CRÒNICA DE LA 60ena SORTIDA XINO-XANO

CAMINADA PELS VOLTANTS DE TARADELL: LES CUINES D’EN ROCAGUINARDA, EL TURÓ DE L’ENCLUSA I EL CASTELL 

DE CAN BOIX O DE TARADELL

Tal i com ja ens havia anunciat en Joan Miquel en el seu pronòstic meteorològic, quan sortim de casa, a Barcelona, plovisqueja. Quan arribem al punt de trobada, al barri de la Sagrada Família, per tal de repartir-nos en els cotxes, ja no plou.

Els qui des de Barcelona anem avui a l’excursió som sis i fem el viatge fins a Taradell, en dos cotxes amb tres caminadors en cadascun d’ells. Des del Maresme, un altre vehicle  amb en Josep Lluís i l’Elena I., farà cap fins aquest poble. A l’hora de dinar, dos cotxes -el de l’Enric i el d’en Carles- hi portaran cinc comensals més. Tota una expedició, doncs, de 13 persones i 5 vehicles.

Mentre fem el viatge d’aproximació, amb animades converses, el temps va millorant fins a esdevenir un dia gairebé seré i solejat. Potser fins i tot passarem calor, diem.

Un cop a Taradell els qui hi hem anat per a caminar aparquem els cotxes en un dels carrers extrems d’ aquesta població, un lloc proper al punt on hem d’iniciar l’excursió a peu.

Comencen la caminada. El primer indret d’interès que trobem és l’ermita romànica de Sant Quirze de Subiradells situada en mig d’un bosquet de roures i alzines. Documentada des de l’any 898, l’actual església amb campanar d’espadanya, absis semicircular i porta ferrada es va aixecar el 1095. Va ser malmesa el 1936 i restaurada, l’any 1967, pels promotors de l’ urbanització que hi ha al costat. Com que només falta mitja hora per a les deu (i molts ja fa més de tres hores que ens hem aixecat) decidim esmorzar-hi. Fem l’àpat “tradicional”: entrepans, vi, aigua, olives i –alguns- “gotes”.

Reconfortats,  reprenem la ruta passant per la font del Ravató o del Drac. És un bonic, tranquil i ombrívol racó on l’aigua de la font raja per un artístic broc, fet de forja, que representa un d’aquests animals mitològics.

Després de vorejar alguns camps, el camí es va enfilant serrat amunt pel mig del bosc amb nombrosos cirerers d’arboç carregats amb els seus dolços fruits. Arribem, per damunt d’uns grans enllosats rocosos, dalt la cinglera. Les vistes que cap al nord tenim son espectaculars: les Guilleries, el Collsacabra, els cingles de Tavertet, Cabrera, el Puigsacalm, el Pla d’Aiats,... i en primer terme, damunt d’una gran extensió de boscos, una gegantina cadira de pedra feta de gresos vermells: La Trona.

"La Trona " en primer terme

Passen per una zona de matolls, el camí comença a separar-se de la cinglera tot girant vers ponent, fins que arribem a una poc transitada i malmesa pista. Amb l’ajut dels GPS, que en Joan Miquel i en Jaume porten i d’unes clàssiques fites, fetes amb pedres, arribem a un dels altres punts d’interès d’aquesta ruta: les cuines d’en Rocaguinarda. En una espècie de balconada o replà, al mig de l'espadat que delimita les Sitges del Bou i a sobre el bosc de Mansa, hi ha tres cavitats fetes per l'erosió conegudes amb aquest nom. Aquest indret va servir sovint, entre els anys 1606 i 1610, de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda i els seus companys. També durant la Guerra Civil (1936-1939) es va utilitzar com a amagatall per a gent perseguida i algun “emboscat” (en aquest enllaç hi podeu veure un detallat estudi d’aquestes “cuines” http://www.geb.cat/les-cuines-den-rocaguinarda-taradell-osona). Per a visitar-les cal baixar per un petit grau o canal que hi mena, els més curiosos i atrevits de la nostra colla –gairebé tots-  així ho fan. Hi fem un bon nombre de fotografies.

Des d’aquest punt i des de dalt del cingle tenim un bon mirador sobre els boscos i vall de la Mansa, la masia del Vilar, el turó i el castell de Taradell, el terme de Viladrau i, al fons, el Montseny.

Continuem la ruta, per damunt dels cingles, vers el punt culminant de l’itinerari d’avui i del terme de Taradell: el Turó de l’Enclusa (868 m d’alçada) on hi ha un vèrtex geodèsic. En aquest lloc hi havia hagut una antiga torre de vigilància (de la que no en queda cap rastre) que tenia com a funció avisar al castell de Taradell dels possibles perills que vinguessin per aquest costat.  Uns metres més enllà arribem a una gran massa rocosa, encinglerada per gairebé tots els costats, una veritable balconada amb la forma de l’estri que dona nom al lloc i on hi oneja permanentment una gran senyera: l’Enclusa. És un mirador privilegiat amb panorames sobre tot el territori que l’envolta: la Plana de Vic, les Guilleries i el Montseny. Sota el pal de la bandera hi ha una placa, col•locada l’any 2004, en homenatge a mossèn Joan Vilacís amb un fragment d’un poema seu:

GEGANTS DE PEDRA VIVA

Cimals del nostre terme ! Gegants de pedra viva !

Titans que el pas dels segles el vostre cel abriva

mirant-nos cara a cara: l’”Enclusa” i “el Castell”.

Sou vida i sou guiatge del llibre de la història

forjada de proeses, amb rims d’amor i glòria,

per fills que antany vivien al nostre Taradell.

Després de gaudir de l’impressionant vista ens fem la fotografia del grup de caminadors.

