COSES QUE DESCOBRIM (O PER DESCOBRIR) EN TEMPS DE SEMICONFINAMENT...

 

Papallona Atalanta una de les moltes que habiten els nostres parcs

A BARCELONA CONVIVIM AMB 532 ESPECIES D’ANIMALS ASILVESTRATS I AMB 1.500 VARIETATS D’ARBRES I PLANTES

Segons diuen des del mateix Ajuntament, “...una ciutat més verda i naturalitzada, on tothom pugui gaudir del contacte amb els elements naturals a prop de casa, permet assolir una millor qualitat de vida. Els espais verds urbans aporten valors essencials per a la ciutat, alhora que potencien la biodiversitat i la resiliència davant de reptes emergents com el canvi climàtic...”

L’Ajuntament de Barcelona ha documentat que a la ciutat on hi habiten la gran majoria dels de la nostra colla -sense comptar-hi, clar, els humans, ni els animals domèstics- hi convivim amb un total de 532 especies d’animals. Entre aquests hi trobem ratpenats, eriçons, papallones, porcs senglars, esquirols, granotes, serps, musaranyes, diverses varietats de ratolins i 169 especies d’ocells. També s’han identificat i documentat 1.500 varietats de plantes i arbres.

Araucària al Teatre Grec

Tota aquesta informació la podeu veure, amb detall, a l’ Atles de biodiversitat de Barcelona:

https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona

L’Atles de biodiversitat de Barcelona és l’eina que ens ajuda a visualitzar una part important d'informació sobre aquests espais. És un mapa de la ciutat de Barcelona, dividit en els 73 barris, que permet conèixer les diferents espècies d’arbres, plantes, ocells, papallones o animals vertebrats entre altres, de manera independent o conjunta.

De cada espècie en poden conèixer el nom científic i el comú, veure’n una petita descripció i en alguns casos fotografies o il·lustracions. A més d’aprofundir en cadascuna d’aquestes capes, podem explorar la interrelació de totes elles i conèixer el nombre total d’espècies que hi ha a cada barri si les mantenim totes actives.

Així podem saber, per exemple, que:

D’arbres s’hi recullen més de 200.000 exemplars, de més de 441 espècies, que hi ha als nostres carrers i als parcs. Es poden seleccionar un per un. També hi apareixen els arbres catalogats com a arbres d’interès local.

Eucaliptus comú

Grup de desmais

Eritria als jardins del Teatre Grec

Cartell informatiu del roure monumental de la Font del Racó

Castanyer

Bellaombra

Arbre de l'amor o de Judes

De plantes n’hi ha identificades 1.191 espècies que es poden trobar als parcs, jardins, places i a les parcel·les verdes municipals. Són arbustos, plantes enfiladisses, entapissats o algunes herbàcies (excepte les gespes i plantes de temporada).

Sobre els ocells podem veure quins ocells nidifiquen a la ciutat -n’han identificat 83 especies- a partir d’un estudi que els classifica segons quadrats UTM (Universal Transverse Mercator).

Rossinyol

Cotorra de pit gris

Tórtora turca

Mallerenga blava

Una dada sorprenent és que s’hi han localitzat 39 espècies de papallones detectades a partir d’un inventari realitzat en determinats parcs. Les dades es van recopilar entre els anys 2.015 i el 2.019 a partir d’un projecte de ciència ciutadana fet gràcies al treball de voluntaris i a la col·laboració de les institucions de referència. Això ens permet saber, per exemple, que als parcs de Barcelona s’han doblat els exemplars de papallones vistes, aquest any, respecte al passat 2019.

Papallona Blanca de la col

Papallona Blaveta dels pèsols

Papallona Bruna del bosc

Papallona Merlet comú

Papallona Aurora

Hi podem localitzar, així mateix, entre els animals vertebrats, més de 30 espècies de mamífers, amfibis i rèptils que es troben habitualment als espais verds.

Granota comú

Porcs senglars

Serp blanca

Esquirol vermell 

A l’Atles s’hi recullen també basses naturalitzades amb 52 especies vegetals i animals identificades.

