Sant Jaume de Marganell |
PASSEJADA DE TARDOR PER UN DELS PORTALS DE MONTSERRAT:
MARGANELL
Data.-
Dijous 8 de novembre del 2018.
Tipus d’itinerari.- Marganell
(291m d’alçada i 254 habitants el 2017), al costat de la riera del seu nom,
comprèn bona part del massís de Montserrat, des del sector d’Agulles i els Frares Encantats fins a Sant
Jeroni. La riera de Marganell
neix sota el coll de Can Maçana, es nodreix amb l’aigua de nombroses fonts
-entre elles la del Ferro i del Bisbal (que visitarem)- i dels
torrents montserratins i desemboca al Llobregat, vora el pont romànic-gòtic de
Castellbell. El poble de Marganell,
esmentat ja l’any 867, és força escampat en petits nuclis situats al costat
solejat de la riera: el principal, on hi ha l’Ajuntament, l’antiga escola i la
botiga del poble és l’anomenat barri de la Tenda; el de Cal Janet, amb el
carrer de Sant Esteve -on hi ha “Cal
Jaume”, on dinarem- i el raval del Cisó. Més separats, però dins del terme
municipal, hi ha els veïnats de La Calsina, el barri de xalets del Casot, la Colònia
Puig, el nou monestir de Sant Benet de Montserrat i l’antic de Santa Cecília de
Montserrat (que fins l’any 1982 va ser com s’anomenava el poble). Marganell és,
també, el poble del mató per excel·lència; hom hi elabora -de manera casolana- molt
de mató (formatge fresc, amb menys
greix que la majoria dels altres formatges, que fan artesanalment fent bullir
la llet i coagulant-la) que envien diàriament a Barcelona i venen al petit
mercat de Montserrat.
Mató de Marganell |
Recorregut i dificultat.-
Aproximació
i recorregut amb els cotxes.- Anirem i tornarem de
Marganell en diversos vehicles. Per anar-hi, des de Barcelona, agafarem l’ autopista
C-16 de Terrassa. La deixarem a la sortida 41 “Castellbell i el Vilar/Montserrat”.
Ens incorporarem a la C-55, per on hi anirem un curt tram, fins a la sortida
“Castellbell i el Vilar/Marganell”. En aquest punt enllaçarem amb la BV-1123 que
ens portarà al poble de Marganell. Deixarem, per a fer la primera part de
l’excursió la “Ruta de les ermites”, els cotxes en un espai d’aparcament que hi
ha al punt d’on arrenca la carretera BV-1122 que va a Sant Cristòfol.
Un cop retornats d’aquesta
primera part de la caminada, agafarem de nou els cotxes per fer un tros (uns 2
km) de la carretera BV-1123 -fins al final del carrer de Sant Esteve, un dels nuclis més poblats de Marganell (on hi ha el restaurant “Cal Jaume”) i hi aparcarem els
vehicles per a fer la segona part de l’excursió, la “Ruta per la Riera de
Marganell” i, un cop tornem, anar a dinar al restaurant.
Itineraris
a peu.-
“Ruta de les ermites romàniques”. Sortim
de la zona d’aparcament a la cruïlla entre la carretera de Marganell (BV-1123)
i la de Sant Cristòfol de Castellbell (BV-1122) (1) just
davant de l’antiga fàbrica de perfums anomenada “La Fassina”. La senyalització
del Parc Natural ens indica que hem de continuar 100 metres per la carretera que va a Sant Cristòfol fins el
primer revolt on, a ma dreta, neix un camí amb un rètol que indica la
proximitat de l’ermita de sant Jaume (1).
El prenem i seguim les marques blanques i vermelles (el camí és el sender de gran recorregut GR-4), passem pel costat d’un pou d’aigua i d’una barraca de pedra seca i, uns metres més endavant, agafem un trencall que a mà esquerra puja entre els arbres fins l’ermita (2).
