SANT JORDI 2026

SANT JORDI PATRÓ DE CATALUNYA 

I DE L'ESCOLTISME

El 23 d'abril commemorem la mort d'aquest soldat màrtir produida, segons la tradició a Nicomèdia (actual Turquia) l'any 303, per negar-se a perseguir els cristians.

A Catalunya és històricament reconegut, des del segle XV, com a protector de la Generalitat i àmpliament venerat per la llegenda del drac i la rosa. És, també, la gran diada del llibre i de l'amor...(*)

En l'àmbit escolta és una festivitat assenyalada per representar -per als scouts i les guies- valors com el honor, el coratge, la lluita contra el mal (representat amb el drac), la solidaritat i l'esperit de servei. També, per a molts i moltes de nosaltres (anem sumant anys...!!), és una jornada plena d'entranyables records i vivències. 

En la doble condició de catalans i d'escoltes/guies, aquest és, doncs, el nostre dia, la nostra festa !!!. 

Diuen que, potser, Sant Jordi -tot i que nombrosos paisos i institucions el tenen com a patró- no va existir mai... Cal reconèixer, amb tot, que el nostre patró és un sant global i, en aquests temps de guerra i manca de valors, un necessari referent i model.

Tot i ser un personatge de llegenda i mític, les seves suposades restes, van retornar al seu lloc d'origen: la tomba de Sant Jordi es pot visitar a Lod -l'antiga ciutat de Lydda, la Diospolis romana, avui a l'estat d'Israel- una ciutat palestina d'on es creu que era la seva mare.

(*).- Enguany, a Catalunya, hi ha hagut un cert enrenou pel fet de que, alguns, incomprensiblement han anunciat que farien campanya perquè el 23 d'abril es digui "Dia del llibre" i no "Sant Jordi" ("que era un maltractador d'animals i que, segurament, no sabia llegir..." han tingut la barra d'afegir). El "Dia del Llibre" es va fixar -a l'estat espanyol- en un Real Decreto del 6 de febrer de 1926. Inicialment es trià el dia 7 d'octubre per consider que aquest dia va neixer en Miguel de Cervantes; però la iniciativa -segurament benintencionada- va fracasar; tan sols va tenir un cert èxit a Catalunya quan, el 1929, els llibreters catalans van tenir la pensada de canviar la data i passar-la al dia de Sant Jordi que, com a patró de Catalunya, ja era una gran celebració popular. A l'estat espanyol i internacionalment, el "Dia del Llibre" és consolidà, el 1995, a partir de la proposta de la UNESCO per tal de fomentar la lectura, els drets d'autor i l'edició literaria, tot coincidint amb la mort -de fet sembla que es produí el 22 d'abril de 1616, el 23 en va ser l'enterrament- d'en Miguel de Cervantes. 

Tomba de Sant Jordi a Lod 

 "Diada de Sant Jordi"

La diada de Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l’olor que en fan els aires,

i les veus que van pel vent:

“Sant Jordi mata l’aranya”.

L’aranya que ell va matar

tenia molt mala bava,

terenyinava les flors

i se’n xuclava la flaire,

i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven

Quan el Sant hagué passat

tot jardí se retornava:

perxò cada any per Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l’olor que en fan els aires.

                                                        

                                                                     Joan Maragall

Celebre-ho, un any més, amb salut, valors, llibres, roses, estimació i petons !!!

CRÒNICA DE LA 148ª SORTIDA XINO-XANO

 

Sant Mateu de Montnegre a Les Gavarres

PASSEJADA PELS BOSCOS I ALGUN RACÓ DEL 

MASSÍS DE LES GAVARRES

No sempre ens ha de sortir tot «rodó»...

En aquesta ocasió hem gaudit -com sempre- d’una excel·lent companyia, d’un dia primaveral magnífic, d’uns indrets i paisatges de postal, d’un bon dinar i, també, d’una bona passejada....

Sempre hem dit, que «nosaltres no ens perdem mai...» (son els camins els que, algun cop, se'ns amaguen....). En aquesta ocasió, ens ha passat una mica això.

Ho expliquem.