Parot cuanegra

Jonc d'estany

Basa o estany dins d'un parc 

Granota verda

 Lotus de la Índia

Boga petita

I, així mateix, 28 comunitats vegetals definides com un grup de plantes reunides en un mateix indret on es donen unes condicions específiques del medi que fa que aquesta comunitat s’organitzi d’una manera precisa en l’espai i en el temps: pinedes, bardissars, canyers, ginestars, pedreres, prats oberts, garrigues i matollars, etc.

Detall d'una pineda

Roquissar

Pineda al Parc del Castell de l'Oreneta

Tota la informació que hi ha en aquest Atles es posa a disposició de la ciutadania en format descarregable, amb l’objectiu de compartir aquest coneixement i facilitar-ne noves aplicacions.

Us animen a que hi entreu i hi descobriu bona part de la riquesa natural que hi ha (i a vegades amaga) la nostra ciutat.

En certa manera la presència i convivència, a Barcelona, de tots aquests animalons és sorprenent... No ho veieu així ?

Que us sembla si, a falta de poder fer -per les limitacions que ens imposa el control de la pandèmia- caminades per les nostres valls i muntanyes, en muntéssim alguna passejada -sense sortir del terme municipal- per anar descobrint aquesta fauna i flora urbana ?.

A veure si algú s’anima a organitzar alguna sortida; encara que tinguem (com ja feien els “maquis”) de fer l’”exploració” o “acció” repartits -sense superar el nombre màxim de membres autoritzat per l’autoritat competent- en diferents “cèl·lules” o grupets.  

Anem-ho pensant... (malauradament, penso que tindrem temps per a fer-ho) i a veure que, finalment, en surt.

Mentre ho fem (o no), rebeu una virtual abraçada i, sobretot, cuideu-vos molt !!!

PS.- Sense sortir del terme municipal de Barcelona, tenim un munt de parcs on podem efectuar alguna o moltes d'aquestes passejades naturalistes. Sense pretendre ser exhaustiu, aquí en teniu una relació: 

A la Muntanya de Montjuic:

·         Jardí Botànic.- Carrer Doctor Font I Quer, s/n.

Jardí, inaugurat l'any 1999, amb flora internacional escollida per viure en clima mediterrani, amb vistes sobre el mar i la ciutat.

·         Jardí Botànic Històric.- Av. dels Muntanyans, 26.

És un jardí botànic creat en la dècada de 1930 per Pius Font i Quer i situat al sector de la Foixarda de la muntanya de Montjuïc en dos clots creats per antigues pedreres. Enmig hi ha el Mas de l'antic Jardí Botànic.

·         Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer.- Avinguda Miramar, 30

Zona verda petita, situada a la zona compresa entre el funicular de Montjuïc i els Jardins de Joan Brossa. Amb senderes diverses plantes de flors, fonts i vistes sobre el port.

·         Jardins del Teatre Grec.- Passeig de Santa Madrona, 38

Aquests jardins, que van néixer com a roserar, són un dels espais verds que es van crear a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Una antiga pedrera va permetre construir-hi un amfiteatre, que cada estiu és l’escenari de moltes de les representacions del Festival Grec de Barcelona. És un lloc assolellat, amb parterres geomètrics, pèrgoles i terrasses, des d’on es pot contemplar la muntanya enjardinada i la ciutat.

·         Jardins Joan Brossa.- Plaça de Dante.

Parc i jardins tranquils amb monuments i senderes que porten a la part més alta, des d'on es pot contemplar la ciutat i el mar.

·         Jardins de Laribal.- Passeig de Santa Madrona, 2

És una de les perles del parc de Montjuïc i passejar per ells és una autèntica delícia. La vegetació riquíssima, juntament amb l'aigua que baixa per cascades i es llisca delicadament entre amples baranes, els bancs de rajola, les terrasses enjardinades i les placetes creen un conjunt d'excepcional bellesa. Aquest jardí és el primer roserar públic que es va crear a Barcelona, coneguda com la de la Colla de l’Arròs. És un lloc en el qual estar, per a contemplar-lo i anar descobrint els mil detalls que el configuren, amb una harmonia difícil de superar. Les vistes sobre la ciutat són especials.

