dissabte, 20 de juny del 2026

CRIDA A LA 151 SORTIDA XINO-XANO

 


L'ombrejada Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú


PASSEJADA, XINO-XANO, PER VILANOVA I LA GELTRÚ

(tot fent temps per al Dinar d’Estiu)


Data.- Dijous 2 de juliol 2026


Intenció i objectius de la sortida.- A l’estiu, ja ho sabem, fa calor... I enguany, diuen, en farà molta... Per això us proposem, en aquesta sortida, una passejada urbana per una vila del nostre litoral: Vilanova i la Geltrú, a la comarca de El Garraf.

Us recomanem -excepte aquells que veniu de fora de Barcelona que, potser, preferiu fer-ho en cotxe- anar-hi en tren. Si, no ens hem tornat boixos, dins el caos i pèssim servei de Rodalies, la línia que des de Barcelona va a Vilanova i la Geltrú -la R-2 Sud i la R-16- ens hi porta, si tot va bé, en poc més de 30’.

No ens caldrà, doncs, matinar gaire però si que, per aprofitar la jornada i deslliurar-nos de la calor del mig-dia, procurarem sortir de Barcelona a una hora «raonable».

Un cop a Vilanova i la Geltrú; ciutat, com segurament molts sabeu, amb interessants museus -en diuen la ciutat dels 7 museus- (el del Ferrocarril, el d’en Víctor Balaguer, el Romàntic de Can Papiol, l’Espai Far -a l’antic far de Sant Cristòfol-, el Centre d’interpretació del romanticisme a la masia d’en Manuel de Cabanyes, l’Espai Guinovart de la Torre Blava i, ja als afores, el poblat ibèric de Adarró,...); nosaltres -en aquesta ocasió- no anirem de museus, però hi farem una passejada cultural-turística.

La actual població de Vilanova i la Geltrú, es fruit de la fusió de dos antics nuclis. El més vell és el de La Geltrú, que te el seu origen en un castell dels segles X i XI. A finals del segle XIII, el 1274, naixia -al seu costat- Vilanova de Cubelles, un primitiu agregat de Cubelles, amb carta de població atorgada pel rei i un important port. La fusió amb la Geltrú que es va fer el 1368 esdevingué, doncs, inevitable.

Destaquem, també, a Vilanova i la Geltrú el seu passat «indià», vila de «indians». És difícil de determinar el nombre exacte de joves «vilanovins» i de la resta de la comarca del Garraf -com també hem vist al Maresme- que van marxar «a fer les Amèriques» al llarg del s. XIX. El fet és que, Vilanova i la Geltrú va ser durant molts anys coneguda com «La Petita Havana» a causa dels forts vincles entre la capital del Garraf i la de la illa del Carib. Agermanada amb la ciutat cubana de Matanzas, el nomenclàtor dels carrers «vilanovins» està ple de referències a pobles i ciutats cubanes i també a molts dels indians que hi van fer fortuna i van tornar per a reinvertir-la a la seva terra nadiua. Des de la família Papiol, passant per Josep Tomàs Ventosa i Francesc Gumà i Ferran, que va arribar a invertir pràcticament tots els seus estalvis a fer arribar el ferrocarril a la seva ciutat natal.

Aquest conjunt d'indians van transformar Vilanova tant social com arquitectònicament. Primer, amb les seves obres socials i/o de caritat i d'infraestructures civils però també per la seva opulència. Carregats de diners, molts indians van voler deixar empremta a través dels seus habitatges i van comptar amb els serveis dels arquitectes més prominents de l'època i dels diferents estils arquitectònics que es van desenvolupar durant el segle XIX.

Però no de, només, cultura, «prohoms» i bonics edificis vivim els de la colla... Aprofitarem aquesta trobada per a «acomiadar» el curs, abans de les «vacances» s’estiu, amb un -com no podria ser d’altra manera...- bon dinar de germanor, al port -Club Nàutic- de Vilanova i la Geltrú.


Punt i hora de trobada (per als qui anem en tren).-

El «cercador» de Rodalies RENFE ens diu que, el dijous 2 de juliol, tenim un tren de la línia R-16 que sortint a les 9h 26’ de l’estació de «Passeig de Gràcia» i a les 9h 33’ de la de «Sants» ens porta fins a Vilanova i la Geltrú -on hi arriba, diuen, a les 10h 06’.

Com que, segurament, tindrem de comprar els bitllets -potser millor d’anar i tornar- aconsellem ser a les estacions respectives una mica abans (per exemple, en el cas de "Passeig de Gràcia", al voltant de les 9h.).

