MÚSICA I CANTANTS (6)

CANÇÓ CATALANA DE L'ALGUER

FRANCA MASU

Franca Masu (l’Alguer, 1962) acaba de publicar el disc “10 Anys”  (1) un recopilatori de cançons, enregistrades en directe, que son una bona mostra dels deu anys de la seva carrera artística.

Franca Masu és una cantant sarda que, amb Pau Dessi, Claudi Sanna, Pascual Gallo, Pino Piras, Antonel·lo Colledanchise i Angel Ceravola, encapçalà el renaixement –una mena de “nova cançó” autòctona- de la cançó catalana a l’Alguer.

Aquesta professora de literatura, reconvertida en autodidacta i apassionada cantant; és l’exponent més internacional de la cançó cantada en el català que encara es parla a l’Alguer.

El seu estil és una bona barreja de músiques del món, nodrit, principalment, del jazz (des del 1996, Franca Masu, conflueix amb un grup de jazzistes sards), el fado, el tango i la música mediterrània que li ha comportat els sobrenoms de “la Dulce Pontes sarda” o “la Maria del Mar Bonet algueresa”. Tot i que, en el seu repertori, hi predominen les cançons en català, Franca Masu canta també –de forma intensa i brillant- en italià, castellà, sard i portuguès amb un clar i personal estil propi.

Amb aquest “10 anys” son cinc, ja, els recopilatoris que ha editat. “El meu viatge”, l’any 2000; “Alquímia”, el 2003; “Aquamare”, el 2006; “Hoy como ayer”, el 2008 i, el 2011, el que avui comentem. Tota una trajectòria de feina constant.

Franca Masu presentarà aquest seu nou disc, el proper divendres dia 3 de febrer –a les 22,30 h del vespre- al Cafè del Teatre de Lleida i l’endemà, dissabte 4 de febrer, a Barcelona al Luz de Gas, dins el Festival Barnasants.

He comprat i escoltat el disc “10 anys” te, certament, la força, l’energia, l’autenticitat i la llibertat d’improvisació dels directes, ben diferent dels enregistraments d’estudi. La selecció, feta per la mateixa Franca Masu, recull algunes de les peces que ha considerat més importants dels seus anteriors àlbums en català (tres dels quatre editats, només “Hoy como ayer” inclou totes les cançons en castellà) i que considera marquen la seva trajectòria artística.  De tot l’àlbum, jo en destacaria (clar que això dels gustos és molt personal) Passa Jesucrist d’en Pino Piras un altre cantautor alguerès, No res que va interpretar al seu primer concert  a Barcelona celebrat, el 2001, a la Sala Apolo amb tant sols un trio de músics molt contundents (piano-teclat, acordió i percussió), Núvol blau, l’ Ave Maria, molt tendre i una de les dues cançons en sard que te el disc, Amargantango i Lo Nassaiolo una cançó d’un altre dels intèrprets importants de l’Alguer, Pasqual Gallo, que va morir el 1993 i amb la qual Franca Masu, com una mena d’homenatge, acaba sempre els seus concerts.

La majoria de les cançons son del repertori que podríem anomenar tradicional, afegides al cançoner alguerès a partir dels anys 50 del passat segle.  Segons explica la mateixa Franca Masu en una entrevista al setmanari El Temps (2), a la segona meitat del segle XX es produí un ressorgir de la cançó en català a l’Alguer, un renaixement. Hi ha un buit, continua dient, des de la influència catalana del segle XV (encara es canten cançons en català de l’època) fins al segle passat. “Mentrestant, es cantava en sard. Quan s’ha pogut tornar a fer música en català ha estat bastant tard, a la primera meitat del segle XX. Ha estat una barreja pel gust napolità i la tradició existent. Això és perquè els pescadors napolitans que venien a l’Alguer en cerca de corall, als segles XVIII i XIX, es van instal·lar a l’Alguer, hi van fer família i hi van portar la seva música influint moltíssim en la manera de compondre dels algueresos.  Per això moltes cançons de l’Alguer tenen aquella saudade napolitana, del sud d’Itàlia, i les mandolines –amb l’acordió i la guitarra- són els instruments preferits pels algueresos" , explica.

Les lletres i les cançons de Franca Masu, impregnades de sentiments populars, ens parlen de l’amor infinit per la terra i –potser pel fet de viure en una illa- de la malencolia davant la mar. Les coses senzilles: la feina quotidiana, la mar, els pescadors, les dones que esperen, les tradicions –també religioses- son trossets de vida que a Franca Masu li agrada –amb la visió i l’estil d’avui- defensar i difondre.

Si no la coneixeu, si us plau, seguiu-la... a can Google hi podeu sentir algunes de les seves cançons. No us en penedireu.

Una abraçada.

NOTES.-

(1)  FRANCA MASU “10 ANYS”. ARAMUSICA  2011. AR 005 2011. Cançó-folk. Preu (al FNAC) 16,99 euros.

(2)  EL TEMPS, núm. 1.436 del 20 de desembre 2011. Pàgines 64 i 65. Entrevista d’en Àlex Milian a Franca Masu.