PASSEJADA -PEL COSTAT I PEL DAMUNT- DE LA
RIERA DE BIANYA I LES SEVES COLADES
BASÀLTIQUES
(La Canya i Sant Joan les Fonts – LA
GARROTXA-)
Puntuals, a les 10 del marí, ens trobem tots i totes al pàrquing de l’Àrea Esportiva de La Canya. Amb una colla així dona gust sortir d’excursió... El cel està encapotat, però no plou i els dia -potser per això- és un pel fresc.
 |
| Forces nuvols, però no ens plourà !! |
L’esmorzar.- Per això decidim esmorzar i prendre alguns cafès i cafès amb llet ben calents, al bar que aquest espai esportiu te a tocar: «El 9 Bar-Restaurant del CF La Canya».
 |
| Dos moments de l'esmorzar |
La passejada.- Reconfortats, després d’esmorzar, comencem l’excursió a peu. Seguim els pals indicadors i les senyals grogues que ens porten a la «Ruta de les 3 colades». Travessem una àrea agrícola -recent llaurada-, amb algunes grans i boniques masies -com Can Serrat-. Després sabrem que és l’anomenat Pla de Gibrella, una important zona agrícola, amb un alt valor natural, geològic i arqueològic de la comarca.
 |
| Detall, d'un camp llaurat, al Pla de Gibrella |
Una mica més enllà el camí baixa, amb un cert pendent, a buscar la llera de la Riera de Bianya, coneguda també en aquest tram com la Riera de La Canya.
 |
| El boix grevol ja comença a assenyalar el Nadal |
Trobem aquí la primera passera de la riera -per damunt d’unes grosses pedres-. Uns rètols, en cada un dels accessos, adverteix sobre el risc de travessar la riera, per damunt de les pedres, si aquestes estan humides o el caval és alt. Amb una certa emoció -xino-xano- i amb atenció, ens hi encarem i passem la riera.
 |
| Valents i valentes passant la riera. |
El paisatge que ens envolta i la mateixa riera acompanyada del bosc de ribera, fa evident -amb nombrosos troncs per terra, vegetació «pentinada» pel pas de l’aigua i restes de branques al costat del camí- l’efecte de les darreres rierades. Amb tot l’entorn, per la seva serenor, frondositat i verdor, enamora.
 |
| Detall de la Riera de La Canya |
Una mica més avall, trobem un segon pas -també fet amb pedres- per damunt de la riera. Estem ja una mica «entrenats» en caminar per damunt d’aquests passants i, amb una atenta i recomanable precaució -entre crits i riures- així ho fem. (A l’estiu, ens han explicat que, quan hi sol baixar menys aigua, alguns -descalçant-se- travessen la riera, «a la brava» pel mig del corrent, prescindint de les pedres...).
Quan som a l’altre costat, continuant pel ben marcat camí, arribem a un dels punts culminants de la sortida: Els cingles de Fontfreda.
Aquesta cinglera que, al llarg d’uns dos-cents metres, voreja la riera és un veritable monument natural: Unes impressionants parets, d’uns 27 m d’alçada, amb nombrosos prismes i columnes de basalt -alguns d’ells- de més de 3 m de alt. Aquest fenomen o efecte geològic -i paisatgístic- es formà quan, després d’una erupció, la lava -en repòs- es va refredar adoptant una estructura vertical molt marcada (en forma de columnes, “torres” o prismes). De forma força didàctica, un cartell al peu d’una de les cingleres, explica aquest procés de formació. Les formà la tercera colada de lava del volcà La Garrinada, la més recent d'aproximadament fa 120.000 o 130.000 anys.
 |
| Diferents detalls i moments als Cingles de Fontfreda |
Seguim, amb una lleugera pujada pel costat de prats -amb algunes vaques que en miren sorpreses...-, alguns camps i espais de bosc, fins que arribem a Sant Joan les Fonts, important nucli de població situat al final de la Vall de Bianya, a la confluència de la riera de Bianya i el riu Fluvià.
