Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Confinament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Confinament. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de gener del 2022

ENCARA SOBRE LA PANDÈMIA

 


On i com és més probable d’encomanar-se de la covid-19 ?

Article reproduït de VILAWEB del 22 de gener 2022.


La possibilitat d’infectar-se de la covid-19 varia segons quin sigui l’espai, la quantitat de persones que hi hagi i l’activitat que s’hi faci

Després de dos anys de pandèmia, la majoria n’estem farts. Les xifres de contagis de la covid són més altes que mai, i en molts països les taxes d’hospitalització tornen a créixer amb rapidesa.

Malgrat aquest horitzó fosc, el nostre desig és tornar a la normalitat. Voldríem trobar-nos amb els amics en un bar, o convidar-los a sopar a casa; voldríem que les nostres empreses malparades tornessin a créixer com creixien abans de la pandèmia; voldríem que els nostres fills tornessin a les rutines de l’escola (on volem que tornin presencialment) i a les activitats extraescolars. Voldríem pujar a un autobús, cantar en un cor, tornar al gimnàs o ballar en una discoteca sense por d’encomanar-nos de la covid.

Ara bé, quantes d’aquestes activitats són segures i en quina mesura? Són les preguntes a les quals hem mirat de respondre en la nostra darrera investigació..

El SARS-CoV-2, el virus que causa la covid, es transmet fonamentalment per l’aire. Per això, la clau per a evitar d’encomanar-nos rau a entendre quin és el comportament d’aquestes partícules que circulen per l’aire. Això requereix coneixements tant de física com de química.

L’aire és un fluid compost per molècules invisibles que es mouen de manera ràpida i aleatòria. En aquesta mar de molècules, hi floten els aerosols respiratoris, que poden contenir el virus i acaben dispersant-se pels espais interiors, com es dispersa el fum d’una cigarreta en una habitació o un autobús. Una persona infectada pot exhalar aerosols que continguin el virus, i com més a prop hi siguem, més alta serà la possibilitat que n’inhalem els aerosols. A més, com més temps siguem en la mateixa habitació, més virus inhalarem. Si som en un espai exterior, l’espai és gairebé infinit i el virus no es comporta de la mateixa manera, encara que ens puguem encomanar igualment si parlem a prop d’una persona infectada.

Totes les variants del SARS-CoV-2 es transmeten per l’aire, però les possibilitats de contraure el virus depenen de la transmissibilitat i del grau de contagi de cada variant (la delta era més contagiosa que les variants anteriors, però l’òmicron ho és encara més) i de la quantitat de persones que estan infectades en un moment determinat (la prevalença de la malaltia). En el moment en què escrivim aquest article, el 97% dels casos de la covid al Regne Unit corresponen a la variant òmicron, i un de cada quinze ciutadans està infectat. És a dir, la prevalença és del 6,7%. Tot i que l’òmicron sembla més contagiosa, també sembla que causa quadres menys greus, especialment entre els vaccinats. Tanmateix, la gran velocitat de contagi pot arribar a saturar els sistemes de salut.

Probabilitat d’encomanar-se

En el nostre estudi hem calculat la manera com les diferents situacions de transmissió fan que variï la probabilitat d’encomanar-se: factors vírics (transmissibilitat, prevalença), factors personals (dur màscara o no dur-la, fer exercici o estar en repòs, fer alguna activitat de vocalització o estar en silenci), factors relatius a la qualitat de l’aire (interiors o exteriors, habitacions grans o habitacions petites, plenes de gent o amb poca gent, ventilades o sense ventilar).

Per fer aquest càlcul, hem analitzat minuciosament les dades empíriques relatives al nombre de persones que s’havien infectat en esdeveniments supercontagiadors en els quals els paràmetres clau (dimensió de l’habitació, quantitat de persones que hi havia, nivells de ventilació, etc.) estaven ben documentats, i posteriorment, hem representat com s’esdevenia la transmissió mitjançant un model matemàtic.

Els gràfics, basats en el nostre article i que mostrem a continuació, aporten un percentatge de possibilitats d’encomanar-se en diferents situacions.

Risc d’encomanar-se de la covid-19 en llocs poc concorreguts:


Risc d’encomanar-se de covid-19 en llocs d’alta afluència:


Una manera de facilitar el contagi de la covid és fer diverses de les activitats que apareixen en les caselles de color vermell de la taula, com per exemple:

–Reunir-se amb moltes persones en espais tancats i amb una mala qualitat de l’aire, com ara gimnasos mal ventilats, discoteques o a les aules d’una escola.
–Fer alguna cosa extenuant o agitadora, com ara practicar esport, cantar o cridar.
–Anar sense màscara.
–Romandre en un mateix espai molt de temps.

I per evitar d’encomanar-se de la covid, cal procurar de fer les coses que apareixen en les caselles de color verd o carabassa, com per exemple:

–Si heu de reunir-vos amb altres persones, feu-ho en espais exteriors o ben ventilats. Si és un espai interior, que la ventilació sigui bona i que se’n sàpiga la qualitat de l’aire.
–Reduïu al mínim el nombre de persones amb qui us reuniu.
–Passeu-hi només el temps imprescindible.
–No crideu, ni canteu, ni practiqueu exercici de manera intensa en un espai interior.
–Porteu la màscara ben ajustada i procureu que sigui de bona qualitat, des del moment en què entreu en un edifici fins que en sortiu.

Tot i que el gràfic dóna una probabilitat aproximada per a cada situació, el risc real dependrà de paràmetres específics, com ara quanta gent hi ha exactament en una habitació o quines dimensions té la sala en qüestió.

Trish Greenhalgh és professora de Ciències de la Salut d’Atenció Primària a la Universitat d’Oxford. José Luis Jiménez és professor de Química i membre del CIRES (Cooperative Institute for Research in Environmental Sciences) a la Universitat de Colorado. Shelly Miller és professora d’Enginyeria Mecànica a la Universitat de Colorado i Zhe Peng és científic investigador a la Universitat de Colorado. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

 


dijous, 16 de setembre del 2021

PRIMERA TROBADA POSTPANDÈMICA

 


A LA FI ENS HEM RETROBAT !!!


