ONZE DE SETEMBRE 2024

 

Cartell institucional 2024

 ONZE DE SETEMBRE 2024

Celebrem la Diada Nacional de Catalunya per commemorar la fi de la Guerra de Successió del 1714. L’11 de setembre del 1714 es va produir la darrera defensa i la caiguda de Barcelona, després de 14 mesos de setge, davant el duc de Berwick. Catalunya i la Corona d’Aragó eren partidàries -durant l’anomenada Guerra de Successió (1702-1714)- de l’arxiduc Carles, mentre que la Corona de Castella defensava al Borbó, Felip V.

De fet, a la Diada, es commemora -i fem memòria d’- una derrota en la qual Catalunya no tan sols perdia la guerra, sinó també la derrota final de la nació catalana, amb l'abolició de les constitucions i institucions propies, la pèrdua del control legislatiu, militar, econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari. A més s'iniciava una persecució de la llengua i la cultura pròpies, amb l'imposició del Decret de Nova Planta. L'objectiu era aniquilar Catalunya i dissoldre el seu autogovern, llengua, cultura, etc. en un magma únic i centralitzador anomenat Espanya.

Aquesta festa nacional va començar a commemorar-se el 1886, amb un caire més cultural i no tan polític com ho és ara. La festa la va iniciar un sector del Centre Català i es va fer amb un acte a l’església de Santa Maria del Mar. Allà s’hi va celebrar un funeral per recordar els difunts barcelonins morts per les tropes borbòniques en aquell setge del 1714 i, molts d’ells, enterrats al proper Fossar de les Moreres. 

La data es va convertir, des d’aleshores, en una jornada de reivindicació i defensa dels drets i les llibertats nacionals catalanes perdudes. Alhora, l’Onze de Setembre, s’ha convertit en un clam i reivindicació de la identitat pròpia de Catalunya.

El Parlament de Catalunya, per la Llei 1/1980 del 12 de juny, declarà festiva -a Catalunya- la jornada de l’Onze de Setembre. Son molts, també, els catalans escampats arreu del mon que, en aquesta data, recorden i commemoren la Diada.

Onze de Setembre 2024 a Guayaquil (Ecuador)

Onze de Setembre 2024 a Madrid

LA DIADA D’ENGUANY

La manifestació per la Diada aquest 11 de setembre, que enguany cau en dimecres, es farà de forma descentralitzada amb manifestacions a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa.

La de Barcelona serà a la tarda, a partir de les 16 h, i tindrà el punt àlgid i inici coincidint amb l’hora simbòlica de les 17.14 h. Anirà des de l’Estació de França fins a l’Arc de Triomf, a la part superior del passeig de Lluís Companys.

Les entitats convocants, que enguany s’hi han unit: L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN han triat el lema: «Tornem als carrers» Totes aquestes entitats han consensuat aquest eslògan comú, amb el qual volen interpel·lar "a aquelles persones que altres anys havien vingut i van deixar d'anar-hi en un moment de desafecció". Aquesta frase es farà servir tant per a la capçalera de les manifestacions com per a la cartelleria de convocatòria a la mobilització.

En canvi, el lema «Fem el camí més curt», present a la samarreta de l'ANC, se circumscriurà exclusivament a l'Assemblea.

Com cada any, Òmnium celebrarà, al voltant de l’Arc del Triomf, la seva Festa per la Llibertat. Allà, a partir de les 10.30 h, començarà el «MerCAT, fira de propostes de país», amb paradetes de prop d’un centenar d’entitats i comerços que treballen en el marc de la llengua, la cultura i el país. A les 12h es farà l’acte polític i al llarg de la resta de la jornada, concerts gratuïts.

Per un altre costat un bon nombre d’organitzacions de l’anomenada Esquerra Independentista, com cada any, convocaran a militants i simpatitzants a les seves pròpies manifestacions en aquells llocs -principalment grans ciutats, capitals de comarca o poblacions- on la seva força mobilitzadora així ho permetin.

Lema: "Fer-ho possible" i cartell de l'Esquerra Independentista

Com ja es tradició, des de fa molts anys (fins i tot de forma discreta i clandestina al llarg del franquisme), el Fossar de les Moreres, serà també l'escenari de la Marxa de Torxes, parlaments i ofrenes florals d'algunes organitzacions independentistes.

