 de setembre que es celebraran a Barcelona, Girona i Amposta, a més de la tradicional Festa per la Llibertat que es fa a l’Arc del Triomf de Barcelona. Aquestes mobilitzacions estan impulsades per l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, l’AMI, la Intersindical i el CIEMEN.


Pel present i pel futur, independència.

Les tres manifestacions coincidiran a destacar dos eixos principals: el present i el futur.

La independència és el pont que uneix el present, que defensem, amb el futur que volem construir.

El present: La Catalunya que avui lluita. Representa la Catalunya que no es resigna. La Catalunya dels inconformistes i de les reivindicacions socials, nacionals i cíviques que mantenen viu el país. És el compromís d’una societat que no accepta la decadència i que decideix actuar.

El futur: Representa el país que volem construir. Una Catalunya lliure amb més benestar, uns serveis públics dignes, una economia al servei de les persones, una llengua viva i de cohesió, un territori respectat i amb plena capacitat de decidir. És, també, la Catalunya dels joves, que han de poder viure amb esperança i oportunitats al seu propi país.

Manifestació de l'Onze de Setembre a Barcelona

Lema: «Hi soc. Hi som. Pel present i pel futur: Independència».

Hora: A partir de les 17.14 h.

Ubicació: La marxa es divideix en dues columnes que acabaran a la plaça de Catalunya, on es farà l'Acte Polític:

Columna "Present": La Catalunya que lluita avui, que no es resigna i no accepta la decadència. 

Sortida des de Gran Via amb carrer de Casanova, passant per la plaça Universitat i ronda Universitat.

Columna "Futur": Representa el país que volem construir. Una Catalunya lliure !!!

Sortida des de Via Laietana amb plaça de la Catedral, passant per la ronda Sant Pere.

Manifestacions a d’altres ciutats:

Hi haurà mobilitzacions paral·leles a Girona (a les 17’:14 hores de la plaça de Catalunya fins a La Copa) i a Amposta (a les 16:30h del carrer Sebastià Juan Arbó i l’Avinguda de Santa Bàrbara fins al Pont Penjant).

Festa per la Llibertat i Concerts

Lloc: Passeig Lluís Companys (Arc de Triomf, Barcelona).

Hora: De les 10 a les 20h. MerCAT Fira de propostes de país. A les 12 h acte polític.

Acte: 24a edició de la Festa organitzada per Òmnium Cultural.

Concerts: Actuacions de La Gossa Sorda (21:30h), DJ Trapella (19 h) i DJ K-ZU (23:45h). Entrada gratuïta.

Detall d'un concert a la Festa de la Libertat

Altres actes destacats

Actes de l'Esquerra Independentista: Les organitzacions de l'Esquerra Independentista (Alerta Solidària, ARRAN, COS, CUP, Endavant, Sindicat d'Estudiants dels Paiïsos Catalans) organitzen manifestacions i actes a Reus (Mercat Central), Lleida (Convent del Roser), Barcelona (Plaça Urquinaona a les 17: 30') i Girona (Plaça dels Jurats).


Portes obertes: Diversos espais culturals de Barcelona, com el Palau Güell, ofereixen jornada de portes obertes l'11 de setembre.

Altres municipis: Ajuntaments i entitats d'arreu del territori celebren ofrenes florals i actes institucionals al matí.


Paral·lelament a aquesta CRIDA a participar en els actes de la DIADA, iniciem enguany -al Blog- un recorregut per alguns dels indrets mítics o més populars de l’ONZE DE SETEMBRE. Cada mes de setembre -si podem- n’hi afegirem un de nou. Confiem seran del vostre interès.


INDRETS DE L’ONZE DE SETEMBRE (1): 

«EL FOSSAR DE LES MORERES» DE BARCELONA


"Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor;

fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor".


Aquest fragment del vers escrit per Frederic Soler, Pitarra, encapçala el monument que recorda els caiguts per Barcelona durant el setge del 1714. Però quin és l'origen d'aquesta frase tan repetida i per què aquest espai, al cor del barri del Born i ha tocar de Santa Maria del Mar, ha esdevingut un símbol per a l'independentisme?

Origen en un cementiri parroquial.- La història de la plaça del Fossar de les Moreres de Barcelona es remunta al segle XII, segons explica l'expert en història de Barcelona Jesús Fraiz Ordóñez. Va ser llavors quan el rector de l'església de Santa Maria del Mar va demanar al burgès Bernat Marcús la donació d'un solar per a fer-hi un cementiri. Era un espai adjacent al temple que estava ple de moreres.