A costat però finalment ens hem pogut retrobar, veure’ns, xerrar, riure i conèixer les darreres novetats de cadascun i de tots nosaltres... Quin goig !!!


Diversos intents.- Al llarg d’aquests darrers mesos hem fet, a més de les converses i vídeo-trucades telefòniques, el nostre xat de WhatsApp i alguna esporàdica trobada de tres o quatre persones, diversos intents de “contacte col·lectiu”: Propostes de trobades motoritzades, de tele-reunions virtuals, de petites i reduïdes sortides xino-xano presencials, ... activitats totes elles ben intencionades que, tot i les ganes de veure’ns i retrobar-nos, per raons de prudència, acordarem deixar “per a més endavant”, quan ja tots/es estiguéssim vacunats i les restriccions i situació de la pandèmia ho permetessin.  Prudents i respectuosos amb les vigents recomanacions i directrius sanitàries... disciplinats i solidaris, com ens han ensenyat i, pensem, ha de ser.


“El banc del sinó fos”... - És cert també que, inevitablement, els mesos i anys no passen en va.  

Tot i que en la colla hi tenim, encara, forces “canyeros” i “canyeres”, recordareu que en algunes de les darreres sortides ja hi hem tingut de preveure recorreguts “llargs i “curts”, per a facilitar la còmoda i satisfactòria assistència a tothom. I és que, sempre hi ha algú (i inevitablement cada dia més) a qui el genoll, el maluc, l’esquena, les articulacions o una mica tot plegat, li “fa figa”...  

Per un altre costat, aquests mesos -més d’un any !!!- d’obligada reducció de l’activitat (n’estic gairebé segur) han fet aflorar o incrementat algun d’aquests “punts flacs” en la salut d’alguns de nosaltres... Ja ho dèiem: les trobades i passejades Xino-Xano, per a molts de nosaltres, eren (i son !!), com les “pastilletes”, una necessària medecina... Hi tant que les hem trobat a faltar !!!

Pel xat i les converses individuals, hem anat coneixent i seguint alguns dels ja sabuts o nous problemes de salut d’alguns de nosaltres... Com els avis que, a molts pobles i parcs, veiem asseguts al “banc del sinó fos...” ens ho hem anat explicant.

Afortunadament, en la gran majoria d’aquests casos, tot està sota control o en procés de tractament... Les perspectives son, doncs, bones i esperançadores.


“Hem parlat per telèfon, però jo et vull veure...”.- Això ha motivat, encara més, aquesta necessitat de veure’ns per tal de conèixer “en viu i en directe”, fer costat (mai tant ben dit) i donar una petita passejada -per algun indret proper al seu domicili-  amb alguns d’aquests companys i amics. Caminades xino-xano (poc a poc) amb llargues xerrades, per exemple, pels Jardins del Palau del Marques d’Alella o d’en Muñoz Ramonet del carrer de Muntaner i pels Jardins del Baix Guinardó, un gran i ombrejat espai al xamfrà de la Travessera de Gràcia amb el carrer de Lepant.

Jardins del Palau del Marques d'Alella

Jardins del Baix Guinardó

Finalment, la Trobada.- L’experiència d’aquestes reduïdes i puntuals trobades ha estat molt grata i satisfactòria. Per això, el passat, 5 de setembre -a partir d’una d’elles- decidirem ampliar la crida, aprofitant el xat de WhatsApp del Clan, tot convocant -per al dimecres 15 de setembre- una singular “trobada general” a tots aquells de la colla que hi poguessin i volguessin assistir-hi.

La vàrem preveure pensant en el compliment de les restriccions i tenint en compte un seguit de precaucions sobre el Covid. Però, afortunadament, dos dies desprès de la convocatòria (el 7 de setembre), el Govern de la Generalitat alleugerí aquestes mesures permetent un major nombre de persones en les trobades a l’exterior. Això ens ho ha facilitat: ja no ens sentiríem participants d’un clandestí botellón...

La resposta va ser ràpida i espectacular: al cap de dos dies, 23 companys i companyes s’ havien apuntat ja a la trobada. Quin “mono” de retrobar-nos que tenim !!!.

Finalment, hem sigut 18 els qui ens hem aplegat, aquest passat dimecres dia 15, als Jardins del Baix Guinardó. Cinc dels qui inicialment s’hi havien apuntat, per situacions personals de darrera hora, no hi han pogut assistir. En tindrem més oportunitats... 


Els responsables del bar que allà hi ha, amablement ens han repartit en dues taules i ràpidament les converses han anat fluint. Deixem que les imatges parlin...



Ben aviat, per tal de no tenir de cridar gaire, s’han anat produint intercanvis de persones entre les dues taules, per tal de facilitar-ne la “posta al dia” i les respectives novetats de tots i cadascun de nosaltres. Curiosament, la mateixa tarda que els polítics -d’aquí i d’allà-, desprès de mesos, intentaven entendre’s a la “Taula del diàleg”, nosaltres, sense tanta parafernàlia ni divisions internes, ens hem entès perfectament... Potser que n’aprenguin !!!.



Des de poc abans de les 6, fins passades les 8 de la tarda (teníem tantes coses de que parlar i propostes per anar pensant...!!) hem anat petant la xerrada.


"Ho tindrem d’anar repetint..."; "a finals d’octubre podríem fer una sortida “motoritzada” a un indret d’interès natural o cultural amb el dinar inclòs, clar..."; "les properes xino-xano les tindrem d’anar fent pensant en tothom... però no hem de deixar de fer-les..."; "Walter quan facis alguna obra de teatre, si et plau, fer-nos-ho saber... ets un crac, avui ens has fet riure molt..." Aquestes i moltes altres més han sigut algunes de les propostes que s'han anat apuntant...

