Ho sabíeu ?: Enguany es compleix el Centenari de l'Escoltisme a Espanya.

Exploradors Barcelonesos a la Font del Lleó, l'any 1913 (Foto AFB)

1911-2011, CENTENARI DE L’ESCOLTISME A L’ESTAT ESPANYOL

En homenatge a l’obrer Ramon Soler i al capità Pere Rosselló

Tot sembla indicar, mentre no es trobin d’altres documents que ho corregeixin (1), que va ser a Barcelona el primer lloc on s’implantà, dins l’estat espanyol, l’escoltisme.

L’any 1911 Ramon Soler i Lluch, un obrer de la fàbrica tèxtil "La Seda" aficionat a l’excursionisme (2), crea els “Exploradores Barceloneses” sense arribar a registrar-ne ni el nom, ni l’associació. Aquest grup funcionava a partir de l’’informació que els facilitava el pare d’un noi anglès que sortia amb la colla i que per raons laborals residia a Barcelona  (3).

En una de les seves excursions per on ara hi ha la plaça de les Glòries, aleshores un descampat, aquest grup d’”Exploradores” coincidí amb un esquadró de cavalleria del Regiment de Numància, comandat pel capità Pere Rosselló i Aixet (4), que feia maniobres. El capità Rosselló, un militar preocupat per l’educació del jovent, coneixia ja l’existència dels Boy Scouts anglesos i quedà sorprès davant la presencia d’aquells "Exploradores" dels quals desconeixia la seva existència.

A partir d’aquell moment, en col·laboració amb en Ramón Soler, començaren a organitzar, d’una manera -diguem-ne- més formal, l’associació dels “Exploradores Barceloneses”. El capità Pere Rosselló, com a militar, era bon amic i company del també capità de cavalleria Teodoro de Iradier y Herrero que deia conèixer -des del maig de 1911- l’escoltisme anglès. Teodoro de Iradier era nebot del prestigiós explorador dels territoris de Guinea, Manuel de Iradier. Propietari i director, alhora, de la publicació de l’arma "Revista de Caballeria" era, per aquesta raó, una persona amb nombrosos contactes -especialment dins de l’exèrcit- arreu de l’estat. Publicà el que es creu és el primer article sobre escoltisme a la premsa de Madrid (5). Poc després anaren aparegueren en altres periòdics, principalment, de Madrid i de Barcelona diferents articles sobre aquest tema.

Exploradores Barceloneses, Grup Magatzems "El Siglo" l'instructor és en Ramon Soler. 

Santa Creu d'Olorda 1913-1914. (Foto Arxiu Marcel Gabarró)

Especialment durant el darrer trimestre de 1912 i el primer de 1913, els “boy scouts” es posarem de moda a diaris i revistes, principalment d’esports i pedagògiques. El capità Rosselló tingué de respondre i rebatre, per mitjà d’un parell d’articles (6), els arguments, apareguts en una revista clerical (7) que acusava els Boy Scouts de sospitosos de maçoneria i prevenia pares i mestres a fi d’evitar la propagació de l’escoltisme a Espanya.

Mentrestant, des de Madrid, Teodoro de Iradier anava fent feina. El 30 de juliol de 1912 s’aproven els Estatutos y el Reglamento de los Exploradores de España i es constitueix un Comitè Directiu Nacional, el secretari i impulsor del qual era el mateix Teodoro de Iradier. L’agost de 1912 es va formar un nucli d’”exploradores” a Vitòria i, l’octubre del mateix any, un altre a Osca i a Madrid.

El 6 de novembre de 1912 es constituí a Barcelona un Comitè Promotor Provincial (8), amb notables i influents personatges de l’aristocràcia: El president és el marquès de Foronda, director de la companyia de tramvies; els vicepresidents eren el marquès d’Alfarràs i el marquès de Castellflorite –coronel del regiment on servia Rosselló-; el capità Rosselló n’era el secretari i Antonio Roja el tresorer; com a vocals el marquès d’Alella –que conegué Baden Powell i portà de la Gran Bretanya els primers manuals, que Rosselló va fer traduir adaptant-los al país-, un catedràtic de l’Escola Normal de Magisteri –Alejandro de Tudela-, Narciso de Olano, Antoni Fabré, el director de La Tribuna -Manuel Marinel·lo- i el redactor de El Noticiero Universal – Juan Clavería-. Com a Jefe de Exploradores hi figurava Francesc de Mercader, oficial de cavalleria, com en Rosselló. 

