CRÒNICA DE LA 144ª SORTIDA XINO-XANO I EL DINAR DE NADAL 2025

 

El conjunt monumental de La pedra-sobre-altra

PASSEJADA, A MIDA, PEL MASSÍS DE CADIRETES

I DINAR DE NADAL 2025

A la fi.- Finalment hem pogut fer aquesta passejada xino-xano. La teníem prevista per al passat 6 de novembre però, la nit anterior, un avís-alarma de Protecció Civil, recomanà -davant la previsió de mal temps i forts aiguats- no fer desplaçaments innecessaris i romandre atents, davant de futures activitats, als nous avisos i situacions que podien originar les adverses condicions meteorològiques....

Disciplinats, obedients, assenyats i «gent d’ordre», com som, acordàrem ajornar la sortida. Certament, a primera hora del dia de l’excursió -a Barcelona- un fort aiguat confirmava els pronostics, però després sortí el sol i un cel radiant il·luminà la jornada (només en alguns llocs puntuals i concrets l’aigua i el vent crearen una certa incomoditat i perill). «Tampoc n’hi havia per tant...» diguérem... Però, certament, «val mes prevenir que curar..., ja tindrem més ocasions per a fer aquesta sortida", afegirem.

Ho hem fet ara -un mes després-, fent-la coincidir -per la proximitat de les Festes nadalenques- amb la possibilitat de celebrar, també, el Dinar de Nadal de la colla.

Tots a l’hora, al punt de trobada.- Des dels diferents orígens -Barcelona, L’Hospitalet, Mollet del Vallès...- tots hem anat arribant puntuals.

A les 9h 30’ ja hi érem tots i totes, alguns compartint vehicle, al lloc de trobada del Massís de Cadiretes; en l'entrada d'un camí carreter a tocar del punt quilomètric 9 de la carretera GIP-6821, un petit espai on es pot deixar els vehicles.

Hi aparquem els 7 cotxes i després de les salutacions -tot bromejant (tot i que la cosa, sembla, és seriosa...) sobre el tema del moment: la pesta porcina que s’ha localitzat en un indret del Collserola; introduïda, diuen, pels senglars...-. Precisament les vores d'aquest indret estan "llaurades" i plenes de forats fets per aquests animals, que n'hi ha més que mosquits a l'estiu... "Ara estan dormint..." diu algú. Així doncs ens disposem a esmorzar.

L’esmorzar.- Avui, com que no hem trobat al lloc cap banc, pedrís o taula de pícnic,... en Josep F. ens ha sorprès traient del maleter del seu cotxe HONDA CR-V, una taula plegable que el vehicle ja porta -de serie- incorporada... «És el primer cop, en vint anys, que la faig servir...» ens diu tot rient. Damunt hi posem les olives i la bota amb el vi. Al voltant, ja amb gana, alguns comencen a prestar atenció als entrepans que porten preparats... La Mª Rosa i en Jaume, han portat un gran termo ple de, bon i encara ben calent, cafè; advertits, també hem portat les tasses, les culleretes i els sucres....

Avui, en un matí fred, prendre quelcom calent, s’agraeix; en Zacaries, treu la petaca amb bon Whisky i alguns n’afegeixen «gotes» al cafè... i en Carles, que sap que a la colla hi ha forces llaminers (i llamineres...!!!) escampa, damunt la taula, un bon assortit de bons bombons de xocolata.... Una festassa.... !!!.

Detalls de l'esmorçar

La caminada.- Desprès d’aquest conjunt de «coses bones»...., amb les piles recarregades, comencem la caminada... 

Passen uns minuts de les 10h, n’hem fet via de l’esmorzar, sota un cel força net de núvols i sense notar gaire el fred, seguim als «guies» -en Josep F. i en Josep Mª- per un camí carreter que, amb una lleugera pendent, es va enfilant cap el Puig de Cadiretes que, amb 518 m d’alt, és el punt culminant de la serra i de l’excursió d’avui.

