 |
| Papallona Atalanta una de les moltes que habiten els nostres parcs |
A
BARCELONA CONVIVIM AMB 532 ESPECIES D’ANIMALS ASILVESTRATS I AMB 1.500
VARIETATS D’ARBRES I PLANTES
Segons diuen des del mateix
Ajuntament, “...una ciutat més verda i naturalitzada, on tothom pugui gaudir
del contacte amb els elements naturals a prop de casa, permet assolir una
millor qualitat de vida. Els espais verds urbans aporten valors essencials per
a la ciutat, alhora que potencien la biodiversitat i la resiliència davant de
reptes emergents com el canvi climàtic...”
L’Ajuntament de Barcelona ha
documentat que a la ciutat on hi habiten la gran majoria dels de la nostra
colla -sense comptar-hi, clar, els humans, ni els animals domèstics- hi convivim
amb un total de 532 especies d’animals. Entre aquests hi trobem ratpenats,
eriçons, papallones, porcs senglars, esquirols, granotes, serps, musaranyes,
diverses varietats de ratolins i 169 especies d’ocells. També s’han identificat
i documentat 1.500 varietats de plantes i arbres.
 |
| Araucària al Teatre Grec |
Tota aquesta informació la
podeu veure, amb detall, a l’ Atles de biodiversitat de Barcelona:
https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona
L’Atles de biodiversitat
de Barcelona és l’eina que ens ajuda a visualitzar una part important
d'informació sobre aquests espais. És un mapa de la ciutat de Barcelona, dividit
en els 73 barris, que permet conèixer les diferents espècies d’arbres, plantes,
ocells, papallones o animals vertebrats entre altres, de manera independent o
conjunta.
De cada espècie en poden
conèixer el nom científic i el comú, veure’n una petita descripció i en alguns
casos fotografies o il·lustracions. A més d’aprofundir en cadascuna d’aquestes
capes, podem explorar la interrelació de totes elles i conèixer el nombre total
d’espècies que hi ha a cada barri si les mantenim totes actives.
Així podem saber, per
exemple, que:
D’arbres s’hi
recullen més de 200.000 exemplars, de més de 441 espècies, que hi ha als
nostres carrers i als parcs. Es poden seleccionar un per un. També hi apareixen els
arbres catalogats com a arbres d’interès local.
 |
| Eucaliptus comú |
 |
| Grup de desmais |
 |
| Eritria als jardins del Teatre Grec |
 |
| Cartell informatiu del roure monumental de la Font del Racó |
 |
| Castanyer |
 |
| Bellaombra |
 |
| Arbre de l'amor o de Judes |
De plantes n’hi ha
identificades 1.191 espècies que es poden trobar als parcs, jardins, places i a les parcel·les verdes municipals. Són arbustos, plantes enfiladisses,
entapissats o algunes herbàcies (excepte les gespes i plantes de temporada).
Sobre els ocells
podem veure quins ocells nidifiquen a la ciutat -n’han identificat 83 especies-
a partir d’un estudi que els classifica segons quadrats UTM (Universal
Transverse Mercator).
 |
Rossinyol
|
 |
Cotorra de pit gris
|
Tórtora turca
 |
| Mallerenga blava |
Una dada sorprenent és que
s’hi han localitzat 39 espècies de papallones detectades a partir d’un
inventari realitzat en determinats parcs. Les dades es van recopilar entre els
anys 2.015 i el 2.019 a partir d’un projecte de ciència ciutadana fet gràcies al
treball de voluntaris i a la col·laboració de les institucions de referència.
Això ens permet saber, per exemple, que als parcs de Barcelona s’han doblat els
exemplars de papallones vistes, aquest any, respecte al passat 2019.
 |
| Papallona Blanca de la col |
 |
| Papallona Blaveta dels pèsols |
 |
| Papallona Bruna del bosc |
 |
| Papallona Merlet comú |
 |
| Papallona Aurora |
Hi podem localitzar, així
mateix, entre els animals vertebrats, més de 30 espècies de mamífers,
amfibis i rèptils que es troben habitualment als espais verds.
 |
| Granota comú |
 |
Porcs senglars
|
 |
Serp blanca
|
 |
| Esquirol vermell |
A l’Atles s’hi
recullen també basses naturalitzades amb 52 especies vegetals i animals
identificades.