Comentari important per als qui vulguin visitar la colada i les columnes dels Cingles de Fontfreda, sense tenir de passar la riera per les passeres de roques: Des de Sant Joan les Fonts, del costat de les escoles, surt una pista-camí que baixa cap la riera i continuant pel costat d'aquesta (sense tenir de travessar-la) us portarà, en un curt tram, fins els Cingles de Fontfreda.
 |
| "Aquets humans estan boixos... amb lo be que s'esta jaient !!!" |
 |
| "Ben arribats a Sant Joan les Fonts" ens diu el senyor boc, només d'entrar al poble. |
Entrem a Sant Joan les Fonts pel costat de «les Escoles» i ens crida l’atenció, en primer lloc, l’anomenada «Església nova», la parròquia de Sant Joan Baptista, d’estil eclèctic començada a construir el desembre de 1891; és de planta rectangular, d’una sola nau amb capelles laterals, portalada d’arc apuntat, un gran rosetó i dos campanars hexagonals (un d’ells inacabat). A tocar hi veiem, damunt del riu Fluvià, el pont medieval, situat on hi ja hi passava l’antiga via romana d’Ànnia, construït amb pedres volcàniques, amb un gros arc central lleugerament ogival, de 19 m de llum i 11 de fletxa -d’acord amb el període de la seva construcció, el segle XVI, en ple apogeu de l’estil gòtic- i dues arcades laterals. El pont, comunica la vila amb la parròquia o col·legiata de Sant Joan.
 |
| Parroquia de Sant Joan Baptista des del pont medieval |
 |
| El pont medieval |
Continuem la passejada fins a les en-vistes de la resclosa i el salt del Molí Fondo. El riu passa i salta per damunt de l’antiga resclosa del Molí Fondo, una vella fàbrica de paper. La seva historia està lligada a la vida del poble de Sant Joan les Fonts. Trobem l'origen d'aquest molí paperer al 1723. La transformació més important va ser l'any 1841, quan Pere Capdevila va comprar el molí i en va fer una gran reforma introduint-hi la maquinària de paper continu per a la producció industrial.
 |
| Restes de colada, el salt, la resclosa i part del Molí Fondo |
 |
| Salt del Molí Fondo |
 |
| Tardoral racó prop del Molí Fondo |
 |
| Foto -no oficial, hi falta gent...- del grup |
Inicialment, al preparar la sortida, teníem previst -un cop a Sant Joan les Fonts- «Baixar cap a la zona del Molí Fondo (amb la seva resclosa i salt d’aigua) i visitar l’antiga pedrera del Boscarró. És un punt crucial on es poden observar de prop tres colades de lava superposades corresponents a diferents períodes volcànics: la primera (que forma part de la resclosa) prové dels volcans de Batet i està datada en fa uns 700.000 anys, la segona (que forma el mosaic basàltic que es trepitja en aquest indret) és d'origen i edat no determinats però es pot datar, aproximadament, en fa uns 150.000 anys i la tercera (on es troba enclavada la pedrera del Boscarró), la més recent, prové del volcà de la Garrinada i te uns 120.000 anys.». Malauradament, els aiguats de finals del 2025 i alguns de més recents, han obligat a tancar -pel perill de despreniment de roques- part del recorregut fins aquest indret. Ho hem tingut de deixar, doncs, per a una altra ocasió.
Retornem fins al lloc on hem iniciat la passejada, per una pista asfaltada que sortint de Sant Joan les Fonts, passa a tocar d’algun barri urbanitzat i, suaument, es va enfilant per l’espai aturonat que formà el volcà de La Canya (de 365 m d’alt), diuen que el més antic de La Garrotxa (https://santjoanlesfonts.cat/el-volca-de-la-canya-protagonista-duna-nova-edicio-de-visc-entre-volcans/).