·         Jardí d’Aclimatació.- Avinguda de l'Estadi, 42, 48.

Situat a la muntanya de Montjuïc, entre l'Estadi Olímpic i les Piscines Bernat Picornell. Va ser creat el 1930 per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. El seu objectiu era el de crear una zona d'especial protecció per a l'aclimatació d'espècies foranes. El nucli principal foren espècies dels cinc continents que es van portar per a l'exposició Universal del 1929.

·         Jardins de Joan Maragall.- Situats la muntanya de Montjuïc, entre l'Estadi i el Palau Nacional, envolten l'edifici del Palauet Albéniz. Disposen d'avingudes arbrades, àmplies extensions de gespa, parterres de broderie, més de 30 escultures a l'aire lliure i fonts ornamentals.

·         Jardins del Mirador.- Plaça de la Sardana, 717

Els Jardins del Mirador de l'Alcalde estan situats a la muntanya de Montjuïc aprofitant el fort pendent de la muntanya prop del castell de Montjuïc amb vistes sobre el mar. Hi ha terrasses, senderes, un estany, fonts i parterres de flors.

·         Jardins de Mossèn Costa i Llobera.- Ctra. de Miramar, 38

Jardí botànic de 6,15 hectàrees, situat en un dels vessant de la muntanya de Montjuic, que conté cactus i plantes suculentes d'arreu del món i porta el nom d'un poeta mallorquí.

Jardins de Can Mantega.- Joan Güell, 53

Aquest jardí urbà totalment remodelat, manté el seu verd tradicional, essent un petit pulmó del barri de Sants. L’espai compta amb vegetació ordenada en parterres, entre la qual destaca els arbres de fulla caduca i vistoses flors, una font ornamental nova, com la que solia distingir tradicionalment aquest espai, una àrea de jocs i una àrea d’esbarjo per a gossos, ambdues integrades en la zona verda per tot el seu contorn. Construït sobre els terrenys que anteriorment havien estat els horts de la masia del mateix nom, un dels últims espais de masies rurals dins el casc urbà de Sants, va ser inaugurat oficialment l’any 1961.

Parc del Turó de Monterols.- Carrer de Muntaner, 450

Parc tranquil en un entorn natural amb senderes ombrejades i zones de jocs infantils.

Parc de la Ciutadella.- Passeig de Picasso, 21

Parc creat a finals del segle XIX, amb zoo, llac navegable, museus ornamentats i rutes a peu per un entorn exuberant. Durant molts anys va ser l'únic parc públic de la Ciutat Comtal. Va ser traçat en els antics terrenys de la fortalesa de la Ciutadella —d'aquí el seu nom—, a imatge i semblança del jardí de Luxemburg de París.

Parc del Laberint d’Horta.- Passeig dels Castanyers, 1

Parc neoclàssic amb un laberint de xiprers, un pavelló amb terrasses, elements d'aigua i una zona de pícnic. És el jardí més antic que es conserva a la ciutat. Es troba en l'antiga finca de la família Desvalls, en un vessant de la serra de Collserola.

Parc de Cervantes.- Avinguda Diagonal, 706

Parc tranquil amb zones de gespa, vistes sobre la muntanya i un parc infantil. Té 9,15 hectàrees i es tracta d'un parc temàtic, dedicat a les roses, amb un conjunt d'uns 11 000 roserars d'unes 245 varietats distintes.

Parc del Turó del Putxet.- Carrer de Manacor, 9

Parc arbrat situat dalt d'un turó, a 178 metres d'altitud, amb un parc infantil, bancs i vistes sobre el Collserola, la ciutat i la costa.