El camí és agradable i de bon fer... envoltats de boscos de sureres

Una parelleta al sender cap el Puig de Cadiretes.

Uns 600 m. més amunt, quan som aproximadament a uns 470 m d’alçada, veiem -a la nostra dreta i a tocar del camí- el Menhir d’en Llach (el nom li ve d'estar situat en la propietat forestal d'aquest nom), un bloc de granit rosat-negrós de forma fal·liforme de, actualment,1,50 m d’alçada exterior i 0,76 m de gruix. Força bufó... Els entesos diuen que és del neolític -del 3.500 al 1.800 aC-. De fa dos dies... pensem.

Menhir d'en Llach

En tots els recorreguts hi han estat presents

 les alzines sureres, els suros

Continuem, aproximadament 1,5 km més amunt -passant pel Pla de ses Pinyaques, on després hi tornarem- fins que arribem, al nostre principal objectiu d'avui, el doble cim del puig; un primer, on fa uns anys, hi havia una escala i una torre de vigilància contra incendis, del que gairebé ja no en queda res i, desviant-nos una mica a la dreta, el Puig de Cadiretes, pròpiament dit, amb el vèrtex geodèsic, restes d’una creu i un vell pessebre que degueren instal·lar-hi pels vols d’un Nadal de fa uns anys. 

Els més valents i una de les valentes de la colla, s’hi enfilen per a veure el panorama de valls i muntanyes, la plana de La Selva, Llagostera i, a la dreta, fins el mar. En Josep F., previsor, ha portat una corda per si la teníem de fer servir, però la majoria ens ho hem mirat i hem fet les fotos sense enfilar-nos, des de baix.

Al mig del doble cim del Puig de Cadiretes... amb algunes pedretes

Vèrtex geodèsic i panorama des del Puig de Cadiretes

Panorama des de dalt del Puig de Cadiretes.
La població que s'endevina al pla és Llagostera.

Un valent i una valenta dalt del Puig de Cadiretes, contemplant el panorama.
En Josep F. amb la corda, bon scout, amatent donant-los suport...
(a la seva esquena el Pessebre)

"Escalador, avui la corda -està molt be- pero no cal... gràcies !!"
(a la dreta el Pessebre)

Els valents dalt i, a baix, els supporters animant
i aixecant l'acta fotogràfica del moment...

Com que s'acosta Nadal... aquí teniu el pesebre del Puig de Cadiretes... 
Bones Festes !!!!

Desfem el camí seguint, en forces trams, els senyals blanc i roig del sender de gran recorregut GR-92, fins que arribats de nou al Pla de ses Pinyaques ens desviem, a la dreta, cap el Mirador de Montllor que hi ha encimbellat a les en-vistes de Tossa de Mar.

Al poc, també a la dreta del camí, hi ha un petit corriol que, en pocs metres, porta al Para-dolmen d’en Garcia. Un «para-dolmen» a diferència del «dolmen» no és, pròpiament, una construcció prehistòrica feta directament pels humans, normalment n’han aprofitat elements ja existents com cavitats naturals, blocs erràtics o la morfologia del terreny per a construir-hi o adaptar-hi cambres mortuòries tot i que, en alguns casos, la intervenció humana n'ha modificat l'estructura i aspecte final. En concret, el Para-dolmen d’en Garcia, és una cambra sepulcral que aprofita un bloc erràtic i una penya natural. La coberta, anivellada artificialment, està falcada posteriorment amb petits blocs i una paret considerable de pedra seca. L’entrada deuria ser un curt corredor, una petita galeria o túnel de la que en queden algunes restes. Porta el nom de qui, l'any 1974, el va identificar, en Agustí Garcia. Els experts ho daten, al neolític final, entre el 2.500 i el 2.200 aC.

