SORTIDA DE TARDOR 2010

MONTSIÀ: MAR I MUNTANYA

Bon temps, magnífics paisatges, exel·lent allotjament, cuina tradicional i de qualitat, transport segur i còmode, tot dins del pressupost (fins i tot un pel menys) i - no cal dir-ho, però "perdoneu, algú ho havia de dir..." - amb una inmillorable companyia!!!

Així m'atreveixo a resumir el que ha estat aquesta Sortida de Tardor.

Fem-ne, per a la Historia, una breu ressenya/comentari.

Direm. per començar, que un dels objectius de les nostres ja tradicionals sortides de cap de setmana de Primavera i de Tardor, és a més del d'anar "regant" la nostra amistat, el de fer un "tast" sobre algún lloc, comarca o territori per tal de coneixer - i en molts casos descobrir - els seus paisatges, la seva gent, el patrimoni natural i històric, la gastronomia, l'artesania i productes propis,... trobar-li el gust per a tornar-hi, si és que ens ha agradat, en un altra ocasió o, també, el d'anar coneixent (i coneixer és un primer pas per a estimar) tots els racons del nostre país. Certament sense tenir d'anar molt lluny, tenim a casa nostra entorns meravellosos.

En aquesta ocasió, la comarca escollida ha estat el Montsià i el cap de setmana l'hem aprofitat com segueix:

Divendres 22.- Sortim de Barcelona, a les 5 de la tarda, en els tres "tot terreny" i els 12 membres que formem part de la expedició, arribem a Sant carles de la Ràpita, aproximadament a l'hora prevista, a quarts de vuit del vespre. Ens registrem i allotgem a l'hotel "Llansola" i per a fer temps fins a l'hora de sopar, fem una primera passejada per Sant Carles fins l'Esglesia Nova, el Passeig Merítim i l'urbanització que hi ha camí del Far. Després de sopar, bo i ben presentat, alguns - els menys cansats - s'arriben fins a la Plaça Porxada i el Port Nàutic.


Dissabte 23.- Després d'esmorzar ens disposem, d'acord amb el programa, a recórrer el Delta de l'Ebre. Comencem la ruta pujant al Mirador de la Torreta - antiga torre de guaita - des d'on podem contemplar, per un costat, la vila de Sant Carles a vol d'ocell i la gran extensió del Delta i, per altra banda, els Ports, la serra del Montsià i les terres de l'interior.


Continuem, després, cap a Deltebre i, des d'aquesta població, fins a la Platja de la Marquesa. L'intenció és arribar fins a la Punta del Fangar, però un cop de mar - la setmana passada - s'ha emportat el camí que hi mena. Conformats amb la vissió de la gran quantitat d'arrossars (grocs i daurats, amb reguerols de fang, palla i aigua, un cop segats) ens dirigim vers la desembocadura de l'Ebre: El Port Nàutic de Riumar i l'illa de Buda, fent una caminada d'uns 4 Km fins el Muntell de les Verges (on comença - o segons ho miris, acaba - el camí de Sant Jaume que, resseguint el riu, arriba fins el nord peninsular). Travessem el nou pont que uneix Deltebre amb Sant Jaume d'Enveja i pel mig, sempre, d'arrossars i d'un bon guirigall de camins (algun d'ells ben ple de crancs) continuem fins a l'estany de l'Encanyissada on ens esperen, al restaurant l'Estany, per a dinar.



Aquí si que l'apat és netament autòcton: Degustació d'anguila fumada i en suc, de fua d'ànec, d'ous de tenca, d'ortigues de mar i musclos a la marinera; Arròs negre, arròs seixat (rossejat) i fideuada i, per a rematar-ho, ànec trossejat amb alls i bolets. Després de dinar es fa necessari una passejada per la Casa de Fusta, l'observatori d'aus i la gran barraca on hi ha instal·lat un dels Centres d'Informació del Parc.

Per la tarda la ruta ens porta, pel Poble Nou del Delta totvorejant l'estany de la Tancada, - amb algúns flamecs - fins a la platja dels Eucaliptus on, amb els cotxes i circulant gairebé arran de mar, arribem a la Barra del Trabucador, estret corredor de sorra amb el mar a un costat i la badia dels Alfacs a l'altra, que ens porta fins a la Punta de la Banya. En aquest lloc, capitanejats per en Joan Miquel i el seu "Terrano", tenim l'oportunitat de fer la B.O. del dia: Treure de la sorra, on s'havia embarrancat, el cotxe d'uns amoïnats nois. El final de la tarda ens agafa en aquest lloc i mentre uns passegen per la platja buscant petxines... els més "valents" s'arriben, tot costejant i en un recorregut total d'uns 5 Km, fins el mirador de la Reserva Natural. El panorama des d'aquest indret i en aquella hora del capvespre, amb la posta del sol sobre les salines de la Trinitat, és impressionant. Ja fosc, retornem cap a Sant Carles, a sopar (semblava que no tindríem gana, però tots hi fem un bon paper) després, alguns a fer la passejada nocturna i a dormir.

