 |
| Sant Mateu de Montnegre a Les Gavarres |
PASSEJADA PELS BOSCOS I ALGUN RACÓ DEL
MASSÍS DE LES GAVARRES
No sempre ens ha de sortir tot «rodó»...
En aquesta ocasió hem gaudit -com sempre- d’una excel·lent companyia, d’un dia primaveral magnífic, d’uns indrets i paisatges de postal, d’un bon dinar i, també, d’una bona passejada....
Sempre hem dit, que «nosaltres no ens perdem mai...» (son els camins els que, algun cop, se'ns amaguen....). En aquesta ocasió, ens ha passat una mica això.
Una mica més avall, ho expliquem.
Punt de trobada i esmorzar a Castellar de La Selva.- Fins i tot, abans de l’hora acordada -sobre les 10 del matí- en un gran espai on poder aparcar, a tocar de la carretera, a l’alçada d’aquest petit llogaret proper a Quart, ja hi érem -amb els cotxes- tots i totes.
Desprès de les salutacions i uns breus comentaris -al llarg del dia ja tindrem ocasió per a explicar-nos més detalls- sobre les diferents «aventures» de Setmana Santa... anem per feina: Muntem «la parada» amb les olives -l’Elena n’ha portat un bon munt en un «tàper»- i la bota de vi i comencem, molts ja amb gana, a esmorzar.
 |
| Dos detalls de l'esmorzar |
Per la carretera GIV-6641 fins a Sant Mateu de Montnegre i el Coll del Portell.- Un cop hem fet el «rotet» de l’esmorzar, procurant optimitzar els seients dels cotxes (n’hem deixat dos a l’aparcament), enfilem carretera amunt fins arribar al Coll del Portell, on hi començarem la caminada.
Aquest coll que -des de l’antiguitat, és un pas tradicional entre les comarques de La Selva i l’Empordà- està situat, aproximadament a uns 320 m d’alçada al km 10,2 de la carretera GIV-6641.
Nosaltres, però, una mica abans d’arribar-hi, agafem un trencant per acostar-nos fins al petit nucli rural de Sant Mateu de Montnegre, on hi mor aquest brancal de la carretera i aprofitem per a fer-hi una ràpida visita.
 |
| Sant Mateu de Montnegre i la plaça encimentada del final de la carretera que hi porta. |
Sant Mateu de Montnegre –el de Les Gavarres, no el Montnegre del Maresme i el Vallès- és un indret tranquil i com diu, quan és el cas en Josep Mª, «endreçat».
El nom de Montnegre, ve donat per la foscor de la muntanya a causa dels espessos boscos de roures, alzines sureres i alguns pins que durant tot l’any la cobreixen.
L’església de Sant Mateu de Montnegre, conserva a les façanes de tramuntana i migdia les restes d’un primer edifici d’una sola nau d’estil romànic construït a inicis del segle XI. El temple s’ha reformat en moltes ocasions: el 1329 el campanar amenaçava ruïna. El 1348 hi havia tres altars dins l’església. Les capelles laterals són dels segles XVI, XVII i XVIII. La darrera reforma és de l’any 2002 amb unes obres de restauració de la coberta i parets de l’interior.
 |
| Panell informatiu a l'esglesia de Sant Mateu de Montnegre |
A les Gavarres, la crisi del món rural del segle XX ha fet tancar molts masos i cases que no van superar el gran incendi del 1928 o les gelades del 1956, que s’endugueren moltes oliveres centenàries. En aquest petit nucli de Sant Mateu de Montnegre hi ha, però, algunes masies que s’han transformat en segones residències o cases de turisme rural (Mas Vinyoles, Mas Oms,...).
La caminada.- Enfilem, de nou, la carretera per arribar-nos al proper Coll del Portell. Entrant en una de les pistes que hi conflueixen hi aparquem els cotxes i ens disposem a iniciar la caminada, abans de que el sol comenci a prémer.
 |
| Tots i totes a punt per a començar la caminada |
Ens sorprèn, en un Espai Natural Protegit tant proper a Girona i molt freqüentat pels visitants, no trobar-hi cap indicador o senyal de com anar als principals llocs d'interès excursionista... Com a mínim nosaltres no els hem sabut veure.
