CRÒNICA DE LA 112 SORTIDA XINO-XANO

 

CAMINADA PER UN TRAM DEL CAMÍ DE RONDA DE LA COSTA BRAVA: DESDE TORRE VALENTINA (SANT ANTONI DE CALONGE) FINS A LA PUNTA D’EN RAMIS (PLATJA D’ARO)

La d’avui ha estat una sortida esplèndida: Molt bon dia -ni fred, ni calor-; bons racons, panorames i paisatges -d’aquells que agermanen el blau intents i transparent del mar, amb la variada paleta de colors que ens ofereix la primavera en els terrers, les flors, les roques, les platges i els pins,...-, la carícia del vent (que a primera hora bufava atramuntanat, però que després ha encalmat) oferint-nos un dia clar i temperat i, sobretot, la companyia de companys i companyes: quina colla més maca !!!

Puntuals, a 2/4 de 10, hem coincidit tots i totes a Torre Valentina, la vella torre de guaita i defensa vestigi d’una antiga masia del segle XVI, lloc d’inici de la caminada. Després de les salutacions i les primeres abraçades, prenem el camí de ronda que, al final del passeig, es dirigeix vers el sud, cap a Platja d’Aro.

Preparatius, a la sortida de Torre Valentina.

Torre Valentina

L’esmorzar.- Tot just començar, passem prop d’un dels búnquers construït a la costa durant la guerra civil. Deixem el camí de ronda i prenem unes escales que baixen a una cala, protegida per unes roques amb una petita platja de còdols, és l’anomenat Racó dels Homes. Pensem que és el lloc ideal, discret i protegit del vent, per a esmorzar. Tot just començar ja fem la primera i important parada. “Com els de Paüls que primer obren la boca que els ulls...” com sempre ens recorda en Josep Maria. Improvisant la taula damunt d’una grossa pedra, muntem “la parada” amb les olives, les galetes i els bombons de xocolata. Regant-ho amb vi i aigua -segons els gustos- anem fent desaparèixer, al mig d’animada conversa i riures, els entrepans, les peces de fruita i els ganyips ...

Esmorzant a la Cala dels Homes

La caminada.- Una mica més satisfets i ja amb alguna cosa "al pap", reprenem la caminada.

Anem passant, una darrera l’altre, per noves i petites cales: la del Racó de les Dones i la dels Capellans [1]. El “racó de les dones”, el “ racó dels homes”, “el dels capellans”... amb aquesta estricta moral que, especialment a l’hora del bany -en una època en que les dones es banyaven gairebé vestides, els homes (marcant “paquet”) amb negres banyadors de tirants i els capellans segur que arremangant-se la sotana...- obligava a mantenir, públicament, “les distàncies”... no ens ha d’estranyar que d’amagatotis fossin molts els qui -d’amagat de les “carabines”- i sempre que l’ocasió ho permetia, fessin el que podien...

Deixant a banda les pervivències toponímiques i les disquisicions morals, continuem el camí per un tram rocós anomenat de les Roques Vermelles on, davant la Roca dels Musclos hi trobem la Cala dels Musclos. Tots deduïm quin era (diem era perquè ara de musclos, autènticament “de roca”, pocs n’hi ha...) la raó i origen d’aquests noms.

Davant, enfilada damunt una “punta” envoltada de pins, veiem la Torre dels Perpinyà o Colomina, una construcció que malgrat l’aparença d’una vella torre de guaita, és moderna.

Vista de lluny i detall de la Torre dels Perpinyà o Colomina

Pràcticament sota la torre, hi ha la Cala de l’embarcador (o dels corbs) amb el seu moll particular.

Cala de l'embarcador que podem veure a baix a l'esquerra 

Passada aquesta cala transitem per sobre de la Cala Rocosa (o cala del Rondo o, també, de la Roca Vermella) quants noms -tants caps, tants barrets...- per a una mateixa cala !.

Desprès de travessar un túnel i un curt tram d'escales, accedim al Mirador i a la Punta i Cala de Roques Planes amb unes formacions rocalloses que el vent i l'aigua han anat modelant en unes formes planes poc habituals. La salvem trepitjant la sorra i a l'altre costat, per unes escales, accedim a la Punta del Mal Pas.