El prenem i seguim les marques blanques i vermelles (el camí és el sender de gran recorregut GR-4), passem pel costat d’un pou d’aigua i d’una barraca de pedra seca i, uns metres més endavant, agafem un trencall que a mà esquerra puja entre els arbres fins l’ermita (2).
Feta la visita
retornarem a la pista forestal principal. Continuem endavant, seguint les
marques del GR-4, fins unes cases després de les quals creuarem el torrent del Carner (3).
Ascendim per la pista
senyalitzada, el camí travessa una zona boscosa i torna a creuar el torrent fins
a arribar al Pla de Masroig (4), una gran plana de
cultiu de cereal amb una magnífica panoràmica de la vessant nord del massís de Montserrat.
Passarem vora una cabana de pedra seca i un camí que
marxa a l’esquerra i, seguint recte, arribarem a una altra cruïlla (5)
que prenem, a la dreta, en direcció a Sant Cristòfol i Sant Esteve.
Uns metres més
endavant una altra cruïlla ens permet prendre el sender que, a ma esquerra, es
dirigeix cap a la barriada de Sant Cristòfol. Després de travessar el torrent de Cal Cileta, el camí, es converteix en
carrer asfaltat, que seguim fins que el talla la carretera. Uns pocs metres, a
l’esquerra, trobem l’ermita de sant
Cristòfol de Castellbell (6) (2).
Tornem al camí, per on hem vingut, que
travessava els camps del Pla de Masroig però, aquest cop, prendrem el camí que, per la dreta, ens porta cap a Sant Esteve. Resseguirem el camí un tram, fins a trobar la pròxima
cruïlla senyalitzada on girarem cap a l’esquerra, deixant enrere el GR-4. A mig
camí trobarem el torrent i la Font del Carner (7).
Pugem cap el mas del Carner, que deixarem a l’esquerra, i baixem per la pista que va descendint per damunt del torrent fins a una cruïlla on, deixant la pista més transitada, prenem el camí de
l’esquerra (8).
Davant nostre es va
perfilant el campanar de Sant Esteve de
Marganell (9) (3) on arribarem en pocs
minuts. Val la pena parar-se una estona a l’Àrea de l’Hort del Rector i
contemplar la bellesa de l’ermita i l'entorn.
Des d’aquí prenem la
pista asfaltada del Casot que baixa fins la carretera (10)
que seguirem, a ma dreta, fins l’aparcament on hem estacionat el vehicle
i lloc d’inici de la caminada.
Ruta de les ermites romàniques |
“Ruta per la riera de Marganell”. Sortim
de l’àrea d’aparcament on hi ha la Caseta de fusta (0'0 km, 0h 0’), portal d'informació del Parc Natural i Agrobotica (obria els caps de setmana però està tancada des de fa anys).
Agafarem la carretera
BV-1123, direcció Castellbell i el Vilar, fins el Pont de Fusta (4) (0’3 km, 0h 05’) que creuarem per arribar a l'altra banda de la
riera. Des d'aquest lloc, podrem
començar a observar la varietat d'animals que hi viuen, en funció de l'època
de l'any en què la visitem.
De peixos en veurem tot l'any, sobretot als tolls més esclarissats de vegetació, però en destaquem els barbs. Entre d'altres espècies d'animals també podem trobar-hi la presència de granota verda (rana perezi). Menys comuna és la reineta (hyla meridionalis), amfibi propi també d'aquests ambients.
De peixos en veurem tot l'any, sobretot als tolls més esclarissats de vegetació, però en destaquem els barbs. Entre d'altres espècies d'animals també podem trobar-hi la presència de granota verda (rana perezi). Menys comuna és la reineta (hyla meridionalis), amfibi propi també d'aquests ambients.