 |
| Parot cuanegra |
 |
| Jonc d'estany |
 |
Basa o estany dins d'un parc
|
 |
Granota verda
|
 |
| Lotus de la Índia |
 |
| Boga petita |
I, així mateix, 28 comunitats
vegetals definides com un grup de plantes reunides en un mateix indret on
es donen unes condicions específiques del medi que fa que aquesta comunitat s’organitzi
d’una manera precisa en l’espai i en el temps: pinedes, bardissars, canyers,
ginestars, pedreres, prats oberts, garrigues i matollars, etc.
 |
Detall d'una pineda
|
 |
| Roquissar |
 |
| Pineda al Parc del Castell de l'Oreneta |
Tota la informació que hi ha
en aquest Atles es posa a disposició de la ciutadania en format
descarregable, amb l’objectiu de compartir aquest coneixement i facilitar-ne
noves aplicacions.
Us animen a que hi entreu i
hi descobriu bona part de la riquesa natural que hi ha (i a vegades amaga) la
nostra ciutat.
En certa manera la presència
i convivència, a Barcelona, de tots aquests animalons és sorprenent... No ho
veieu així ?
Que us sembla si, a falta de
poder fer -per les limitacions que ens imposa el control de la pandèmia- caminades
per les nostres valls i muntanyes, en muntéssim alguna passejada -sense sortir del terme
municipal- per anar descobrint aquesta fauna i flora urbana ?.
A veure si algú s’anima a
organitzar alguna sortida; encara que tinguem (com ja feien els “maquis”) de fer l’”exploració”
o “acció” repartits -sense superar el nombre màxim de membres autoritzat per l’autoritat
competent- en diferents “cèl·lules” o grupets.
Anem-ho pensant... (malauradament, penso que tindrem temps per a fer-ho) i a veure que, finalment, en surt.
Mentre ho fem (o no), rebeu una virtual abraçada i, sobretot, cuideu-vos molt !!!
PS.- Sense sortir del terme municipal de Barcelona, tenim
un munt de parcs on podem efectuar alguna o moltes d'aquestes passejades
naturalistes. Sense pretendre ser exhaustiu, aquí en teniu una relació:
A la Muntanya de Montjuic:
·
Jardí Botànic.- Carrer
Doctor Font I Quer, s/n.
Jardí,
inaugurat l'any 1999, amb flora internacional escollida per viure en clima
mediterrani, amb vistes sobre el mar i la ciutat.
·
Jardí Botànic Històric.- Av.
dels Muntanyans, 26.
És
un jardí botànic creat en la dècada de 1930 per Pius Font i Quer i situat al
sector de la Foixarda de la muntanya de Montjuïc en dos clots creats per
antigues pedreres. Enmig hi ha el Mas de l'antic Jardí Botànic.
·
Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer.-
Avinguda
Miramar, 30
Zona
verda petita, situada a la zona compresa entre el funicular de
Montjuïc i els Jardins de Joan Brossa. Amb senderes diverses plantes de flors,
fonts i vistes sobre el port.
·
Jardins del Teatre Grec.- Passeig
de Santa Madrona, 38
Aquests
jardins, que van néixer com a roserar, són un dels espais verds que es van
crear a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional del
1929. Una antiga pedrera va permetre construir-hi un amfiteatre, que cada estiu
és l’escenari de moltes de les representacions del Festival Grec de Barcelona.
És un lloc assolellat, amb parterres geomètrics, pèrgoles i terrasses, des d’on
es pot contemplar la muntanya enjardinada i la ciutat.
·
Jardins Joan Brossa.-
Plaça
de Dante.
Parc i jardins tranquils amb monuments i
senderes que porten a la part més alta, des d'on es pot contemplar la ciutat i
el mar.
·
Jardins de Laribal.- Passeig
de Santa Madrona, 2
És
una de les perles del parc de Montjuïc i passejar per ells és una autèntica
delícia. La vegetació riquíssima, juntament amb l'aigua que baixa per cascades
i es llisca delicadament entre amples baranes, els bancs de rajola, les
terrasses enjardinades i les placetes creen un conjunt d'excepcional bellesa. Aquest
jardí és el primer roserar públic que es va crear a Barcelona, coneguda com la
de la Colla de l’Arròs. És un lloc en el qual estar, per a contemplar-lo i anar
descobrint els mil detalls que el configuren, amb una harmonia difícil de
superar. Les vistes sobre la ciutat són especials.