Para-dolmen d'en Garcia

A partir d’aquest punt, el grup es divideix. Alguns -els més canyers- continuen fins al mirador de Montllor que domina el panorama sobre Tossa i la costa. La resta de la colla, també es parteix, uns comencen el retorn, xino-xano, fins on tenim els cotxes; mentre que un altre grup -de semi-canyers, que també volien anar fins el mirador de Montllor- veient que el pendent que baixa cap aquest lloc es va accentuant (que desprès, de retorn, serà de pujada...) i que el recorregut és més llarg del que es pensaven, decideixen retornar i esperar -tot petant la xerrada-, als canyers, al Pla de ses Pinyaques.

Panorama des del Mirador de Montllor. Al fons, Tossa de Mar.

Aproximació de Tossa de Mar des del Mirador de Montllor

Un cop tots -canyers i semi-canyers- al Pla de ses Pinyaques, agafem el camí que ens portarà on tenim la resta de companys i companyes i els cotxes. Abans, però, agafarem un trencant que, en uns 600 m., ens du a un indret màgic: La pedra-sobre-altra.

Algunes de les capritxoses roques d'aquest massís

En tota l'excursió, pel mig de boscos de sureres i pins, hem pogut gaudir, també, d’un gran nombre de roques granítiques, que l’erosió i el pas dels anys ha dotat de formes curioses i capritxoses. En aquest aspecte destaquen, per sobre de la resta, la pedra-sobre-altra, potser un dels conjunts més interessants dels monuments megalítics del massís (l’indret ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Local del municipi de Tossa de Mar). És un sepulcre para-dolmènic (que vol dir, com ja hem explicat, en part natural i en part artificial) construït aprofitant la gran pedra natural que avui cobreix la cripta. Consta de cripta-cova, passadís i túmul. Els constructors van ampliar la balma, que ja devia existir o la van crear, en observar les possibilitats que el lloc oferia (enterrar, també llavors, donava feina i sortia car...). A pocs metres, i dins del mateix conjunt megalític, s’eleva una gran i curiosa formació rocosa natural -amb unes pedres damunt les altres- que caracteritza i han donat el nom al monument. Cronològicament ho podríem situar a finals del neolític, del 2.500 al 2.200 aC.

Diferents detalls del conjunt monumental de la-Pedra-sobre-altra.
La darrera foto és la cripta-cova amb restes del passadís d'accès

Feta aquesta darrera i interessant visita, per una drecera, retornem al lloc on hem aparcat els cotxes i on ja ens estan esperant la resta de companys i companyes de la colla.

Ja hem dit a l'enunciat que aquesta passejada ha sugut una mica "a mida" intentant satisfer els desitjos i possibilitats de cadascún de la colla. 

En Joan P. és un dels "canyers" que ha fet tots els recorreguts, per tant -amb el seu equip de mesura- ens pot donar fe del recorregut total: Uns 7,5 km amb uns desnivells acumulats de +/- 145 metres.

El dinar.- Passen una mica de la 1 del migdia, el dia s’ha anat encapotant i, tot i que no ens plou, comencem a notar la manca de sol i la fresca es fa sentir. "Avui, més que les cerveses tindrem de demanar Cacao-lats calents...", diem.

Puntuals, a 2/4 de 2, arribem a Campllong, on al «Local Social» ja ens tenen a punt la llarga taula per als 18 comensals.

Ja tenim la taula a punt...

Detall del dinar

El plat preferit per molts i moltes de la colla. Especialitat de la casa.

Reconfortats, demanem les cerveses -amb o sense alcohol- i triem els plats del menú. Els «caragolers» avui estaran molt contents/contentes, doncs el que aquí fan son «de categoria».

En general, en aquest lloc, sempre ens hi hem sentit i ens han ates molt be.

Poc abans de les postres, els qui fa poc han complert anys, en Carles B., en Zacaries i en Jaume, ens conviden a cava. Brindem, per ells, per tots nosaltres i pels companys i companyes que avui no han pogut venir.

Salut !!!. Per molts i molts, anys !!!!