No tinc espai (ni prou capacitat) per a encabir a la crònica, tot el que vàrem sentir i parlar ahir. El cert és que el desig i la voluntat de continuar -adaptant-ho a les situacions personals i de l’entorn- amb les nostres activitats es manté més ferm i fort que mai. En continuarem parlant. De moment...


Preneu nota d’una propera i possible sortida.- Assenyaleu, a la vostra agenda, els propers dijous 21 o 28 d’octubre, per a una possible Xino-Xano. Al sector de la taula on jo hi era, han proposat anar a:

Sortida mixta (motoritzada i passejada) al Mirador de Gresolet i  el refugi Lluís Estasen del Pedraforca: SALDES (El Berguedà) - En cotxe (4,5 km) des de Saldes fins el Mirador de Gresolet - Passejada a peu fins el Refugi Lluís Estasen al peu del Pedraforca (recorregut 2,1 km, desnivell 150 m, temps -sense pauses ni aturades- 1,5 h). Podríem aprofitar la sortida per anar a dinar al mític i amb uns panorames de postal, Hostal Pedraforca de Saldes.

https://totnens.cat/que-fem/el-mirador-de-gresolet-a-saldes/

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/passejada-del-mirador-de-gresolet-al-refugi-lluis-estasen-7253561

https://pedraforca.com/ca/restaurant

Mirador de Gresolet

Refugi Lluís Estasen, amb el Pedraforca al fons.

Hostal Pedraforca de Saldes. El Pedraforca des
d'un dels finestrals del menjador.

 


dijous, 8 de juliol del 2021

A VEURE SI, A PARTIR DE SETEMBRE, ENS PODEM TORNAR A TROBAR TOTS/ES PLEGATS/DES.

 


TOT INDICA QUE ENCARA TINDREM D'ESPERAR UNA MICA...


Quines ganes tenim d'anar a escampar la boira, fer alguna escapada per a conviure amb la natura i, especialment, tornar-nos a retrobar per a xerrar, riure i anar-nos posant al corrent de les "novetats" que hem anat gaudint o patint al llarg d'aquest darrer llarg any en que hem estat confinats.

Semblava que, amb l'increment de la vacunació,  ja ho teníem gairebé superat i, alguns, ja hi veiem "el final del túnel" i, fins i tot hem pogut anar a fer alguna petita i familiar escapada o visita a les nostres segones residències....  Però l'impacte de noves variants del virus, una certa obertura -entenem que alguns sectors econòmics ho estan passant molt malament-  en determinades activitats i (també cal dir-ho) una certa disbauxa i irresponsabilitat d'alguns col·lectius... ha provocat un nou i important increment de positius per la Covid.

Per això les autoritats sanitàries -en una mena de ball de la yenka: "Izquierda, izquierda, derecha, derecha... Adelante, detrás, un dos tres..."-  van recordant o introduint canvis en les mesures de prevenció:

Cal tornar a tenir en compte, diuen:

🔛 La distància de seguretat.
😷 Posar-se la mascareta
👐 Netejar-se les mans amb freqüència
💨 Ventilar sovint els espais interiors
⬇ Reduir la interacció social.

Tornem-hi !!!

Tant de bo, passat l'estiu, la situació millori i puguem reemprendre de nou les nostres trobades.

Fins que això arribi, caldrà tenir paciència, ves quin remei...!!!. 

Anirem "pentinant el gat" per mitjà del Blog. Animeu-vos, doncs, a anar-hi explicant les vostres activitats, opinions, records i aventures. Potser, això ens ajudi i contribueixi a que l'espera no sigui tant llarga...

Passeu l'estiu el millor que pugueu i sobretot: Cuideu-vos força !!!.


dimecres, 21 d’abril del 2021

SANT JORDI 2021

 

Sant Jordi. Mosaic al capdamunt de la "Casa de les Punxes" de 
Barcelona, obra d'en Puig i Cadafalch. En destaca la llegenda:
 "Sant Patró de Catalunya: Torneu-nos la llibertat"

SANT JORDI 2021

Enguany, sembla, que per Sant Jordi “obriran una mica l’aixeta”. Les autoritats permetran que, a Catalunya, es pugui tornar a posar parades de llibres i roses al carrer, tot i que estaran marcades per les restriccions imposades per la pandèmia.

Tant de bo això sigui un bon senyal de que -potser gràcies a les vacunes-, sinó minvant, la pandèmia comença a estar “sota control”... Confiem que aquesta tendència es vagi consolidant i que, potser a la propera tardor, puguem ja fer alguna trobada i sortida xino-xanera. Ho anirem seguint i esperant amb atenció..

Però no somiem, encara, truites i tornem al present, al que ja tenim al damunt: El Sant Jordi 2021.

El Procicat ja ha anunciat el pla previst a Catalunya per al 23 d’abril: es podrà celebrar la diada, però un dels límits més clars serà el confinament comarcal. El govern va decidir prorrogar la limitació de mobilitat fins al 26 d’abril i no flexibilitzar les restriccions per aquesta jornada tradicional.

També han anunciat el seu pla els responsables de les parades de llibres i roses. Després d’una diada marcada pel confinament, l’any passat, el president de la Cambra del Llibre de Catalunya, Patrici Tixis, ha remarcat que enguany la Diada “serà un Sant Jordi al carrer, amb signatures de llibres, però serà també serà un Sant Jordi ordenat, amb distàncies des seguretat i amb controls d’aforament”.


Però quines mesures i restriccions concretes hi ha?. Les resumim a continuació.

Mobilitat per Sant Jordi

El confinament comarcal estarà vigent a Catalunya.

Horari de Sant Jordi a Barcelona

Es podran instal·lar parades a l’aire lliure entre les nou del matí i les vuit del vespre.

L’horari del vespre s’ha limitat per garantir que es respecta el toc de queda.

Parades de llibres i roses

On hi haurà parades de llibres i roses?

Les llibreries i floristeries podran instal·lar parades davant els seus establiments el 21 i 22 d’abril, a més del dia 23 d’abril, dia de Sant Jordi. En total, a Barcelona hi haurà 480 estands davant les botigues repartits per tots els barris de la ciutat.

El dia 23, a més, s’habilitaran 11 recintes a l’aire lliure (acordats pel Procicat), perimetrals i amb controls d’accés.

Només hi podran participar professionals del ram (no entitats o associacions).

Les vendes també es podran fer a l’interior de les llibreries, amb un 50 % de l’aforament.

11 fires de llibres i roses a Barcelona

Finalment, 11 espais de Barcelona podran acollir “petites fires” de Sant Jordi: el passeig de Gràcia, l’Arc de Triomf i la plaça Reial són alguns dels espais de Sant Jordi.

Els recintes estaran “tancats físicament” per evitar-hi grans concentracions de gent.

Serà obligatori rentar-se les mans i dur la mascareta ben posada per poder-hi accedir.

Personal especialitzat s’encarregarà de controlar i garantir que es compleixen les mesures de seguretat.

Ubicació dels recintes firals:

Passeig de Gràcia -de ronda de Sant Pere a Aragó- (Eixample)

Plaça de la Universitat (Ciutat Vella)

Jardins d’Agustí Centelles (Eixample)

Jardinets de Gràcia (Gràcia)

Plaça de la Vila de Gràcia (Gràcia)

Passeig de Lluís Companys (Ciutat Vella)

Plaça Reial (Ciutat Vella)

Plaça de Valdivia (les Corts)

Plaça de Sarrià (Sarrià - Sant Gervasi)

Interior d’illa del Poblenou (entre la rambla del Poblenou i els carrers de Pallars, Llacuna i Pujades, Sant Martí)

A més, als extrems de la plaça d’Orfila (Sant Andreu) també hi haurà parades de llibres i roses, tot i que en aquest cas l’espai no es perimetrarà.

Aforament limitat i sentit únic de circulació

L’aforament als espais en què es concentraran les parades estarà limitat al 30 %.

Hi haurà un punt d’entrada i un altre de sortida, de manera que s’establirà un únic sentit de circulació.

Es marcarà un recorregut per l’interior de cada recinte, de manera que el públic passarà per davant de totes les parades.

Signatures de llibres i firmes dels escriptors

Aquest any no es faran esmorzars d’escriptors o trobades multitudinàries amb els autors, com és tradició.

Estaran permeses les signatures de Sant Jordi, que es faran a l’exterior de les llibreries i en espais separats de la venda de llibres, de manera que no es barregin els qui volen comprar un llibre amb els qui facin cua per una signatura.

Als espais perimetrals, hi haurà una distància d’entre 500 i 600 metres entre els punt de venda i els de signatures.

S’han previst 31 punts de signatures repartits entre les 11 fires d’arreu de la ciutat.

Els escriptors podrien fer rotació en els diferents espais habilitats.

 

Esperem que el bon temps també hi sigui present i ens permeti gaudir d’un dia de SANT JORDI ple de felicitat, amor, roses i llibres.

Feliç dia per a tothom i -vacunats o encara no- cuideu-vos molt !!!

Una fraternal abraçada !!!

 

 

dissabte, 17 d’abril del 2021

SOBRE LA SALUT MENTAL

 


LA SALUT MENTAL EN TEMPS DE PANDÈMIA I SEMPRE

Un vell company scout -en Ferran Guimaraes- ha penjat al seu Facebook https://www.facebook.com/ferran.guimaraes , amb el prec de que en fem difusió, un post sobre la SALUT MENTAL. N'hem fem una adaptació per al nostre Blog.

La tristesa es porta en silenci... Res, ni ningú, ens prepara per a anar veient com s'apaga la vida de les persones que mes estimem. Els qui et van donar la vida o els qui hem triat per a compartir-la. Veure com els seus ullets van perdent la seva lluentor i que la seva mirada es perd divagant en els racons del seu subconscient, aliens a tot el que els envolta... ens dol i afecta especialment. No hi ha paraules per a descriure-ho.

És molt trist veure i tenir cura dels nostres pares o familiars quan estan en la penosa situació de manca de salut mental (demència senil, Alzheimer, falles mentals, etc.). Quina tristor, veure que aquells que ho van donar tot per nosaltres, un dia et preguntin "Qui ets?. O et repeteixin tot el dia el mateix... no per oblit voluntari, sinó per deteriorament mental i que, a poc a poc, van perdent les seves facultats fins a quedar "desconnectats", prostrats i completament depenents de l’ajut i "escalfor" dels altres.

Els problemes de salut mental són devastadors i impliquen directa i evidentment a les persones que els pateixen però, també, als qui els envolten. 

A més de la demència, hi ha la depressió, el desordre posttraumàtic, les diferents psicosis, el desordre bipolar, etc. Condicions, situacions i malalties que ningú tria, simplement es tenen i es pateixen, no sols qui les sofreix sinó -com acabem de dir- també la família, el seu entorn. És important, en aquests casos, buscar suport i ajuda !.

Les condicions de salut mental no són, només, coses de "feblesa" o "pròpies de l'edat", són problemes i malalties que qualsevol pot arribar a patir. És necessari trobar o aproximar-se a la cura i a la prevenció. És vital, en la mesura del possible -sense obsessionar-se- informar-se, avançar-se a aquestes malalties i, si es pot, bloquejar-ne el pas !

Cada any, des del 1996, el dia 10 d’octubre es celebra el Dia Mundial de la Salut Mental dedicat a prendre consciència, informar, debatre i sensibilitzar la població sobre els diversos aspectes d’aquestes malalties. Amb la pandèmia i l'obligat confinament, molta més gent ha anat prenent consciència i també patint  aquest tipus d'afeccions. Als psicòlegs, psiquiatres i d'altres especialistes, malauradament, se'ls ha girat feina... !  