·
Jardí d’Aclimatació.- Avinguda
de l'Estadi, 42, 48.
Situat
a la muntanya de Montjuïc, entre l'Estadi Olímpic i les Piscines Bernat
Picornell. Va ser creat el 1930 per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. El
seu objectiu era el de crear una zona d'especial protecció per a l'aclimatació
d'espècies foranes. El nucli principal foren espècies dels cinc continents que
es van portar per a l'exposició Universal del 1929.
·
Jardins de Joan Maragall.- Situats
la muntanya de Montjuïc, entre l'Estadi i el Palau Nacional, envolten l'edifici
del Palauet Albéniz. Disposen d'avingudes arbrades, àmplies extensions de
gespa, parterres de broderie, més de 30 escultures a l'aire lliure i fonts
ornamentals.
·
Jardins del Mirador.- Plaça
de la Sardana, 717
Els
Jardins del Mirador de l'Alcalde estan situats a la muntanya de Montjuïc
aprofitant el fort pendent de la muntanya prop del castell de Montjuïc amb
vistes sobre el mar. Hi ha terrasses, senderes, un estany, fonts i parterres de
flors.
·
Jardins de Mossèn Costa i Llobera.- Ctra.
de Miramar, 38
Jardí
botànic de 6,15 hectàrees, situat en un dels vessant de la muntanya de
Montjuic, que conté cactus i plantes suculentes d'arreu del món i porta el nom
d'un poeta mallorquí.
Jardins de Can Mantega.- Joan
Güell, 53
Aquest jardí urbà totalment
remodelat, manté el seu verd tradicional, essent un petit pulmó del barri de
Sants. L’espai compta amb vegetació ordenada en parterres, entre la qual
destaca els arbres de fulla caduca i vistoses flors, una font ornamental nova,
com la que solia distingir tradicionalment aquest espai, una àrea de jocs i una
àrea d’esbarjo per a gossos, ambdues integrades en la zona verda per tot el seu
contorn. Construït sobre els terrenys que anteriorment havien
estat els horts de la masia del mateix nom, un dels últims espais de masies
rurals dins el casc urbà de Sants, va ser inaugurat oficialment l’any 1961.
Parc del Turó de Monterols.- Carrer
de Muntaner, 450
Parc tranquil en un entorn
natural amb senderes ombrejades i zones de jocs infantils.
Parc de la Ciutadella.- Passeig
de Picasso, 21
Parc creat a finals del
segle XIX, amb zoo, llac navegable, museus ornamentats i rutes a peu per un
entorn exuberant. Durant molts anys va ser l'únic parc públic
de la Ciutat Comtal. Va ser traçat en els antics terrenys de la fortalesa de la
Ciutadella —d'aquí el seu nom—, a imatge i semblança del jardí de Luxemburg de
París.
Parc del Laberint d’Horta.- Passeig
dels Castanyers, 1
Parc neoclàssic amb un
laberint de xiprers, un pavelló amb terrasses, elements d'aigua i una zona de
pícnic. És
el jardí més antic que es conserva a la ciutat. Es troba en
l'antiga finca de la família Desvalls, en un vessant de la serra de Collserola.
Parc de Cervantes.- Avinguda
Diagonal, 706
Parc tranquil amb zones de
gespa, vistes sobre la muntanya i un parc infantil. Té
9,15 hectàrees i es tracta d'un parc temàtic, dedicat a les roses, amb un
conjunt d'uns 11 000 roserars d'unes 245 varietats distintes.
Parc del Turó del Putxet.-
Carrer
de Manacor, 9
Parc arbrat situat dalt d'un
turó, a 178 metres d'altitud, amb un parc infantil, bancs i vistes sobre el
Collserola, la ciutat i la costa.