En Carles, per a celebrar els anys, ens ofereix una
capça ben plena de bones i acolorides "catanies"

I, com que ja tenim practicament damunt les Festes de Nadal, aprofitem la trobada per a celebrar-les amb els millors desitjos de felicitat per a l' Any Nou !!!

Amb els cafès sortegem el vi de la Terra Alta, amb l’etiqueta commemorativa de la sortida d’avui. Dins d’una gorra, ben barrejats, repartim els paperets -on només n’hi ha un amb el mot PREMI I FELICITATS !!!. En aquesta ocasió, la afortunada ha estat la Margarita. Enhorabona !!!.

Mireu-la... que contenta està !!!

Demanem el compte, fem números, paguem, ens acomiadem dels qui tant be ens han ates i sortim a fora per a fer-nos la fotografia del grup d’avui.

"Que no...", que dos i dos fan cinc..."

Passant comptes. Com gairebé sempre,
dos treballant i un munt de jubilats mirant...

La foto del grup d'avui davant el Casal fortificat de Torre Llupiana. A la foto hi falten la Isabel i en Llorenç que tingueren de marxar tot just després de dinar.

Comiat i propera sortida.- Ens acomiadem, tot emparaulant-nos per a la propera sortida que serà -la número 145-, si Deu i la Mare Natura volen, passat Reis, el dijous dia 15 de gener del 2026. Ja us anirem donant més informació.

Fins llavors doncs, gracies per la vostra amistat, companyia i participació.

Text.- Pep.

Fotografies.- Joan B., Jaume, Josep F., Josep Mª, Mª Rosa E., Conxita, Pep.

Ruta Wikiloc.- Joan P:

https://Ioc.wiki/t/242522187?h=5m6xd69omn&wa=5m6xd69omn&wa=sd&Ia=ca

Video-fotogràfic-sonor.- Jaume:

https://www.youtube.com/watch?v=A0JePQI8yuM

CRÒNICA DE LA 139ª SORTIDA XINO-XANO

 

PASSEJADA PEL «PARC DELS TALLS» DE VILOBÍ

AMB EL DINAR AL RESTAURANT «CIM» DE PACS

(ALT PENEDÈS)

Cal dir que som una colla amb molt bona sort. Pels qui som, pels qui hi anem, per molts dels llocs que anem «descobrint» i coneixent i, també, pel bon temps que, gairebé sempre, ens hi va acompanyant ...

M’atreviria a dir, doncs, que aquesta 139ª sortida ha estat «de categoria»... !!!

Vilobí del Penedès.- Passades les 10 del matí -alguns fent cas de les indicacions de l’assistent de Google Maps, han fet algun passeig turístic per dins de Vilafranca...- ja érem tots i totes, després de passar per davant de la principal porta d'accés al parc, al Pàrquing del «Parc dels Talls» de Vilobí.

Un mes és prou temps per a que l’esperada retrobada de molts de nosaltres s’hagi fet llarga i les salutacions, els riures i les abraçades -quan ens hem tornat a veure- no s’han fet esperar.

Estem tenint una primavera molt «passada per aigua» i, avui, ens acompanya -i sembla que es mantindrà- un dia assolellat, clar i seré.

Som una bona colla, en una jornada que promet i amb un dia que es presenta esplèndid... que més volem !!.

Passejada pel «Parc dels Talls».- El pàrquing està situat un bon tros més avall de l'accés principal al Parc... gairebé a tocar del Pèlec Gran. Decidim, doncs, per no desfer a peu i -en pujada- el camí fins l’entrada «oficial», començar la ruta pels pèlecs per aquest, que -com indica el seu nom- n’és el més gran.

Continuem, doncs, -ja a peu- carretera avall fins que -a la dreta- veiem la Torre-Mirador, de dos pisos, que hi ha en una de les vores del Pèlec Gran. Ens hi arribem.

L’esmorzar.- Teníem pensat esmorzar en una àrea de pícnic que hi ha gairebé a tocar de l’entrada principal, però ho farem aquí.