 |
| Com en molts llocs de la comarca, molts murs, parets i marges son fets amb roques volcàniques |
 |
| A tocar del camí, una masia amb el seu "modern paller"... |
Una mica més endavant, agafem una pista -de terra- que ens portarà fins la bonica Font de les Molleres -davant hi havia hagut (un veí ens ha dit que, segurament, encara en poden quedar -potser un pel malmeses- algunes restes...) el Parc Sofia, un emblemàtic jardí privat de començament del segle XX, que acollia una gran i amplia varietat d’arbres i plantes tant autòctones com exòtiques portades des de diferents països-. A tocar hi ha Can Sofia -antiga casa d'estiueig amb el gran jardí- i el Mas de les Molleres, ambdues masies catalogades a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 |
| Les noies de la sortida d'avui a la bonica font de les Molleres |
Per un camí, entre camps de conreu, arribem al pàrquing de l’Àrea Esportiva de La Canya, on hi tenim -esperant-nos- els cotxes i on hem començat l’excursió.
 |
| Molt be, Mª Rosa, cal immortalitzar tots els detalls... !!! |
Ha estat una passejada on hi hem tingut i trobat de tot: espais únics i interessants, emocions, cultura, paisatges de tardor, pau i serenor, complanyeria,... Resumint, hem carregat «piles» per uns quants dies... !!!.
El recorregut total de l’excursió, segons l’equip de mesura d’en Joan P., ha estat d’uns 5 km. amb uns desnivells acumulats de +/- 121 m.
El dinar.- No és el primer cop que la colla anem a dinar a Ca la Nàsia (ja ho vàrem fer a la Sortida del 7 de maig passat, quan anàrem al Pont del Llierca i els voltants de Sadernes, a l’Alta Garrotxa).
Son 2/4 de dues quan hi arribem. Ja ens tenen la taula parada en un dels tranquils menjadors i ens conviden a anar-la ocupant. Així ho fem.
Després de les cerveses, no fa gaire calor, però -al final de la passejada- s'agraeixen, ens comencen a servir: pa, aigua, gasosa, vi -blanc i negre (també rosat, però hem dit que no...)- i, d’acord amb el que prèviament havíem demanat per WhatsApp, els primers plats: Amanida, pèsols amb pernil i ou, escudella amb «pelotilles» ... i, després, els segons: Xurrasco a la brasa, orada amb patata i ceba, llom arrebossat, brotxeta de pollastre,...
Complementem l'àpat amb els postres, que ens canta la que suposem n'és la creadora, l’Anna: Crema catalana, pastis de formatge, mel i mató, flam d’ou, coulant de xocolate amb sorbet de llimona...
 |
| Dos detalls del dinar. |
I, desprès, els cafès i tallats. Amb els cafès efectuem el ja tradicional sorteig d’una ampolla de bon vi de la D.O. Empordà amb l’etiqueta exclusiva i commemorativa de la sortida. Sense fer cap tipus de «trampa» l’afortunat ha estat en Joan P.. Diu que a ell -fidel assistent a les sortides- encara no li havia tocat mai... Enhorabona, doncs, Joan. Ben merescuda !!!
 |
| Mira'l que content que està... !! Enhorabona, Joan !!! |
Demanem el compte, fem números, paguem, ens acomiadem agraint a les persones -que tant be ens han ates- la seva atenció i sortim fora per a fer-nos la foto "oficial" de la sortida d'avui.
 |
| Foto de grup de la sortida d'avui |
Comiat i propera sortida.- Ja al pàrquing del restaurant ens acomiadem fins -com a mínim- la propera sortida, que com que el mes de desembre -per l’»aqüeducte» i les festes de Nadal- és un mes sense Xino-Xano, segurament serà el proper mes de gener (passat Reis). Ja us en anirem donant més noticies.
Fins llavors, doncs, continuem en contacte.
Text.- Pep
Fotografies:
Joan B., Enric, Josep F., Conxita, Mª Rosa, Ricard i Pep.
Ruta Wikiloc.- Joan P.
https://loc.wiki/294950466?wa=share&og=JzFsGY63NQ8