Reculem, per a continuar l’itinerari, fins a trobar una estreta canal que ens obliga a fer una petita desgrimpada d’uns 10 m de desnivell. Potser caldria -com fem amb la farmaciola, el vi, les olives i les “gotes”...- portar sempre, a les sortides, alguna corda -d’uns 15 o 20 m- per a situacions com aquesta, diem.

El camí passa, arran de cingle, per sota mateix de l’Enclusa i baixa fins arribar al coll de la Mansa o Collada del Vilar. Travessem la carretera que va de Taradell a Viladrau (la B-520) per baixar, primer, fins al torrent de la Mansa i pujar, després, fins el Collet del castell (806 m d’altitud) des d’on ja tenim una bona visió del proper objectiu, el castell de Taradell.

El castell de Taradell o de can Boix (nom d’una masia propera) està situat sobre una gran i característica penya (que ens recorda la del castell de “la Popa” de Castellcir) a 803 m d’alçada. Com la majoria de castells te un emplaçament excepcional amb grans vistes sobre el seu entorn. Té restes del segle X de la paret perimetral de la capella de Santa Creu situada dins del recinte, una cisterna -excavada en la darrera restauració, feta entre 1984 i 1989- i una gran torre cilíndrica –que protegia l’entrada- de la qual se’n conserva un bon tros. La resta de muralles, que circumden bona part de la gran penya, es varen refer vers el 1398 i la part del portal el segle XVI, quan hi vivia una família de masovers.

Documentat des de l’any 893 va ser concebut amb funcions de guaita i defensa. Era un castell termenat, és a dir que protegia un gran terme per això calia tenir-lo ben fortificat i conservat, car perdre el castell representava perdre la possessió de tot el seu terme. Per això tenia una família de guardes, els castlans, que inicialment es cognominaven Taradell i després Riudeperes, que havien de cuidar de tenir-lo ben conservat. No obstant cal aclarir que el domini eminent del castell, és a dir, el dret de propietat superior al domini útil dels senyors, estava en mans dels comtes de Barcelona. Fins al segle XII hi ha constància de la presencia de castlans al castell però sembla que aviat renunciaren a fer-hi vida. Hi ha diverses notícies posteriors sobre els castlans fins al 1406 en que es perd el rastre dels posseïdors de la castlania. També hi havia una família o persona que el guardés i hi visqués permanentment, el bada, que en cassos de perill tocava un corn si era de dia o encenia una foguera si era de nit, que es repetia des de torres o guardioles, repartides en punts claus del terme. Aleshores hi acudien tots el homes del terme armats per defensar-lo i, en casos de perill de guerra o d’atacs de senyors veïns, havien de residir-hi dies i nits per torns ja fixats. A partir del segle XVI, aquest castell, va perdre tot valor estratègic quan es va construir la “Torre de la plaça” (1550) a la vila de Taradell. A causa d’això es va anar abandonant i durant una part del segle XVI consta com una masoveria. Des del segle XVII en endavant ja estava en ruïnes i abandonat.

Interior del recinte del castell. El mur de la dreta correspon

 a una de les parets de la capella de la Santa Creu

Portal d'accès al recinte del castell amb la base

 de la torre cilíndrica que en protegía l'entrada 

Davant del castell també dalt la penya i en un pla rocós, hi ha diversos elements que ens criden l’atenció: un màstil amb dues banderes, una gran estelada i la bandera negra de combat amb la creu de Santa Eulàlia; un monòlit commemoratiu de l’ onzè centenari del castell (893-1993); la anomenada Creu del castell i una rosa dels vents que permet identificar alguns dels indrets més destacats que es poden veure des d’aquest lloc: el Matagalls, el Tagamanent, Montserrat, el Pedraforca, el Puigmal i el Canigó.

Ens hi estem una bona estona observant les restes, tots aquets elements i el panorama.

Passa un quart de la una del migdia quan decidim continuar el camí, ja de baixada, que ens porta fins a Taradell i al restaurant Nou Montseny on ja tenim la taula parada i ens hi esperen els companys que només han pogut venir a dinar.

Prenem, amb delit, les cerveses i un menú amb uns plats molt ben elaborats, gustosos i generosos. Als postres, l’Elena i en Carles ens donen una molt bona notícia relacionada amb la seva darrera operació i diagnòstic i, per a celebrar-ho, ens conviden a unes ampolles de cava. Certament, pel que respecta a la salut, hem passat una mala temporada... avui, en aquest sentit, ha estat un gran dia: alguns companys han pogut reprendre –com uns xavals- les caminades, molt bones notícies per part d’altres i el desig i la confiança d’una ràpida recuperació d’aquells i aquelles que encara estan en mans de metges... Segur, companys i amics, que serà així. No en tinguem cap dubte.

Tips i cofois ens fem, a la porta del restaurant, la fotografia de tots els qui avui han pogut venir a la sortida.

En Joan Miquel i els seus equips de mesura ens informen que el recorregut de la caminada d’avui ha estat de 12, 3 km, els desnivells acumulats de +/- 352 m i el temps emprat –amb l’esmorzar, pauses, aturades i visites incloses- de 4h 30’.

Recordeu que la propera sortida Xino-Xano –la número 61- serà el proper dijous dia 1 d’octubre. Tindrà cura de la seva organització en Llorenç i, segurament, anirem a un lloc on es puguin “caçar” bolets.

El diumenge 27 S, voteu i voteu el que s’ha de votar... no fotem, que ens hi juguem molt !!!

Una forta abraçada.

Text.- Pep

Fotografies.- Joan Miquel, Josep Lluís, Elena I., Enric, Josep Mª i Pep.

Magnífic video de la sortida obra d'en Jaume.- https://youtu.be/jx7mX7G0xPE