Aprofitant un dels graons de l’escala de la torre-mirador, hi fem la parada amb les olives, la bota amb el vi i els bombons de xocolata... Alguns, tot i que segurament de bon matí ja s’han pres el «biberó» de cafè amb llet, ara comencen a tenir gana, de nou... Això ja és una altra cosa... diuen, encara mastegant, al acabar !!!

Montserrat, sempre present...

El pèlec Gran.- «Pèlec» és una paraula penedesenca -que molts de nosaltres no havíem sentit mai- i que, per aquí, utilitzen per anomenar els llacs, gorgs, sots, clots o tolls d’aigua embassada.

Aclarit això, podem anar seguint, doncs, la «ruta dels pèlecs»...

Ens enfilem fins dalt de la torre-mirador. Certament, uns metres més amunt, la perspectiva i visió del «pèlec» millora... en veiem una més gran superfície de blava i neta aigua (al menys així ens ho sembla).

D’ocells, però, no en veiem gaires... O és massa d’hora o, potser, ja és massa tard i han marxat a «treballar»... diem.

Ens crida l’atenció una mena d’«illa artificial», en forma de rectangle, que sura o flota d’amunt l’aigua prop d’un dels costats del pèlec. Sembla un hort flotant... diem. Després sabrem -gràcies a un veí que ens ho ha aclarit- que es tracta d’una plataforma artificial per afavorir l’estada d’alguns ocells aquàtics.

El pèlec Gran va ser l’ultima pedrera -guixeres, en deien- en servei, fins l’any 1993. Les guixeres de Vilobí s'explotaven des del temps dels romans. Vilobí, diuen, pot venir de Vil·la Albina. Molta gent del poble treballava, directa o indirectament, a les canteres de guix. Fins i tot, a Vilobí, hi havia una fabrica de sacs de paper per a "empaquetar-hi" el guix. 

Continuem vorejant, més o menys, el Pèlec Gran fins que arribem a un Mirador amb baranes que hi ha a tocar de les primeres cases del poble.

Un amable veí -en Josep, fuster jubilat de la localitat- que hem trobat passejant, ens hi ha acompanyat. Ell ha estat qui ens ha aclarit que era el misteriós «hort» que hem vist flotant damunt l’aigua... La visió que, sobre el pèlec Gran, tenim des d’aquest mirador és espectacular. Sembla un gran llac...

Seguim, acompanyats pel Sr. Josep, tot passant per

El pèlec Petit.- Reproduïm el que llegim al retol informatiu que hi ha: «El Pèlec Petit manté una làmina d’aigua de forma arrodonida i bona part de la superfície de l’aigua està en contacte amb la paret del «tall». Característica que, combinada amb una certa fondària i mancança de sediments, impossibilita el fet que hi hagi, al seu fons, molta vegetació aquàtica...». És un dels pèlecs on més clar es veuen els «talls» a les parets, provocats per les feines d’extracció de la pedra de guix de la cantera.

Continuem, per la pista-camí, fins que arribem a

El pèlec Sec.- Com diu el seu nom, aquest pèlec, no te aigua. Especialment a l’estiu, aquest lloc -una mena de prat amb gespa, a tocar del poble- es converteix en un d’auditori, amb una molt bona acústica, on hi fan concerts i actuacions.

Pràcticament davant del pèlec Sec, a l’altra costat del camí, hi ha el pèlec Fiol amb poca aigua, però amb nombrosos sediments, canyissars i vegetació. Hi veiem, de lluny, saltar alguna granota o gripau... Certament, on hi ha aigua, hi ha vida...

Sortim, tot vorejant la cadena de l’accés al Parc i anem a buscar el carrer del Pèlec que passa per damunt del Pèlec Llarg -el cinquè i darrer pèlec del Parc i el més proper, pràcticament hi és dins, a la població-. Te uns 70 m de llargada i és un dels més ombrívols i envoltats de vegetació. La fondària de les parets, des d’on som nosaltres, és gran. Voltem una bona part del perímetre del pèlec, protegits del cingle per una barana de protecció.

