UN ANY MÉS COMMEMOREM L’ONZE DE SETEMBRE
No descobrim rés al afirmar que la commemoració, un any més, de l’ONZE DE SETEMBRE –la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA – és per a molts de nosaltres una jornada important de record, sentiment i afirmació nacional.
Des del seu origen,
amb la caiguda de Barcelona, el 1714, durant la Guerra de Successió;
Onze de Setembre 1714. Quadre d'en Antoni Estruch (1909) |
la primera commemoració, el 1886 durant la Renaixença, -quan unes quantes entitats catalanistes organitzaren una missa en memòria del caiguts als Setge de Barcelona-;
Esquela publicada a El Barcelonès del 10 setembre 1886
la primera concentració massiva, l’any 1913, davant l'estàtua d’en Rafael de Casanova llavors situada al Passeig de Sant Joan;
les celebracions durant la República i la guerra civil;
la prohibició en temps de la dictadura franquista –tot i que a la Ronda Sant Pere, als voltants del monument d’en Casanova, sempre, al llarg d’aquells anys, hi hagueren reivindicacions il·legals-;
fins que arribem a la primera concentració tolerada, el 1976, a Sant Boi (el Govern Civil va prohibir fer-la a Barcelona), on molts de nosaltres hi acudirem i cantarem, després de molts anys, Els Segadors -alguns rellegint l’oblidat text en uns fulls volants-
i la manifestació del 1977 a Barcelona on, diuen, ens hi aplegarem un milió de ciutadans formant una de les manifestacions més nombroses de la postguerra europea...;
i les que han anat seguit, any rere any -especialment després del 2010- consolidant-se, amb una participació que s’ha d'expressar amb números de set xifres, i estenent-se per tot el territori de Catalunya amb molts i diversos actes commemoratius.
Meridiana 2015 |
També, des del 1977 –tot i que, des de molts anys abans, alguns ja hi acudiem-, es va anar consolidant el costum de concentrar-se amb un acte polític, la nit i el dia de la Diada, els militants de grups i partits netament independentistes al Fossar de les Moreres.
Manifestació al Fossar de les Moreres abans de la seva
rehabilitació (1977). Foto Branguli.
També allà, sota la làpida de marbre amb la popular quarteta d’en Serafí Pitarra (Frederic Soler): " Al Fossar de les Moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes / serà l'urna de l'honor". Molts de nosaltres hi hem acudit i ens hi hem trobat...
Podeu veure més detalls, curiositats i anècdotes sobre la història de la commemoració de la DIADA DE CATALUNYA clicant damunt l’enllaç https://interactius.ara.cat/130diades/
Que hem de fer, que fareu, el diumenge 11 de Setembre?
Els darrers anys, les estratègies d’alguns partits polítics i, també, de molts dels seus líders i dirigents, ha enrarit la DIADA. Les tàctiques i maniobres electorals (diuen que les properes eleccions municipals seran a finals del maig de l’any vinent), la maquinaria, la rivalitat i les ambicions dels partits ja estan en marxa i, clar, incideixen en gairebé tots els actes i mobilitzacions populars.
Fins i tot les desqualificacions, els retrets i les acusacions de "botiflers", "traïdors", "venuts" i "covards" son alguns dels mots que, com armes llancívoles, s’envien els uns als altres... També, crec que injustament, a gent que ha estat represaliada i ha patit –i està encara patint- anys d’exili i de presó... Molt trist.
Son forces els veïns, companys, familiars i amics que desenganyats, diuen que, enguany, no acudiran a cap acte ni manifestació. Evidentment en tenen tot el dret, només faltaria... !.
S'entén el desengany i, fins i tot, l'emprenyament de la gent. Però -que no s'enganyin - el poble català ha demostrat molts cops (ho hem vist més amunt), la seva perseverança i força i, enguany ben segur, molts i moltes ho tornarem a fer.
Alguns analistes, diaris i polítics espanyols ja s’estant fregant les mans davant el que endevinen, desitgen i titularan a tota plana com una Diada «que ha pinchao», «un independentismo dividido y de baja...», «el final del Procés»... Els d’allà, els que molts diaris de Madrid representen, no volen que anem a la manifestació i, alguns d’aquí sembla que tampoc. Així que..., hi hem d’anar !!!.
El desengany, davant la manca d’«unitat d’acció» (que dèiem en les lluites sindicals de fa anys) dels actuals partits polítics de casa nostra, no ens tindria de fer renunciar als nostres anhels i el desig d’aconseguir la màxima llibertat -i per tant la independència- del nostre país. I a reivindicar-ho.
Una opinió més:
No enllardeu l’ANC ni ERC
A aquest 11-S, si creiem que la independència vindrà i que no vindrà per la via de la contemplació, tenim manifestació a les 17.14 h. Quan ens compten (més enllà de les manipulacions sobre assistència que viurem), han d’agafar el mal de ventre que agafen cada any en constatar que, per més que ens donen pel sac, en som molts més dels que ells volen i diuen. Si el president Aragonès no ens hi acompanya, tal dia farà un any, que diria l’àvia Neus. Que torni quan li sembli, serà benvingut per mi i per molts. I, si hi ha capsigranys que el xiulen, que s’aguanti, que va en el sou del càrrec públic i comença a ser hora que ens la deixem d’agafar amb paper de fumar. La manifestació de l’11-S és per demanar la independència. Fa anys que és així. Si algú encara no ho te clar, que miri i escolti vídeos. Va girar el 2010 quan es va convocar contra la sentència de l’Estatut i es va convertir en un clam per la independència. Qui no ho hagi vist és que és llosc. No hi ha convocatòria contra ningú, És per la independència. Qui no ho vegi així que no hi vingui (i que hi torni quan li sembli) però que no enllardi l’ANC. I els que hi anem, perquè ho veiem així, no enllardem el president ni els d’ERC que es quedin a casa, que esperem que siguin ben pocs. Tot el que no sigui això fa que unionistes i unionistes emmascarats (civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors) aplaudeixin amb les orelles.
Joan Vall Clara. Director de EL PUNT AVUI, al
seu espai «El voraviu» del 4 de setembre 2022.
Acudit d'en Manel Fontdevila al ARA del 4.9.2022 |
LA MANIFESTACIÓ D’AQUEST 2022
Enguany, la manifestació serà a Barcelona, amb el lema “Tornem-hi per vèncer: independència”. Els organitzadors (l'Assemblea Nacional Catalana -ANC -, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència –l’AMI- han fet una crida «...a la no-rendició, a la lluita continuada de la societat civil i a avançar cap a la independència, més enllà dels partits polítics»
Començarà, a les 17,14 h, a l’avinguda del Paral·lel –la capçalera serà a prop de la plaça de les Drassanes–, passarà pel passeig de Colom i el passeig d’Isabel II i acabarà a l’avinguda del Marquès de l’Argentera, davant l’estació de França. En aquest punt, hi haurà l’escenari i es faran els parlaments de les tres entitats organitzadores.
La samarreta d’aquest any serà negra, com la bandera de Santa Eulàlia, un color que no s’havia fet servir fins ara. Segons que va detallar l’ANC quan la va presentar, han escollit aquest color com a símbol de la lluita i la no-rendició, el missatge central de la manifestació.
La 20a edició de la Festa per la Llibertat, que organitza Òmnium Cultural, tornarà aquest Onze de Setembre al passeig de Lluís Companys, a partir de les 10h 30’ amb la Fira d’Entitats; a les 13h, actuació d’alguns dels concursants d’«Eufòria» amb l’Edu Esteve, la Llum, l’Estela i en Joan Liaño i a les 18h 30’, Concert de diferents grups musicals: «Els Pets», «Roba Estesa» i «Lildami».
Manifestació de l’esquerra independentista.- La CUP i les organitzacions Arran, Alerta Solidària, COS, SEPC i Endavant han convocat diverses mobilitzacions a Barcelona, Lleida, Girona i Reus per a l’Onze de Setembre. La de Barcelona començarà dos quarts de set a plaça d’Urquinaona i després hi haurà l’acte polític a la plaça Comercial.
Un dels cartells que crida a la manifestació d'enguany. Amb un fragment del poema "Endavant" de Joana Raspall |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada