ART I ESCOLTISME (6)

PIERRE JOUBERT

Pierre Joubert va néixer a París el 27 de juny de 1910. Desprès d’estudiar l’educació primària en diferents escoles, a causa de la seva afició a dibuixar, es matriculà a l’Escola d’Arts Aplicades de París. Va ser un company de classe d’aquesta Escola –que ja era scout- qui el 1924, quan Pierre tenia 14 anys, l’animà a sortir amb el seu grup escolta “Charles de Foucauld”. S’hi trobà a gust amb les activitats i col·laborant, amb els seus dibuixos, en la revista i d’altres “papers” de l’agrupament.  El 12 de novembre de 1925 va fer, al bosc parisenc de Meudon, la seva Promesa scout. En el seu segon campament, celebrat als Pirineus, Pierre ja era Cap de Patrulla.

Pierre, als 17 anys, sortí de l’Escola d’Arts Aplicades i començà a fer alguns esbossos i il·lustracions per a una impremta. Aquest mateix any 1927, Pierre assisteix a un Camp Escola dels Scouts que aquests tenien a la població de Chamarande; allà Paul Coze –un veterà cap-instructor que havia estat cofundador, el 1920, dels Scouts de France i que era, també, l’editor de la revista d’aquesta organització- al veure els dibuixos d’en Pierre Joubert en el seu “carnet de ruta”, li proposà si volia il·lustrar la revista “Le Scout de France”. Pierre, acceptà encantat i en va ser contractat com a dissenyador. En el número del mes de novembre de 1927, hi aparegué ja la seva primera portada.

Entre els anys 1927 i 1934, Pierre  treballà, també, per a la revista "L'Illustration" (1) on hi col·laborà en el disseny i en els dibuixos auxiliars de la publicació però, també,  il·lustrant alguns dels diferents anuncis que s’hi editaven.

El 1928, Joubert va ser nomenat Comissari Adjunt, de la branca scout, dels Scouts de France.  El 1929 acudeix al seu primer Jamboree Scout, el tercer mundial, que es celebrà a la localitat anglesa de Birkenhead i on hi acudiren uns 50.000 escoltes.

L’any 1934, els dirigents dels Scouts de France, organització que havia experimentat un gran creixement arreu del país, decidiren tenir un editor i il·lustrador permanent per a la seva revista mensual. Activitat que proposaren a en Pierre i que, aquest, acceptà gustosament. Pierre Joubert, podríem dir, que es convertí en l’il·lustrador “oficial” dels Scouts de France. La revista “Le Scout de France”, que s’havia començat a publicar el gener de 1923, el gener de 1934 canvià el nom pel de “Scout” continuant com a  publicació portaveu de l’associació.

El 1935 Pierre és, a més de la seva feina dins l’organització, Cap de  la agrupament escolta nº 51 de París. El 1937, el cinquè Jamboree Mundial es celebrà a Vogelensang-Bloemendaal als Països Baixos, Pierre hi assistí, de nou, amb els scouts.

L’any 1939, en el decurs de la Segona Guerra Mundial, Pierre Joubert va ser mobilitzat per l’exèrcit i enviat a Alsàcia. Desprès de vèncer nombroses peripècies, va ser fet presoner però aconseguí escapar d’un tren nazi que el portava a Alemanya  i retornà a París, a casa seva. Allà reprengué el contacte amb el seu agrupament escolta (del qual, encara, n’era el Cap) per tal de continuar-hi, malgrat la prohibició de l’escoltisme decretada pels ocupadors alemanys, una discreta activitat. Decideix, també, reprendre el contacte amb la seu central dels Scouts de France –que aleshores, s’havia traslladat a Vichy, capital del règim francès que havia pactat una certa col·laboració amb els nazis- i continuar la seva feina en la revista “Scout” (2). Per encàrrec dels  seus dirigents, el 1940, Joubert redissenyà diferents elements importants dels scouts francesos com l’uniforme (fent-lo molt més funcional); l’ensenya ( amb la Creu Potent o de Jerusalem i la Flor de Lys insertada al mig) que, encara, és l’actual emblema dels Scouts de France, o l’estendard de l’organització.

Durant la guerra Pierre es casà amb una noia-guia, Renée, traslladant-se a viure a la localitat de Meudon, situada a uns 10 km de París. El setembre de 1942 tingueren el seu primer fill i el segon, poc abans de la victòria aliada.

Amb l’alliberament de França, l’estiu de 1944, la seu dels Scouts de France retornà a París. Pierre reprengué la seva col·laboració a la revista “Scout” (que tornà a recuperar el seu antic nom) dirigida, del 1945 fins el 1948, per un antic company i amic de Pierre: Jean-Louis Foncine. Joubert continuà treballant en aquesta revista i en d'altres com "Louveteau", fins l’any 1960. Alguns scouts, especialment aquells que lluitaren en la resistència o patiren -amb més crueltat- l’ocupació alemanya, acusaren a Joubert de “col·laboracionista” amb el règim pro-nazi de Pétain, fonamentalment, per la seva breu estada a Vichy. Majoritàriament hom pensa que més aviat, coneixent la trajectòria d’en Joubert i els seus ideals cavallerescos,  la seva actuació va ser deguda al que ell cregué com “el acompliment del seu deure” vers l’organització scout a la que pertanyia, uns principis religiosos en els quals sempre havia cregut i una autoritat (que ell devia considerar legítima) a la que procurà restar fidel; pensant, en tot moment, que estava obrant be.

