CRIDA A LA 152ª SORTIDA XINO-XANO

 

Detall de la cinglera de Fontfreda

RUTA DE LES TRES COLADES DE LAVA DE SANT JOAN 

LES FONTS (LA GARROTXA)

Data.- Dijous 1 d’octubre 2026.

Tipus d’itinerari.- El recorregut, que us proposem, a la població de Sant Joan les Fonts, transcorre per una zona de cingleres basàltiques, resultants del refredament de les colades de lava emeses per diferents volcans de la zona. Ben a prop, també a la riba del Fluvià, a Castellfollit de la Roca, hi ha la coneguda cinglera que, al damunt, hi te tot un poble.

Combinarem el recorregut per les colades de lava que envolten Sant Joan les Fonts amb una caminada, pel mig d’un bosc de ribera, a tocar d’algunes fonts i la riera de la Canya.

Detall de la Riera de la Canya

Punt de trobada i esmorzar.- El lloc de trobada, on esmorzarem i començarem l’excursió serà -sobre les 10h del matí- al pàrquing de l'Àrea Esportiva de La Canya (situat a l’Avinguda de l’Esport del nucli de La Canya -depenent dels municipis de Sant Joan les Fonts i de La Vall de Bianya-). El pàrquing està a tocar del Camp de Futbol i del «9 Bar-Restaurant CF de La Canya». S’hi accedeix des de la N-260, que va d’Olot a la Vall de Bianya i a Camprodon.

Quan hi siguem tots, esmorzarem i, després, començarem la caminada i els qui no vulguin fer l’excursió poden fer «turisme» -fins l’hora de dinar- per Sant Joan les Fonts o alguns dels racons de La Vall de Bianya.

Segons el cercador «com anar-hi» de Google, de Barcelona al punt de trobada hi ha, aproximadament, 115 km i, en condicions de transit normals, hi emprarem 1h 45’. El recorregut que proposa és anar per la C-33, la C-17 i la C-37 (tunel de Bracons) fins a la Vall de Bas i, per la C-152, Les Preses i Olot. Abans d’entrar a Olot, agafar l’Av. Sant Jordi i, finalment, la N-260 fins La Canya i el lloc de trobada al pàrquing de l’Àrea Esportiva. Per això recomanem sortir de Barcelona (d’on hi sortim la majoria) entre les 7h 30’ o les 8 del matí.

Detall del Camp de futbol de l'AE La Canya

Terrassa exterior del "9 Bar-Restaurant CF La Canya"

Recorregut de la caminada.- Començarem la caminada, seguint les indicacions i pals de senyalització de la «Ruta de les 3 colades, Itinerari 16, del Parc Natural de la Garrotxa». Anirem per un camí, pla i agradable, que voreja el nucli de La Canya i s’endinsa cap a l’entorn natural del riu Fluvià.

Oficina Municipal de Turisme de Cal Esquirolet a Sant Joan les Fonts

·Arribarem a Sant Joan les Fonts (amb destacades obres d’interès: el pont medieval -segles XIII al XV-, el monestir benedictí -segle XII-, la casa forta-castell de Juvinyà -segles XII al XIV-, la parròquia de Sant Joan -segles XIX-XX- el «Parc de les Olors»,...).

La casa forta-castell de Juvinyà

·Creuarem el riu pel pont medieval (situat on ja hi passava antigament la via romana d’Annia) i vorejarem -pujant per unes escales- l'església parroquial de Sant Joan Baptista (d’estil eclèctic construïda a la segona meitat del segle XIX).

Pont medieval (a l'esquerra, en un dels
 costats del pont, l'Oficina de Turisme)

· Baixarem cap a la zona del Molí Fondo (amb la seva resclosa i salt d’aigua) i l’antiga pedrera del Boscarró (els aiguats de finals del 2025 han obligat a modificar -pel perill de despreniment de roques- part del recorregut en aquest indret). És un punt crucial on es poden observar de prop tres colades de lava superposades corresponents a diferents períodes volcànics: la primera (que forma part de la resclosa) prové dels volcans de Batet i està datada en fa uns 700.000 anys, la segona (que forma el mosaic basàltic que es trepitja en aquest indret) és d'origen i edat no determinats però es pot datar, aproximadament, en fa uns 150.000 anys i la tercera (on es troba enclavada la pedrera del Boscarró), la més recent, prové del volcà de la Garrinada i te uns 120.000 anys.

