CRÒNICA DE LA 121ena SORTIDA XINO-XANO

 

Ressenya, més fotogràfica que literària, d’una

 passejada per un dels racons i fagedes del

 Collsacabra: «Les Roques Encantades»

De bon matí, quan els estels es ponen...- Al llarg de la nit ha fet un bon xàfec. Potser millor, hem pensat, així segurament demà el cel ja s’haurà buidat i, fins al mig dia, no tornarà a ploure...

Quan «ben d’hora, ben d’hora» ens aixequem, el cel està ennuvolat però -efectivament- no plou. De moment anem bé.

Puntuals, a 3/4 de 8, ja som tots -15 excursionistes i 5 cotxes- al «punt de trobada» de Barcelona. Els altres 2 excursionistes i el cotxe que falta acudiran, al Santuari de La Salut, directament des del seu lloc d’origen al Vallès.

Passat Vic, per Sant Andreu de la Vola, el tunel de Bracons i la Vall d’en Bas, ens anem enfilant -pel Coll d’Úria i la vessant obaga de la muntanya de La Salut- fins dalt del Santuari.

El Santuari i l'hostatgeria de la Mare de Déu de La Salut

L’esmorzar.- Tal i com teníem previst, a 3/4 de 10, ja som tots allà. Hi estacionem els cotxes a l’espai de parking que hi ha davant del Santuari i l’hostatgeria. Aprofitant alguns dels bancs de la plaça, ens disposem a esmorzar -la campana, ens saluda i dona la benvinguda tocant les 10-: Entrepans, fruita, olives, vi, aigua, bombons de xocolata... L’esmorzar és un dels primers actes col·lectius de les sortides i que ens predisposa per a l’activitat del dia.

Amb les «piles» recarregades, fem una visita als de l’hostatgeria dient-los que «els 17 del dinar de les dues, ja som aquí... farem una petita caminada i poc abans de l’hora acordada -les 2- ja farem cap...» «Tranquils, ja estem parant la taula,... feu, feu, no patiu que no marxarem d’aquí» ens contesten rient.

La passejada.- Sortim pel portal que hi ha a l’esquerra de l’església i que porta al bosc. La ruta està ben marcada: Hem de seguir els senyals -de color groc- i els rètols dels pals indicadors que porten a les «Roques Encantades».

No fem cas d’unes escales i un corriol que s’enfila, costa amunt, per l’esquerra i seguim, en suau pujada, per un sender que, desprès, es transforma en un camí més ample. Passat uns prats, arribem al Collet de l’Arç (1070 m d’alt) on hi ha un pal indicador.

Una mica més endavant trobem un segon collet (1059 m d’alt) on també hi ha un pal indicador amb un trencant -que pel Pont del Papalló (carretera C-153) va fins l’hostal, actualment casa de colònies, de La Devesa i Rupit-. Agafem el camí de l’esquerra, seguint el rètol que posa «Les Roques Encantades».

"Que fem ?. Anem cap a Rupit o a les Roques Encantades..." ?

Al cap d’una mica més d’un quilòmetre, arribem als plans coneguts com La Terra Alta. Tot seguit trobem un segon coll el Collet de l’Aire (1099 m d’alt), punt on coincideixen les comarques d’Osona, La Garrotxa i La Selva.

La ruta, amb algun bassal d’aigua, és de molt bon caminar. La colla, en funció dels seus «ritmes», s’ha fragmentat en dos grups. El sol vol sortir aprofitant alguna de les poques clarianes, el paisatge -desprès d’aquests dies de pluja, és d’un verd ufanós- i les animades converses -sempre trobem temes interessants... !!- entre els companys, fan la passejada molt agradable.

Mireu, els costats del camí està ple de rosers de bardissa...!! Recordes, Llorenç, aquella bonica cançó -un poema d’en J.W. Goethe- que cantaven els de la «Coral Sant Jordi»?:

Una rosa el nin trobà,

rosa de bardissa,

fresca i tendra el va encisar

i ell bo i ple de goig anà vers la flor que l’encisà,

rosa, rosa, rosa flor,

rosa de bardissa.