1913. Exploradores Barceloneses, Grup Barcino, amb en Pere Rosselló (a l'esquerra de la fotografia)
i, el director de l'Escola, en Joan Duran ( a la dreta de la fotografia). Un exemple del model que
Rosselló propugnava: l'escoltisme com a complement educatiu (Foto Arxiu Marcel Gabarró).

Pere Rosselló reservà el paper d’”Instructors”, molt més en contacte amb els nois, a persones, com el ja citat, Ramon Soler (grup Casa de Família, una institució benefica) o Jaume Roca –que com Soler havia iniciat, de forma autodidacta i amb una colla d’amics, el seu grup scout uns mesos abans de que Rosselló crees “oficialment” els “exploradores”-. D’altres “Instructors”, d’aquests primers temps, van ser: Emilio F. de Villalta (grup Industria), Miquel Mallart (grup Comercio), Josep Mª Co de Triola (grup Stadium), Josep Armengol (grup Cataluña), Ignasi Socias (grup Águilas, de Sant Andreu), Felip Marco (grup Hispania) o Lluís Aguilera (grup Marco Polo) així s’arribà, a finals del 1912, fins als 11 grups. Deu formats a acadèmies o escoles privades i un, la Casa de Família, a una institució de beneficència.

Pere Rosselló veia en les escoles i en els mestres el principal mitjà per a difondre l’escoltisme; així el 24 de novembre de 1912 pronuncià una conferència al Col·legi de Mestres Titulats Privats i el 8 de desembre una altra a l’Escola Normal de Magisteri.

A finals de 1912, Rosselló havia aconseguit comptar amb un conjunt d’elements que podien garantir l’èxit de la seva tasca: un nucli d’instructors procedents del mon excursionista; un bon estol de directors d’acadèmies privades decidits a promoure, com a important complement educatiu, l’escoltisme entre els seus alumnes; l’aval d’alguns catedràtics de l’Escola Normal de Magisteri i la protecció per part de gent influent com alguns aristòcrates, empresaris i periodistes.

Quan, en un dels seus articles a El Noticiero Universal del 9 d’octubre de 1912, davant les acusacions clericals definia el seu projecte, deia: "No se trata de hacer una generación de “rojos” ni de “blancos”; no se trata de construir “logias seudofisicomorales”, ni cofradias “requeteriles”; se trata del mejoramiento de nuestra raza, de nuestra verdadera regeneración, hacia la que debemos contribuir todos indistintamente de las creencias y opiniones que profesemos, mientras tengamos arraigado en el alma el amor entranyable a la tierra que nos vio nacer". Rosselló havia tractat de donar a la seva organització un marc ideològic que pretenia estar per damunt de les divisions sectàries, polítiques i/o religioses.

El 19 de febrer de 1913, al desaparegut Palau de Belles Arts de Barcelona -situat a l’actual passeig de Lluís Companys- es va fer la presentació oficial dels “Exploradores Barceloneses”. Obri l’acte el capità Pere Rosselló, llegint la memòria i detallant les tasques fetes pel Comitè de Barcelona, des de la seva constitució fins aquell moment, tot fent constar l’entusiasme de tots els seus membres i dels nois que omplien el Palau de Belles Arts, fent que aquest resultes insuficient. Uns 500 exploradores “juraren bandera” -que a l’època es com es deia l’acte de fer el compromís escolta o la promesa scout-. El capità Iradier, en representació del Comitè Nacional, pronuncià una arenga que acabà amb visques a Espanya. Després, els grups desfilaren precedits d’una banda militar pel centre de la ciutat, amb barret d’ala ampla, fulard, bordó i ganivet al cinturó (9). 

Presentació oficial del Exploradores Barceloneses al Palau de Belles Arts, el febrer de 1913.
Detall dels abanderats dels diferents grups

Presentació oficial del Exploradores Barceloneses al Palau de Belles Arts, el febrer de 1913
(foto AFB)

Quasi un any després, a la ciutat de Barcelona, hi havia 1064 “exploradors” distribuïts en 22 grups (10).

(Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

Sorprèn que, desprès d’aquest èxit aparent, el capità Pere Rosselló dimitís del seu lloc dins l’organització, deixés els “Exploradores” l' abril del mateix 1913 i, mai més, s’ocupés de l’educació dels nois. Diversos estudiosos de l’escoltisme català com els esmentats Albert Balcells i Genís Samper (11) o Alexandre Galí (12) diuen que Rosselló, potser decebut, s’adonà que aquella neutralitat política que ell anhelava i veia indispensable per als seus “exploradors” era inviable. Entre alguns dels seus antics col·laboradors i boy scouts hi ha l’opinió que l’escoltisme del capità Rosselló va néixer amb total independència de Madrid i d’Iradier i que van ser aquest i el Comitè Nacional els qui, amb un centralisme que provocà la repulsa de Rosselló, li prengueren de les mans. Alexandre Galí arriba a afirmar que, en vista del seu èxit, es va oferir a Rosselló la direcció de l’associació, però amb la condició de traslladar-se a Madrid i formar part del Cuarto Militar del Rey, igual que Iradier, però Rosselló no ho va acceptar.

El 1926, quan ja era comandant, Pere Rosselló abandonà l’exèrcit. Segons em comentà la seva neta, en una visita que va fer al Club Excursionista de Gràcia, trencant amb un simbòlic cop de genoll la seva espasa.

Retrat d'en Pere Rosselló, possiblement fet a mitjans del segle XX, actualment -per donació de la familía- 

 aquest quadre és a la sala d'actes del Club Excursionista de Gràcia entitat on, des del 1957, hi  ha un

Agrupament Escolta que porta el nom de "Pere Rosselló".

En Ramon Soler, l'any 1973, a Montserrat. (Foto Arxiu Jordi Ballester)

NOTES.-

1.- Hi ha qui diu, tot i que no s’ha trobat cap document que ho confirmi, que l’any 1909 es creà una tropa de “boy scouts” a Rio Tinto (Huelva) formada per fills de treballadors anglesos de les mines d’aquesta localitat.

Grup d'Exploradores de Rio Tinto que vàren viatjar al 3er Jamborre 

Mundial celebrat a Anglaterra l'any 1929

2.- Era fundador, el 1904, de l'Associació Juventut Excursionista Avant i soci, des del 1911, del Centre Excursionista de Catalunya. Va ser qui, amb dos companys més l'any 1911, escalà per primera vegada el Cavall Bernat de Sant Llorenç de Munt, més conegut com El Burret.

3.- Cal tenir en compte que des de l’any 1908, any de la fundació de l’escoltisme anglès, es publicà -en sis fascicles quinzenals- “ESCOLTISME PER A NOIS” d’en Baden Powell i que des del 14 d’abril d’aquell mateix any s’editava la revista THE SCOUT. El mateix Ramón Soler digué el 1972, un any abans de morir, que havia utilitzat una col·lecció de postals angleses sobre Boy Scouts per a entrenar, l’any 1910, el seu grup; segons es recull a L’escoltisme català d’en Albert Balcells i en Genís Samper editat per Barcanova.

4.-  Nascut a  la localitat barcelonesa d'Hostafrancs el 1873, ingressà a l’exèrcit el 1893 institució que abandonà, quan era comandant, el 1926. Morí a Barcelona l'any 1956.

5.- A La Correspondencia de España del 30 de maig de 1912. Article que reproduí, de nou, a l’opuscle que publicà el mateix any 1912: Los Exploradores de España (Boy Scouts españoles). Estatutos y reglamento interior provisionales.

6.- El Noticiero Universal dels dies 9 i 12 d’octubre de 1912.

7.- La Lectura Dominical del 31 d'agost de 1912, número 974, pàg. 548.

8.- La Vanguardia del 7 de novembre de 1912, pàg. 4.

9.- La Vanguardia del 20 de gener de 1913, pàg. 2.

10.-  Memoria dels” Exploradores de España” llegida el 22 d’abril de 1914.

11.-  L’escoltisme català, Albert Balcells i Genís Samper. Editorial Barcanova. Barcelona 1993.

12.-  Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya. 1900-1936. Llibre X. Institucions de cultura popular. Fundació A.G. Barcelona 1983.