Sembla que Marcús hi va accedir amb una condició: si en el termini de 15 dies no s'havia enterrat cap feligrès al solar, consideraria que el cementiri no era tan necessari i en recuperaria la propietat. I diu la història -qui sap si real o llegenda- que passats els 15 dies, el burgès va decidir acostar-se al cementiri per comprovar si s'havia fet algun enterrament. En veure que no, sentint-se enganyat i ben enrabiat, va anar a veure el rector per anul·lar la donació. Però just llavors va patir un atac de cor, va morir i, per aquest raó, va ser el primer difunt en «estrenar» el cementiri.

Fossa comuna per als "màrtirs del 1714".- Segles més tard, aquest fossar de la parròquia de Santa Maria del Mar -per la seva relativa proximitat a les muralles i als llocs on la lluita era més dura- va ser el lloc on es van enterrar molts dels defensors de Barcelona morts durant el setge borbònic del 1714. "El fossar de les Moreres va tenir rellevància històrica durant el setge de Barcelona (1713-1714), quan es va convertir en fossa comuna dels homes i dones que morien en defensa de la ciutat", detalla el web de l'Ajuntament de Barcelona.


Assalt final, al setge de Barcelona l'Onze de setembre del 1714. Gravat antic.

Gairebé un segle més tard, el 1802, justament amb motiu de la visita a Barcelona del rei Carles IV, net de Felip V, el cementiri -el fossar menor o de les moreres- es va pavimentar i es va convertir en una plaça, igual que el que hi havia al davant de l'església, el fossar major (l'actual plaça de Santa Maria).

El poema de Frederic Soler, Pitarra.- Així arribem al 1884, en plena Renaixença, quan el dramaturg Frederic Soler (conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra) publica el poema Lo fossar de les moreras, amb el qual guanya un accèssit als Jocs Florals.

Els versos expliquen la història d'un vell fosser, el mestre Jordi, que -ajudat pel seu net- es dedica a enterrar els cossos dels defensors de Barcelna morts en combat durant el setge del 1714. El vell viu afligit perquè el seu fill (el pare del nen) s'ha passat al bàndol borbònic. Fins que, un dia, porten el cos del seu fill -mort- i es nega a enterrar-lo. Com diu, ben clar, el final del poema:

... i el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
- A on l'enterrem? - A fora !!.
Al fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


Dibuix alegoric, obra d'en Francesc Garcia Estragues

D'aquí ve la famosa frase que encara avui en dia es repeteix sempre que es fa referència al fossar de les Moreres.

Cap al 1870, s'hi començà a celebrar l'Onze de Setembre amb caire d'homenatge a les víctimes del 1714.

Segons detalla l’Institut d’Estudis Catalans, el 1913 uns joves obrers del Clot, de l'agrupació catalanista "Els Néts dels Almogàvers", van clavar en un mur de la plaça una taula de fusta amb la quarteta d’en Pitarra. Dos anys després, l'Ajuntament la va substituir per una làpida de bronze, que desapareixeria el 1939 arran de la derrota republicana a la Guerra Civil.

Diada, al Fossar, l'any 1915. Observeu, a dalt a la dreta, una curiosa senyera estelada.

El 1977 es va restituir la placa commemorativa, ubicada al fons de la plaça -a tocar del carrer del Malcuinat-, a l'ombra de les moreres. En aquesta ocasió, en substitució de la de bronze que hi havia fins el 1939, se'n posà -amb el mateix text- una de marbre.


1977.- Restitució de la placa eliminada, el 1939, pel franquisme.



Diverses imatges de l'Onze de Setembre, del 1977, al Fossar.

Aquest simbòlic indret ha estat en diferents ocasions el marc triat per les organitzacions independentistes per a commemorar l’Onze de Setembre i d’altres actes de l’esquerra sindical i política. Els actes polítics i parlaments es solen fer, però, al Passeig del Born -més espaiós- que hi ha a tocar.

Així, el Primer de Maig de 1979, els sindicats catalans Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC) i Col·lectius de Treballadors, amb les adhesions de nombroses organitzacions com el PSAN, Estat Català, el Front Nacional de Catalunya i els sindicats bascos LAB i HASI hi efectuaren un concorregut acte on, en la cloenda, es cantà en català, «La Internacional» i «Els Segadors».

Cartell convocant a una concentració sindical, pel Primer de Maig, al
Fossar de les Moreres. (Possiblement l'any 1980)

Onze de Setembre de 1986. Balcó al Passeig del Born

Darreres actuacions.- Uns anys més tard, l'Ajuntament va encarregar un projecte de remodelació del conjunt urbanístic i monumental de la nova plaça del Fossar de les Moreres, obra de l'arquitecta Carme Fiol, que es va inaugurar la vigília de l'Onze de Setembre del 1989.




Detalls de la plaça, amb el paviment de maóns vermells, i el peveter.