Seguint uns -únics i mig esborrats- senyals blanc i verd, pintats damunt d’un arbre a tocar de la pista on hem aparcat, ens enfilem per un sender que marxa -pensem- en direcció al Montigalà i el Balcó de les Bruixes.
És un camí, desembrossat de fa poc i amb nombrosos i tendres espàrrecs de bosc que fan la delícia de molts i moltes dels de la colla.... Al poc però, ens sobta no trobar cap senyal més i comprovar que la «desembrossada» desapareix i el bosc i matolls ens barren el pas.
 |
| Retornant del "fals" camí farcit -però- d'espàrrecs silvestres |
 |
| Mireu, mireu... quina truita faré aquest vespre.... !!! |
Retornem, doncs, on hem començat a caminar i, cerquem -amb els mòbils- un possible itinerari. En trobem un que, continuant per la pista per on hem entrat, porta -diu- al «Balcó de les Bruixes».
 |
| Cercant una possible ruta per mitjà dels mòbils... |
Amb suaus pujades i baixades, anem vorejant el Montigalà que, verd i majestuós, tenim a tocar. Seguint la pista, ens anem enfilant lleugerament -però per sota del Balcó de les Bruixes- per damunt de la vall que forma el Rissec i que ens separa de la Muntanya dels Àngels -amb el santuari al damunt- que tenim davant.
 |
| Regal de la primavera I: Flors d'"Estepa blanca" |
 |
| Regal de la primavera II: Espigol florit. |
Quan portem caminats una mica més de 2 km, veient que anem a mitja muntanya i que el «Balcó de les Bruixes» -tenim la impressió- ens queda dalt, decidim retornar fins on hem aparcat els cotxes.
En total hem caminat, segons l’equip de mesura d’en Joan P., uns 4,5 km i superat uns desnivells acumulats de +/- 112 m.
 |
| La ruta, a peu, que hem fet. https://loc.wiki/t/258425181?h=5m6xd69mn&wa=sd&la=ca |
Després comprovarem que el camí que pujava dalt, arrenca -uns metres més enllà d’on hem aparcat- per una pista (on hi ha un retol tancat amb un pany) que s’enfila per l’esquerra i un corriol que cal agafar després... que porta al Montigalà i al Balcó de les Bruixes. Ho deixem, però -si és el cas-, per a un altre dia.
 |
| A l'esquerra, on hi ha les dues persones, el camí que teniem d'haber agafat despres d'aparcar. l al mig, el senyal tancat amb un pany. |
El dinar.- Poc abans de 2/4 de 2, arribem a Cal Ferrer Vell de Quart, on ja hi tením el dinar emparaulat.
Quan hi arribem ja ens tenen la taula parada. Anem ocupant els seients i demanem -evidentment el bon temps, la calor i, potser, la caminada hi ajuda- les fresques cerveses...
 |
| Diferents moments de les cerveses i el dinar. |
Estem en el que podriem anomenar un "menjador privat", sols en una llarga taula d'una tranquil.la sala. Les animades converses i les rialles, d'un grup tant gran, avui -com gairebé sempre- no molestaran a ningú.
El dinar, els plats del qual ja havien triat ahir, molt correcte. I el servei -amb unes noies, amb un gran domini de l’ofici- molt eficient.
A l’hora dels cafès sortegem l’ampolla de bon vi de la Terra Alta, amb l’etiqueta commemorativa de la sortida d’avui. L’agraciat, en aquesta ocasió, ha sigut en Walter. Enhorabona !!!.
 |
| Mireu, en Walter, que content que està... !!! |
 |
| Etiqueta commemorativa d'aquesta 148ª Sortida |
Prenem els cafès i tallats, demanem el compte, fem números, paguem i ens acomiadem dels qui -tant be- ens han atès.
Comiat i propera sortida.- Sortim fora per a fer-nos la foto del grup d’avui i, acomiadar-nos fins -com a mínim- la propera sortida (que serà el proper dijous 7 de maig). Preneu-ne nota !!!.
 |
| Foto del grup d'avui. |
 |
| "Contrafoto" de la foto del grup.... |
Fins llavors, doncs. Continuem en contacte.
Una abraçada.
Text.- Pep.
Fotografies.- Joan B., Enric C., Josep F. i Pep.
Ruta Wikiloc- Joan P. https://loc.wiki/t/258425181?h=5m6xd69mn&wa=sd&la=ca