                         


La passejada- Us proposem fer-hi una passejada -per agafar gana- per alguns dels seus passeigs i places, des del «barri de la Vila» -on hi ha l’Ajuntament- fins al «barri del mar»: Anirem per la Rambla -en realitat son dos trams: la Rambla Principal, urbanitzada entre els anys 1815 i el 1897, entre les places de Les Neus i la de Gumà i la Rambla de La Pau que arriba fins el Passeig Marítim i es va obrir entre els anys 1947 i el 1967. Al llarg de les Rambles hi veurem nombrosos edificis d'interès, començant pel Teatre Principal (1835-1837) a la Rambla Principal 1, molt prop de la Plaça de les Neus (on hi ha l'església dels patrons de Vilanova -de finals del segle XVIII-, Sant Antoni Abat i la Mare de Déu de les Neus). Una llegenda urbana explica que l'arquitecte del campanar barroc (construït entre 1670 i 1706), separat del cos d’aquesta església, en veure que l'estructura, en finalitzar l’obra, havia quedat lleugerament torta, va patir un atac de desesperació i vergonya, hi decidí llevar-se la vida llançant-se des de dalt de la torre... llegendes moralitzants !!!.


El campanar i la façana de la parròquia de Vilanova i la Geltrú

A pocs metres de la Rambla Principal, girant a l’esquerra per l'Avinguda d’en Francesc Macià, es troba la bellíssima Plaça de la Vila, la Plaça Major de Vilanova i la Geltrú. Allà hi veurem l'edifici de l'Ajuntament. La plaça és rectangular, amb porxos d'arc de ferradura en dos dels seus laterals i amb un bell paviment de mosaic. La plaça es va construir en l'espai on es trobava el Convent dels Caputxins, que es va posar a la venda el 1835. El 1864 s’hi van inaugurar les escoles, el 1867 l'Ajuntament i el 1878 l'edifici de davant. El 1883 es va erigir un monument al vilanoví Josep Tomàs Ventosa i Soler, que hi va construir les escoles públiques gratuïtes. Ventosa va emigrar a Cuba, el 1809, amb tan sols 12 anys, allà hi va construir tot un imperi comercial tèxtil. Va ser alcalde de la ciutat de Matanzas (Cuba) en dues ocasions, on també hi va fer construir diferents centres educatius. És per això que, aquest monument té una rèplica exacta a Matanzas. Actualment, la ciutat cubana i la catalana són ciutats agermanades.


La Plaça de la Vila, amb l'Ajuntament i el Monument a Josep T. Ventosa

De nou a la Rambla, més avall passem pels edificis modernistes de la Casa Renard (1911-1929), a la Rambla Principal 114-116 i Can Pahissa (del 1921), a la Rambla de la Pau 46-48.


La modernista casa Renard

Detall de la porta d'accès a Can Pahissa

Al final de la Rambla de la Pau 111, ja gairebé tocant al port, es troba el monument a Francesc Macià, nascut a Vilanova, obra del 1983 de l'artista Josep Maria Subirachs.


Monument al president Francesc Macià

Aquesta passejada, de poc menys de 2 km de recorregut, la podrem fer tot badant xino-xano, en unes 2 hores.


El dinar.- El dinar -on també hi celebrarem el «Dinar d’Estiu- el tindrem emparaulat, a les 14 h al restaurant «EL NÀUTIC – Cal Blay del port de Vilanova. Està a l’Escullera de Ponent s/n de Vilanova i la Geltrú, tel. 600 898 186. https://calblay.com/es/restaurantes/el-nautic/.

Tenen un menú diari -de dilluns a divendres- de primers, segons i postres, amb vi i aigua, amb IVA inclòs, a 25 euros.

En el decurs de la mateixa setmana de la sortida (fins llavors poden fer algun canvi a la proposta de menú), us farem saber els diferents plats del menú que tenen previst per al dijous 2 de juliol. Ja ens fareu saber -per WhatsApp- els plats que cadascú de vosaltres vol i, així, ho podrem comunicar-ho amb anterioritat als del restaurant. D'aquesta manera, ells i nosaltres, tindrem un millor servei.

A l'hora dels cafès sortejarem -com ja tenim per costum- entre els assistents/es, una ampolla de bon vi de la DO Terra Alta amb l'etiqueta commemorativa de la sortida.