Resclosa i salt del Molí Fondo

Detalls d'una de les colades al Boscarró

 A les dues darreres imatges, detalls amb diferents capes de colades:
la inferior amb columnes basàltiques -produides al refredar-se la lava
en repos- i, al damunt, capes de sediments posteriors.

·Des del Molí Fondo, seguirem el sender senyalitzat que s'endinsa en una zona ombrívola i fresca. Arribarem a un punt on tindrem de creuar -per damunt d’una passera feta amb grosses pedres- la riera de Bianya (anomenada, també, de La Canya) fins a trobar la imponent Cinglera de Fontfreda. La cinglera i tot l’espai de l’entorn va ser netejada (era un antic abocador) i restaurada l’any 1993. És un bon indret per veure un altre detall de la colada de lava solidificada amb nombroses columnes. Les dimensions de la cinglera són espectaculars.

Diferents imatges de la cinglera de Fontfreda

· Seguint l’itinerari -per a retornar al punt d’inici de l’excursió- tindrem de creuar, de nou, la riera fins l’altra riba. El camí s’enfila per una pista i un sender que ens conduirà cap a la zona de El Serrat de Baix i les seves fonts.

En un bon tros del recorregut ens envoltarà el bosc de ribera

Una colla travessant la riera per un dels
 passants fets amb grans pedres.

Detall d'un altre dels passants de la riera.

· Els indicadors de tornada ens portaran, enmig de masos i rouredes, per un camí rural fins al punt d’on hem sortit, al pàrquing de l’Àrea Esportiva de La Canya.

La caminada, tot i els passos per damunt de la riera, la qualificariem de fàcil. Son uns 6 km. de recorregut, amb uns desnivells acumulats d’uns +/- 70 m.

Mapa del recorregut

Dinar.- El dinar el tindrem emparaulat, a les 14 h al restaurant Ca la Nàsia de la Carretera de Camprodon km. 5, de LLOCALOU 17858 (la Vall de Bianya). Telèfon 972 29 02 00. Tenen un menú diari amb vi i aigua, amb IVA inclòs, a 18 euros.

https: //calanasia.webador.com/el-restaurant

En el decurs de la mateixa setmana de la sortida (fins llavors poden fer algun canvi a la proposta de menú), us farem saber els diferents plats del menú que tenen previst per al dijous 1 d'octubre. Ja ens fareu saber -per WhatsApp- els plats que cadascú de vosaltres vol i, així, ho podrem comunicar amb anterioritat als del restaurant. D'aquesta manera, ells i nosaltres, tindrem un millor servei.

A l'hora dels cafès -com ja tenim per costum- sortejarem entre els assistents/es, una ampolla de bon vi de la DO Empordà amb l'etiqueta commemorativa de la sortida.

Ca la Nàsia. Exterior

Detall d'un dels menjadors

Equip necessari.- Roba, barrets/gorres i calçat adequats a l’època i recorregut i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. No oblideu de posar-vos (si fa bon dia) el protector solar. Recomanem, per a facilitar el pas per damunt les grosses pedres dels guals de la riera, portar bastons. Porteu aigua per a l’esmorzar i la caminada i per higiene, qui ho vulgui, gel hidroalcohòlic.

Inscripcions.- Ens aniria be saber els qui vindreu, abans del vespre del dissabte 26 de setembre del 2026, per tal de poder confirmar al restaurant els qui serem, el dijous 1 d’octubre, a dinar. Ho podeu fer contestant "respondre a tots" al correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, si us és més còmode, pel WhatsApp del grup.

Quan sapiguem els plats del menú, ja us els farem saber -per WhatsApp- i, si és el cas, ja anireu contestant. 

Gràcies.

ONZE DE SETEMBRE 2026

 

LA DIADA 2026

UN ANY MÉS.- Des de fa anys, pocs dies abans de l’ONZE DE SETEMBRE, fem -en aquest, el nostre Blog- una petita crida-recordatori de la DIADA.