Jardins de la Tamarita.- Passeig de Sant Gervasi, 47

Jardins públics amb murs i tanques metàl·liques que envolten una mansió burgesa amb abundant vegetació, estàtues clàssiques i fonts. Els jardins de la Tamarita són un dels pocs catalogats com a històrics de Catalunya —només n'hi ha 25— i de Barcelona.

Parc de la Creueta del Coll.- Passeig de la Mare de Déu del Coll, 77

Parc urbà amb una piscina pública gran i diverses escultures i zones de joc. El Parc fou un projecte de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, que s'inaugurà l'any 1987, aprofitant l'espai deixat per la pedrera del turó de la Creueta del Coll.

Parc de Carles I.- Av. d'Icària, 121

Parc pintoresc amb xiprers alts, extenses zones de gespa, parts pavimentades i un canal d'aigua.

Parc del Carmel.- Carretera del Carmel

El parc gira al voltant de la presència del Turó del Carmel, de 265,6 m d’alçada. Antigament era conegut com a Turó d'en Móra, i va rebre el seu nom actual del Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, construït al Segle XIX. També és conegut com la "Muntanya Pelada", per mancar de vegetació el seu cim. La part del parc corresponent a l'entrada per la Carretera del Carmel porta el nom de Jardins de Juan Ponce, en honor a Juan Ponce Perujo un veí que a través de l'Associació de Veïns del Carmel va aconseguir moltes millores per al barri. Allí es troba un casal d'avis, una àrea de jocs infantils i unes pistes de petanca. A la part central del parc hi ha l'obra d'art públic, L'ordre d'avui és el desordre de demà (1999), d'Ian Hamilton Finlay, que fa referència a una cita del revolucionari francès Louis Antoine Léon Saint-Just, escrita en catorze blocs de pedra, simulant làpides d'una necròpoli, en un conjunt d'uns 6 m2.

Parc del Guinardó.- Parc municipal des de 1910 amb pins, tipuanes (que floreixen a l'estiu), una font, boscos i cascades.

Parc Natural de la Serra de Collserola.- Ctra. de l'Església, 92

Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya

Turó Parc.- Av. de Pau Casals, 19

Parc aïllat d'1,2 hectàrees amb flors, escultures, un estany ovalat, àlbers i palmeres.

Parc del Castell de l’Oreneta.- Carrer de Montevideo, 45

Parc amb vegetació típica de boscos mediterranis, un tren de vapor en miniatura (actualment fora de servei), passejos en poni i vistes panoràmiques. Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

Parc de la Font del Racó.- Carrer de Lluís Muntades, 1

Parc, verd i frondós, una petita meravella situada a la falda de la serralada de Collserola, amagat entre els revolts de l'avinguda del Tibidabo. Amb una sortida a la plaça de l’estació inferior del funicular del Tibidabo. Es recomanable visitar el roure monumental a tocar de la plaça de la font.

Parc Torrent Maduixer.- Carrer de Josep Garí, 7

Està situat en la falda de la serra de Collserola, al costat de la Ronda de Dalt. De 4.128 m² projectat sobre la coberta del nou parc dels serveis municipals de neteja Torrent Maduixer, un edifici soterrat que centralitza els serveis de neteja viària del barri de Sant Gervasi–la Bonanova i energèticament eficient, ja que disposa d’una bomba geotèrmica, un giny que permet un alt rendiment energètic amb un consum elèctric baix. Els marges del jardí disposen d’arbres i arbustos, on destaca el verd, i la zona central presenta arbres amb flor, que esdevenen uns grans atractors de papallones i d’altres espècies.

Parc del Turó de la Rovira.- Carrer del Turó de la Rovira, 2

El Turó de la Rovira, amb 262 m d’alçària i una visió panoràmica de 360º, ha estat un espai d’ocupació sostinguda al llarg del temps, des de l’època ibèrica fins avui. Conegut popularment com "Els Búnquers del Carmel" s'eleva entre els barris del Guinardó i el Carmel. A més de tenir un atractiu indiscutible com el millor mirador de Barcelona, es tracta d'un espai de gran valor històric.