Retornem, passant de nou -tot seguint la carretera- per davant de l'accés al parc, fins al pàrquing on hi tenim els cotxes.

La visita i passejada pel «Parc dels Talls» ens ha semblat, a molts de nosaltres, un indret desconegut, curiós i -des del punt de vista paisatgístic i de natura- molt interessant. Les gairebé permanents pluges d’aquesta primavera han fet que el verd dels arbres i els nous brots de camps i vinyes siguin espectaculars i la, sempre vistosa florida de les plantes, se'ns mostri amb tot el seu esplendor.: Mireu, mireu...

"En la flor de la ginesta Catalunya m'ha parlat; m'ha parlat
 de la gran festa de la nostra llibertat" . JOAN MARAGALL

Son prop de la 1 del migdia. Sortim de Vilobí del Penedès per a dirigir-nos cap el restaurant, a la veïna població de Pacs del Penedès, fer-hi les tradicionals cerveses i el dinar

Recorregut que hem fet per dins del "Parc dels Talls"

El dinar.- Passem per una estreta carretera local -hem tingut de fer mans i mànigues en algun encreuament amb algun altre vehicle-, que durant força estona travessa les vinyes de la zona, fins que arribem a una altra -una mica més ample- que ens portarà cap a Pacs del Penedès.

Poc abans d’arribar a Pacs -venint des de Vilobí- hem d’agafar, a l'esquerra, un trencant -una pista encimentada- que s’enfila fins al cap de munt de la Muntanya de Sant Pau on hi ha el restaurant CIM on hi tenim emparaulat el dinar.

Quan hi som, aparquem els cotxes en una esplanada que hi ha a tocar del vèrtex geodèsic (302 m d’alt). Un espectacular panorama sobre la ciutat de Vilafranca i els camps i vinyes del voltant ens dona la benvinguda.

El vertex geodèsic del cim de la Muntanya de Sant Pau

Panorama sobre Vilafranca des de dalt de la Muntanya de Sant Pau

Encara impressionats entrem al recinte del restaurant. Fora, en una mena de patí-jardí amb taules i uns còmodes i encoixinats seients, hi endevinem un bon lloc per a prendre-hi les cerveses. Quan comencem a salivar al pensar-ho, ens surt a saludar en Pau Sadurní, un dels propietaris i gestors del restaurant.

Davant les nostres cares d’admiració pel lloc i el seu singular emplaçament, ens explica que en aquest mateix indret, punt de partió entre els termes municipals de Vilafranca i Pacs, antigament hi havia, al mateix cim de la muntanya de Sant Pau, un santuari o ermita dedicat a Sant Jordi. La gent de Vilafranca hi acudia, cada any, a celebrar-hi la seva festa de la mateixa manera que els de Pacs hi assistien a l’aplec de Sant Pau.

El 1751 hi hagué una disputa entre els ajuntaments de Pacs i de Vilafranca i aquest darrer -amb el suport del bisbe, que ordenà la dissolució de l’Aplec de Sant Jordi- ordenà que la festa de Sant Jordi es celebrés on ara hi ha l’ermita i mirador de Sant Pau -una mica més avall i ja dins del terme de Vilafranca-.

La gent de Pacs deixà d’acudir-hi i la capella de Sant Jordi anà degradant-se i, sembla que entre els segles XVIII i XIX, acabà enderrocant-se.

El restaurant, on avui dinarem, és edificat, doncs, sobre les restes de l’antiga ermita de Sant Jordi. Segur que això farà que -el qui també és el nostre Patró- hi intercedeixi i que l’esperit, l’ambient, els bons sabors i la qualitat dels plats faran honor al lloc i plauran als comensals. Segur.

Prenem les cerveses i d’altres refrescos, complementats amb plats d’olives, patates fregides i talls de fuet, asseguts còmodament al pati-jardi de l’entrada. El sol primaveral -aquest «sol d’hivern» que, si estàs en un lloc arrecerat, s'agraeix- fa que ens hi trobem i sentim molt bé. Les ganes de veure el menjador i, també, la curiositat pels plats i la gana fan que, finalment, ens decidim a entrar dins.