Punt de trobada i esmorzar a Castellar de La Selva.- Fins i tot, abans de l’hora acordada -sobre les 10 del matí- en un gran espai on poder aparcar, a tocar de la carretera, a l’alçada d’aquest petit llogaret proper a Quart, ja hi érem -amb els cotxes- tots i totes.

Desprès de les salutacions i uns breus comentaris -al llarg del dia ja tindrem ocasió per a explicar-nos més detalls- sobre les diferents «aventures» de Setmana Santa... anem per feina: Muntem «la parada» amb les olives -l’Elena n’ha portat un bon munt en un «tàper»- i la bota de vi i comencem, molts ja amb gana, a esmorzar.

Dos detalls de l'esmorzar

Per la carretera GIV-6641 fins a Sant Mateu de Montnegre i el Coll del Portell.- Un cop hem fet el «rotet» de l’esmorzar, procurant optimitzar els seients dels cotxes (n’hem deixat dos a l’aparcament), enfilem carretera amunt fins arribar al Coll del Portell, on hi començarem la caminada.

Aquest coll que -des de l’antiguitat, és un pas tradicional entre les comarques de La Selva i l’Empordà- està situat, aproximadament a uns 320 m d’alçada al km 10,2 de la carretera GIV-6641.

Nosaltres, però, una mica abans d’arribar-hi, agafem un trencant per acostar-nos fins al petit nucli rural de Sant Mateu de Montnegre, on hi mor aquest brancal de la carretera i aprofitem per a fer-hi una ràpida visita.

Sant Mateu de Montnegre i la plaça encimentada
 del final de la carretera que hi porta.

Sant Mateu de Montnegre –el de Les Gavarres, no el Montnegre del Maresme i el Vallès- és un indret tranquil i com diu, quan és el cas, en Josep Mª «endreçat».

El nom de Montnegre, ve donat per la foscor de la muntanya a causa dels espessos boscos de roures, alzines sureres i alguns pins que durant tot l’any la cobreixen.

L’església de Sant Mateu de Montnegre, conserva a les façanes de tramuntana i migdia les restes d’un primer edifici d’una sola nau, d’estil romànic, construït a inicis del segle XI. El temple s’ha reformat en moltes ocasions: el 1329 el campanar amenaçava ruïna. El 1348 hi havia tres altars dins l’església. Les capelles laterals són dels segles XVI, XVII i XVIII. La darrera reforma és de l’any 2002 amb unes obres de restauració de la coberta i parets de l’interior.

Panell informatiu a l'esglesia de Sant Mateu de Montnegre

A les Gavarres, la crisi del món rural del segle XX ha fet tancar molts masos i cases que no van superar el gran incendi del 1928 o les gelades del 1956, que s’endugueren moltes oliveres centenàries. En aquest petit nucli de Sant Mateu de Montnegre hi ha, però, algunes masies que s’han transformat en segones residències o cases de turisme rural (Mas Vinyoles, Mas Oms,...).

La caminada.- Enfilem, de nou, la carretera per arribar-nos al proper Coll del Portell. Entrant en una de les pistes que hi conflueixen hi aparquem els cotxes i ens disposem a iniciar la caminada, abans de que el sol comenci a prémer. 

Tots i totes a punt per a començar la caminada

Ens sorprèn, en un Espai Natural Protegit tant proper a Girona i molt freqüentat pels visitants, no trobar-hi cap indicador o senyal de com anar als principals llocs d'interès excursionista... Com a mínim nosaltres no els hem sabut veure.

Seguint uns -únics i mig esborrats- senyals blanc i verd, pintats damunt d’un arbre a tocar de la pista on hem aparcat, ens enfilem per un sender que marxa -pensem- en direcció al Montigalà i el Balcó de les Bruixes.

És un camí, desembrossat de fa poc i amb nombrosos i tendres espàrrecs de bosc que fan la delícia de molts i moltes dels de la colla.... Al poc però, ens sobta no trobar cap senyal més i comprovar que la «desembrossada» desapareix i el bosc i matolls ens barren el pas.

Retornant del "fals" camí farcit -però- d'espàrrecs silvestres 

Mireu, mireu... quina truita faré aquest vespre.... !!!