Diu el nin, jo et trencaré

rosa de bardissa,

diu la flor, jo et punxaré,

perquè te'n recordis bé,

car jo soc punxadissa,

rosa, rosa, rosa flor,

rosa de bardissa.

Ell esquerp la va trencar,

rosa de bardissa,

més la flor el va punxar

i ell de bo de bo plorà

car era punxadissa...

rosa, rosa, rosa flor.

rosa de bardissa.

"Rosa, rosa, rosa flor, rosa de bardissa..."

Ja ho diuen, no hi ha roses sense espines... No ens hem de deixar enlluernar doncs, només, per la bellesa... El que aprenem (o recordem), també, a les Xino-Xano !!!

Passem una porta verda -amb una tanca molt original- per al bestiar (1064 m d’alt), que obrim i tornem a tancar, i entrem a l’anomenat Pla d’Armadans. És estrany però, en aquesta ocasió, no hi veiem bestiar pasturant.

Mira, Llorenç, un roser de bardissa... recordes la cançó ?

Seguim pel camí -ara amb arbres, falgueres i mates baixes a les vores- que passa pel mig dels prats, fins que arribem a un nou pal indicador (1081 m d’alt) amb un camí que porta al Coll de Condreu (és un altre dels llocs per on es pot accedir, també, al lloc on anem) i un altre sender que, pel mig d’una catifa de fulles -encara de la passada tardor- porta cap a «Les Roques Encantades». Evidentment, seguin aquest últim trencant.

El camí va baixant pel mig de la fageda i, al cap de poc, arribem a «Les Roques Encantades» (1072 m d’alt) -per als qui no ho sàpiguen un gros cartell ho diu-. És un indret que deu fer feliços a petits i grans: Alguna cabana feta amb troncs, corriols i amagatalls entre les grans i fantasioses roques, que per la molsa que les envolta, algunes semblen de vellut... Ens hi estem una bona estona observant-ne els detalls i fent un bon nombre de fotografies.

Aquí en teniu unes quantes:

Retorn al Santuari de La Salut i visita a El Far.- Desfem el camí fins arribar de nou a La Salut. Com que només son 2/4 d’una, decidim arribar-nos amb els cotxes fins al Santuari i Mirador de El Far.

Mare de Déu del Far interior de l'esglesia

Encimbellat dalt d'un espadat, entre les comarques de la Selva i la Garrotxa, el Santuari de la Mare de Déu del Far, està documentat des de l'any 1269. La construcció original va ser destruïda pels terratrèmols de 1428 i reconstruïda poc després. Consta d'una nau de planta rectangular coberta amb volta «de canó». S'hi venera una imatge gòtica de la Mare de Déu, d'alabastre, del segle XV. Al segle XVII s'hi van fer reformes que van alterar-ne l'aspecte exterior. D'aquella època és la façana, amb portal de llinda monolítica, fornícula i ull de bou i una de les capelles laterals (l'altra és de 1884). Hi domina el campanar de torre, construït l'any 1720, que va ser afectat per un llamp l'any 1754. El conjunt va ser restaurat i rehabilitat l’any 1970.

El Far, el cingle, el mirador, el Santuari i l'hostatgeria.
(Foto Cultura y Patrimonio español)

Al costat de l'església hi ha l'hostatgeria, força concorreguda -tot i ser un dia entre setmana hi coincidim amb un parell d’autocars-. L'interior de l'antiga cisterna, davant l'església, va ser adaptat l'any 1999 com a capella per a les ofrenes, un recurs força original.

Antiga cisterna de El Far transformada en capella d'ofrenes

Des del mirador podem apreciar un impressionant panorama sobre les valls i muntanyes -fins i tot l’embassament, mig buit, de Susqueda- que l’envolten. Als peus del cingle poden veure-hi el petit nucli rural de Sant Martí Sacalm.

La parròquia i nucli rural de Sant Martí Sacalm

Les ribes de l'embassament de Susqueda, mig buit.

Les cerveses de ritual.- Retornats, de nou, a La Salut. Fem la visita al Santuari, el cambril de la Mare de Déu amb les vitrines plenes de diverses ofrenes, fotografies i escrits d'agraïment de nombrosos fidels que han demanat a la Mare de Déu la seva intervenció benefactora. Una clara mostra de la fe i devoció que, a la comarca i arreu del país, es te amb la Mare de Déu de La Salut... Ja fora del temple i a tocar de la font hi ha un modern i ventilat espai on hi cremen els ciris i les llanties.