I AQUEST ANY QUE ... ?

Desprès d’haver viscut -i molts i moltes de nosaltres participat-, fonamentalment entre els anys 2012 al 2022, en molts dels moments més àlgids del Procés independentista català, és evident i notori que les forces polítiques que encapçalaven o s'afegiren (cal dit que organitzacions -com l’ANC- amb una gran força arreu de Catalunya també, ara, han perdut força...) a aquest moviment passen, en aquests moments, per un mal moment. 

Participació a la Via Catalana, Onze de Setembre 2013

Per un costat és evident la desmobilització de les seves bases socials i també, en certa manera, del conjunt de la nombrosa ciutadania que, fins ara, els ha donat suport. N’és un bon exemple el fet que, a les passades eleccions generals, els partits independentistes van ser castigats durament amb la pèrdua d’uns 700.000 vots que, principalment, es van traslladar a l’abstenció. La desunió, la lluita intestina entre ells i també, en forces casos, entre els seus propis dirigents, afegit a l'interès -d’alguns partit polítics- per mantenir i controlar el pastis que els suposa formar part de determinades institucions, càrrecs i cadires i el darrer argument (?) de que tot s’ha fet a canvi d’uns acords o pactes (amb gent que no n’ha complert gairebé mai cap...) que «beneficiaran» Catalunya... pensem que, fonamentalment, ha estat el motiu d’aquest desengany, cabreig i desmotivació d’una gran majoria de la població que, fins ara, els havia (els havíem) sigut fidels seguidors i votants. 

Ara, gairebé tots (Junts, ERC, la CUP i, a nivell de l’estat, fins i tot el PSOE...), aquesta tardor, han convocat congressos per tal d’analitzar els possibles errors, debatre, «posar ordre» i preparar les diferents «estratègies» de les seves respectives organitzacions, per -diuen- esmenar, corregir i posar al dia -pensant en el futur- els respectius partits... Potser, ni ells mateixos s’ho creuen... Ja ho veurem, ho anirem seguint o ens ho trobarem...

Malgrat tot i amb el màxim respecte al que cadascú decideixi i faci... faltaria més !!, penso que cal participar o acudir -allà on cadascú es senti més còmode- a algun dels nombrosos actes commemoratius de l’Onze de Setembre.

Us en apunten (i segur que cadascú en te les seves) algunes raons:

• Perquè hi he anat sempre.

• Perquè molts dels organitzadors d’aquests actes, gairebé sempre, han estat capaços de mantenir-se ferms en la defensa de la independència.

• Perquè de l’embolic on som (en certa manera hem tornat al 2012) només en sortirem amb la força de la gent.

• Perquè tots tenim coses a dir o sentir i no podem deixar perdre espais on -individual i col·lectivament- això es possible.

• Per a restar arguments i fotre a aquells que pensen, diuen i ja celebren que això del Procés ha mort.

• Per a retrobar-vos, per a retrobar-nos.

• Per a recordar, tossudament i un cop més, que pel que fa a les reivindicacions i drets de Catalunya, encara rés s’ha resolt.

• Perquè no és el moment de quedar-se a casa. Cal mostrar arreu que la nostra lluita és ferma i continua.

• I perquè ho vull !!!

MOLT BONA DIADA !!!

SANT JORDI 2024

SANT JORDI 2024

El 23 d’abril, Sant Jordi, és la Diada del Patró de Catalunya. I, també, després que Baden Powell li atorgués aquest nomenament, el Patró dels escoltes i les guies.

“Sant Jordi va ser el prototip del que ha de ser un scout”, va dir en BP. Els nois i noies escoltes han de procurar imitar les virtuts i qualitats d’un cavaller medieval: l’honor, la valentia, la lleialtat, el desinterès, el coratge físic i moral, la solidaritat, la fortalesa i la disposició per ajudar als altres.

Dels nois i noies i, també, de tots aquells que, tot i el pas dels anys, ja grans o -fins i tot- (com molts de nosaltres) vells, intentem seguir fidels a aquells mateixos ideals i valors. Si, valors, aquells principis o fonaments que guien les nostres accions i decisions en la vida.