Habitualment hi hem anat anunciant i/o ressenyant alguns dels actes o convocatòries que arreu es feien o hi estaven programats.

En molts d’ells, al llarg dels anys, hi hem anat participant amb ganes i entusiasme... Ho podeu anar veien, posant al «cercador» que hi ha a dalt a la dreta, per exemple: «Onze de Setembre»...

Onze de setembre del 2013, la "Via Catalana". També hi erem !!!.

I a la "mani" del 2016...

I, també, a la del 2018... I a moltes, moltes, altres.

Aquest esperit i militància, continua encara ben viu -segur- en molts de nosaltres... Som tossuts i fidels en allò que sentim, pensem, creiem i anhelem ... No en tingueu cap dubte.

Però no ens enganyem, el anys passen i, també, pesen -tant a nivell físic com emocional-... i, tot i que els nostres sentiments, desitjos i esperances continuïn ben vius, ferms i, fins i tot, «combatius» i «militants» en molts i moltes de nosaltres, amb el pas del temps, el cos canvia i l’energia i l’«empenta» van minvant...

Ens cal doncs -tot i que no tots i totes, segur, estem en les mateixes situacions- anar adaptant els actes, situacions i «reivindicacions» que ens envolten i anar-les vivint d’acord amb les nostres possibilitats més reals.

Commemorem doncs, un any més i en la mesura que puguem, la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA.

Aquí hi teniu els principals actes, que hem sabut trobar, previstos per a la DIADA d’enguany:

Els actes principals de la Diada Nacional de Catalunya 2026 se centren en les manifestacions descentralitzades de l'11 de setembre que es celebraran a Barcelona, Girona i Amposta, a més de la tradicional Festa per la Llibertat que es fa a l’Arc del Triomf de Barcelona. Aquestes mobilitzacions estan impulsades per l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, l’AMI, la Intersindical i el CIEMEN.

Pel present i pel futur, independència.

Les tres manifestacions coincidiran a destacar dos eixos principals: el present i el futur.

La independència és el pont que uneix el present, que defensem, amb el futur que volem construir.

El present: La Catalunya que avui lluita. Representa la Catalunya que no es resigna. La Catalunya dels inconformistes i de les reivindicacions socials, nacionals i cíviques que mantenen viu el país. És el compromís d’una societat que no accepta la decadència i que decideix actuar.

El futur: Representa el país que volem construir. Una Catalunya lliure amb més benestar, uns serveis públics dignes, una economia al servei de les persones, una llengua viva i de cohesió, un territori respectat i amb plena capacitat de decidir. És, també, la Catalunya dels joves, que han de poder viure amb esperança i oportunitats al seu propi país.

Manifestació de l'Onze de Setembre a Barcelona

Lema: «Hi soc. Hi som. Pel present i pel futur: Independència».

Hora: A partir de les 17.14 h.

Ubicació: La marxa es divideix en dues columnes que acabaran a la plaça de Catalunya, on es farà l'Acte Polític:

Columna "Present": La Catalunya que lluita avui, que no es resigna i no accepta la decadència. 

Sortida des de Gran Via amb carrer de Casanova, passant per la plaça Universitat i ronda Universitat.

Columna "Futur": Representa el país que volem construir. Una Catalunya lliure !!!

Sortida des de Via Laietana amb plaça de la Catedral, passant per la ronda Sant Pere.

Manifestacions a d’altres ciutats:

Hi haurà mobilitzacions paral·leles a Girona (a les 17’:14 hores de la plaça de Catalunya fins a La Copa) i a Amposta (a les 16:30h del carrer Sebastià Juan Arbó i l’Avinguda de Santa Bàrbara fins al Pont Penjant).

Festa per la Llibertat i Concerts

Lloc: Passeig Lluís Companys (Arc de Triomf, Barcelona).

Hora: De les 10 a les 20h. MerCAT Fira de propostes de país. A les 12 h acte polític.

Acte: 24a edició de la Festa organitzada per Òmnium Cultural.

Concerts: Actuacions de La Gossa Sorda (21:30h), DJ Trapella (19 h) i DJ K-ZU (23:45h). Entrada gratuïta.