Exterior del "Nautic" a l'Escullera de Ponent de Vilanova i la Geltrú

Detall d'un dels menjadors

Equip necessari.- No cal que vingueu en banyador.... Això si, porteu roba còmoda, barrets/gorres i calçat adequats a l’època i recorregut. No creiem que ens plogui... No oblideu de posar-vos -a la cara, orelles i braços- el protector solar. Porteu aigua per a la passejada, tot i que l’itinerari és ple de terrasses on anar aturant-nos i anar -amb coneixement- bevent i refrescar-nos.

Inscripcions.- Ens aniria be saber els qui vindreu, abans del vespre del dissabte 27 de juny del 2026, per tal de poder confirmar al restaurant els qui serem, el dijous 2 de juliol, a dinar. Ho podeu fer contestant "respondre a tots" al correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, si us és més còmode, pel WhatsApp del grup.


Gràcies per la vostra atenció, col·laboració i, si us és possible, assistència.

Continuem en contacte.



diumenge, 7 de juny del 2026

CRÒNICA DE LA 150ª SORTIDA XINO-XANO

 

La riera d'Osor a l'alçada de la Roca Foradada


LA CONSTÀNCIA I, SOBRETOT, LA SÒLIDA AMISTAT

 SEMPRE TENEN PREMI: 150 SORTIDES XINO-XANO I

 QUE, PER MOLTS ANYS, EN PUGUEM CONTINUAR FENT

 UNES QUANTES MÉS !!!


De bon matí, no les teníem totes... Dimecres, els entesos en el temps, deien que dijous -a partir del migdia- tindríem forts xàfecs.... Però, per sort -al menys on nosaltres hem anat- no ha estat així. Ha sigut al vespre, quan ja érem a casa, que ha començat a ploure (i, en algun lloc, força...). Hem tingut, en el nostre cas, un gran i molt bon dia. En tots els sentits !!!. Intentarem -si és que els sentiments es poden transcriure- explicar-ho.


El punt de trobada i l’esmorzar.- Dóna gust anar amb una colla així... Vinguin d’on vinguin, previsors, sempre procuren arribar a l’hora acordada. Així, quan encara no eren 2/4 de 10, ja estàvem tots i totes a l’aparcament que hi ha a tocar de la Baldufa Gegant de Sant Hilari Sacalm. Molts no coneixíem l’existència d’aquest simpàtic monument... fins i tot, alguns, confessem -amb una certa vergonya- que no havíem estat mai a Sant Hilari... (no ho digueu a ningú....).


La "Baldufa" de fusta més gran del món...!!!

Després de les lògiques i naturals salutacions, anem per feina... i una de molt important: l’esmorzar !!.

Continuem, amb els cotxes -passant per davant de la zona esportiva i el Club de tenis de Sant Hilari-, fins que arribem a l’espai d’aparcament de la Font del Parc. Més petit que el de les autocaravanes, que acabem de deixar, però prou ample per a encabir-hi tots els nostres cotxes.

A tocar, encara no a uns 100 m, dins del bosc, hi ha un espaí ombrejat, ple d'alzines i rebrots de castanyers -amb llargues taules, bancs, una gran barbacoa i la Font del Parc (que no raja...)-. Potser és un dels indrets més macos i frescos -en aquesta època- on hem esmorzat al llarg de les Xino-Xano, diu (crec que amb força raó) algú de la colla.

Anem per feina: preparem les parades d’olives (avui, com que som colla, n’hem posat dos), la bota de vi, l’assortit de bombons,... i -clar- els entrepans, ganyips o peces de fruita que ha dut cadascú. Nyam, nyam, que ja hi ha gana... !!!




Detalls de l'esmorzar a la Font del Parc


Comencem l’excursió, pròpiament dita.- Som un grup heterogeni, amb gustos, sensibilitats, recursos, ritmes i possibilitats físiques diferents, per això -especialment en l’excursió d’avui, que ho permet- l'hem fet, una mica, "a mida"...

Després d’esmorzar i fins a l’hora d’anar a dinar, alguns prefereixen retornar a la vila de Sant Hilari i fer-hi un tranquil i «urbanita» tom, cultural-turístic.




Diferents racons de la vila de Sant Hilari Sacalm

La gran majoria, però, continuem per la carretera que ens ha portat fins aquí -la GI-542, que va cap a Osor- fins que, passat el punt quilomètric 19, agafem una pista a l’esquerra que, després de travessar -per un pont- la riera d’Osor, ens porta a un espai d’aparcament on, els més i els menys caminadors, començarem les rutes a peu.

Aquí ens tornem a repartir en dos grups: els caminadors i caminadores «d’espardenya» -que anirem seguint (al llarg de poc més d’un quilòmetre, dos entre anar i tornar) un corriol que s’endinsa, relativament planer, pel costat de la riera-. Passarem pel mig d’un bosc de ribera -amb una diversitat d’arbres que molts no sabem definir-, ple de falgueres, roques envellutades de molsa, travessarem -sense cap dificultat- un parell de torrents que tributen a la riera, fins que el sender es comença a enfilar i, en aquest punt, ho deixarem estar... retornant, xino-xano, fins on tenim els cotxes.






Quina deíicia de camí... quina fresca !!!

Els més «canyers/eres», continuaran pujant fins dalt del serrat, baixant -amb algun pas difícil- fins a trobar, de nou, la riera al lloc on hi ha la Roca Foradada -un gran bloc, desprès de dalt de la muntanya i ajagut, capritxosament, damunt la llera-. Un indret màgic i de postal. Després pujaran, de nou, fins dalt del serrat i baixaran, per segona vegada, fins la riera; retornant, tot vorejant-la, fins al lloc on han començat la caminada. Calculem que hauran recorregut -en total- una mica més de 3km, però amb uns desnivells en algun tram, d’uns +/-70 m.-

Mireu, mireu, quines imatges:












El dinar.- El dinar el tenim emparaulat al Restaurant "Els Cortals", una masia familiar del segle XVIII, que ofereix cuina tradicional i carns a la brasa, al cor de les Guilleries.

Està situada, en un entorn natural molt tranquil, al Pla de les Arenes, a pocs quilòmetres de Sant Hilari. La carretera que hi porta, passa pel mig de plantacions d'avets i picees (avets roigs) que, pels voltants de Nadal, ben segur, aniran a parar a la popular fira d'Espinelves, poble que tenim -seguint la carretera- gairebé a tocar.


"Els Cortals"

A l’exterior, «Els Cortals», disposa d’espais verds i uns tancats amb animals de granja (ànecs, oques, gallines i conills) i alguns animals més grans (cavalls) o exòtics (un estruç). 

Hi podem veure, també -a tocar de l’era-, un original rellotge de sol -amb forma de llibre- construït amb ceràmica refractaria, l’any 2006, per en Jaume Salichs i en Jaume Collbatallè i que te com a lema: «Sols fixant-te en la meva ombra, sabràs que aquí passa el temps. Vora meu aquí a Els Cortals, et passaran tots els mals».



L'original rellotge de sol...

Ah, també hi ha un paller coronat, com marca la tradició, amb una olla de fang...



Hi hem arribat quan, potser, no eren 2/4 de dues. Com que ens han dit que, encara no ens podien atendre, hem anat fent temps contemplant tot això o, xerrant -que això sempre ens agrada- asseguts damunt uns artístics bancs, sota l’ombra d’una gran surera que hi ha a la plaça i, també, sota la porxada de l’entrada.


El "suro" i la porxada de "Els Cortals"

El "Sant Jordi" de la porxada de "Els Cortals"

Al poc han arribat en Joan Miquel i la Mª Gloria. Sabíem que vindrien però ens ha fet molta il·lusió veure’ls i que hagin volgut/pogut acompanyar-nos en aquesta sortida tant especial.

Puntuals, a les 14h, entrem al menjador. Damunt la nostra taula ja hi teníem, una sola d'espardenya on posava, indicant la reserva: «XINO-XANO / 24», la nostra colla i el nombre de comensals. Molt pràctic i original... !!!.



Hem anat ocupant els seients i omplint, pràcticament, el menjador on ens han hostatjat.

Ens porten -ja en comencem a tenir ganes...- les cerveses i unes fresques ampolles d’aigua. Després vindrà el pa i uns quants porrons de, fresc, vi negre.

A partir d’aquí, van arribant els primers plats: Amanides de favetes amb virutes de pernil, torrades amb pebrot escalivat i anxoves, tomàquets amb tonyina, vichyssoise,... Els segons: Popets amb ceba, pilotilles amb sèpia, garró de porc al forn, ous a la flamenca, cansalada virada, ossos d’espinada, botifarra de la casa, peix amb samfaina,... I, després, els postres: Gelats de 3 colors al tall, copa de iogurt, pastis de formatge, crema cremada, gelat de torró, flam de coco, pastis de whisky, «catalanet»,...




Diferents moments del dinar

Els tres "remenadors de cireres" organitzadors de forces sortides....

I, amb els postres, els brindis. Avui és festa grossa: en Josep F. ha complert anys (74, un xaval...) i commemorem, també, que hem arribat a la 150ª Sortida Xino-Xano. Ens agrada celebrar i brindar, però no recordo haver vist mai tant d’entusiasme i alegria brindant: Per la companyia d’en Joan Miquel i la Mª Gloria, per l’aniversari d’en Josep i, també, per les 150 Xino-Xano i per tots aquells companys i companyes que avui no han pogut venir i els qui, sempre, sempre, tenim en el nostre record.... Per molts anys i salut, molta salut !!!.


En Joan Miquel i la Mª Gloria, membres d'honor de la colla.





La franca alegria dels brindis... !!!

Encara ens queda, per continuar amb les nostres tradicions, un acte més: el sorteig de l’ampolla de bon vi de la Terra Alta amb l’etiqueta commemorativa de la sortida. Fet el sorteig, l’afortunat ha estar en Pedro. Enhorabona i donen, una mica, a l’Elena... val ?.

L'etiqueta de la sortida d'avui

Felicitats, Pedro !!!

Prenem els cafès, demanem el compte, fem números, paguem, ens acomiadem agraint -als qui tant be ens han ates- la seva atenció i sortim fora per a fer-nos la foto "oficial" de la sortida d'avui.


La foto del grup -una bona colla- d'aquesta sortida d'aniversari


Comiat i propera sortida.- Ens acomiadem fins -com a mínim- la propera sortida que serà el dijous 2 de juliol. Tenim la intenció de fer-la en algun lloc -si pot ser, fresquet- proper a Barcelona (potser pel Maresme...) i efectuar-hi, també, el dinar d’estiu, de final de curs... Ja us en donarem més detalls i noticies.

Fins llavors, doncs, continuem en contacte.



Text.- Pep

Fotografies.- Joan B., Enric, Elena S., Conxita, Josep F., Rosa, Lydia i Pep



CONTRAPORTADA d'en Joan Miquel

Benvolguts companys, avuí obro aquesta «contraportada» després de molt temps que no hi participava, amb la finalitat principal de donar-vos gràcies per les mostres d’amistat que em vàreu demostrar en la passada trobada, i també per demanar perdó a en Josep Fitó per haver-l’hi sostret una mica del protagonisme que el seu aniversari es mereixia. 

I també, cal dir-ho, amb la finalitat d’acomplir un encàrrec que em va fer l’Elena Soler. 

Es tracta d’escriure alguna experiència compartida amb el seu germà en «Juanjo». El motiu d’aquest insòlit encàrrec és que els seus nebots volen saber coses i històries del seu pare.

El titol d’aquest encàrrec és: 

«Unes dotze hores de TT en el Parc del Laberint» 

És la primera vegada, i segurament serà l’última, que m’encarreguen un rel·lat. Com si fos escriptor, que no ho sóc. Com «Amanuense», si que havia escrit cartes per compte d’altri. Bé, l’experiència compartida va succeir als anys 70 del segle passat en una finca al barri d’Horta propietat del marquès de Llupià, abans de que pases a dependre de l’Ajuntament de Barcelona. 

A l’època el jardi estava descuidat i en molt mal estat. Els seus camins de terra batuda, eren molt adients per la pràctica del motociclisme Tot terreny. Ignoro la entitat motociclista que va demanar permís a la família Desvalls per celebrar la prova de resistència que va denominar-se « 12 horas de TT del Laberinto». 

El cas és que en Juanjo es va apuntar amb la seva Bultaco Metralla transformada amb amortidors i rodes de moto-cross, i va comptar amb mi com a co-equipier. 

La cosa havia de ser: La prova duraria 12 hores, cada un cavalgaria la Metralla una hora,i així ens aniríem rellevant. He dit, intencionadament, «havia de ser» però va anar desatrosament diferent. Ell va completar la seva hora (acumulant crec que unes cent voltes al circuit) mentre que jo quan vaig prendre el relleu vaig fer només una volta, i al viratge anterior al pas per meta vaig caure just abans de la pujada que havia der ser el salt espectacular davant del expectadors, que n’hi havien, pocs però algún hi havia. Vaig remuntar Tant pronte com vaig poder i arribí a l’àrea de relleu. En Juanjo m’esperava amb una cerveseta ben freda. Jo l’hi vaig dir que la meva inexperiència m’havia descavalgat de la prova i que el millor era renunciar i reclamar l’import de la prima de sortida. 

Ell es va menjar les deu hores i mitja que mancaven. I ni un sol retret. Així era en Juanjo. 

J.M. Cortés