SANT JORDI 2015

"Sant Jordi matant el drac i alliberant a la princesa" atribuït a la pintora anglesa Rosa Frances Corder (1853-1893). Sembla que aquesta obra està inspirada en la vidriera que l'artista simbolista, d'origen italià, Dante Gabriel Rossetti va fer pels voltants de l'any 1862 i que es conserva al Victoria and Albert Museum de Londres.

UN MOLT FELIÇ DIA DE SANT JORDI:

AMOR, ROSES I LLIBRES

  

ABRIL 

Per l'abril,

si cada gota en val mil,

cada rosa en val deu mil

i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres

celebrem la festa gran,

que ningú no en quedi fora,

ni els d'ara ni els qui vindran;

els d'ara, per fer patxoca

al costat de l'alt patró,

els qui vindran, per si toca

d'afegir-hi més saó,

perquè sant Jordi se senti

sempre ben acompanyat

i ens ajudi, als uns i als altres,

a poder guanyar el combat

que fa tants segles que dura

i encara no s'ha acabat. 

Per això, quan l'abril pinta

tots els marges de color

i fa les nits molt més tèbies

i el cel més encisador,

convé que tots, nois i noies,

cantem ben fort la cançó:

Per l'abril,

si cada gota en val mil,

cada rosa en val deu mil

i cada llibre cent mil.

Miquel Martí i Pol

Pel seu interès, en un dia com avui, reproduïm l'article d'en Amadeu Carbó publicat el 18 d'abril a Vilaweb:

La rosa de Sant Jordi 

La versió catalana de la llegenda de Sant Jordi explica que després d’un terrible combat del cavaller amb el drac, la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat i que dels degotalls de sang que arribaven al terra hi va néixer un roser que floria amb profusió cada mes d’abril. Aquesta és l’explicació que la tradició oral dóna al costum de regalar roses per la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril.

Llegendes i relats imaginaris a banda, sabem que la tradició d’obsequiar amb roses les enamorades ve de lluny. El lligam de Sant Jordi amb el món de la cavalleria i l’amor cortès podria haver estat el germen de la tradició. També coneixem que el segle XV es celebrava a Barcelona l’anomenada Fira dels Enamorats i que als voltants del Palau de la Generalitat s’instal·laven venedors d’aquesta flor. Al mateix temps, ja era costum obsequiar amb una rosa les dones que assistien a l’eucaristia oficiada a la Capella de Sant Jordi de l’esmentat palau celebrada en honor del sant en qüestió. I ja per acabar amb els possibles orígens del fet d’obsequiar amb roses, hi ha qui argumenta que tindria arrels romanes i que aquestes es relacionarien amb les festes en honor de la deessa Flora i que posteriorment seria cristianitzada.

En l’univers simbòlic la rosa de color vermell, color de la passió, és la flor de l’amor femení mentre que el clavell és el reservat a l’amor masculí. El guarniment de la rosa, per Sant Jordi, és també força curiós i s’hi barregen elements de procedències distintes. Per un cantó aquest amor femení representat per la rosa de pètals vermells, vellutats, i fràgils s’acompanya a voltes d’una espiga que representa la fecunditat, una lectura molt antiga de les llavors de cereal, encara que hi ha qui en fa una lectura més prosaica, donant-li un significat relacionat amb l’arribada del bon temps. Per un altre cantó acostumen també a guarnir la flor de la diada amb elements que evoquen catalanitat com per exemple llaços, cintes amb la senyera que citen i recorden el seu caire reivindicatiu.

Actualment les floristeries, les cantonades, les avingudes, els carrers, les places, etc. es converteixen en punts de venda i distribució de milers i milers de roses que són regalades a les estimades i estimats, tal i com marca la tradició, però també a amics, amigues, pares, mares, companys de feina, clients etc., ja que aquesta flor ha ultrapassat el significat original de l’amor per convertir-se, també, en un obsequi de cortesia i amistat. Com veieu, la rosa ha esdevingut la protagonista de la festa tant és així que la producció nacional no és suficient per donar resposta a la demanda de la diada, de manera que s’ha de recórrer a la importació des d’altres indrets del món molt llunyans.