Recordeu que, cada dia -malgrat que gairebé tots i totes estem fets uns “xavals/les”- ens anem fent més grans... Mai sabrem quan o a qui li pot tocar, patir o viure, una d’aquestes malalties. Tampoc cal obsessionar-se, però no està de més anar coneixent el tema i, en la mesura del possible, ser previnguts.

Ens han educat, des de la infantesa, en viure i actuar tenint en compte el respecte, l’amor i la solidaritat vers els demés. Gairebé tots, segur, al llarg de la nostra vida i activitats hem procurat complir-ho i tenir-ho en compte. Ara que ja som “madurs” -parlem clar, som vells- intentem continuar seguit fidels a aquests valors. Pensem i ajudem als qui ho necessiten.  Ben segur que ens ajudarà a sentir-nos millor.

Molta salut i fortalesa a tots/es i, sobretot, cuideu-vos.


divendres, 12 de març del 2021

Un any sense trobar-nos

 PROPOSTA DE XINO XANO PETITONA


 


El dijous 11 de març del any passat va ser la darrera vegada que aquest clan es va aplegar. No va ser una sortida habitual xinoxanaire sinó un memorial pel enyorat Juanjo, però tot i així com mana la nostra tradició, vàrem trobar-nos al voltant d’una taula després del parlament recordatori.

 Dic això per posar de manifest un fet que tots patim però que no hem tingut ocasió de verbalitzar. Si més no, no hi ha hagut possibilitat de compartir-ho amb el clan més enllà de converses telefòniques bilaterals. He proposat, i no he estat l’únic, fer trobades acomplint les normes de seguretat anti-covid decretades per les autoritats. Sense èxit com és palès.


 No és clar que aquestes normes hagin de canviar significativament en un futur proper, però mentre tant el sedentarisme que la inactivitat derivada del confinament comarcal i la prudència estan fent efecte en la nostra salut física i fins potser psíquica. És clar que parlo per mi, però em temo que tampoc soc l'únic.

He proposat trobades motoritzades com el novembre del any passat, http://clanosgris.blogspot.com/2020_11_08_archive.html que no es va fer per manca de consens. He proposat reunions virtuals del COMECLOG amb la reactivació del clan com a principal punt del ordre dia, que no es va fer per dificultats tècniques. En aquesta reunió es volia engegar una conferència virtual de tot el clan per mitjà de “Zoom” o aplicació similar al estil de les que fan els governs o les universitats. Degut a les dificultats tècniques que vàrem experimentar en la prova del COMECLOG, es va descartar la pretesa conferència virtual.


És per això que he decidit de fer
una xino xano presencial, d’acord amb les normes dictades avui dia 11 de març, de tipus matinal, assequible per cossos des-entrenats, limitat a sis participants, sense sortir de la comarca perquè no som bombolla familiar, amb tapa boques obligatori excepte per esmorzar i respectant les distàncies de seguretat. Al mateix temps animo a d’altres membres de clan a proposar altres xino xanos de iguals característiques i diferents localitzacions amb la premissa de a una hora prèviament determinada, comunicar-nos via videotrucada de whatsapp amb les altres columnes xinoxanaires.

La meva columna “XX Sixtina” (per posar-li un nom), serà pel camí de les aigües a Collcerola amb esmorzar de subministrament propi i sense compartir, i sobretaula, vull dir “sobreterra”, amb mascareta. En aquesta caminada hi queden quatre places, donat que la Ma. Glòria i jo ja ocupem dues. Qui vulgui enrolar-se ho pot fer des d’ara enviant-me un correu electrònic o un "whatsapp". Els detalls de la sortida els publicaré un cop disposi de retorn, tant de participants en la meva columna com de iniciatives d’altres “caps de patrulla”.

dijous, 4 de febrer del 2021

QUÈ PODEM FER A LA MUNTANYA ?

 

PODEM SORTIR, ACTUALMENT, A LA MUNTANYA ?


El confinament a Catalunya canviarà a partir del 8 de febrer. Després d’un mes de confinament municipal, ara el Procicat ha aprovat passar a confinament comarcal a partir del dilluns 8 de febrer, una setmana abans de les eleccions del 14 F. De moment, es mantindrà vigent fins al 21 de febrer.

Des de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya s’ha difós un quadre que resumeix, de forma ben gràfica, el que podem fer en les activitats excursionistes, en aquests temps de pandèmia.

Per si és del vostre interès, el reproduïm:



divendres, 11 de desembre del 2020

Un Escolta amb "batxe" de Histrió

ELS NOSTRES ARTISTES SEMPRE ENDAVANT


Un cop més es demostra que la formació de caràcter que vàrem rebre en l'escoltisme, entre d'altres influències de joventut deixen empremta en les nostre vides.

El nostre company Walter ens fa saber que presenta una obra a la Sala Fènix. Recordareu que en Walter ja era molt bo en les nostres nits de "Foc de Camp", el que potser no recordareu tant és que Walter lluïa en la seva màniga un "batxe", que dèiem nosaltres (badge en anglès), és a dir una insígnia que el reconeixia com a histrió. 


Joc d’aparences i contrastos

 Walter Cots

 Programació extra:

 Dilluns 07/14/21 de desembre

 Entrada entre 8 i 16€

 Durada de l’espectacle: Una hora

Sala Fènix / c. de la Riereta, 31/ T. 93 441 3467  www.salafenix.com/

fenix@salafenix.com


Sinopsi

l’ànima d’aquest espectacle neix de la voluntad de contrastar diferents poemes de diferents poetes:

Raúl González Tuñon, Joan Salvat Papaseit, Josep Palau Fabre, Nicanor Parra, Daniel Verdejo, Dolors Miquel, Pepe Rubianes, Enric Cots, Rafael Alberti, i també relats literaris de Nikolai Gogol i Isabel Clara Simó, units per a un mateix fil: les aparences, és a dir, allò que aparentment sembla una cosa però en realitat n’és un altre.