Diumenge 24.- Avui, l'excursió és cap a l'interior vers la Reserva Natural de les Fagedes dels Ports. Sortim després d'esmorzar, de liquidar els comptes amb l'hotel i de comprar els típics "pastissets", una mica més tard del previst. Un cop a la Sénia, ens adrecem al Centre d'Informació del Parc Natural dels Ports a cercar informació actualitzada sobre la ruta prevista. En principi, sembla que no hem de tenir problemes. Al arribar al pantà d'Ulldecona, coincidim amb una trobada de

col·leccionistes de cotxes d'època, travessem - per un pont - l'embassament i ens desviem, per una pista, cap el Barranc de la Fou. Com el seu nom indica és un congost encaixat i estret que acull la capçalera i el naixement del riu Sènia. La vegetació de ribera i mediterrània, al començament, va canviant a mesura que pugem per boscos de pi negre, primer, i de pi roig, després fins a dominar, a les zones més humides i altes, les fagedes (les més meridionals de la Peninsula Ibèrica i, possiblement d'Europa). Després de passar per l'Àrea de lleure de la Fou i la Font del Teix, amb impressionants i verticals parets i cingles de pedra, a banda i banda, (algunes amb formes d'agulla, o d'altres com "Lo Catinell" o el "Pont Foradat" amb formes ben originals) arribem, recorreguts 12,5 Km de pista, a un lloc - tancat - on hem de deixar els cotxes.

El panorama, des d'aquest punt, sobre el barranc i la vall és espectacular. Continuem, a peu (uns 4 Km. en total) fins el Faig Pare (un arbre monumental de 250 anys, situat en un bonic racó de la fageda que en aquesta època ens comença a mostrar tota la seva gamma de colors, des del verd pàl·lid fins al bru més intens). És un arbre de conte de fades.

L'indret, amb altres arbres de faig, teixos, grèvols, boixos i moixeres ens porten una visió dels boscos boreals i un naturalista, caigut del cel en aquest lloc, mai no pensaria que és a Tarragona. Fem les fotos de rigor i, ja de baixada ens arribem fins el Pi Gros (un altre arbre majestuós, la pinassa més grossa de Catalunya i, possiblement, de l'Estat; té 4,60 m. de volta de canó, un diàmetre d'1,78 de mitjana i 33 m. d'alçària. Se li calcula una edat de més de 700 anys - que correspondria al temps de Jaume I, de Ramon Llull o del començament de les obres de la catedral de Barcelona - . Es diu que l'arbre feia de fita entre finques i per aquest motiuha estat sempre respectat); noves fotos i, ràpidament, retorn fins el punt on hem deixat els cotxes. Reprenem el camí de retorn per la mateixa pista, ara podem contemplar el Barranc, les seves parets i la vegetació des d'un altre angle diferent al de pujada.

Fem tard per al dinar, per tant deixem per un altre ocasió la visita al Convent de Benifassà i ens adrecem, de dret a Alcanar on ens espera el dinar. Arreu hem trobat gent amable i acollidora, a dos quarts de quatre de la tarda ens entaulem. La Rosa, mestressa i cuinera de "Can Bunyoles" ens espera amb un somriure i el seu "Menú de Festius":

Primer, uns entrants i pop amb "faves", després un "timbal" de pasta fullada farcida de fua d'àneci, per acabar, un llenguado amb llagostins. Els plats i, pot ser l'hora fan que a tots el dinar ens sembli un regal del cel.

És mitja tarda, però se'ns fa necessari estirar una mica les cames i per això, ens dirigim al port de les Cases d'Alcanar on, en mig de bromes i rialles i després de fer la darrera - fins el moment - foto de grup, ens acomiadem fins la propera trobada abans de reprendre el camí de retorn a Barcelona.

Tal com dèiem al començament: Una Sortida de Tardor 2010 brodada!!!




Text: Pep Arisa

Fotos: Joan Simarro, Pep Arisa, Lydia Ferré, J.M. Cortés