CRÒNICA DE LA 46ena SORTIDA XINO-XANO

CAMINADA FINS A LA FORTIFICACIÓ IBÈRICA DEL TURÓ DE MONTGRÒS

A l’hora acordada –les 9h- tots el cotxes, procedents dels diferents punts de partida, fem cap a l’aparcament que hi ha davant de l’església de Sant Martí del Brull.

Dues noves companyes s’han afegit a la colla en aquesta sortida: la Maria José –antiga Bagheera i Akela dels nostre Agrupament- i la Montserrat Baig, ambdues, també, des de jovenetes Noies Guies i per tant expertes caminadores. Benvingudes !!

            

Seguint el programa i la tradició el primer que hem fet, després de les salutacions, ha estat esmorzar. Ho fem –ja coneixíem el lloc- a la Font de Sant Martí, sota mateix de les runes del castell del Brull, en la taula i els bancs que hi ha al costat d’una moderna i curiosa creu de terme. No tornaré a repetir –ja ho hem fet a cada crònica- en que consisteix aquest “ sagrat ritual”, el que si vull dir és que cada cop hi apareixen noves i més bones menges... en aquesta ocasió uns bunyols de vent (desinflats) i un gran pastis, aquesta vegada circular, que ha desaparegut en un obrir i tancar d’ulls.

La ruta que seguim avui –fugint d’aventures i d’itineraris “perdedors”- pren el camí senyalitzat –una pista asfaltada, primer, i de terra, després- que condueix directament a la Fortificació del Turó de Montgròs. No volem fer “el salt” una altra vegada a en Marc l’arqueòleg-guia d’aquest important monument ibèric i, per això, decidim anar pel recorregut més segur. Si tenim temps, alguns proposem fer el retorn baixant fins al Sot de les Bigues, vorejar el Camp de Golf i passant per l’església i la casa de Casademunt tornar al Brull. Fer, al revés, l’itinerari que teníem previst a la 44ena Xino-xano.

Cap amunt i cap avall

El camí passa, entre prats i boscos, prop de diferents masies aïllades (Can Coromines, Can Croselles, el Solà, Can Rovira, el Solà de Dalt, La Sala). L’itinerari amb suaus pujades i baixades circula, per dalt dels Cingles del Saní, al voltant dels 840 metres d’alçada oferint-nos diverses panoràmiques sobre el Montseny (el Matagalls, el Pla de la Calma, el Tagamanent) i –als nostres peus- la vall que forma la riera del Pujol que baixa fins Aiguafreda.

Quan ja hem recorregut uns 2,5 km agafem el desviament que porta al Boix i a l’ aparcament de vehicles del jaciment ibèric (on, normalment, hi ha una cadena que impedeix el pas dels cotxes i obliga a continuar a peu). El camí va baixant en suau pendent, al llarg d’un quilòmetre més, per damunt del serrat envoltat de cingles on hi ha el Turó de Montgròs.

Son les 11 del matí i hem quedat amb en Marc, el guia, a 2/4 de dotze. En Josep Lluis, el coordinador de la sortida, el truca per telèfon: en Marc està de camí però encara trigarà uns 20’ en arribar. Prenem el sol asseguts davant el tancat que impedeix l’accés al recinte arqueològic tot contemplant l’impressionant muralla que, en el punt més estret de la “península” que forma el serrat, hi barra el pas.

Quan arriba en Marc, l’arqueòleg i guia, ens dona una veritable lliçó d’història:

• ·      Qui eren els ibers i, concretament, els ausetans -que ocupaven l’actual comarca d’ Osona-.
• ·    Quan i com es descobrí el jaciment l’any 1974 i les diferents campanyes d’excavació i restauració que s’hi continuen fent.
• ·        Les principals característiques i les diferents èpoques de la fortificació: la primera muralla del segle V aC.; la muralla ibèrica principal començada a edificar el segle IV aC. i  el nous elements, reforços i millores efectuades el segle III aC., segurament davant els possibles atacs dels romans –una única entrada lateral, fossat davant la muralla, torres, bastions i cossos de guàrdia seguint els models defensius i les tècniques militars de grecs, cartaginesos i dels mateixos romans-.
• ·   Les tècniques d’atac de l’època i les estratègies i recursos dels defensors. Ens explica, també, les costums i forma de vida dels antics pobladors del lloc que, pel que en Marc ens diu, eren –com nosaltres- bons bevedors de cervesa...
• ·         Les dimensions: 150 m de llargària –de single a single-, una amplària d’uns 5 m, una alçada màxima conservada d’ entre 3 y 4 m; destacant-ne la vistosa torre d’11 per 12 m i una alçada de 5 m; totes aquestes alçades però originàriament, ens diu, devien fer el doble.
• ·        La raó de ser d’aquesta fortificació –reflex d’una comunitat organitzada i amb recursos (molt a prop al Solà, a la riera del Pujol i al Pla de la Calma hi havia mines de coure)- molt probablement la finalitat era protegir el recinte, d’unes 9 hectàrees, dels possibles atacs dels romans. Una mena de refugi fortificat.
• ·        L’ evidència de que cap el 200 aC. –durant la segona Guerra Púnica o en la revolta dels ibers sufocada per Marc Porci Cató- el recinte patí un violent incendi després del qual va ser destruït o abandonat. A partir de llavors només hi hauran ocupacions esporàdiques fins el segle I aC.
• ·       Les ruïnes o el mas medieval que s’aixecà al recinte interior, aprofitant part de la muralla i el material d’enderroc de la mateixa, darrer vestigi d’ocupació d’aquest estratègic lloc.

Un grup d'"atacants" disposats per assaltar la fortalesa... 

Tot això i un munt de preguntes que li hem anat fent, ens ha anat explicant i aclarint en Marc des de fora, des de dins i, gairebé a vista d’ocell, des de dalt d’una estructura metàl·lica que facilita la visió de tot el conjunt.

Prop de la una del mig dia donem per acabada la visita i ens acomiadem d’en Marc agraint-li les seves planeres però erudites explicacions i la passió i entusiasme que manifesta per la seva interessant professió.

Evidentment, només tenim temps per a retornar al Brull, desfent el camí per on hem vingut. Així ho fem. El recorregut total de l’excursió ha estat, doncs, d’uns 8 km i el desnivell acumulat de 120 m.

Clars indicis de que ja tenim la Primavera a tocar...

Passa una mica de les dues quan ens entaulem al restaurant Can Pasqual per a, després de prendre les cerveses, dinar-hi. El menjar: amanides, seques amb rostes de cansalada i carn a la brasa ha estat molt be.

Després de la sobretaula donem, formalment, per acabada la sortida amb la foto oficial de grup davant l’església de Sant Martí del Brull (hi falten en Carles, l’Elena S., la Mª José i la Montserrat B. que no s’han pogut quedar al dinar).

Agraïm a en Josep Lluís la coordinació de la sortida i a tots i totes, d’una manera molt especial –amb el traspàs encara tant recent de la Montserrat- la vostra assistència i participació. Estic convençut que a la Montserrat, que tots sentim tan propera, li complaurà que –malgrat tot- continuem sortint i caminant tots plegats.

Recordeu que la propera excursió XINO-XANO serà el dijous 10 d’abril. Ja penjarem la CRIDA, uns dies abans, al Blog.

Gràcies i una forta abraçada.

Text.- Pep

Fotos.- Enric, Jaume, Josep F., Joan Miquel i Pep.