Durant el Jamboree de la Pau -el que en faria sis dels mundials-, que es va celebrar el 1947, a la localitat francesa de Moisson, Joubert va il·lustrar el diari de l’esdeveniment: “Jamboree-France” i quatre postals commemoratives d’aquest Jamboree.

Joubert il·lustrà, també, molts llibres i àlbums per a diverses editorials, però especialment, la seva feina va estar molt vinculada a col·leccions i publicacions molt lligades a l’escoltisme francòfon com “Feu de Camp” (Foc de camp) -1933-1938- o “Signe de Pista” (Senyals de Pista) -1937-1970-. Va fer els dibuixos, també, de molts dels llibres dels gran autors de la literatura scout (en llengua francesa) com Guy de Larigaudie, Jean-Louis Foncine o Serge Dalens, entre d’altres. Amant de la història i l’heràldica, il·lustrà, així mateix, un bon nombre de llibres sobre religió, prehistòria, món medieval o sobre fets contemporanis.  No hem d’oblidar, al parlar de la seva obra, les làmines que Joubert dibuixà per a més de 40 calendaris scouts. Els estudiosos del treball d’en Joubert estimen en més de 15.000 el nombre de dibuixos que va arribar a fer.

A partir del 1979, amb quasi 70 anys, Joubert es convertí en un actiu col·laborador dels “Scouts de Europa” a França, una nova proposta d’escoltisme catòlic europeu sorgida a partir de la Segona Guerra Mundial, i on Pierre Joubert hi aportà el seu saber il·lustrant la revista d’aquesta organització.

Pensem que Pierre Joubert és un dels il·lustradors que millor ha reflectit l’esperit, l'ambient i la vida  dels scouts i de les guies. En els seus dibuixos, amb uns traços clars i precisos, hom hi pot rememorar –amb tot detall- un munt de vivències escoltistes: els jocs, les reunions i sortides de patrulla, la Promesa, la preparació del dinar o el moment de servir-lo, les cerimònies, el foc de campament, l’arribada d’un nou company al grup, el despertat dins la tenda,... Joubert, progressivament, va anar influint també -amb les seves il·lustracions- en els propis membres del moviment scout assenyalant un canvi en l’indumentària i marcant un “estil propi” que es va anar imposant i estenent en molts altres països (3).

Així veiem con, en aquests dibuixos, van desapareixent els clàssics pantalons anglesos llargs fins els genolls, per un altres molt més curts i “arrapats”....; els llargs mitjons amb borles, es van girant sobre la bota... deixant al descobert unes juvenils cames...; les amples camises de mànigues per sota dels colzes, son substituïdes per samarretes o camises baronívoles arremangades...; el clàssic i característic barret scout,  va essent substituït per boines, casquets o, únicament, amb els cabells dels nois i  les noies desordenats i lliures...; el imprescindible bordó -que tot scout tenia l’obligació de portar- pràcticament desapareix, i només  en porta el cap de patrulla i, només, per a posar-hi el banderí... Joubert o, els adolescents que ell retrata, van redefinint, progressivament, l’uniforme i un nou ’”estil scout”. Els dibuixos d’en Joubert mostren uns joves  alegres, estilitzats, impulsius, apassionats, feliços, amb ganes d’aventura i d’esperança, gairebé sempre, en un espai obert que fa de teló de fons a  una escena o activitat plena de gracia i dinamisme.

Pierre Joubert digué sempre que ell era més un artesà, que un artista. Podem afirmar que la seva obra es la d’ un mestre  que, certament, coneix el seu "ofici” però, també, la d’un expert de les arts que ha sabut plasmar, sobre una base i amb totes les tècniques -amb un realisme extraordinari-,  l’ imatge d’un moment o d’ una acció.

El 14 de gener de 2002, als 91 anys, Pierre Joubert va morir a la ciutat de La Rochelle, a la costa atlàntica francesa. El seu art però, especialment per als qui hem sigut scouts, romandrà sempre viu !!!

Notes.-

(1)  "L'Illustration" era un setmanari que es publicà entre 1843 i 1944. Al llarg del segle en que va anar apareixent, s’editaren 5.293 números. Tingué, sempre, la capacitat d’atreure molts bons dibuixants. Tocava temes d’actualitat en els àmbits polític, econòmic, social, científic, artístic, cultural o esportiu; fent-ho, com el seu nom indica, amb el suport d’un gran nombre de gravats, fotografies i dibuixos.

(2)  En aquest període en que s’edità a la zona dita de la “França Lliure” o de Vichy,  la revista “Scout” canvià de nou el nom -del gener de 1943 al desembre de 1945- pel de “L’Escoute”.

(3)  Encara recordem com fèiem circular entre nosaltres, amb una certa enveja, algunes revistes dels Scouts de France que ens arribaven des de l’altre costat de la frontera o les primeres edicions de fulletons o llibres traduïts (com el manual “Pistes”) dels scouts francesos o belgues.