El mur paral·lel al lateral de la basílica que dona al carrer de Santa Maria, està fet amb granit vermell provinent de la Unió Soviètica i el terra que ocupa gran part de la plaça és de maó vermell, símbol de la sang vessada, i la seva suau inclinació vers el centre insinua una fossa. El 1999, la Generalitat declarà el Fossar de les Moreres, conjuntament amb el Llibre de Privilegis de Cervera, Bens Culturals d'Interès Nacional; fins aleshores el Fossar havia tingut la consideració de Conjunt Històric.


Mur de granit roig que limita la plaça amb el carrer de Santa Maria

No va ser fins al 2001 que es va col·locar el peveter, amb una flama sempre encesa que serveix de record i homenatge als caiguts. És obra dels arquitectes Albert i David Viaplana. Té una inscripció en català, castellà, anglès i francès que permet aportar més context al monument de memòria: "Als morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el setge de Barcelona (1713-1714)".

Des, com ja hem esmentat més amunt, la Renaixença, l'època de la República, l’anomenada «Transició» i fins ara, aquest espai -el Fossar de les Moreres- s'ha consolidat com un lloc de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya i de concentració i reivindicació del moviment independentista, també durant la vigília, el 10 de setembre, quan s'hi fa una Marxa de torxes. 


Cartell de la Marxa de torxes d'enguany

Des del 2002, l'associació Memorial 1714 hi fa una ofrena floral cada diumenge; per això sempre hi podem veure, al braç del peveter, alguns rams de flors.

El nostre record i homenatge als i les defensors/es de la Terra.


MOLT BONA DIADA !!!!



dimecres, 27 de maig del 2026

150 SORTIDES XINO-XANO

 

El 26 de juny del 2009, en un sopar al Centre Artesà Tradicionarius, -uns mesos abans n'haviem fet un altre en una bodega de la Plaça Molina- podriem dir, que reconstituirem -tot i que entre alguns gairebé sempre s'havia mantingut el contacte- la colla del Clan Ós Gris. Pocs mesos després naixerien les sortides Xino-Xano.

Per a ser rigorosos -algú ens ho ha fet notar-; els primers dies de febrer del 2009, organitzàrem una trobada (de 3 dies) en un hostal de Castellar d'en Hug. Formalment va ser, en aquesta ocasió i lloc, on "reconstituirem" el Vell Clan "Os Gris" i, n'obrirem una nova etapa. Queda -per a les cròniques i la història- aclarit i dit...  (A la trobada també hi era en Vicenç Domènech que, potser, va ser qui va fer la foto, i per això -clar-, no hi surt...).


150 SORTIDES XINO-XANO


Amb l’excursió del proper dijous 4 de juny, arribarem a la 150ª SORTIDA XINO-XANO. 150 excursions, al llarg de 17 anys (amb el parèntesi que suposà el COVID) és una molt bona fita.

Queda ven lluny -teníem 17 anys menys !!!- aquell 12 de novembre del 2009 en que -a proposta d’en Joan Simarro- vàrem fer la primera sortida: DE LA GARRIGA A EL FIGARÓ PER SANT CRISTÒFOL DE MONTEUGUES.


Participants a la 1ª Xino-Xano. Hi falta en Joan S. que n'era el fotograf.

Va anar tant be, que ho vàrem repetir i aquella, seria la primera d’un seguit d’excursions que, amb una periodicitat i «constància» gairebé mensual (menys els mesos d’agost i desembre), hem anat mantenint. I, mentre la salut i les ganes hi acompanyin, confiem les podrem seguir fent uns quants anys més.

Va ser una molt bona pensada, Joan, però el veritable mèrit, penso, ha estat la continuïtat i l'interès que tots i totes -cadascun de nosaltres- hem mostrat en aquestes, volgudes i, també, esperades -i, m’atreviria a afegir, que necessàries- sortides.

I és que, a més de trobar-nos per a caminar i fer una mica d’exercici, que és molt bo i saludable, ens ho passem molt be: xerrem, riem, ens posem al dia en temes culturals i/o socials (música, llibres, pel·lícules, exposicions, teatre,...), expliquem i «fem dentetes» comentant els viatges i «escapades»..., debatem -cal dir que «com que som, força, de la mateixa corda»-, sense discutir gaire entre nosaltres, sobre les «mogudes» dels polítics; ens posem al corrent sobre els nostres -malauradament cada dia més sovint- mals i remeis; ens queixem però, alhora, ens sentim orgullosos pels «cangurs» dels nets,... Anem, en una paraula, cultivant i regant la nostra vella amistat. I, sobretot, passant-nos-ho molt bé. Que sigui, si pot ser amb salut, per molts anys més !!!

Una caminada, la visita i el gaudi d’un bon paisatge, d'un -si pot ser- suau cim o lloc d'interès i, després, el dinar (gairebé sempre, de menú diari, en algun restaurant de poble), és l’objectiu de cada trobada. 