Girarem a l'esquerra
passant per sota el pont i continuarem el sender paral·lel a la riera. Sota mateix del pont hi ha un expectacular salt d'aigua. Poc més
endavant tornarem a creuar la riera per una passera que ens durà fins a la Font de Ferro (0’7 km, 0h 10’). Just abans
d'arribar a la font, veurem una destacada població de “cua de cavall grossa” (equisetum talmateia). A la vessant
enlairada ens acompanyarà, en tot el camí, una roureda de roure martinenc (quercus
humilis) en procés de recuperació i expansió. Pujarem les escales i agafarem el
camí de l'esquerra.
Detall de la riera de Marganell |
Al llarg del
recorregut observarem la comunitat de “boga” (typha angustifolia), formant herbassars densos que arrelen dins de
l'aigua de la riba de la riera; jonqueres com les de “jonc boval” (scirpus holoschoenus), freqüents en
zones amb aigua freàtica força superficial.
Acompanyant-los, veurem
una mata petita de tija prima i allargada, que amb grans poblacions formen una
làmina densa submergida a poca profunditat, és el “llapó punxent” (ceratophillum demersum).
Salt i gorg del Pont de Fusta |
Just a mà esquerra
creuarem novament la riera, per unes passeres
de formigó, fins a arribar a la Font
del Bisbal (5). No gaire més enllà veurem el saltant d'aigua i gaudirem
d'un dels tolls més apreciats de Marganell, el gorg i salt del Bisbal (1’1 km, 0h 15’), el salt te uns 20 m d’alçada.
La gent del poble antigament, en les èpoques més caloroses de l'any, s’hi anava
a banyar i era conegut com la "piscina" de Marganell.
Desfarem el camí
passant pel costat dels horts fins a arribar novament a la Caseta de Fusta,
punt d'origen del nostre recorregut (1’7
km, 0h 25’).
Ruta de la riera de Marganell |
El recorregut total
de la caminada (les dues rutes) és doncs de 7,2 km, amb uns desnivells
acumulats d’uns +/- 200 m i un temps total de recorregut a peu (sense pauses ni
aturades) de 2h 30’. La dificultat és baixa.
Dinar.- El dinar el farem, a
les 14h, al restaurant “Cal Jaume”, carrer
de Sant Esteve 38, tel. 93 835 71 50 de MARGANELL. http://www.restaurantcaljaume.com
.
Els dies feiners fan
un menú, amb beguda i IVA inclòs, a un preu de 12 euros.
Equip necessari.- Cal
portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i
l’excursió. En Pep portarà la bota amb vi i la Mª Rosa i en Jaume, segurament,
el cafè. Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i cremes
protectores per al fred o el sol i –si
assenyala pluja- paraigües o capelina. I, els que en necessitin o en tinguin,
els bastons.
Lloc i hora de trobada.-
Farem el recorregut d'aproximació, d’anada i tornada de l’excursió, en cotxes.
Caldrà, doncs, anar confirmant uns dies abans –per telèfon o correu electrònic-
els qui serem i amb els vehicles que hi anirem. El lloc de trobada a Barcelona
serà el mateix dijous 8 de novembre, a les 7h 45’ (puntuals), a Travessera de
Gràcia/ Llepant.
Inscripcions.-
Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer
abans de darrera hora del dilluns 5 de novembre, contestant al correu on
anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep -el company que
coordina aquesta sortida- i així poder confirmar, al llarg del matí de dimarts,
al restaurant el nombre de comensals que serem el dijous a dinar.
NOTES.-
1.- L’ ermita de Sant
Jaume de Marganell, del segle XII, ja apareix citada l’any 1104 en un document en que els
propietaris la donen al Monestir de Santa Cecilia de Montserrat. Està situada en un esplèndid paisatge, quasi completament envoltada d’una extensa i verda finca rústica on s’hi hostatgen cavalls. És un petit temple d’una nau culminat a llevant per un absis molt senzill, sense cap tipus de decoració, amb una finestra de doble esqueixada. A ponent, la façana està presidida per un senzill campanar d'espadanya amb una única obertura. A la façana de ponent hi ha, també, la porta adovellada i damunt d'aquesta una finestra amb forma de creu. L'any 1958 s'hi va fer una acurada restauració, dirigida per l'arquitecte A. Tintoré. Està força ben
conservada tant interna com externament. Pertany al terme municipal de Castellbell i el Vilar.