Retornem, doncs, on hem començat a caminar i, cerquem -amb els mòbils- un possible itinerari. En trobem un que, continuant per la pista per on hem entrat, porta -diu- al «Balcó de les Bruixes».

Cercant una possible ruta per mitjà dels mòbils...

Amb suaus pujades i baixades, anem vorejant el Montigalà que, verd i majestuós, tenim a tocar. Seguint la pista, ens anem enfilant lleugerament -però per sota del Balcó de les Bruixes- per damunt de la vall que forma el Rissec i que ens separa de la Muntanya dels Àngels -amb el santuari al damunt- que tenim davant.

Regal de la primavera I: Flors d'"Estepa blanca"

Regal de la primavera II: Espigol florit.

Quan portem caminats una mica més de 2 km, veient que anem a mitja muntanya i que el «Balcó de les Bruixes» -tenim la impressió- ens queda dalt, decidim retornar fins on hem aparcat els cotxes.

En total hem caminat, segons l’equip de mesura d’en Joan P., uns 4,5 km i superat uns desnivells acumulats de +/- 112 m.

La ruta, a peu, que hem fet.
https://loc.wiki/t/258425181?h=5m6xd69mn&wa=sd&la=ca

Després comprovarem que el camí que pujava dalt, arrenca -uns metres més enllà d’on hem aparcat- per una pista (on hi ha un retol tancat amb un pany) que s’enfila per l’esquerra i un corriol que cal agafar després... que porta al Montigalà i al Balcó de les Bruixes. Ho deixem, però -si és el cas-, per a un altre dia.

A l'esquerra, on hi ha les dues persones, el camí que teniem
d'haber agafat despres d'aparcar. l al mig, el senyal tancat amb un pany.

El dinar.- Poc abans de 2/4 de 2, arribem a Cal Ferrer Vell de Quart, on ja hi tením el dinar emparaulat.

Quan hi arribem ja ens tenen la taula parada. Anem ocupant els seients i demanem -evidentment el bon temps, la calor i, potser, la caminada hi ajuda- les fresques cerveses...

 

 Diferents moments de les cerveses i el dinar.

Estem en el que podriem anomenar un "menjador privat", sols en una llarga taula d'una tranquil.la sala. Les animades converses i les rialles, d'un grup tant gran, avui -com gairebé sempre- no molestaran a ningú.

El dinar, els plats del qual ja havien triat ahir, molt correcte. I el servei -amb unes noies, amb un gran domini de l’ofici- molt eficient.

A l’hora dels cafès sortegem l’ampolla de bon vi de la Terra Alta, amb l’etiqueta commemorativa de la sortida d’avui. L’agraciat, en aquesta ocasió, ha sigut en Walter. Enhorabona !!!.

Mireu, en Walter, que content que està... !!!

Etiqueta commemorativa d'aquesta 148ª Sortida

Prenem els cafès i tallats, demanem el compte, fem números, paguem i ens acomiadem dels qui -tant be- ens han atès.

Comiat i propera sortida.- Sortim fora per a fer-nos la foto del grup d’avui i, acomiadar-nos fins -com a mínim- la propera sortida (que serà el proper dijous 7 de maig). Preneu-ne nota !!!. 

Foto del grup d'avui. 

"Contrafoto" de la foto del grup....

Fins llavors, doncs. Continuem en contacte.

Una abraçada.

Text.- Pep.

Fotografies.- Joan B., Enric C., Josep F. i Pep.

Ruta Wikiloc- Joan P. https://loc.wiki/t/258425181?h=5m6xd69mn&wa=sd&la=ca

CRIDA A LA 148ª SORTIDA XINO-XANO

 

El cim del Montigalà des del Balcó de les Bruixes

CAMINADA FINS AL CIM DEL MONTIGALÀ AL MASSÍS DE

 LES GAVARRES (EL GIRONÈS)

Data.- Dijous 9 d’abril del 2026

Tipus d’itinerari.- «Les Gavarres» és un massís de formes suaus i arrodonides, que en Josep Pla va definir com «elefantíaques», que constitueixen un veritable pulmó verd de la comarca del Gironès. Entre els seus paisatges descobrirem -si ens hi anem fixant i es deixen veure- nombroses espècies d’animals i plantes, així com, ermites, ponts, restes prehistòriques o vestigis medievals que enriqueixen el patrimoni d’aquest Espai Natural Protegit.

Un dels objectius de l’excursió és assolir el cim del Montigalà una muntanya de 467 m d’alt que es troba dins del terme municipal de Quart. Quart -abans conegut per Quart d’Onyar, perquè és a tocar d’aquest riu- manté una tradició artesana secular, documentada ja en el segle XVI: la dels terrissers negres. Cossis bugaders, gibrells, olles, càntirs, gerres,... que eren de color negre. Actualment, però, la producció es decanta per una ceràmica verda o d’argila natural, ben diferent de la fumada o negra que li havia donat tant de nom.

Detalls del cim del Montigalà

Proposem, per anar fins al cim del Montigalà, fer un itinerari circular -amb una caminada total d’uns 4 km, uns desnivells de +/- 179 m- i amb un grau de dificultat tècnica que, a la ruta de Wikiloc, qualifiquen de fàcil:

(https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montigalar-gros-100-cims-89309891)

Començarem la caminada al Coll del Portell (km 10,2 de la carretera GIV-6641 -que connecta el poble de Quart amb el massís de Les Gavarres-), lloc on, a l’inici de la pista, haurem aparcat -de forma segura i sense que facin cap mena de nosa- els vehicles. Aquest coll és un pas tradicional que connecta La Selva amb l'Empordà.

Dos detalls del Coll del Portell. Inici de la caminada
i on aparcarem els cotxes

Pel coll hi passen i/o surten algunes pistes que porten a alguns masos (Mas Oms, Mas Casagran) i a la Capella romànica (dels segles XI-XII) de Santa Maria de Montnegre al cor de les Gavarres.

L’ Esmorzar.- Proposem esmorzar, sobre les 10 del matí, un cop siguem a l'alçada de l'església -avui força abandonada- de Sant Martí de Castellar de la Selva, un temple de segle XVIII que s'edificà al costat d'una antiga capella preromànica (segle X) de la que en resten alguns vestigis. Prop de l'església hi ha les restes d’un poblat ibèric -el nom de Castellar, potser, be per aquest antic poblat murallat). Hem sabut que, degut a diversos saquejos (fa uns mesos, n'arribaren a robar una campana de 500 Kg) i altres actes vandàlics, l'esglesia i el seu entorn està tancat impedint-ne l'accès. Aparcarem, doncs, un cop siguem a l'alçada d'aquest petit nucli de Castellar de la Selva, a tocar de la carretera.  

Està situada al punt quilomètric 3,5 de la carretera GIV-6641 que hem d’agafar al sortir de Quart per anar al Coll del Portell on hi començarem la caminada.

Ens anirà be concentrar-nos en aquest punt per a, despres d'esmorzar, anar més o menys junts, fins al Coll del Portell on hi aparcarem -sense fer nosa- els cotxes i començarem l'excursió a peu. 

La carretera a l'alçada de "Castellar de la Selva".
Observeu, a l'esquerra, un espai on aparcar.

Detall de l'esglesia i l'antic restaurant de Castellà de la Selva

Església de Sant Martí de Castellar de la Selva (Quart)

La caminada.- Ja a peu, sortint del Coll del Portell, pujarem suaument fins a la intersecció que ens portarà cap al Balcó de les Bruixes (1,3 km), una cresta de roques en forma de llom i un esplèndid mirador (si el bon temps ens hi acompanya) sobre la Muntanya dels Àngels (el punt culminant de la qual -on hi ha el santuari- és a 485 m d’altitud) i de la plana de l’Empordà fins als Pirineus. Si veu així mateix, als nostres peus, la conca que ressegueix el Rissec, Madremanya (amb la seva Font Picant) i més lluny, la Bisbal fins al massís del Montgrí, les Medes i el Cap de Creus... Segons hem sentit dir: Si hi anem la nit de Sant Joan i pronuncieu unes paraules que només coneixen les dones sàvies, mal anomenades bruixes, obrirem l'amagatall on ocultaven un gran tresor d'or, plata i pedres precioses. Correm el risc, però, sinó ho fem bé, d'acabar convertits en roques (per això, en aquest lloc, n’hi ha tantes...).

Detall de la balconada del Balcó de les Bruixes

Retornarem, desfent el camí, fins l’encreuament que ens ha portat cap al Balcó de les Bruixes. Un cop a la senda, seguirem amunt fins assolir el nostre objectiu, el cim del Montigalà o Montigalà Gros (2,4 km). Aquest punt culminant del massís -amb un malmès vèrtex geodèsic que assenyala els 467 m d’alçada-, és, també, un mirador natural de 360º sobre la Costa Brava i el Gironès, un repte més dels 100 Cims de la FEEC i un punt molt popular per als senderistes de la zona i, com nosaltres, d’altres llocs de Catalunya. Les vistes, semblants a les que ja hem contemplat des del Balcó de les Bruixes, dominen l’entorn del mateix massís de les Gavarres, el pla de Girona emmarcat per les Guilleries i el Rocacorba, els Pirineus, la Costa Brava i, fins i tot, les Illes Medes.

Detall del cim del Montigalà

Assaborit el panorama i, confiem, havent gaudit de l’excursió, només ens queda desfer els nostres passos fins retornar al Coll del Portell i, ja amb els cotxes, baixar fins el poble de Quart, on hi tenim previst el dinar.

El Dinar.- El dinar el tindrem emparaulat, a les 14 h. al restaurant Cal Ferrer Vell de la Carretera de Sant Feliu de Guixols, 33, de QUART. Telefon 972 46 89 20. Tenen un menú diari amb vi i aigua, amb IVA inclòs, a 16,50 euros.

En el decurs de la mateixa setmana de la sortida (fins llavors poden fer algun canvi a la proposta de menú), us farem saber els diferents plats del menú que tenen previst per al dijous 9 d’abril. Ja ens fareu saber -per WhataApp- els plats que cadascú de vosaltres vol i, així, ho puguem comunicar amb anterioritat als del restaurant. D'aquesta manera, ells i nosaltres, tindrem un millor servei.

A l'hora dels cafès sortejarem -com ja tenim per costum- entre els assistents/es, una ampolla de bon vi de la DO Terra Alta amb l'etiqueta commemorativa de la sortida.

Diferents imatges de Cal Ferrer Vell

Equip necessari.- Roba, barrets/gorres i calçat adequats a l’època i recorregut i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Qui ho desitgi o necessiti, que porti bastons. Porteu aigua per a la caminada i per higiene, qui ho vulgui, gel hidroalcohòlic.

Punt i hora de trobada.-

Farem el viatge fins al punt on començarem la caminada, el Coll del Portell, en cotxes. Pero ens trobarem, un cop a Quart, abans -per a esmorzar- a Castellar de la Selva, a uns 4 km de Quart a la carretera GIV-6641 que puja fins al Massís de Les Gavarres.

Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant -per internet, el telèfon o WhatsApp, els qui hi anem en el propi cotxe i/o els qui compartirem vehicle. També ens aniria be saber aquells que hi acudiran directament des dels seus domicilis o llocs de residència.

Segons Google Mapps, des de Barcelona al punt on esmorzarem a Castellar de la Selva, per la C-32 i la A-2, hi ha uns 100 km i hi podem emprar una 1h 30’. Si sortim de Barcelona sobre les 8h estimem arribar al lloc on tenim previst esmorzar, sobre les 9h 30'

Com que al tradicional punt de trobada de Travessera de Gràcia/Lepant, hi ha dificultats d'estacionament per unes obres properes, proposem -com venint fent darrerament- que cada cotxe (i els seus ocupants) facin via directament -sense necessitat d'anar junts, "en caravana" fins el punt on esmorzarem -sobre les 10 h del matí- un cop siguem a l'alçada de Castellar de la Selva (Quart).

Inscripcions.-

Ens aniria be saber els qui vindreu, abans del vespre del dissabte 4 d’abril del 2026, per tal de poder confirmar al restaurant els qui serem, el dijous 9 d’abril, a dinar. Ho podeu fer contestant "respondre a tots" al correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, si us és més còmode, pel WhatsApp del grup.

Gràcies per la vostra atenció, col·laboració i, si us és possible, participació.

Continuem en contacte.