L’OMS ha declarat que la malaltia Covid-19 ja és una
pandèmia. Recordem que aquesta paraula vol dir que hi ha una transmissió
sostinguda, eficaç i contínua de la malaltia de forma simultània a més de tres
regions geogràfiques diferents.
Això no és sinònim de mort: no fa referència a
la letalitat d’un virus, sinó a la seva transmissibilitat i extensió
geogràfica. No, no morirem tots.
Però ¿per què ara les autoritats sanitàries ens
insisteixen tant en aquestes mesures de contenció i aïllament i per què són tan
necessàries?
En una epidèmia per un agent infecciós, el nombre de
casos augmenta progressivament així que passa el temps. Per entendre com es
propaga una epidèmia en una població s’han de tenir en compte tres tipus
d’individus: els que poden contreure la infecció, els que ja estan infectats i
els que s’han recuperat i ja no són susceptibles d’emmalaltir.
Al principi el nombre de susceptibles és alt i el
nombre d’infectats augmenta amb rapidesa. Així que va passant el temps, el
nombre de susceptibles va disminuint (perquè s’han curat, s’han immunitzat, els
hem vacunat o han mort).
Hi ha menys gent per infectar i arribem al pic de
l’epidèmia. És el que es denomina el límit de densitat:
el nombre mínim d’individus necessari per continuar la malaltia. Una vegada
assolit, el patogen ja no es pot transmetre amb tanta eficàcia en la població i
disminueix el nombre de casos. Així són les corbes epidèmiques.
Com de
ràpid vagi l’epidèmia i com de punxeguda sigui
aquesta corba depèn de molts factors. Entre d’altres, la transmissibilitat del
virus i si la població és més o menys susceptible d’infectar-se. El problema
amb aquest coronavirus SARS-CoV-2 és que és molt transmissible i, al ser nou,
la població no hi ha tingut contacte previ, no tenen immunitat i, en principi,
tots som susceptibles d’emmalaltir.
Saber en quin moment de la corba epidèmica som és molt
difícil.
Si l’epidèmia va molt ràpid i la corba és molt aguda,
un dels problemes més greus és el col·lapse del sistema sanitari. No és el
mateix tenir-ne 10 casos en 10 dies que 100 un sol dia. Tot i que el 80 % dels
casos d’infecció per SARS-CoV-2 poden ser asimptomàtics o lleus, en un 16 % pot
causar pneumònia i en un 4% pot arribar a ser mortal (xifres provisionals).
Les pneumònies no són refredats, poden ser molt greus
i en molts casos requereixen anar a un hospital i fins i tot ser ingressat.
Aquest és el gran problema, que se sobrepassi el límit de capacitat del sistema
sanitari i es col·lapsi.
El que queda per sobre del límit de capacitat poden
ser morts.
Per això és tan important frenar la corba, les mesures
d’intervenció. L’objectiu no és que la gent no s’infecti, això probablement ja
és inevitable, sinó que es retardi i redueixi el pic de l’epidèmia. Per a això,
hi ha mesures de contenció que s’apliquen en els primers dies de la corba. És
quan tens pocs focus i molt localitzats, saps com s’han infectat, pots
diagnosticar i aïllar l’infectat i fer un seguiment a la gent que ha estat en
contacte amb aquesta persona i posar-la en quarantena.
Aïllant els focus es podria frenar la corba.
Però de vegades amb això no és suficient i el nombre
d’encomanats augmenta. Com he dit, saber en quin moment som de la corba
epidèmica és molt difícil. És llavors quan has d’adoptar mesures més
dràstiques, quarantenes socials, que han de ser com més eficaces i sostenibles
en el temps i com menys disruptives millor.
¿Quines són, aquestes mesures? ¿Quin benefici real
tindrà cada una per frenar la corba i quin risc suposa per a la vida del
ciutadà? És una decisió molt difícil i complexa. Per a això hi ha les
autoritats sanitàries i els governs, que en són els primers responsables.
Per tant, ara som en fase de frenar la corba. Potser
tu ets d’aquest 80 % de persones sanes que s’infectaran i ho passaran de forma
més o menys lleu. Però les teves accions poden contribuir a frenar la corba o a
sobrepassar la capacitat del sistema. Hem de blindar els nostres hospitals i
protegir els nostres sanitaris.
Hem de protegir els més febles, els més
susceptibles d’emmalaltir i fins i tot morir, no només pel virus sinó pel
col·lapse sanitari. Les persones grans amb patologies prèvies són les més
vulnerables.
Per això, totes aquestes mesures que ens estan
anunciant són tan importants. Són difícils, incòmodes, ens afectaran
econòmicament, però són necessàries. El millor per a un virus és molta gent, molt
junta i movent-se. Com menys ens moguem i més separats estiguem, millor.
10 consells bàsics per a frenar la Corba:
1.
Que no s’escampi el pànic, estar alerta no
és alarma.
2.
Renteu-vos les mans amb freqüència i poseu
en pràctica bons usos a l’esternudar i tossir.
3.
Exerciteu el distanciament social: no feu
petons, abraçades, salutacions de mà. Busqueu alternatives.
4.
No acudiu a llocs amb gaire gent:
esdeveniments culturals, esportius i d’entreteniment.
5.
Eviteu viatjar si no és totalment
imprescindible. Reduïu els viatges en transport públic.
6.
Si podeu, reduïu les reunions i treballeu
des de casa.
7.
Si teniu algun símptoma, quedeu-vos a casa
i utilitzeu els telèfons indicats per a això.
8.
No aneu a l’hospital si no és absolutament
imprescindible.
9.
Cuideu i protegiu especialment les
persones més vulnerables, amb patologies prèvies i gent gran.
10.
Sobretot mantingueu la calma.
Això passarà, però hem d’aconseguir frenar el cop.
Recordeu: la vacuna sou vosaltres!
Ignacio López-Goñi, catedràtic de
Microbiologia, Universitat de Navarra.
(Article publicat el 13 de març 2020 a EL PERIODICO)
Per a més informació (es va actualitzant periòdicament) sobre LES RESTRICCIONS D’ACTIVITATS PEL COVID-19 A CATALUNYA, podeu clicar damunt l'enllaç:
Molt entenidor. I molt oportuna Pep, la teva transcripció. De fet, molt de nosaltres ja estem cas a aquests consells bàsics, però mai està de més recordar-ho. Jo insistiria en el primer i l'últim punt.
ResponEliminaNo entrar en pànic i conservar la calma.
Mercès.