Només, en tres ocasions -si la memòria no em falla-, hem portat el dinar a la motxilla: A la 11ª XX, a la Roca Foradada de Corbera de Llobregat, que dinarem a la Font del Camí Ral; a la 15ª XX, una circular per Montserrat, incloent la pujada a Sant Jeroni, i a la 16ª XX quan varem fer la «travessa» al Montseny, des de Coll Formic, pel Pla de la Calma, el Tagamanent i baixar fins a l’estació de tren de El Figaró.

Després, com que seure -per dinar- damunt d’una pedra o marge (que, a més, sovint poden estar, també, mullats...) no feia per als nostres madurs culs... decidirem dinar, al restaurant o hostal d’algun poble, de menú. Ara s’han anat actualitzant els preus, però fa uns anys a molts restaurants i fondes de poble, per un preu molt raonable, es podia menjar molt be... Encara recordo, al mig de la taula, les grans plates d’amanida on hi havia de tot: de l’hort i de la matança...!!! això afegit als casolans plats que, normalment, la mestressa havia preparat....


Aquelles grans safates d'amanida catalana... !!!

I així, XINO-XANO, una excursió darrera l’altra, hem anat gaudint fins arribar -de moment- a la Sortida 150.

Gairebé sempre hem sabut trobar un indret, monument -castell, ermita, torre o mirador-, curiositat natural, racó o lloc on anar. En tren -ara ho tenim més complicat...-, auto de línia, bus o cotxes, hem recorregut nombrosos llocs, hem anat «a cavall» o a peu a tot arreu. Com a curiositat hem «trepitjat» -en les excursions Xino-Xano- les següents comarques, el número de cops que ho hem fet, figura dins del parèntesi:

Osona (28), Vallès Oriental (25), Maresme (19), Vallès Occidental (10), Baix Llobregat (10), Bages (10), Barcelonès (9), La Selva (7), Ripollès (6), Moianès (6), Berguedà (5), La Garrotxa (5), Alt Penedes (4), Baix Camp (4), Alt Empordà (3), Lluçanès (3), Gironès (3), L’Anoia (2), El Garraf (2), Alt Camp (2), Baix Empordà (2), El Solsonès (2), La Cerdanya (1), La Noguera (1), Baix Ebre (1), Segrià (1), Pla d’Urgell (1) *.

* Si sumeu el nombre de vegades, no us «quadrarà» amb el de les sortides que hem fet, doncs, en alguna ocasió -en una mateixa excursió- hem «trepitjat» més d’una comarca.

Hem voltat Catalunya, com veieu, gairebé per tot arreu... Enhorabona i continuem fent-ho !!!

Al Blog -també una molt bona iniciativa d’en Joan Miquel (que en continua sent el mantenidor i «pagano"...)- hi podreu veure les diferents «Crides» i «Cròniques» -amb abundant material gràfic- de cada Sortida. Per a no avorrir-vos i, també, per a estalviar-vos feina, fem una breu menció -afegint-hi l'enllaç a la xarxa- de les que, cada 25, hem anat fent:

Sortida 25.- 12 d’abril del 2012. «Passejada pel peus del Turó de l’Home: El Sot de l’Infern».

https://clanosgris.blogspot.com/2012/04/cronica-de-la-25ena-sortida-xino-xano.html

Foto del grup de la 25 Xino-Xano. Que joves i guapos/es estem tots i totes !!!!

Sortida 50.- 16 d’octubre del 2014. «El suquet d’en Quim en un racó del Cap de Creus: Cala Tavallera».

https://clanosgris.blogspot.com/2014/10/cronica-de-la-50ena-sortida-xino-xano.html

Foto del grup de la 50 Xino-Xano

Sortida 75.- 2 de febrer del 2017. «Pels serrats, rieres i masies de Sant Pere de Vilamajor (amb una visita al Roure Gros)».

https://clanosgris.blogspot.com/2017/02/cronica-de-la-75ena-sortida-xino-xano.html

Foto del grup de la 75 Xino-Xano

Sortida 100 i 10è aniversari de les Sortides Xino-Xano. 3 d’octubre del 2019. «Caminada pel Congost de Mu».

https://clanosgris.blogspot.com/2019/09/crida-la-sortida-xino-xano-n-100.html

Foto del grup de la 100 Xino-Xano

Sortida 125.- 2 de novembre del 2023. «Passejada fins al Roure de la Senyora i el Santuari de Els Munts de Sant Boi del Lluçanès».

https://clanosgris.blogspot.com/2023/10/crida-la-125ena-sortida-xino-xano.html

Foto del grup de la 125 Xino-Xano. Hi falta en Ricard que n'és el fotograf.
(Una de les poques sortides on ens va ploure, gairebé tot el dia...)
                                         

Continuem -cadascú al seu ritme i pas- Xino-Xano i amb alegria.

Gràcies a tots i a totes i continuem en contacte.