Aquest espectacle es caracteritza per la personalització de cada poema. La acurada i excel·lent interpretació d’en Walter Cots li confereix a cada interpretació un registre particular que realça l’expressivitat de cada vers i de cada paraula. Més que recitar, en aquesta ocasió predomina l’atmosfera escènica que es desprèn de l’esperit de cada poema.

Poetes actuals, alguns ja ens han deixat, diferents estils, diferents sensibilitats: L’ànima de l’espectacle, la voluntat de contrastar diferents poemes, de diferents poetes, així com, amb diversos relats, tots ells units però, per una mateixa línia comuna: les aparences.

L’espectacle defuig de qualsevol tic, de qualsevol recital rapsòdic.  


Fitxa artística

Interpretació i selecció de textos:  Walter Cots

Ajudant de direcció: Gino Oromí

Poemes i relats literaris de:

JOAN SALVAT PAPASEIT

ISABEL CLARA SIMÓ

NICANOR PARRA

RAFAEL ALBERTI

JOSEP PALAU FABRE

PEPE RUBIANES

NIKOLAI GOGOL

ENRIC COTS

DOLORS MIQUEL

DANIEL VERDEJO

ENRIC COTS

DOLORS MIQUEL

DANIEL VERDEJO

RAÚL GONZÁLEZ TUÑÓN

 

Producció Executiva: Noucinematògraf Napoleón

 

* Atents Colla. No frisàveu per retrobar-nos?

Doncs aquí tenim una oportunitat. Cal fer esment de que els productors de la obra garanteixen la rigorosa observació de les normes anti Covid. Per tant la renovació de l'aire en la sala serà seguint l'establert per les autoritats. Abrigueu-vos.


dissabte, 5 de desembre del 2020

COSES QUE DESCOBRIM (O PER DESCOBRIR) EN TEMPS DE SEMICONFINAMENT...

 

Papallona Atalanta una de les moltes que habiten els nostres parcs

A BARCELONA CONVIVIM AMB 532 ESPECIES D’ANIMALS ASILVESTRATS I AMB 1.500 VARIETATS D’ARBRES I PLANTES

Segons diuen des del mateix Ajuntament, “...una ciutat més verda i naturalitzada, on tothom pugui gaudir del contacte amb els elements naturals a prop de casa, permet assolir una millor qualitat de vida. Els espais verds urbans aporten valors essencials per a la ciutat, alhora que potencien la biodiversitat i la resiliència davant de reptes emergents com el canvi climàtic...”

L’Ajuntament de Barcelona ha documentat que a la ciutat on hi habiten la gran majoria dels de la nostra colla -sense comptar-hi, clar, els humans, ni els animals domèstics- hi convivim amb un total de 532 especies d’animals. Entre aquests hi trobem ratpenats, eriçons, papallones, porcs senglars, esquirols, granotes, serps, musaranyes, diverses varietats de ratolins i 169 especies d’ocells. També s’han identificat i documentat 1.500 varietats de plantes i arbres.

Araucària al Teatre Grec


Tota aquesta informació la podeu veure, amb detall, a l’ Atles de biodiversitat de Barcelona:

https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona

L’Atles de biodiversitat de Barcelona és l’eina que ens ajuda a visualitzar una part important d'informació sobre aquests espais. És un mapa de la ciutat de Barcelona, dividit en els 73 barris, que permet conèixer les diferents espècies d’arbres, plantes, ocells, papallones o animals vertebrats entre altres, de manera independent o conjunta.

De cada espècie en poden conèixer el nom científic i el comú, veure’n una petita descripció i en alguns casos fotografies o il·lustracions. A més d’aprofundir en cadascuna d’aquestes capes, podem explorar la interrelació de totes elles i conèixer el nombre total d’espècies que hi ha a cada barri si les mantenim totes actives.

Així podem saber, per exemple, que:

D’arbres s’hi recullen més de 200.000 exemplars, de més de 441 espècies, que hi ha als nostres carrers i als parcs. Es poden seleccionar un per un. També hi apareixen els arbres catalogats com a arbres d’interès local.

Eucaliptus comú

Grup de desmais

Eritria als jardins del Teatre Grec

Cartell informatiu del roure monumental de la Font del Racó

Castanyer

Bellaombra

Arbre de l'amor o de Judes

De plantes n’hi ha identificades 1.191 espècies que es poden trobar als parcs, jardins, places i a les parcel·les verdes municipals. Són arbustos, plantes enfiladisses, entapissats o algunes herbàcies (excepte les gespes i plantes de temporada).

Sobre els ocells podem veure quins ocells nidifiquen a la ciutat -n’han identificat 83 especies- a partir d’un estudi que els classifica segons quadrats UTM (Universal Transverse Mercator).

Rossinyol

Cotorra de pit gris

Tórtora turca

Mallerenga blava

Una dada sorprenent és que s’hi han localitzat 39 espècies de papallones detectades a partir d’un inventari realitzat en determinats parcs. Les dades es van recopilar entre els anys 2.015 i el 2.019 a partir d’un projecte de ciència ciutadana fet gràcies al treball de voluntaris i a la col·laboració de les institucions de referència. Això ens permet saber, per exemple, que als parcs de Barcelona s’han doblat els exemplars de papallones vistes, aquest any, respecte al passat 2019.


Papallona Blanca de la col

Papallona Blaveta dels pèsols

Papallona Bruna del bosc

Papallona Merlet comú

Papallona Aurora

Hi podem localitzar, així mateix, entre els animals vertebrats, més de 30 espècies de mamífers, amfibis i rèptils que es troben habitualment als espais verds.

Granota comú

Porcs senglars

Serp blanca

Esquirol vermell 


A l’Atles s’hi recullen també basses naturalitzades amb 52 especies vegetals i animals identificades.

