dissabte, 1 d’octubre del 2022

CRIDA A LA 115 SORTIDA XINO-XANO


Rètol de l'inici nord de la "Via d'en Nicolau" a Sant Joan de l'Avellanet. Foto Queralt Cardona


PASSEJADA PER «LA VIA D’EN NICOLAU»

(BERGUEDÀ: VALL DEL BASTARENY)


Data.- Dijous 13 d’octubre 2022.


La «Via del Nicolau» era un ferrocarril forestal –de servei particular-. Va ser construït a principis del segle XX (1914 - 1916) per tal de transportar fusta des dels boscos propers a Gisclareny (Sant Joan de l’Avellanet) i de Bagà (Torre de Santa Magdalena, Sant Martí del Puig i Sireracs) fins a Guardiola de Berguedà. Aquests boscos es trobaven en uns indrets de difícil accés, la qual cosa imposava la construcció d’algun sistema de transport per poder baixar la fusta (els troncs) fins al pla. Es pensà, inicialment, en instal·lar un telefèric -com el que ja existia, llavors, entre Bagà i el bosc de Monnell– però la seva poca capacitat de transport i l’elevat cost de manteniment ho desestimà. Finalment s’optà per un ferrocarril de via estreta, que també podria prestar servei públic i ser ampliat, posteriorment, fins a d’altres poblacions de la zona.

Després de nombroses gestions, el 27 de gener de 1914, l’Estat n'atorgà la concessió. Començant les obres el 20 d’abril d’aquell mateix any. La construcció del ferrocarril va ser molt laboriosa, tant per la dura climatologia de la comarca –que impedia fer els treballs durant bona part de l’hivern- com per la dificultat del traçat escollit, en un recorregut de difícil orografia. L’esclat de la I Guerra Mundial també motivà l'escassedat d’alguns materials fins que, finalment, el ferrocarril pogué iniciar el servei -en diferents trams– entre el juny i el setembre de 1916. El recorregut era força sinuós, passant a mitja muntanya i salvant tots els accidents del terreny: barrancs, serrats, torrents i pendents.

El material mòbil, molt similar a l’emprat en d’altres ferrocarrils forestals, consistia en trens de dues o més vagonetes metàl·liques de dos eixos, dotades –cadascuna d’elles, a causa dels forts pendents de la línia– d’un freno de mà que actuava sobre les quatre rodes. El fre era accionat manualment per un guardafrè, que anava en una petita plataforma situada davant de cada vagoneta. Normalment els trens -quan anaven carregats- eren formats per dues vagonetes, fonamentalment perquè els radis de les corbes del traçat només permetien portar troncs de fins a 12 m de llarg.

En sentit descendent, les vagonetes baixaven per simple gravetat, aprofitant el pendent de la línia. En funció de la fusta que transportaven hi anaven una o dos vagonetes amb els seus corresponents guarda-frens.

En sentit ascendent (normalment amb les vagonetes buides o, només, amb algunes persones o petita càrrega), el servei era realitzat amb tracció animal, fent servir alguns dels nombrosos animals -mules, matxos o cavalls– que tenien per aquesta tasca i per les feines d’arrossegament al bosc. Normalment, es feia un viatge cap a Gisclareny quan a Guardiola hi havia unes vuit o deu vagonetes buides.

Aquest ferrocarril forestal, estigué en servei fins a mitjans de l’any 1930. Desprès de la clausura, les vies i algunes vagonetes van romandre encara, durant uns anys, al lloc. Poc a poc, especialment durant la guerra civil i la immediata postguerra, tot va anar deteriorant-se i desapareixent. Actualment però, al recorregut, hi podem veure una d’aquestes vagonetes carregades de llenya. Tot un símbol !!.

Als anys 1960-1970 els Serveis Forestals van reobrir alguns trams, transformant-los en pistes i realitzant actuacions per a facilitar el pas de l’aigua i de contenció de l’erosió. Però, no va ser fins l’any 2009 que es recuperà el camí, tal i com el podem veure ara. Aquesta restauració ha suposat actuacions molt complexes, moltes d’elles realitzades manualment o, fins i tot, amb l’ajut d’un helicòpter pel transport de materials en zones pràcticament inaccessibles. Avui és un atractiu turístic més, per a visitants, senderistes i ciclistes, a la comarca. Per això us proposem d’anar-hi.


Tipus d’itinerari.- L’atractiu d’aquesta passejada son els diversos indrets, llocs i paratges per on passem: àrea de lleure, ecomuseu i l’ermita de Sant Joan de l’Avellanet, un pont penjat de 35 m. de llarg –la passarel·la d’en Nicolau-, diversos túnels –cap d’ells claustrofòbic-, un mirador sobre la vall del Bastareny i Bagà, ponts de fusta, camins en mig del bosc...