Jardins de la Tamarita.- Passeig
de Sant Gervasi, 47
Jardins públics amb murs i
tanques metàl·liques que envolten una mansió burgesa amb abundant vegetació,
estàtues clàssiques i fonts. Els jardins de la Tamarita són un dels
pocs catalogats com a històrics de Catalunya —només n'hi ha 25— i de Barcelona.
Parc de la Creueta del Coll.- Passeig
de la Mare de Déu del Coll, 77
Parc urbà amb una piscina
pública gran i diverses escultures i zones de joc. El
Parc fou un projecte de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, que
s'inaugurà l'any 1987, aprofitant l'espai deixat per la pedrera del turó de la
Creueta del Coll.
Parc de Carles I.-
Av.
d'Icària, 121
Parc pintoresc amb xiprers
alts, extenses zones de gespa, parts pavimentades i un canal d'aigua.
Parc del Carmel.-
Carretera del Carmel
El parc gira al voltant de
la presència del Turó del Carmel, de 265,6 m d’alçada. Antigament era conegut
com a Turó d'en Móra, i va rebre el seu nom actual del Santuari de la Mare de
Déu del Mont Carmel, construït al Segle XIX. També és conegut com la
"Muntanya Pelada", per mancar de vegetació el seu cim. La part del
parc corresponent a l'entrada per la Carretera del Carmel porta el nom de
Jardins de Juan Ponce, en honor a Juan Ponce Perujo un veí que a través de
l'Associació de Veïns del Carmel va aconseguir moltes millores per al barri.
Allí es troba un casal d'avis, una àrea de jocs infantils i unes pistes de
petanca. A la part central del parc hi ha l'obra d'art públic, L'ordre
d'avui és el desordre de demà (1999), d'Ian Hamilton Finlay, que fa
referència a una cita del revolucionari francès Louis Antoine Léon Saint-Just,
escrita en catorze blocs de pedra, simulant làpides d'una necròpoli, en un
conjunt d'uns 6 m2.
Parc del Guinardó.-
Parc municipal des de 1910 amb pins, tipuanes (que floreixen a l'estiu), una
font, boscos i cascades.
Parc Natural de la Serra de
Collserola.- Ctra. de l'Església, 92
Parc Natural de la Serra de
Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259
hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des
de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de
Catalunya
Turó Parc.- Av. de Pau Casals,
19
Parc aïllat d'1,2 hectàrees
amb flors, escultures, un estany ovalat, àlbers i palmeres.
Parc del Castell de l’Oreneta.- Carrer
de Montevideo, 45
Parc amb vegetació típica de
boscos mediterranis, un tren de vapor en miniatura (actualment fora de servei),
passejos en poni i vistes panoràmiques. Va ser inaugurat el 1978, i
el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.
Parc de la Font del Racó.- Carrer
de Lluís Muntades, 1
Parc, verd i frondós, una
petita meravella situada a la falda de la serralada de Collserola, amagat entre
els revolts de l'avinguda del Tibidabo. Amb una sortida a la plaça de l’estació
inferior del funicular del Tibidabo. Es recomanable visitar el roure monumental
a tocar de la plaça de la font.
Parc Torrent Maduixer.- Carrer
de Josep Garí, 7
Està situat en la falda de
la serra de Collserola, al costat de la Ronda de Dalt. De
4.128 m² projectat sobre la coberta del nou parc dels serveis municipals de
neteja Torrent Maduixer, un edifici soterrat que centralitza els serveis de
neteja viària del barri de Sant Gervasi–la Bonanova i energèticament eficient,
ja que disposa d’una bomba geotèrmica, un giny que permet un alt rendiment
energètic amb un consum elèctric baix. Els marges del jardí
disposen d’arbres i arbustos, on destaca el verd, i la zona central presenta
arbres amb flor, que esdevenen uns grans atractors de papallones i d’altres
espècies.
Parc del Turó de la Rovira.- Carrer
del Turó de la Rovira, 2
El Turó de la Rovira, amb
262 m d’alçària i una visió panoràmica de 360º, ha estat un espai d’ocupació
sostinguda al llarg del temps, des de l’època ibèrica fins avui. Conegut
popularment com "Els Búnquers del Carmel" s'eleva entre els barris
del Guinardó i el Carmel. A més de tenir un atractiu indiscutible com el millor
mirador de Barcelona, es tracta d'un espai de gran valor històric.
