TROBADA EN RECORD I HOMENATGE A EN JUANJO

TROBADA EN RECORD I HOMENATGE 

A EN JUANJO

Tal i com havíem anunciat el passat 11 de març ens vàrem aplegat, al bonic cementiri de Cardedeu, un grup de familiars i amics per a retre el nostre record-homenatge a en Joan Josep Soler, “Juanjo”, que hi és enterrat.

Aquell dia es complien, exactament, 31 anys de la mort del nostre estimat company -a conseqüència d’un malaurat accident amb un avió ultralleuger- a Torroella de Montgrí.

Per diferents mitjans (tren, cotxes i moto) hem anat arribant al cementiri situat, a les afores del poble, en el pendent d’un turó cobert de pins, encarat a la vall de la Tordera i amb vistes al Montseny.

El cementiri municipal projectat i construït, entre el 1919 i el 1920 (també ara farà un segle), per l’arquitecte Manel Joaquim Raspall és d’estil noucentista amb alguns elements modernistes. L’autor del projecte deixà escrit que: “El cementiri ha de ser: sentimentalment artístic, artísticament trist, constructivament seriós, sòbriament monumental, pictòricament romàntic, decorativament místic i  simbòlicament religiós.”

Certament afegint que, així mateix, està situat en un bonic, serè i tranquil indret, aquest cementiri acompleix tots aquests requisits que hi volia el seu creador.

Hi entrem, travessant la gran i artística portalada de carreus de granit. 

Ben a prop, gairebé a tocar de la plaça de l’entrada, ens trobem davant el nínxol on reposa el nostre enyorat company.

Sense proposar-nos-ho restem tots, durant uns instants, en silenci. Els uns contemplant, amb els ulls plorosos, les lletres i els detalls de la tomba mentre que d’altres, pel moviment dels llavis, xiuxiuegen una oració... 

Hi dipositem unes flors i una planta.

El bon dia ens acompanya i el sol de migdia fa que cerquem “refugi” a l’ombra d’algun xiprer i dels grossos pins.

En Joan Miquel, que juntament amb la l’Elena i en Carles han portat la iniciativa en l’organització d’aquest acte, pren la paraula per a dir que va ser a la passada excursió xino-xano que vàrem fer a Campins i davant el proper aniversari de la mort d’en Joanjo, que pensà en organitzar la visita.

Tot seguit, la Mª Glòria, ens llegeix aquests mots que el mateix Joan Miquel ha escrit:

“Amics, honor i record pel Juanjo.

Avui fa trenta un anys que va enlairar-se en un enginy de la seva afecció, sense que el poguéssim acomiadar de viva veu. Malauradament un defecte tècnic li va llevar la vida i nosaltres ens vàrem quedar orfes de la seva companyia i la seva alegre vitalitat.

Llavors només vàrem poder plorar-te, avui amb la perspectiva que dona el temps, volem agrair-te els bons moments que ens vas regalar.”

A continuació és en Josep Lluís qui demana poder pronunciar algunes paraules.

Comença recordant-nos que va ser ell qui, coneixent a en Juanjo per raons laborals i sabent que era un gran amant de l’esport, l’atletisme i la natura, qui li proposà d’afegir-se als scouts. Recorda, així mateix, la incorporació d’en Joan al Clan que s’estava gestant i que prengué forma definitiva l’octubre del 1963. Ens parla també de les seves primeres excursions, només ells dos, travessant el Montseny des de diferents llocs. Emocionat i emocionant-nos, en Josep Lluís, recorda i acaba el seu breu, però sentit, parlament destacant el caràcter afable i atrevit -a l’hora que prudent- d’en Joan, el seu coratge i resistència en qualsevol tipus d’esport, el seu humor sorneguer, així com la seva ferma amistat i companyonia.

Tanquem l’acte amb la lectura -que fa també la Mª Glòria- del vers que la Generosa, la mare d’en Juanjo i de l’Elena, li dedicà al seu llibre de memòries:

Fem una visita al cementiri, els vials, la glorieta i alguns panteons,... mentre anem recordant diferents moments, anècdotes, activitats i vivències compartides amb en Juanjo: El “campament volant” per les Guilleries i el pantà de Sau; les diverses “travesses del Montseny”; el “campament volant” per Aigües Tortes, l’estiu del 1965; la “travessa” pel Pirineu Aragonès i l’ascensió a l’Aneto, l’estiu del 1966; les anades a “esquiar”; els avençs i les coves explorades pel GESE; la febre, que patirem alguns, fent motocròs; els nombrosos sopars al taller dels Soler; les immersions i la pesca submarina; el casament amb la Marisa, el setembre de 1969, on responent a les nostres bromes, ens sentencià amb força encert: “Ja anireu caient com pomes madures...”; les inoblidables estades a “la masia” del Pla de Borràs a Arbúcies...

Quants i quants moments compartits i viscuts plegats !!!. Quants records, Juanjo !!!. Els anys han passat, van passant, però -com tots els altres companys i companyes que ja ens esteu esperant en l'"Etern Campament"- us continuarem recordant i seguiràs, sempre, entre nosaltres.

Una bona mostra de que, malgrat tot i afortunadament, la vida continua la tenim en aquesta foto: la teva esposa Marisa, la teva filla Carolina i la teva neta Bruna que, com tots nosaltres, segur no t’oblidarem mai.

Concloem la trobada anant a dinar, tots plegats, al restaurant TARAMBANA -un lloc on ens han atès molt bé- de Cardedeu.

Us en mostrem algunes fotos.

Gràcies a tots i a totes per la vostra presència i participació.

Una abraçada.

Text.- Pep, Joan Miquel i Generosa.

Fotografies.- Elena S. i Pep.