El menjador, amb una llarga taula -la nostra- parada com si per a una gran celebració es tractés, ens crida l’atenció. La sala és gran, amb d’altres taules situades amb discreció i decorada de forma elegant. Al mig, un piano de cua obert i a punt per ser tocat, ens crida l’atenció. «És el piano familiar, del meu avi. El varem dur de Barcelona i està perfectament afinat...» ens diu, amb un cert orgull, en Pau Sadurní. «Si algú el vol tocar... està a la vostra disposició» afegeix amb franquesa.

Anem prenent seient i, diligents ens serveixen el pa, l’aigua i els vins -blanc i negre de la comarca-.

Tot seguit, d’acord amb el menú que prèviament hem triat, ens van portant els primers plats: Vichyssoise amb xips de pernil, Amanida de Brie arrebossat, tomàquet confitat i anous, Tàrtar de tomàquet, alvocat i seitons, Coca de carbassó, ceba caramel·litzada i formatge de cabra, Rigatoni de bolets i carxofes. I, després, els segons: Fricandó de vedella, Conill a la cassola amb bolets, Papillota de salmó amb verdures, Canelons d’espinacs gratinats, Arròs de muntanya.

Arriba l’hora dels postres. Ens van servint, segons hem demanat prèviament: Mel i mató amb anous, Pinya amb crema catalana, Brownie de xocolata, Pastís de formatge, Gelats i Fruita del temps.

Avui, també tenim una doble celebració. En Joan B. ha complert 76 anys i la Rosa i en Carles B. han sigut avis, en Jan, ha fet créixer la família. Ens conviden, doncs, per a que brindem, amb unes ampolles de cava, -molt bo i també de la terra-. Felicitats al «cumple-anyer» i als «avis» !!!. I, com deien les nostre avies, amb salut i «en vida de tots/es nosaltres».

Els feliços avis

Com tenim per costum, sortegem entre tots/es els qui avui hem participat en la sortida, una ampolla de bon vi de la Terra Alta amb l’etiqueta commemorativa d’aquesta excursió. L’afortunada, en aquesta ocasió, ha sigut la Maria José. Enhorabona !!!.

Felicitats, Maria José !!!

Etiqueta commemorativa de la Sortida

Durant les postres, en Pau Sadurní ens ha amenitzat la sobretaula tocant -molt be- unes peces al piano. Tot un detall que agraïm.

Prenem els cafès i demanem el compte. Fem números i paguem. Penso que, el d’avui, ha estat un d’aquells dinars -pel lloc, el contingut, els detalls i la companyia- que tots recordarem.

Que per molts anys ho puguem continuar fent !!!. Gràcies Pau Sadurní i tot l’equip del CIM i a tots i totes vosaltres, benvolguts companys/es.

Al sortir ens fem, al cim de la Muntanya de Sant Pau, a tocar de Vèrtex Geodèsic, la fotografia del grup d’avui. Tots i totes molt contents, guapos i satisfets...

Foto del grup de la sortida. A la colla no hi ha gent lletja... he, he. 

Fins la propera !!!

Propera sortida.- La propera sortida, si Deu i la Mare Natura volen, la tenim programada per al dijous dia 5 de juny. Ja anirem anunciant al Blog i pels mitjans habituals on anirem i els detalls de l’excursió.

Fins llavors doncs, gràcies un cop més, per la vostra companyonia, amistat i participació.

Continuem en contacte.

Fotos.- Joan B., Enric C. i Pep.

Tex.- Pep

Ruta Wikiloc.- Joan P.

https://ca.wikiloc.com/rutes-tren/pelag-gran-mirador-pelag-gran-pelag-petit-pelag-llarg-vilobi-del-penedes-212630632

Vídeo.- Jaume : https://youtu.be/mDwhkwfFEQc