dissabte, 25 d’abril del 2026

CRIDA A LA 149ª SORTIDA XINO-XANO

 

Detall de Sadernes: La Rectoria i Santa Cecília

EL PONT DEL LLIERCA I PASSEJADA PELS VOLTANTS

 DE SADERNES: ENGORJATS I -ALGUNS- PONTS DE LA

 RIERA DE SANT ANIOL

(ALTA GARROTXA)


Data.- Dijous 7 de maig 2026.


Tipus d’itinerari.- L’Alta Garrotxa, declarada Espai d’interès Natural, és un territori que per la seva diversitat i singularitat, mereix una visita.

El relleu tortuós de valls profundes, voltades de cingleres i parets de roca, és el que dona nom a la comarca: les garrotxes són les «terres aspres, trencades i de mala petja» però l’espectacularitat no és només per la magnificència del relleu, sinó també per la seva coberta forestal -dominada pels alzinars i les rouredes-, el pas de torrents, rieres i rius i, també, la important riquesa en el seu patrimoni cultural i històric: masies, llogarets, ermites, ponts, antics hostals,... del territori que posen de manifest la importància que tingueren en el passat els assentaments humans, les activitats -agrícoles, forestals i ramaderes- tradicionals, el bandolerisme, les guerres i la petja que hi han deixat el pas de diferents fets històrics.

Pensem que el tipus de passejada que us proposem -amb els cotxes i a peu- serà satisfactòria, relaxant i d’interès per al conjunt de la colla:

Anirem, amb els cotxes, passant per Montagut -amb una breu parada, una mica més endavant, per a visitar el Pont de Llierca, un gran viaducte medieval -atribuït als senyors del castell de Sales- amb un espectacular arc de 28 m d’alçada i 52 m de llarg on, també, hi esmorzarem.


El Pont del Llierca

Després de la visita al Pont de Llierca -amb vuit segles d’història- continuarem, per la carretera, fins a Sadernes on hi aparcarem els cotxes al Pàrquing del Punt d’Informació. Visitarem aquest petit nucli i aquells que ho desitgin, podran fer una petita caminada vorejant -per una pista- la Riera de Sant Aniol fins al romànic Pont d’en Valentí, retornant, de nou, fins a Sadernes.


Punt de concentració i esmorzar.- Per anar de Barcelona fins a l’Aparcament de vehicles del Pont del Llierca on farem el primer punt de trobada proposem fer-ho per la C-33, la C-17, el tunel de Bracons, la C-152, fins Olot i la A-26, la GIV-5233, la GIV-5232, que passa per Montagut i la GIV-5231 fins al Pàrquing del Pont del Llierca. Hem contactat amb el Consorci de l’Alta Garrotxa i ens han confirmat que el dijous 7 de maig, el dia que hi anem nosaltres, no tindrem cap problema per a aparcar, en aquest pàrquing, ni en els del Punt d’Informació de Sadernes, on hi anirem després.

De Barcelona, en cotxe, fins a l’Aparcament del Pont de Llierca, hi ha uns 125 km i hi podem emprar unes 2h. Sortint, doncs, de Barcelona a les 7h 30’ del matí, segurament podem ser al Pàrquing del Pont del Llierca (situat entre Montagut i Sadernes) una mica abans de les 10h.

Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet o el WhatsApp del grup, els qui hi anem en el propi cotxe i/o els qui compartirem vehicle. També ens aniria be saber aquells que hi acudiran, directament, des dels seus respectius llocs de residència.

Un cop tots al Pont del Llierca, esmorzarem i, després, continuarem -amb els cotxes- fins a Sadernes, on aparcarem els vehicles en alguns dels diferents pàrquings que hi ha en aquest petit veïnat.


Aparcament al Pont del Llierca

Recorregut, a peu, de la passejada.- A Sadernes hi veurem l’església de Santa Cecília, romànica del segle XII, d’una sola nau, absis semicircular i el campanar d’espadanya convertit en torre fortificada. Prop seu hi ha la rectoria i alguns masos, el Vilarot, Can Vella i la fortificada Can Galceran -l’actual Hostal de Sadernes-, la masia més important de la parròquia -on s’estatjaren en el decurs de la darrera carlinada, a finals del 1872, el príncep Alfons Carles de Borbó i la seva esposa Maria de les Neus de Bragança, germà i cunyada respectivament, del pretendent Carles VII.