Detall d'un concert a la Festa de la Libertat

Altres actes destacats

Actes de l'Esquerra Independentista: Les organitzacions de l'Esquerra Independentista (Alerta Solidària, ARRAN, COS, CUP, Endavant, Sindicat d'Estudiants dels Paiïsos Catalans) organitzen manifestacions i actes a Reus (Mercat Central), Lleida (Convent del Roser), Barcelona (Plaça Urquinaona a les 17: 30') i Girona (Plaça dels Jurats).

Portes obertes: Diversos espais culturals de Barcelona, com el Palau Güell, ofereixen jornada de portes obertes l'11 de setembre.

Altres municipis: Ajuntaments i entitats d'arreu del territori celebren ofrenes florals i actes institucionals al matí.

Paral·lelament a aquesta CRIDA a participar en els actes de la DIADA, iniciem enguany -al Blog- un recorregut per alguns dels indrets mítics o més populars de l’ONZE DE SETEMBRE. Cada mes de setembre -si podem- n’hi afegirem un de nou. Confiem seran del vostre interès.

INDRETS DE L’ONZE DE SETEMBRE (1): 

«EL FOSSAR DE LES MORERES» DE BARCELONA

"Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor;

fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor".

Aquest fragment del vers escrit per Frederic Soler, Pitarra, encapçala el monument que recorda els caiguts per Barcelona durant el setge del 1714. Però quin és l'origen d'aquesta frase tan repetida i per què aquest espai, al cor del barri del Born i ha tocar de Santa Maria del Mar, ha esdevingut un símbol per a l'independentisme?

Origen en un cementiri parroquial.- La història de la plaça del Fossar de les Moreres de Barcelona es remunta al segle XII, segons explica l'expert en història de Barcelona Jesús Fraiz Ordóñez. Va ser llavors quan el rector de l'església de Santa Maria del Mar va demanar al burgès Bernat Marcús la donació d'un solar per a fer-hi un cementiri. Era un espai adjacent al temple que estava ple de moreres.

Sembla que Marcús hi va accedir amb una condició: si en el termini de 15 dies no s'havia enterrat cap feligrès al solar, consideraria que el cementiri no era tan necessari i en recuperaria la propietat. I diu la història -qui sap si real o llegenda- que passats els 15 dies, el burgès va decidir acostar-se al cementiri per comprovar si s'havia fet algun enterrament. En veure que no, sentint-se enganyat i ben enrabiat, va anar a veure el rector per anul·lar la donació. Però just llavors va patir un atac de cor, va morir i, per aquest raó, va ser el primer difunt en «estrenar» el cementiri.

Fossa comuna per als "màrtirs del 1714".- Segles més tard, aquest fossar de la parròquia de Santa Maria del Mar -per la seva relativa proximitat a les muralles i als llocs on la lluita era més dura- va ser el lloc on es van enterrar molts dels defensors de Barcelona morts durant el setge borbònic del 1714. "El fossar de les Moreres va tenir rellevància històrica durant el setge de Barcelona (1713-1714), quan es va convertir en fossa comuna dels homes i dones que morien en defensa de la ciutat", detalla el web de l'Ajuntament de Barcelona.

Assalt final, al setge de Barcelona l'Onze de setembre del 1714. Gravat antic.

Gairebé un segle més tard, el 1802, justament amb motiu de la visita a Barcelona del rei Carles IV, net de Felip V, el cementiri -el fossar menor o de les moreres- es va pavimentar i es va convertir en una plaça, igual que el que hi havia al davant de l'església, el fossar major (l'actual plaça de Santa Maria).

El poema de Frederic Soler, Pitarra.- Així arribem al 1884, en plena Renaixença, quan el dramaturg Frederic Soler (conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra) publica el poema Lo fossar de les moreras, amb el qual guanya un accèssit als Jocs Florals.

Els versos expliquen la història d'un vell fosser, el mestre Jordi, que -ajudat pel seu net- es dedica a enterrar els cossos dels defensors de Barcelna morts en combat durant el setge del 1714. El vell viu afligit perquè el seu fill (el pare del nen) s'ha passat al bàndol borbònic. Fins que, un dia, porten el cos del seu fill -mort- i es nega a enterrar-lo. Com diu, ben clar, el final del poema:

... i el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
- A on l'enterrem? - A fora !!.
Al fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Dibuix alegoric, obra d'en Francesc Garcia Estragues

D'aquí ve la famosa frase que encara avui en dia es repeteix sempre que es fa referència al fossar de les Moreres.