La passejada que us proposem, pensem que satisfarà a tothom. Com veureu, es pot adequar a la mida, possibilitats i gustos de cadascú.

Permet fer els següents recorreguts:

A) Des de l’Ecomuseu de Sant Joan de l’Avellanet (937 m d’alt) a Bagà (776 m d'alt). 3,5 km de recorregut, sempre en baixada (desnivell -161 m). Temps estimat, sense pauses ni aturades, 1h 10’.

B) Des de l’Ecomuseu de Sant Joan de l’Avellanet (937 m d’alt), passant per Bagà i continuant fins al Monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà, (720 m d’alt). 6,3 km de recorregut, pràcticament sempre en baixada (desnivell – 217m). Temps estimat, sense pauses ni aturades 2h 10’.

En els dos casos, seguirem la «Via del Nicolau» -de baixada – en el mateix sentit que ho feien les vagonetes carregades de fusta. La dificultat d’aquesta caminada, fins a Bagà, és «baixa» i si la feu fins a Guardiola, per la llargada (uns 12 km), «moderada-baixa»

Important !!! Caldrà doncs, en funció del que decidim, pujar als caminadors/es en alguns cotxes -aprofitant al màxim la seva capacitat- fins a l’aparcament del Ecomuseu de Sant Joan de l’Avellanet. Podem deixar, també, algun vehicle a Bagà, si pot ser prop de la «Via del Nicolau», per a recollir als xofers que acaben la caminada en aquest lloc i pujar-los a buscar els vehicles -que hem deixat a primera hora- a Sant Joan de l’Avellanet. Podem, així mateix, aparcar alguns dels cotxes que pensem no necessitarem al llarg de la caminada, a la plaça de l'església de Guardiola de Berguedà, on alguns acabaran la caminada o davant de «La Taverna», a la carretera de Bagà, el restaurant on dinarem.

Des de Barcelona -o el lloc de residència de cada xino-xanaire – anirem, per la C-16, fins a Bagà. Un cop a Bagà agafarem la carretera que surt en direcció NO cap a Gisclareny. Tindrem en tot moment el riu Bastareny a la nostra esquerra. Després d'aproximadament 2 km arribem al pont de Sant Joan de l'Avellanet i la carretera creua el Bastareny en un gran revolt de 180º. Seguim avançant, la carretera s'enfila per la muntanya i després de 800m arribem a un trencall. A la dreta la carretera continua cap al poble de Gisclareny (túnel), però nosaltres hem de girar cap a l'esquerra i després de fer 350m arribem a l'Ecomuseu de Sant Joan de l'Avellanet. On hi ha espai per estacionar-hi els vehicles.


Ermita de Sant Joan de l'Avinyonet. Foto Queralt Cardona.


Recorregut de la caminada.- (Els números en negreta son els indicats al mapa de la ruta):

1.- 0,00 km. (935 m d’alt) 0h 00’.- Ecomuseu de Sant Joan de l’Avinyonet.

2.- (947 m d’alt) 0h 05’.- Ermita de Sant Joan de l’Avinyonet.

3.- (930 m d’alt) 0h 10’.- Inici nord de la Via d’en Nicolau.

4.- 1,30 km. (867 m d’alt) 0h 25’.- Passarel·la (pont penjant) d’en Nicolau.

La passarel·la penjada. Foto Queralt Cardona

5.- 1,50 km. (857 m d’alt) 0h 30’’.- Vella vagoneta amb troncs.

La vagoneta, tota una reliquia històrica.
Foto Queralt Cardona.

6.- (858 m d’alt) 0h 30’.- Mirador de la Vall de Bastareny.

Mirador sobre la vall del Bastareny. Al fons de la vall Bagà.

7.- (840 m d’alt) 0h 35’.- Primer túnel o Túnel de Dalt.

8.- (810 m d’alt) 0h 45’.- Segon túnel o Túnel del Mig.

Interior del tunel del Mig. Foto Queralt Cardona

9.- (789 m d’alt) 1h 00’.- Pista asfaltada.

3,50 km. (782 m d’alt) 1h 10’.- Panell explicatiu i inici/final (des de Bagà) de la Via del Nicolau.

Per als que continuïn fins a Guardiola:

10.- (790 m d’alt) 1h 25’.- Tercer túnel o Túnel de Baix.

11.- 5,10 km. (786 m d’alt) 1h 40’.- Camí de terra a l’esquerra.

12.- (739 m d’alt) 2h 00’.- Sender del monestir a la dreta.

13.- 6,3 km. (776 m d’alt) 2h 10’.- Monestir de Sant Llorenç prop Bagà a Guardiola de Berguedà.

Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a Guardiola.

Recorregut de la Via d'en Nicolau. (Cliqueu damunt del mapa per ampliar).


















Esmorzar.- Calculem que, si sortim a les 7h 30’ del matí de Barcelona, a les 9h 30’ podem estar ja a l’Àrea de Lleure de Sant Joan de l’Avinyonet i esmorzar-hi. Pensem que és una bona hora i lloc per esmorzar. També ho podríem fer abans -si, en el viatge, anem més o menys junts– aturant-nos en algun voral o espai de descans de la C-16.

Àrea de lleure de Sant Joan de l'Avellanet, dalt a
l'esquerra l'edifici de l'Ecomuseu. Foto Rutas Tina.


Dinar.- El dinar el farem, a les 14h, a «La Taverna», carretera de Bagà 29, tel 938 22 67 87, de GUARDIOLA DE BERGUED (situat molt a prop del Monestir de Sant Llorenç, el final del recorregut). És una taverna-restaurant que tenen un menú diari a 13 euros (primer i segon plats, pa, aigua, vi i postres o cafè amb l’IVA inclòs).

https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g1236747-d9567329-Reviews-La_Taverna-Guardiola_de_Bergueda_Catalonia.html


A les postres es sortejarà, entre els assistents a la sortida, la tradicional ampolla de bon vi del Penedès de la marca XINO-XANO.


Tenen una gran terrassa exterior que en cas de mal dia es
pot tancar i, fins i tot, posar-hi calefactors.


Equip necessari.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Barrets i crema protectora per al sol i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Porteu aigua per l’esmorzar i el recorregut (hi ha alguna font a l'itinerari però, sovint, l’aigua que hi raja no és potable.)


Lloc i hora de trobada.- Farem l’ “aproximació”, fins a l’aparcament de Sant Joan de l’Avinyonet en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, els qui hi anem en el propi cotxe i els qui compartirem vehicle. També ens aniria be saber aquells que acudiran a l’excursió, directament, des dels seus domicilis.

El lloc i hora de trobada,per als qui sortim de Barcelona, serà el tradicional de la Travessera de Gràcia/Lepant, a les 7h 30’ del matí del dia de la sortida.

Estimem que, sobre les 9h 30 podem estar ja, els qui hem sortit de Barcelona, a l’aparcament de Sant Joan de l’Avinyonet.


Inscripcions.- Ens aniria be saber, abans del vespre del dilluns 10 d’ octubre, -per a poder dir-ho, el dimarts 11 als del restaurant- el nombre de comensals que serem dijous, dia 13 d’octubre, a dinar. Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o per qualsevol altre mitjà a en Pep.


Gràcies. Una abraçada.


EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

El proper dijous 13 seguirem immersos en una mena de pantà baromètric. Per tant és difícil d’anticipar el que farà precisament aquell dia, però el que és força segur és que no hi hagin grans variacions atmosfèriques en tota la setmana. Imagineu-vos un corrent d’aigua que arriba a un gorg, aquesta amansa i fins que no hi ha alguna influença addicional les variacions del corrent son minses.


Doncs el que es veu als mapes és això, poca circulació atmosfèrica i estancament de núvols i poca cosa més. A Bagà ens trobarem el cel cobert de núvols a diferents alçades, el vent serà fluix (si n’hi ha), la temperatura que esperem serà de 9º a l’hora d’arribar a lloc i anirà pujant al llarg del dia fins arribar a un màxim de 16º a les cinc de la tarda. Es pot dir que tindrem un dia rúfol i si no hi ha un canvi important de temperatura en les capes superiors de l’atmosfera (cosa que no esperem), el més probable que passi és que cap a migdia tinguem una fina pluja d’aquelles de un gotet d’aigua per metre quadrat, que anirà augmentant un poc mentre estem dinant.

La bona notícia és que si acomplim amb l’horari, no ens mullarem (o quasi no).

La més bona notícia és que plourà (poc, però ho farà), que bona falta l’hi fa al país.

Conclusió: Una mica de roba d’abric, barrets, gorres o boines (Amb lo bé que anaven!) i poca cosa més. (Jo, com que no em fio dels meteoròlegs, portaré un paraigües, mai se sap).

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

 

J.M.

 

1 comentari:

  1. Disculpeu, colla. He encapçalat la Crida amb una, potser, exahaustiva explicació sobre la Via d'en Nicolau, però he oblidat dir el perquè d'aquest nom. El promotor d'aquest ferrocarril forestal va ser en Tomàs Nicolau i Prieto un industrial que posseia una important serradora a Berga. D'aquí el nom de la Via.

    ResponElimina