Santa Cecília de Sadernes.

Can Galceran a Sadernes

Un dels aparcaments de Sadernes

Us proposem, un cop a Sadernes, arribar-nos -ja a peu, per una pista que voreja la Riera de Sant Aniol- fins al Pont del Pas dels Aures. Pujant suament arribarem a un segon aparcament -entremig de les rieres i al costat d'una pedrera abandonada. A l'esquerra observarem la riera d'Escales i els Cingles de la Manllada.  Entrarem, tot seguit, a l’engorjat del Pas dels Aures o d’en Roca, estret natural sota els Cingles del Castell s'Espasa, punt amb nombroses vies d’escalada. Una mica més endavant travessarem la riera per l'anomenat pont de ferro o passant d'en Roca, sense baranes i arribarem a un tercer aparcament, al dit Hort d'en Roca. Des d'aquest punt podrem observar una tartera a la dreta i, dalt del cingle, la boca de la cova del Bisbe. Finalment arribem al punt on continua la pista que accedeix cap a Sant Feliu del Riu, on agafarem un corriol que, a l’esquerra del bonic i romànic Pont d’en Valentí, porta a les runes del mitic Hostal de Ca la Bruta o de les Mosques-que hi ha a tocar- estratègic lloc on hi feien estada traginers, carboners, contrabandistes i pagesos quan anaven al mercat de Tortellà o d’Olot. El temps que haurem emprat, en la passejada des que hem sortir, és d'uns 45 minuts. Des de l’any 2016, creuant el Pont d’en Valentí hi ha un nou centre EASY DAY amb programes d’educació a l’aire lliure.


Rètol indicador a Sadernes.

Pont del Pas dels Aures

Engorjat camí del Pont d'en Valentí

Les parets d'escalada a l'alçada dels cingles del castell s'Espasa
(a baix hi podeu apreciar la pista per on anirem)

El "pont de ferro" o "passant d'en Roca"

Pont d'en Valentí

Rètol al Pont d'en Valentí 

En total, entre anar i tornar, des de Sadernes fins al Pont d’en Valentí hi ha 5,46 km, que al nostre pas es poden fer en 1h 30’ i uns desnivells acumulats de +/- 270 m. La dificultat és fàcil.

Mapa del recorregut, des de Sadernes fins al Pont d'en Valentí.
Editorial Alpina, Escala 1:25.000

A partir d’aquest punt, el més aguerrits, podrien continuar -un tros més- la ruta per la riera de Sant Aniol amunt que, pel Coll de Talaixà (unes 2 hores més de camí amb un fort desnivell) i, en un total d’una mica més de 3h 30’ arriba fins a Sant Aniol d’Agulla (a 445 m d’alçada). En aquesta sortida, però, pensem, que no tenim temps per anar-hi.

En anar i tornar des de Sadernes als ponts del Pas dels Aures i d’en Valentí (al nostre pas xino-xano) com ja hem dit, hi estarem, pràcticament sense pauses, 1h 30’.

Com que tenim previst anar a dinar, ja de retorn cap a Barcelona prop d’Olot, a la Vall de Bianya, no ens atrevim a fer una excursió més llarga.


Dinar.- El dinar el tindrem emparaulat, a les 14 h. al restaurant Ca la Nàsia de la Carretera de Camprodon km. 5, de LLOCALOU 17858 (la Vall de Bianya). Telèfon 972 29 02 00. Tenen un menú diari amb vi i aigua, amb IVA inclòs, a 18 euros.

https://calanasia.webador.com/el-restaurant

En el decurs de la mateixa setmana de la sortida (fins llavors poden fer algun canvi a la proposta de menú), us farem saber els diferents plats del menú que tenen previst per al dijous 7 de maig. Ja ens fareu saber -per WhatsApp- els plats que cadascú de vosaltres vol i, així, ho podrem comunicar amb anterioritat als del restaurant. D'aquesta manera, ells i nosaltres, tindrem un millor servei.