Cap al 1870, s'hi començà a celebrar l'Onze de Setembre amb caire d'homenatge a les víctimes del 1714.

Segons detalla l’Institut d’Estudis Catalans, el 1913 uns joves obrers del Clot, de l'agrupació catalanista "Els Néts dels Almogàvers", van clavar en un mur de la plaça una taula de fusta amb la quarteta d’en Pitarra. Dos anys després, l'Ajuntament la va substituir per una làpida de bronze, que desapareixeria el 1939 arran de la derrota republicana a la Guerra Civil.

Diada, al Fossar, l'any 1915. Observeu, a dalt a la dreta, una curiosa senyera estelada.

El 1977 es va restituir la placa commemorativa, ubicada al fons de la plaça -a tocar del carrer del Malcuinat-, a l'ombra de les moreres. En aquesta ocasió, en substitució de la de bronze que hi havia fins el 1939, se'n posà -amb el mateix text- una de marbre.

1977.- Restitució de la placa eliminada, el 1939, pel franquisme.

Diverses imatges de l'Onze de Setembre, del 1977, al Fossar.

Aquest simbòlic indret ha estat en diferents ocasions el marc triat per les organitzacions independentistes per a commemorar l’Onze de Setembre i d’altres actes de l’esquerra sindical i política. Els actes polítics i parlaments es solen fer, però, al Passeig del Born -més espaiós- que hi ha a tocar.

Així, el Primer de Maig de 1979, els sindicats catalans Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC) i Col·lectius de Treballadors, amb les adhesions de nombroses organitzacions com el PSAN, Estat Català, el Front Nacional de Catalunya i els sindicats bascos LAB i HASI hi efectuaren un concorregut acte on, en la cloenda, es cantà en català, «La Internacional» i «Els Segadors».

Cartell convocant a una concentració sindical, pel Primer de Maig, al
Fossar de les Moreres. (Possiblement l'any 1980)

Onze de Setembre de 1986. Balcó al Passeig del Born

Darreres actuacions.- Uns anys més tard, l'Ajuntament va encarregar un projecte de remodelació del conjunt urbanístic i monumental de la nova plaça del Fossar de les Moreres, obra de l'arquitecta Carme Fiol, que es va inaugurar la vigília de l'Onze de Setembre del 1989.

Detalls de la plaça, amb el paviment de maóns vermells, i el peveter.

El mur paral·lel al lateral de la basílica que dona al carrer de Santa Maria, està fet amb granit vermell provinent de la Unió Soviètica i el terra que ocupa gran part de la plaça és de maó vermell, símbol de la sang vessada, i la seva suau inclinació vers el centre insinua una fossa. El 1999, la Generalitat declarà el Fossar de les Moreres, conjuntament amb el Llibre de Privilegis de Cervera, Bens Culturals d'Interès Nacional; fins aleshores el Fossar havia tingut la consideració de Conjunt Històric.

Mur de granit roig que limita la plaça amb el carrer de Santa Maria

No va ser fins al 2001 que es va col·locar el peveter, amb una flama sempre encesa que serveix de record i homenatge als caiguts. És obra dels arquitectes Albert i David Viaplana. Té una inscripció en català, castellà, anglès i francès que permet aportar més context al monument de memòria: "Als morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el setge de Barcelona (1713-1714)".

Des, com ja hem esmentat més amunt, la Renaixença, l'època de la República, l’anomenada «Transició» i fins ara, aquest espai -el Fossar de les Moreres- s'ha consolidat com un lloc de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya i de concentració i reivindicació del moviment independentista, també durant la vigília, el 10 de setembre, quan s'hi fa una Marxa de torxes. 

Cartell de la Marxa de torxes d'enguany

Des del 2002, l'associació Memorial 1714 hi fa una ofrena floral cada diumenge; per això sempre hi podem veure, al braç del peveter, alguns rams de flors.

El nostre record i homenatge als i les defensors/es de la Terra.

MOLT BONA DIADA !!!!