DEL NOSTRE FONS DOCUMENTAL (7): L'ESCUDELLÒMETRE

L’ESCUDELLÒMETRE

 

 

Meravellós instrument que sempre em va deixar preocupat pel seu funcionament i per lo l'enginyós de la seva ergonomía.

 

Segur que el nostre jovent per mes muntanyencs que siguin no s’imaginen de quina manera nosaltres escalfàvem el cafè amb llet o, millor dit, la llet condensada amb Nescafé o Cola-Cao . Res a veure amb els fogonets de butà d’ara  que tenen una bombona per un cantó, per l’altre un cremador , desprès un paravent i a continuació els pots i olles que calguin.

 

Nosaltres disposàvem d’un dispositiu que ho tenia tot al mateix temps , anem-ho a veure :

L’aspecte exterior és el d’una carmanyola.

 

Si l’obrim presenta l’aspecte de la fotografia de sota.

 

Que hi tenim ?

 

Dos cons que encaixen per la base mes petita , una paella i dues olles , un fornet d’alcohol i un mànec-agafador per aguantar el recipient mentre es cuina.

Tot dintre del mateix volum.

En l’espai situat dins dels dos cons es on si posa el cremador que escalfarà el recipient que conté el menjar.

El fogonet s’omple amb alcohol de cremar que proporciona el combustible,  l’ampolla que surt acompanyant l’aparell  conté aproximadament  (100cm3) d’alcohol que permet fer dos o tres sopes o 6 ous ferrats, etc,  suficient per dos dies de travessa.

 

Per exemple el que es veu a la imatge de sota , es una paella on jo he fet innumerables ous ferrats , bistecs o escalfar truites de patates, carn arrebossada i tot el que us podeu imaginar.

 

Es pot observar que hi ha una mena d' agafador-pinça que s’acobla a la paella i permet aguantar-la m’entre es cuina, aixecar-la, enretirar-la del fogó, etc, n’és el mànec.

El mateix equip porta dues olles una de gran i una altra de petita , suficient per preparar sopa per a dos o tres persones  o be escalfar la llet del matí.

Recordo les sopes "de sobre", la de "Pollo con fideos" o la "Crema de champiñones" que hores d’ara no crec que m’entusiasmessin però aquells anys de patrulla tenint en conte que teníem  12-15 anys,  que  ens  ho preparàvem  nosaltres solets i que en mig del Pla de la Calma hi feia fred, sobre tot al vespre, puc dir que eren uns menjars deliciosos i calentons .

De fet recordo que una de les proves per fer la promesa  era fer un ou ferrat,  cosa que us pot semblar senzill però que a mi als 13 anys em va suposar fer malbé uns quants ous a casa, fins que amb l’ajuda de la meva mare vaig aconseguir perfeccionar la tècnica necessària .

El funcionament: La cassoleta del fogonet s’omple del alcohol de cremar fins l’alçada superior de la base i s’encén a continuació se li posa a sobre l’estructura formada pels dos cons .

El calor fa que l’alcohol de l’interior del fogonet s’evapori i surti en forma de gas pels foradets que hi ha al cap del fogonet , aquest gas s’inflama i actua com el gas dels fogons de la cuina de casa donant tants dolls o rajolins com forats hi ha. El sistema esta molt ben pensat i com que l’escalfador queda tancat dins la carcassa d’alumini amb forats laterals fa que el tiratge sigui bo, malgrat el vent exterior, l’olla tanca el recinte i tot el foc en forma de rajolins es concentra en la part inferior del recipient a escalfar.

El pes de tot l’invent, inclòs l’alcohol, es de 480 gr. Si algú no es creu aquesta explicació, podem engegar el meu Escudellòmetre i comprovar que, malgrat els anys, encara funciona.

Ara que estic acabant me’n adono que estic parlant de la meva joventut (pubertat) , com ho fa un arqueòleg, però  encara tinc la mateixa il·lusió que en aquella època (prova d’això es que estic escrivint l’Oda a l’ Escudellòmetre ). Jo mateix em quedo sorprès però, alhora, satisfet .

Apa

Bons records i, com dèiem aleshores,: Bona Caça !!


Text i fotografíes d'en Enric ("Llop exaltat")