Parot cuanegra

Jonc d'estany

Basa o estany dins d'un parc 

Granota verda

 Lotus de la Índia

Boga petita

I, així mateix, 28 comunitats vegetals definides com un grup de plantes reunides en un mateix indret on es donen unes condicions específiques del medi que fa que aquesta comunitat s’organitzi d’una manera precisa en l’espai i en el temps: pinedes, bardissars, canyers, ginestars, pedreres, prats oberts, garrigues i matollars, etc.

Detall d'una pineda

Roquissar

Pineda al Parc del Castell de l'Oreneta


Tota la informació que hi ha en aquest Atles es posa a disposició de la ciutadania en format descarregable, amb l’objectiu de compartir aquest coneixement i facilitar-ne noves aplicacions.

Us animen a que hi entreu i hi descobriu bona part de la riquesa natural que hi ha (i a vegades amaga) la nostra ciutat.

En certa manera la presència i convivència, a Barcelona, de tots aquests animalons és sorprenent... No ho veieu així ?

Que us sembla si, a falta de poder fer -per les limitacions que ens imposa el control de la pandèmia- caminades per les nostres valls i muntanyes, en muntéssim alguna passejada -sense sortir del terme municipal- per anar descobrint aquesta fauna i flora urbana ?.

A veure si algú s’anima a organitzar alguna sortida; encara que tinguem (com ja feien els “maquis”) de fer l’”exploració” o “acció” repartits -sense superar el nombre màxim de membres autoritzat per l’autoritat competent- en diferents “cèl·lules” o grupets.  

Anem-ho pensant... (malauradament, penso que tindrem temps per a fer-ho) i a veure que, finalment, en surt.

Mentre ho fem (o no), rebeu una virtual abraçada i, sobretot, cuideu-vos molt !!!


PS.- Sense sortir del terme municipal de Barcelona, tenim un munt de parcs on podem efectuar alguna o moltes d'aquestes passejades naturalistes. Sense pretendre ser exhaustiu, aquí en teniu una relació: 

A la Muntanya de Montjuic:

·         Jardí Botànic.- Carrer Doctor Font I Quer, s/n.

Jardí, inaugurat l'any 1999, amb flora internacional escollida per viure en clima mediterrani, amb vistes sobre el mar i la ciutat.

·         Jardí Botànic Històric.- Av. dels Muntanyans, 26.

És un jardí botànic creat en la dècada de 1930 per Pius Font i Quer i situat al sector de la Foixarda de la muntanya de Montjuïc en dos clots creats per antigues pedreres. Enmig hi ha el Mas de l'antic Jardí Botànic.

·         Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer.- Avinguda Miramar, 30

Zona verda petita, situada a la zona compresa entre el funicular de Montjuïc i els Jardins de Joan Brossa. Amb senderes diverses plantes de flors, fonts i vistes sobre el port.

·         Jardins del Teatre Grec.- Passeig de Santa Madrona, 38

Aquests jardins, que van néixer com a roserar, són un dels espais verds que es van crear a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Una antiga pedrera va permetre construir-hi un amfiteatre, que cada estiu és l’escenari de moltes de les representacions del Festival Grec de Barcelona. És un lloc assolellat, amb parterres geomètrics, pèrgoles i terrasses, des d’on es pot contemplar la muntanya enjardinada i la ciutat.

·         Jardins Joan Brossa.- Plaça de Dante.

Parc i jardins tranquils amb monuments i senderes que porten a la part més alta, des d'on es pot contemplar la ciutat i el mar.

·         Jardins de Laribal.- Passeig de Santa Madrona, 2

És una de les perles del parc de Montjuïc i passejar per ells és una autèntica delícia. La vegetació riquíssima, juntament amb l'aigua que baixa per cascades i es llisca delicadament entre amples baranes, els bancs de rajola, les terrasses enjardinades i les placetes creen un conjunt d'excepcional bellesa. Aquest jardí és el primer roserar públic que es va crear a Barcelona, coneguda com la de la Colla de l’Arròs. És un lloc en el qual estar, per a contemplar-lo i anar descobrint els mil detalls que el configuren, amb una harmonia difícil de superar. Les vistes sobre la ciutat són especials.

·         Jardí d’Aclimatació.- Avinguda de l'Estadi, 42, 48.

Situat a la muntanya de Montjuïc, entre l'Estadi Olímpic i les Piscines Bernat Picornell. Va ser creat el 1930 per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. El seu objectiu era el de crear una zona d'especial protecció per a l'aclimatació d'espècies foranes. El nucli principal foren espècies dels cinc continents que es van portar per a l'exposició Universal del 1929.

·         Jardins de Joan Maragall.- Situats la muntanya de Montjuïc, entre l'Estadi i el Palau Nacional, envolten l'edifici del Palauet Albéniz. Disposen d'avingudes arbrades, àmplies extensions de gespa, parterres de broderie, més de 30 escultures a l'aire lliure i fonts ornamentals.

·         Jardins del Mirador.- Plaça de la Sardana, 717

Els Jardins del Mirador de l'Alcalde estan situats a la muntanya de Montjuïc aprofitant el fort pendent de la muntanya prop del castell de Montjuïc amb vistes sobre el mar. Hi ha terrasses, senderes, un estany, fonts i parterres de flors.

·         Jardins de Mossèn Costa i Llobera.- Ctra. de Miramar, 38

Jardí botànic de 6,15 hectàrees, situat en un dels vessant de la muntanya de Montjuic, que conté cactus i plantes suculentes d'arreu del món i porta el nom d'un poeta mallorquí.


Jardins de Can Mantega.- Joan Güell, 53

Aquest jardí urbà totalment remodelat, manté el seu verd tradicional, essent un petit pulmó del barri de Sants. L’espai compta amb vegetació ordenada en parterres, entre la qual destaca els arbres de fulla caduca i vistoses flors, una font ornamental nova, com la que solia distingir tradicionalment aquest espai, una àrea de jocs i una àrea d’esbarjo per a gossos, ambdues integrades en la zona verda per tot el seu contorn. Construït sobre els terrenys que anteriorment havien estat els horts de la masia del mateix nom, un dels últims espais de masies rurals dins el casc urbà de Sants, va ser inaugurat oficialment l’any 1961.