La Mare de Déu de La Salut. La imatge barroca original, va ser destruida
durant la passada guerra civil. Aquesta, que hi podem veure a l'espai de
les ofrenes, és una copia i la que hi ha dins del temple,
al cambril, és una nova imatge de l'any 1939.

Ha arribat el moment «de les cerveses» -l’esperat repòs dels guerrers i les guerreres- i, també, un dels moments solemnes de les sortides. En aquesta ocasió, les prenem en un lloc privilegiat: Entaulats en l’anomenat Mirador de Mossèn Jaume Borrell, sota l’empar de la senyera i des d’on -fins i tot avui, amb un dia mig ennuvolat- tenim un bon panorama sobre la Vall d’Hostoles (amb els pobles de Sant Feliu de Pallerols -als nostres peus- i Les Planes) i la Vall d’en Bas, amb el poble de Sant Esteve i el Puigsacalm. En un dia clar, des d’aquest lloc, s'albiren les Gavarres, les muntanyes de La Selva, el Montgrí, Rocacorba, el golf de Roses, Finestres, el santuari del Mont, el Bassegoda, el Canigó, el Comanegra, el Puigmal... Avui, ajudats per la taula senyalitzadora ho intuïm entre les nuvolades.

El Dinar.- A les dues, en punt, ens entaulem. Convindrem que el fet d’haver acordat ja, amb els del restaurant els plats del menú triat, facilita molt la feina i el servei.

"Mireu com plou, ara...!!!"

Ens van servint el dinar, d’acord amb el que hem triat. Al meu parer, una bona selecció de plats molt ben presentats i que, desprès de la passejada, ens venen molt de gust. El preu, també al meu parer -hem d’anar oblidant ja els menús de 15 euros...-, ha estat molt raonable.

Coca del mossèn

Prat de mar i muntanya

Canelons de bolets

"Pedres encantades"

Mentre dinem, veiem pels finestrals que cau un fort xàfec. Un cop més, hem estat molt de sort !!.

Prenem els postres i els cafès i, un cop més, sortegem l’ampolla de vi «Xino-Xano» que, en aquesta ocasió a tocat a en Walter. Enhorabona !!.

Mireu en Walter que content està... !!!

Agraïm als qui ens han ates, xerrem una mica amb el responsable de l’hostaleria agraint-li l’acollida i el servei (és, també, un amant de les muntanyes i de l’esquí...). Li demanem si ens podria fer la foto del grup. Expert com ja en deu ser, ens indica el lloc del Mirador on ens podem situar i ell, pujant al capdamunt d’una escala, ens en fa -per a que triem- una bona selecció d’imatges: «En un grup tant gran, sempre hi ha algú que tanca els ulls...» diu tot rient.

La foto del grup... i fins la propera !!! 

Propera sortida.- A la sobretaula, alguns han proposat que la sortida del mes de juliol -la tenim prevista o programada per al dijous dia 6- la podríem fer en algun lloc de costa. Alguns, espantats per la calor que pot fer, proposen una sortida, «per la costa», amb una visita cultural -per exemple- per algun indret de Mataró (com podria ser la modernista Casa Coll i Regàs, la Nau Gaudi seu de la Fundació Bassart d’art contemporani o Can Serra, antiga masia i Museu de la història de Mataró). El dinar el podríem fer, suggereixen, en un dels restaurants on ens van tractar i vàrem menjar força bé, com Can Talamàs de Sant Pol de Mar. El desplaçament, proposen, el podríem fer en tren. Ho anem pensant, comentant i decidim. Dieu-hi, si és cas, la vostra. Us mantindrem informats.

Ens acomiadem, els uns dels altres, emparaulant-nos per a la propera sortida.

Continuem en contacte.

Una abraçada.

Text.- Pep

Fotografies.- Joan B., Conxita, Elena S., Carles B., Carles P., Isabel P., Enric C., Rosa, Francesc T. i Pep.

Ruta Wikiloc.- Joan P.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/roques-magiques-136401067