Cala de Roques Planes

Superada aquesta “punta rocosa” de grans parets granítiques, entrem a la cala de la Roca del Paller [2] i, després la Cala dels Esculls. Un bon nombre de roques mig submergides i esculls voregen la costa i ofereixen una abundosa vida submarina.

Cala de la Roca del Paller

Cala dels Esculls

La següent cala és la Cala del Forn -anomenada així perquè hi havia un antic forn romà, avui desaparegut-. Al final de la platja, que hem de travessar per damunt de la sorra, hi ha la Punta Piferrer i, a la vista, l' Illa Roja. El camí és encisador.

Passem un túnel i arribem, clarament diferenciades per una formació rocosa -el Putxet de la Cadira-, a la Platja de Can Cristus -de 180 m de longitud- i a la Platja de Ses Torretes unes platges amb una sorra més fina que la que hem anat trobant fins ara i que hem de travessar, passant a tocar del trencar de les onades, per damunt de la sorra. A Ses Torretes hi ha una massa rocosa -una mena d’illa- al mig.

Els principals càmpings de d'aquesta zona (el “Treumal” i el “Cala Gogo”)  tenen sortides directes sobre aquestes platges i aigües.

Al final d’aquestes platges, hi ha un nou tram d’escales que pugen a les Penyes Blanques. Davant nostre tenim, magnífic, l’ illot de Cap Roig [3], una formació de roques vermelloses coronada amb alguns pins. Hi ha, també, una petita caleta a l'esquerra i la platja. Travessarem la platja i per un nou tram d'escales accedim a la cala o Platja Belladona.

Penyes Blanques i l'Illot de Cap Roig

Al bell mig d'aquesta platja, d’ uns 110 m de llarg, hi passa la línia imaginaria que divideix els termes municipals de Sant Antoni de Calonge i Platja d'Aro. Al sud, es veuen els illots de la Belladona Petita i la Belladona Grossa.

Continuem passant per algunes cales i platges més com les platges dels Canyers i la Platja d’en Ros -on diuen que es practica el nudisme-. Davant de la Punta dels Escuits, separats de la línia de la costa, hi tenim dos illots més: la Rodona de fora i la Rodona de dintre.

Estem arribant al final de la caminada. Alguns -tips de pujar i baixar graonades i de travessar platges de sorra- s’han “plantat” en algun punt del camí  i han decidit retornar fins a Torre Valentina. Els més “canyers” ja van un tros endavant,... Girar cua ara, ens suposa repetir el “calvari”, de pujar i baixar graons -però al revés-, que ja hem fet... Decidim  -comentant-ho entre tots plegats- arribar fins al final però demanar que alguns dels companys que ja son a Torre Valentina ens vinguin a buscar, a Platja d’Aro, amb un parell de cotxes. Sort dels telèfons mòbils... !!.

Continuem doncs. En sortir d'un nou túnel arribem a la Cala del Pi (Pitxol o Vilaret) que, amb 65 metres de llargada, és una de les poques platges de la Costa Brava en que es pot trobar una font d'aigua potable. Sens dubte per compensar el servei, a la sortida, el camí ens obsequia amb un bon tram de graons.

Al final d’aquesta cala ens troben, sota l’ombra d’un pi -potser és el que dona nom a la platja- amb els companys i la companya que ja han arribat al final de la ruta prevista i retornen cap a Torre Valentina. Ens aconsellen que arribem fins al final de la ruta, fins al “Hotel Costa Brava” situat a la Punta d’en Ramis on, fàcilment, ens podran recollir els companys amb els cotxes.

La foto no és molt bona però te un fort valor documental. És el punt on ens hem trobat,
a la Cala del Pi, els/les que anàvem i els/les que ja tornaven i on hem establert el punt
(L'Hotel Costa Brava) on ens recollirien els cotxes que ens retornarien a Torre Valentina. 

Els uns cap el nord -fins a Platja d’Aro- i els altres cap el sud -de retorn a Torre Valentina-, ens acomiadem momentàniament i continuem la caminada.

Als qui anem cap a Platja d’Aro, encara ens queden més túnels i galeries, alguns d'ells amb forats de llum, oberts de cara a mar.

"Finestres" al túnel..., al fons, Platja d'Aro.

La següent cala que trobem és la preciosa caleta de Sa Cova separada de la de Can Artigas (o cala Rovira) per un escull rocallós anomenat El Xuclador que superem travessant el túnel que trobem al final de la platja.

La Cala Rovira o de Can Artigas, és una platja llarga i ample, amb sorra de gra gros. Una riera, gairebé sempre seca hi desemboca al seu costat sud.

Ara som ja en un entorn semi urbà a poc més de cinc-cents metres de Platja d'Aro. Cal destacar les zones rocalloses de l'entorn. Al sud de Cala Rovira, arribem a la Punta d'en Ramis on hi ha l’ ”Hotel Costa Brava” que és també la porta d'entrada, per la costa, a Platja d'Aro.

La Punta d'en Ramis i l'Hotel Costa Brava

Voregem les instal·lacions de l’hotel i fem cap a l’entrada principal, al carrer de la Punta d’en Ramis, d’ on al cap de poc ens recullen els companys en els cotxes.

En la caminada d’avui, els qui només han fet el camí d’anada han recorregut uns 7 km, superant una veritable “dent de serra” o “trenca cames” de pujades i baixades graonades, d’ uns +/- 150 m de desnivell acumulat. Els qui han anat i tornat, evidentment han doblat aquestes mesures (uns 14 km. i els doble del “trencacames”. En qualsevol cas, tots -cadascú al seu gust, ritme i mesura- hem fet una molt bona i saludable excursió. Enhorabona. 

 

Observeu, el perfil amb els desnivells del recorregut... un veritable "dent de serra"

Les cares d' alegria quan ens anem retrobant al punt d'origen i final de la caminada no tenen preu: Objectiu assolit !!!

D'esquena a la Platja de Torre Valentina, ens fem -ben satisfets- la foto de grup dels caminadors i caminadores.

El dinar.-

Un cop tots –els qui han anat i tornat a peu, fins a Platja d’Aro, els qui han fer un recorregut més curt i els qui hi hem anat a peu però hem tornat en cotxe- ens retrobem a Torre Valentina, ens dirigim a Can Ramón per a dinar.

A Can Ramón, ja amb la taula a punt, ens esperen els dos companys que només ens acompanyaran a dinar. Ens entaulem i com ja tenim el menú triat, esperem, impacients, que ens portin les cerveses.

El dinar, tenim en compte que es tractava d’un menú diari a un preu molt raonable, ha estat molt correcte i els postres -especialment el recuit de Fonteta- molt bons.

Recuit de Fonteta... fabulós !!!

En el sorteig de l’ampolla de bon vi XINO-XANO, l’afortunat a estat en Joan Simarro. Enhorabona.

Apa, avi Joan, quina cara de satisfacció... afortunat !!!

Satisfets per l'èxit -en tots sentis- de la sortida, ens acomiadem emparaulant-nos per a la propera sortida que serà, si res no ho esguerra, el dijous 2 de juny.

En principi tenim pensada una petita caminada per un dels racons del Delta de l’Ebre, com pot ser “La Faroleta” de la Punta del Fangar i el dinar (arròs o algun altre plat mariner) en un restaurant de la zona.

Us mantindrem informats.

Gràcies pel vostre seguiment i participació.

Una abraçada.

 

Text.- Pep.

Fotografies.- Enric, Carles B., Josep Lluís, Josep F., Conxita, Joan Blanc i Pep.

Ruta Wikiloc.-  Joan P.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-antoni-de-calonge-101874535

 

---

[1] Sembla que aquesta diferenciació de sexes a l’hora del bany i l’espai dedicat exclusivament al clergat, venia imposada per un decret municipal.

[2] Aquest nom li ve donat perquè les roques situades al sud de la cala, pròximes a la riba, formen una mena de tancat, corral o paller obert al mar.

[3] No confondre´l amb el que porta aquest mateix nom, però de Calella de Palafrugell).