Parc del Turó de Monterols.- Carrer de Muntaner, 450

Parc tranquil en un entorn natural amb senderes ombrejades i zones de jocs infantils.

Parc de la Ciutadella.- Passeig de Picasso, 21

Parc creat a finals del segle XIX, amb zoo, llac navegable, museus ornamentats i rutes a peu per un entorn exuberant. Durant molts anys va ser l'únic parc públic de la Ciutat Comtal. Va ser traçat en els antics terrenys de la fortalesa de la Ciutadella —d'aquí el seu nom—, a imatge i semblança del jardí de Luxemburg de París.

Parc del Laberint d’Horta.- Passeig dels Castanyers, 1

Parc neoclàssic amb un laberint de xiprers, un pavelló amb terrasses, elements d'aigua i una zona de pícnic. És el jardí més antic que es conserva a la ciutat. Es troba en l'antiga finca de la família Desvalls, en un vessant de la serra de Collserola.

Parc de Cervantes.- Avinguda Diagonal, 706

Parc tranquil amb zones de gespa, vistes sobre la muntanya i un parc infantil. Té 9,15 hectàrees i es tracta d'un parc temàtic, dedicat a les roses, amb un conjunt d'uns 11 000 roserars d'unes 245 varietats distintes.

Parc del Turó del Putxet.- Carrer de Manacor, 9

Parc arbrat situat dalt d'un turó, a 178 metres d'altitud, amb un parc infantil, bancs i vistes sobre el Collserola, la ciutat i la costa.

Jardins de la Tamarita.- Passeig de Sant Gervasi, 47

Jardins públics amb murs i tanques metàl·liques que envolten una mansió burgesa amb abundant vegetació, estàtues clàssiques i fonts. Els jardins de la Tamarita són un dels pocs catalogats com a històrics de Catalunya —només n'hi ha 25— i de Barcelona.

Parc de la Creueta del Coll.- Passeig de la Mare de Déu del Coll, 77

Parc urbà amb una piscina pública gran i diverses escultures i zones de joc. El Parc fou un projecte de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, que s'inaugurà l'any 1987, aprofitant l'espai deixat per la pedrera del turó de la Creueta del Coll.

Parc de Carles I.- Av. d'Icària, 121

Parc pintoresc amb xiprers alts, extenses zones de gespa, parts pavimentades i un canal d'aigua.

Parc del Carmel.- Carretera del Carmel

El parc gira al voltant de la presència del Turó del Carmel, de 265,6 m d’alçada. Antigament era conegut com a Turó d'en Móra, i va rebre el seu nom actual del Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, construït al Segle XIX. També és conegut com la "Muntanya Pelada", per mancar de vegetació el seu cim. La part del parc corresponent a l'entrada per la Carretera del Carmel porta el nom de Jardins de Juan Ponce, en honor a Juan Ponce Perujo un veí que a través de l'Associació de Veïns del Carmel va aconseguir moltes millores per al barri. Allí es troba un casal d'avis, una àrea de jocs infantils i unes pistes de petanca. A la part central del parc hi ha l'obra d'art públic, L'ordre d'avui és el desordre de demà (1999), d'Ian Hamilton Finlay, que fa referència a una cita del revolucionari francès Louis Antoine Léon Saint-Just, escrita en catorze blocs de pedra, simulant làpides d'una necròpoli, en un conjunt d'uns 6 m2.

Parc del Guinardó.- Parc municipal des de 1910 amb pins, tipuanes (que floreixen a l'estiu), una font, boscos i cascades.

Parc Natural de la Serra de Collserola.- Ctra. de l'Església, 92

Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya

Turó Parc.- Av. de Pau Casals, 19

Parc aïllat d'1,2 hectàrees amb flors, escultures, un estany ovalat, àlbers i palmeres.

Parc del Castell de l’Oreneta.- Carrer de Montevideo, 45

Parc amb vegetació típica de boscos mediterranis, un tren de vapor en miniatura (actualment fora de servei), passejos en poni i vistes panoràmiques. Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

Parc de la Font del Racó.- Carrer de Lluís Muntades, 1

Parc, verd i frondós, una petita meravella situada a la falda de la serralada de Collserola, amagat entre els revolts de l'avinguda del Tibidabo. Amb una sortida a la plaça de l’estació inferior del funicular del Tibidabo. Es recomanable visitar el roure monumental a tocar de la plaça de la font.

Parc Torrent Maduixer.- Carrer de Josep Garí, 7

Està situat en la falda de la serra de Collserola, al costat de la Ronda de Dalt. De 4.128 m² projectat sobre la coberta del nou parc dels serveis municipals de neteja Torrent Maduixer, un edifici soterrat que centralitza els serveis de neteja viària del barri de Sant Gervasi–la Bonanova i energèticament eficient, ja que disposa d’una bomba geotèrmica, un giny que permet un alt rendiment energètic amb un consum elèctric baix. Els marges del jardí disposen d’arbres i arbustos, on destaca el verd, i la zona central presenta arbres amb flor, que esdevenen uns grans atractors de papallones i d’altres espècies.

Parc del Turó de la Rovira.- Carrer del Turó de la Rovira, 2

El Turó de la Rovira, amb 262 m d’alçària i una visió panoràmica de 360º, ha estat un espai d’ocupació sostinguda al llarg del temps, des de l’època ibèrica fins avui. Conegut popularment com "Els Búnquers del Carmel" s'eleva entre els barris del Guinardó i el Carmel. A més de tenir un atractiu indiscutible com el millor mirador de Barcelona, es tracta d'un espai de gran valor històric.