A l'hora dels cafès sortejarem -com ja tenim per costum- entre els assistents/es, una ampolla de bon vi de la DO Terra Alta amb l'etiqueta commemorativa de la sortida.



Detalls de Ca la Nàsia


Equip necessari.- Roba, barrets/gorres i calçat adequats a l’època i recorregut i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. No oblideu de posar-vos (si fa bon dia) el protector solar. I qui ho desitgi o necessiti, que porti bastons. Porteu aigua per a l’esmorzar i la caminada i per higiene, qui ho vulgui, gel hidroalcohòlic.


Inscripcions.- Ens aniria be saber els qui vindreu, abans del vespre del dissabte 2 de maig del 2026, per tal de poder confirmar al restaurant els qui serem, el dijous 7 de maig, a dinar. Ho podeu fer contestant "respondre a tots" al correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, si us és més còmode, pel WhatsApp del grup.


Gràcies per la vostra atenció, col·laboració i, si us és possible, participació.

Continuem en contacte.



dimecres, 22 d’abril del 2026

SANT JORDI 2026



SANT JORDI PATRÓ DE CATALUNYA 

I DE L'ESCOLTISME

El 23 d'abril commemorem la mort d'aquest soldat màrtir produida, segons la tradició a Nicomèdia (actual Turquia) l'any 303, per negar-se a perseguir els cristians.

A Catalunya és històricament reconegut, des del segle XV, com a protector de la Generalitat i àmpliament venerat per la llegenda del drac i la rosa. És, també, la gran diada del llibre i de l'amor...(*)

En l'àmbit escolta és una festivitat assenyalada per representar -per als scouts i les guies- valors com el honor, el coratge, la lluita contra el mal (representat amb el drac), la solidaritat i l'esperit de servei. També, per a molts i moltes de nosaltres (anem sumant anys...!!), és una jornada plena d'entranyables records i vivències. 

En la doble condició de catalans i d'escoltes/guies, aquest és, doncs, el nostre dia, la nostra festa !!!. 

Diuen que, potser, Sant Jordi -tot i que nombrosos paisos i institucions el tenen com a patró- no va existir mai... Cal reconèixer, amb tot, que el nostre patró és un sant global i, en aquests temps de guerra i manca de valors, un necessari referent i model.

Tot i ser un personatge de llegenda i mític, les seves suposades restes, van retornar al seu lloc d'origen: la tomba de Sant Jordi es pot visitar a Lod -l'antiga ciutat de Lydda, la Diospolis romana, avui a l'estat d'Israel- una ciutat palestina d'on es creu que era la seva mare.

(*).- Enguany, a Catalunya, hi ha hagut un cert enrenou pel fet de que, alguns, incomprensiblement han anunciat que farien campanya perquè el 23 d'abril es digui "Dia del llibre" i no "Sant Jordi" ("que era un maltractador d'animals i que, segurament, no sabia llegir..." han tingut la barra d'afegir). El "Dia del Llibre" es va fixar -a l'estat espanyol- en un Real Decreto del 6 de febrer de 1926. Inicialment es trià el dia 7 d'octubre per consider que aquest dia va neixer en Miguel de Cervantes; però la iniciativa -segurament benintencionada- va fracasar; tan sols va tenir un cert èxit a Catalunya quan, el 1929, els llibreters catalans van tenir la pensada de canviar la data i passar-la al dia de Sant Jordi que, com a patró de Catalunya, ja era una gran celebració popular. A l'estat espanyol i internacionalment, el "Dia del Llibre" és consolidà, el 1995, a partir de la proposta de la UNESCO per tal de fomentar la lectura, els drets d'autor i l'edició literaria, tot coincidint amb la mort -de fet sembla que es produí el 22 d'abril de 1616, el 23 en va ser l'enterrament- d'en Miguel de Cervantes. 

Tomba de Sant Jordi a Lod 

 "Diada de Sant Jordi"

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.

L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven

Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.
                                                        
                                                                     Joan Maragall


Celebre-ho, un any més, amb salut, valors, llibres, roses, estimació i petons !!!