Alguns dels valors -redefinint aquelles virtuts medievals al llenguatge i moment actual- més reconeguts, recordem-ho, podrien ser:

El respecte, considerar i valorar les necessitats, interessos, opinions, sentiments i manera de ser dels altres. El respecte és important perquè ens ajuda a construir relacions saludables i harmonioses amb la resta, a fomentar la cooperació, la comprensió i a promoure la igualtat i la justícia.

La honestedat, es refereix a la integritat i la sinceritat en les nostres accions i relacions. L’honestedat és important perquè ens ajuda a construir relacions de confiança i a fomentar la credibilitat i la transparència en les nostres interaccions socials.

La solidaritat, un dels valors humans més importants és la solidaritat. Es tracta de la col·laboració i el suport mutu entre les persones. La solidaritat és important perquè ens ajuda a superar l’adversitat i a enfrontar els desafiaments de la vida junts.

La responsabilitat, és la capacitat d’assumir les conseqüències de les nostres accions i decisions, i la de prendre mesures per a corregir qualsevol error o problema que hàgim causat. La responsabilitat és important perquè ens ajuda a desenvolupar una ètica personal sòlida i a ser ciutadans responsables i compromesos.

La empatia, és la capacitat de posar-se en el lloc dels altres i d’entendre els seus sentiments i perspectives. L’empatia és important perquè ens ajuda a desenvolupar relacions saludables i significatives amb els altres, a fomentar la comprensió i la solidaritat i a construir comunitats més inclusives i justes.

La gratitud, és reconèixer i valorar les coses positives que tenim en la vida i expressar la nostra apreciació per elles. La gratitud és important perquè ens ajuda a desenvolupar una perspectiva més positiva i optimista sobre la vida, a conrear relacions més saludables i significatives, i a millorar el nostre benestar emocional i mental.

La tolerància, entre els valors humans més destacats, es troba la tolerància. Es refereix a acceptar i respectar les diferències dels altres, ja sigui en termes d' opinió, cultura, religió, raça, gènere, orientació sexual, entre altres. És important perquè ens ajuda a fomentar la inclusió i la diversitat, a superar els prejudicis i la discriminació, i a construir comunitats més harmonioses i equitatives.

La generositat, la generositat es refereix a compartir i donar de manera desinteressada als altres, ja sigui en termes de temps, diners, recursos, entre altres. La generositat és important perquè ens ajuda a desenvolupar una actitud de servei i col·laboració amb els altres, a fomentar la solidaritat i l’empatia, i a contribuir al benestar de la nostra comunitat i societat en general.

i la autodisciplina, fa referència a la capacitat de controlar les nostres accions i decisions, i de mantenir un enfocament constant i consistent en els nostres objectius i metes. L’autodisciplina és important perquè ens ajuda a desenvolupar una ètica laboral i social sòlida i a aconseguir l’èxit i el benestar en les nostres vides.

Entre petons, roses i llibres, aprofitem aquest Sant Jordi per a reflexionar-hi.

MOLT BONA DIADA DE SANT JORDI !!!

11 SETEMBRE 2022

 

UN ANY MÉS COMMEMOREM L’ONZE DE SETEMBRE

No descobrim rés al afirmar que la commemoració, un any més, de l’ONZE DE SETEMBRE –la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA – és per a molts de nosaltres una jornada important de record, sentiment i afirmació nacional.

Des del seu origen,

• amb la caiguda de Barcelona, el 1714, durant la Guerra de Successió;

Onze de Setembre 1714. Quadre d'en Antoni Estruch (1909)

• la primera commemoració, el 1886 durant la Renaixença, -quan unes quantes entitats catalanistes organitzaren una missa en memòria del caiguts als Setge de Barcelona-;

Esquela publicada a El Barcelonès del 10 setembre 1886

• la primera concentració massiva, l’any 1913, davant l'estàtua d’en Rafael de Casanova llavors situada al Passeig de Sant Joan;

• les celebracions durant la República i la guerra civil;

Onze de Setembre 1937 a Barcelona. Foto Pérez de Rozas

• la prohibició en temps de la dictadura franquista –tot i que a la Ronda Sant Pere, als voltants del monument d’en Casanova, sempre, al llarg d’aquells anys, hi hagueren reivindicacions il·legals-;

Full volant, l'Onze de Setembre de 1966. Institut Municipal d'Història de Barcelona

• fins que arribem a la primera concentració tolerada, el 1976, a Sant Boi (el Govern Civil va prohibir fer-la a Barcelona), on molts de nosaltres hi acudirem i cantarem, després de molts anys, Els Segadors -alguns rellegint l’oblidat text en uns fulls volants-

Sant Boi. Onze de Setembre. Foto Pérez de Rozas

• i la manifestació del 1977 a Barcelona on, diuen, ens hi aplegarem un milió de ciutadans formant una de les manifestacions més nombroses de la postguerra europea...;

• i les que han anat seguit, any rere any -especialment després del 2010- consolidant-se, amb una participació que s’ha d'expressar amb números de set xifres, i estenent-se per tot el territori de Catalunya amb molts i diversos actes commemoratius.

Meridiana 2015

També, des del 1977 –tot i que, des de molts anys abans, alguns ja hi acudiem-, es va anar consolidant el costum de concentrar-se amb un acte polític, la nit i el dia de la Diada, els militants de grups i partits netament independentistes al Fossar de les Moreres.

Manifestació al Fossar de les Moreres abans de la seva
rehabilitació (1977). Foto Branguli.

També allà, sota la làpida de marbre amb la popular quarteta d’en Serafí Pitarra (Frederic Soler): " Al Fossar de les Moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes / serà l'urna de l'honor". Molts de nosaltres hi hem acudit i ens hi hem trobat... 

Podeu veure més detalls, curiositats i anècdotes sobre la història de la commemoració de la DIADA DE CATALUNYA clicant damunt l’enllaç https://interactius.ara.cat/130diades/

Que hem de fer, que fareu, el diumenge 11 de Setembre?

Els darrers anys, les estratègies d’alguns partits polítics i, també, de molts dels seus líders i dirigents, ha enrarit la DIADA. Les tàctiques i maniobres electorals (diuen que les properes eleccions municipals seran a finals del maig de l’any vinent), la maquinaria, la rivalitat i les ambicions dels partits ja estan en marxa i, clar, incideixen en gairebé tots els actes i mobilitzacions populars.

Fins i tot les desqualificacions, els retrets i les acusacions de "botiflers", "traïdors", "venuts" i "covards" son alguns dels mots que, com armes llancívoles, s’envien els uns als altres... També, crec que injustament, a gent que ha estat represaliada i ha patit –i està encara patint- anys d’exili i  de presó... Molt trist.

Son forces els veïns, companys, familiars i amics que desenganyats, diuen que, enguany, no acudiran a cap acte  ni manifestació. Evidentment en tenen tot el dret, només faltaria... !. 

S'entén el desengany i, fins i tot, l'emprenyament de la gent. Però -que no s'enganyin - el poble català ha demostrat molts cops (ho hem vist més amunt), la seva perseverança i força i, enguany ben segur, molts i moltes ho tornarem a fer.

Alguns analistes, diaris i polítics espanyols ja s’estant fregant les mans davant el que endevinen, desitgen i titularan a tota plana com una Diada «que ha pinchao», «un independentismo dividido y de baja...», «el final del Procés»... Els d’allà, els que molts diaris de Madrid representen, no volen que anem a la manifestació i, alguns d’aquí sembla que tampoc. Així que..., hi hem d’anar !!!.

El desengany, davant la manca d’«unitat d’acció» (que dèiem en les lluites sindicals de fa anys) dels actuals partits polítics de casa nostra, no ens tindria de fer renunciar als nostres anhels i el desig d’aconseguir la màxima llibertat -i per tant la independència- del nostre país. I a reivindicar-ho.

Una opinió més:

No enllardeu l’ANC ni ERC

A aquest 11-S, si creiem que la independència vindrà i que no vindrà per la via de la contemplació, tenim manifestació a les 17.14 h. Quan ens compten (més enllà de les manipulacions sobre assistència que viurem), han d’agafar el mal de ventre que agafen cada any en constatar que, per més que ens donen pel sac, en som molts més dels que ells volen i diuen. Si el president Aragonès no ens hi acompanya, tal dia farà un any, que diria l’àvia Neus. Que torni quan li sembli, serà benvingut per mi i per molts. I, si hi ha capsigranys que el xiulen, que s’aguanti, que va en el sou del càrrec públic i comença a ser hora que ens la deixem d’agafar amb paper de fumar. La manifestació de l’11-S és per demanar la independència. Fa anys que és així. Si algú encara no ho te clar, que miri i escolti vídeos. Va girar el 2010 quan es va convocar contra la sentència de l’Estatut i es va convertir en un clam per la independència. Qui no ho hagi vist és que és llosc. No hi ha convocatòria contra ningú, És per la independència. Qui no ho vegi així que no hi vingui (i que hi torni quan li sembli) però que no enllardi l’ANC. I els que hi anem, perquè ho veiem així, no enllardem el president ni els d’ERC que es quedin a casa, que esperem que siguin ben pocs. Tot el que no sigui això fa que unionistes i unionistes emmascarats (civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors) aplaudeixin amb les orelles.

Joan Vall Clara. Director de EL PUNT AVUI, al

seu espai «El voraviu» del 4 de setembre 2022.

Acudit d'en Manel Fontdevila al ARA del 4.9.2022

LA MANIFESTACIÓ D’AQUEST 2022

Enguany, la manifestació serà a Barcelona, amb el lema “Tornem-hi per vèncer: independència”. Els organitzadors (l'Assemblea Nacional Catalana -ANC -, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència –l’AMI- han fet una crida «...a la no-rendició, a la lluita continuada de la societat civil i a avançar cap a la independència, més enllà dels partits polítics»

Començarà, a les 17,14 h, a l’avinguda del Paral·lel –la capçalera serà a prop de la plaça de les Drassanes–, passarà pel passeig de Colom i el passeig d’Isabel II i acabarà a l’avinguda del Marquès de l’Argentera, davant l’estació de França. En aquest punt, hi haurà l’escenari i es faran els parlaments de les tres entitats organitzadores.

La samarreta d’aquest any serà negra, com la bandera de Santa Eulàlia, un color que no s’havia fet servir fins ara. Segons que va detallar l’ANC quan la va presentar, han escollit aquest color com a símbol de la lluita i la no-rendició, el missatge central de la manifestació.

La 20^a edició de la Festa per la Llibertat, que organitza Òmnium Cultural, tornarà aquest Onze de Setembre al passeig de Lluís Companys, a partir de les 10h 30’ amb la Fira d’Entitats; a les 13h, actuació d’alguns dels concursants d’«Eufòria» amb l’Edu Esteve, la Llum, l’Estela i en Joan Liaño i a les 18h 30’, Concert de diferents grups musicals: «Els Pets», «Roba Estesa» i «Lildami».

Manifestació de l’esquerra independentista.- La CUP i les organitzacions Arran, Alerta Solidària, COS, SEPC i Endavant han convocat diverses mobilitzacions a Barcelona, Lleida, Girona i Reus per a l’Onze de Setembre. La de Barcelona començarà dos quarts de set a plaça d’Urquinaona i després hi haurà l’acte polític a la plaça Comercial.

Un dels cartells que crida a la manifestació d'enguany.
Amb un fragment del poema "Endavant" de Joana Raspall

Endavant!

Respira fort, que l'aire és teu

i l'aire i tot et poden prendre.

Un cop ja l'hagis respirat

és carn com tu,

és alè teu que no es pot vendre.

Respira fort, que l'aire és teu.

Respira fort, que el lloc és teu !

On hi ha el teu peu no n'hi cap d'altre.

La terra té per a tothom 

camins oberts.

Fuig de qui vulgui entrebancarte.

Trepitja ferm, que el lloc és teu !

Parla ben clar, que el mot és teu

i el pensament ningú no el mana.

Si creus la teva veritat

llança-la al vent

i que s'arbori com la flama.

Parla ben clar, que el mot és teu !.

Joana Raspall