2.- Sant Cristòfol de Castellbell és
una ermita del segle XI o començament del XII, la part frontal va ser allargada durant el segle XVII, s'hi obri una portalada i el campanar de paret o espadanya amb dues obertures. Els anys 1979 i 1981 s'hi van fer treballs de restauració (finançats per la parròquia amb aportacions de particulars) que van permetre descobrir-hi els seus més destacats elements romànics: l’absis, decorat amb arquets
i lesenes llombardes o la coberta original, feta amb bigues de fusta que reposaven sobre tres arcades transversals situades al llarg de la nau. Una característica d'aquest temple és la desviació de l'absis respecte l'eix de la nau, fet singular dins del conjunt d'esglésies romàniques de Catalunya. Cada diumenge s’hi fan misses i es pot contemplar la bona
conservació de l’ interior. Les claus per a visitar-ne l'interior cal demanar-les en una casa propera a l'església.
3.- L’Ermita de Sant
Esteve de Marganell és un clar exponent de l’art romànic rural. La primitiva
construcció és del segle XIII, d’una sola nau, on hi destaca un absis
semicircular, llis i sense cap finestra. L'edifici ha sofert diverses modificacions com s'evidencia al mur frontal on hi ha la porta amb la data del any 1824. El campanar de torre és també posterior a l'edifici romànic. Va ser profanada i incendiada al començament de la passada
Guerra Civil per això, actualment, la veiem amb el cel com a sostre. Tenia
altar major, capelles laterals i un petit cor.
4.- El Pont de Fusta,
conegut anteriorment com el Pont de Cal Janet, va ser construït arran dels
aiguats de l'any 2000 que es van endur l'antic pont, i s'ha convertit, a data
d'avui, en el nexe d'unió entre la muntanya i el poble.
5.- La font del
Bisbal està al límit mateix del perímetre de protecció del Parc Natural, al
marge mateix de la riera de Marganell, aigües amunt de les cases de cal Janet.
La font és al marge dret (terme municipal del Bruc) i s’hi arriba bé per unes
passeres de formigó situades damunt de la llera.
EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL
Com podeu apreciar, la pluja no hi és, ni se l'espera. Ara que ves a saber! |
Després del bany d’humilitat al que em va
obsequiar l’atmosfera a la passada xino xano, bany físic a més de metafòric, no
m’ha quedat gens de ganes de pronosticar res. Però com que ganes de tenir
excusa per jalar en companyia si que tinc, aquí em teniu de nou.
Estudiats amb molta cura els meteomapes
d’avui, tot i que els gurus mediàtics més nostrats diuen el contrari, jo no
veig pluja el proper dijous a Marganell.
Sembla ser que tindrem núvols alts i mitgencs
fins migdia i els baixos s’afegiran a la tarda però no s’albira pluja, ara
que... ves a saber!
La temperatura oscil·larà entre 15º i 16º i
no variarà gaire en tot el dia, ara que... ves a saber!
El vent bufarà molt poc o gens i la humitat
serà del 45% al matí i del 60% cap a migdia, ara que... ves a saber!
Conclusió:
Porteu barrets, gorres, crema solar, capelines, paraigües, anoraks polars, muda
seca, bastons i sac de dormir, perquè... ves a saber!
La probabilitat d’aquest pronòstic és de “Si
l’encerto l’endevino”.
NO
S’ADMETEN RECLAMACIONS
NO
EM VE DE GUST DIMITIR
NO
HI HA DELLONSIS PER CESAR-ME
J.M. DIXIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada