MÚSICA I CANTANTS (14)

GIOVANNA MARINI REFERENT DE LA CANÇÓ SOCIAL ITALIANA

Giovanna Marini neix a Roma el 19 de gener de 1937, ara ha fet 81 anys, de família de músics.

Giovanna començà interpretant música clàssica fins que, a començament del anys 60, trobà un grup d'intel·lectuals entre els quals hi havia Pier Paolo Pasolini, Italo Calvino, Roberto Leydi, Gianni Bosio, Diego Carpitella i, amb ells, descobrí el cant social i la història cantada.

Des de llavors, la Giovanna Marini s'ha dedicat a explicar la història no oficial d'Itàlia i ha recuperar, amb les cançons, la tradició oral "la placenta de la qual és el camp", segons li agrada dir.

En aquesta recuperació, l'artista ha viscut molts alts i baixos, com també els ha viscut la pròpia música popular.

Recorda que la dictadura feixista italiana va intentar arraconar la música del poble i quan ella mateixa i d'altres destacats músics van iniciar la seva recuperació "va ser tota una revolució", que tingué un dels seus punts àlgids en el Festival dei Due Mondi di Spoleto, el 1964, amb l'espectacle "Bella Ciao".

L’any 1974, amb un grup de músics, creà la Scuola Popolare di Testaccio a Roma. El 1976 formà el “Quartetto Vocale” pel qual composà des d’aleshores les “Cantate” i amb els quals va a molts concerts i tournées per Itàlia i l’estranger.

En els vuitanta, aquest tipus de música popular va tornar a decaure perquè "a la indústria musical no li interessava", però Giovanna Marini va ressorgir amb força el 2002 de la mà de Francesco De Gregori (cantautor que començà interpretant, traduint-les al italià, cançons de Bob Dylan i Leonard Cohen i que, avui, és un dels clàssics exponents de la cançó d’autor italiana).

Amb Francesco De Gregori enregistrà el disc ”Il Fischio del Vapore” (2002) amb un gran nombre  de vendes. Al que seguiran, entre molt d’altres, “La torre di Babele” (2004), “Le ceneri di Gramsci” (2005) i “La ballata del carcere di Reading” (2006).

L’últim disc, amb la coral “Inni e canti di Lotta” junt amb la “Banda della Scuola Popolare di musica del Testacció” és “Ed un pensiero ribelle in cor ci sta!” gravat el 2016, en ocasió dels seus 80 anys.

"Ara la música popular està millor perquè s'estudia a la universitat, però pitjor perquè els estudiosos s'han distanciat de la gent. Jo segueixo recorrent Itàlia buscant cançons perquè, per mi, la part humana és la més interessant", assegura.

A més de recuperar cançons populars, Marini també ha compost els seus propis temes, "generalment cantates de mitja hora o 45 minuts, que no s'ajusten a les mesures comercials que utilitzen els cantautors", per la qual cosa ella no es considera una cantautora.

No obstant això, hom la sol incloure dins dels catàlegs, antologies i estudis sobre cantautors italians, probablement perquè, com ells, escriu cançons quan té "coses importants per a explicar" i confia que el seu treball ajudi a canviar el món.

Lluny de jubilar-se, Marini està plenament activa i, a més dels concerts que ofereix periòdicament, segueix component sobre assumptes que li interessen.

Com la immigració, "el tema més viu dels nostres dies", que ha abordat en una recent composició sobre un poble calabrès on l'alcalde ha decidit lluitar contra la despoblació facilitant l'arribada d'immigrants.

"La màfia s'oposa perquè porten la gestió dels camps de concentració on tanquen als immigrants i guanyen molts diners amb això", ha denunciat l'artista, que considera a l'alcalde "un heroi".

"Aquestes coses no s'expliquen en els periòdics, així que jo les canto", ha afegit, convençuda que la música "no soluciona les coses, però les dóna a conèixer, i quan la gent té informació, actua, perquè la gent no és ximple".

En la seva opinió, la immigració "és una oportunitat per a Itàlia", si se sap aprofitar "el que suposa que tanta gent, alguna amb molta formació, vulgui viure a Itàlia i convertir-se en els futurs italians", però per a això és necessari "un canvi de mentalitat" perquè "s'ha estès la por i la gent veu la immigració com un problema".

Giovanna Marini, aquesta lluitadora política i social, ha vingut diverses vegades a cantar a Barcelona: La primera ocasió va ser per a "La Cantanta quotidiana", el 1982. Tornà el 1983, al Grec, amb l'òpera "El regal de l'emperador". De nou, al Grec del 1989, com a responsable dels cants de "Les troianas". I, el 1991, a la Placa del Rei dins, així mateix del marc del Festival Grec, per a oferir-nos la seva "Cantanta profana a quatre veus", una recopilació de peces seves que parlen de la Itàlia contemporània al costat d'altres temes tradicionals.

Aquest passat dissabte, el dia 3 de febrer, hem tingut la sort de poder gaudir, un cop més, del seu art i la seva presència al Teatre Joventut de l’Hospitalet, en el marc del Barnasants d’enguany.  Actuà amb el Quartetto urbano i els cantants de la coral Inni e Canti di Lotta. Fogli volanti: due secoli di canti sociali in Italia era el nom del concert, un títol que ens anunciava tot un interessant contingut.

En els “fogli volanti” del concert, en cada interpretació, ens han anar explicant la historia popular, no oficial (i per a molts poc coneguda), d’Itàlia. Cantar i escoltar aquestes emotives cançons de lluita -de pagesos, d'obrers i de combatents, d'homes i de dones,...- significa fer volar, de nou, aquests missatges i uns anhels i fets viscuts que, sovint, no es troben explicats dins dels llibres.

Gràcies, Giovanna i amics italians; que per molts anys us puguem continuar escoltant i, plens d'emoció, sentint !!!