CRÒNICA DE LA "CLOTXA 2023"

 

CRÒNICA DE LA «CLOTXA 2023»

La trobada «clotxera» d’enguany.- Doncs si, gràcies a la insistència del «botenc» (encara que, també, ens han dit que tenen el mal nom de: «els del fanalet») Josep Maria, hem tornat a repetir una trobada per fer i menjar «la cotxa».

La darrera vegada que, col·lectivament, en vàrem fer una va ser a la primavera de l’any 2014. Us en posem una foto per a que veieu com, tot i el pas dels anys, estem «quasi» iguals:

La "Clotxa 2014"

Ara, com llavors, la trobada l’hem fet al «Mas Teixidor» acollits amb la generosa i característica hospitalitat de la Margarida i en Joan. Un marc i un ambient, veritablement, immillorable !

I també la companyia !!!. Malauradament enguany, comparant-ho amb els qui érem llavors, hi falta algun company i, en la trobada de fa pocs dies, tampoc hi han pogut acudir alguns que, per convalescència o per trobar-se en procés de recuperació, estaven en tractament... trist. Tots i totes han estat, però, en el nostre pensament i record. Segur que ho repetirem i llavors si que, físicament i recuperats, hi serem tota la colla... !!!.

La "Clotxa 2023" (a la foto del grup, hi falta l'Enric S. que és qui la va fer...)

Els dies previs al divendres 24 de març, han sigut moguts, per telèfon, whatsapp i correu electrònic: concretar i confirmar els assistents; la intendència necessària i el qui, porta el que...; la mida dels pans -de mig o d’un quart de quilo ?-; les mongetes cuites -del «ganxet» clar-; les botifarres de Sant Cebrià -que anirà a buscar, expressament, en Josep Maria-; el vi, de la terra -que proporcionarà en Joan però que, també, en Josep Maria en portarà de Bot-; les arengades, del majorista en pesca salada del Born; els tomàquets -de penjar, eh !!-; les cabeçes d’alls, per escalivar; l’oli, que sigui extra verge, he !!! i per postres, «casquetes» -pastissets amb cabell d'àngel- de Benifallet i el cava, d’un celler de la comarca que el fan molt bo...

Al llarg del matí, a partir de les 12 -per a no fotre fora del llit als del «Mas Teixidor»- anem arribant els «menjadors i menjadores de clotxa».

Petons i abraçades a dojo... i, tot i que, alguns, ja ens hem anat trobant en les darreres xino-xano, les mostres d’alegria al veure'ns dona a entendre que feia mesos o anys que no ho fèiem... o potser -i perdoneu la insolència- és que ja son símptomes de vellesa !!.

Hem vingut al «Mas Teixidor» a trobar-nos, a menjar però, també, a treballar...

Aperitiu, «masterclass», tiberi, cafè i «gotes».- En Joan i la Margarida -com a amfitrions que son i experimentats en acollir, sovint, els amics- tenen tot l’equipament necessari a punt: Taules, cavallets, «tableros», cadires, plats, gots i coberts -tot de material reciclable-...

Avui ha estat, també, un bon dia per a empapar-nos de vells records i imatges. En Joan Blanc ens tenia a punt uns vells àlbums familiars amb fotografies del seu pare -quan era Explorador i Rover- i de les nostres primeres activitats -fetes, quan en Joan i en Pep eren infants- que ens han omplert de joia i, també, de «vitamines».

Com que avui fa vent, les brases per a coure tot «el fato», les farem a la ben condicionada «barbacoa» de dins «Les quadres d’en Pep». On, també, hi farem l'àpat. En pocs minuts ja tenim la taula parada i alguns voluntaris, fent de «fogoners», seguint les instruccions d’en Josep Maria, començant a escalivar tomàquets i «cabeçes» d’alls, amb les brases que des de fa una estona han anat generant. No s’hi val a badar... !!!

Fa bon dia i el vent (que feia quan hem arribat) s’ha aturat. Parem una taula a fora, al sol s’hi està bé, per a fer-hi «el vermut», picar algunes patates fregides i ganyips, beure unes cerveses, coca-cola o aigua (que, diuen, no fa mal...) i, com no !!, continuar -amb l’escalforeta del sol primaveral- xerrant i rient.

Quan els «fogoners» i en Josep Maria, que fa de «mestre de cerimònies», ens diuen que ja gairebé tot està a punt; entrem cap dins. «A la taula i al llit, al rimer crit...» que deien abans. La llarga taula, tant ben parada, fa goig.

Quan ja tothom ha trobat i/o triat el seu lloc, en Josep Maria ens fa la «master class» o el seminari de com s’ha de preparar una bona clotxa:

Partim per la meitat els pans rodons de 1/2 Kg, formant dos grans «crostons» -un per cada comensal-, en trèiem la molla (que guardem), pelem i hi fiquem dins 3 tomàquets (poseu-ni tres o quatre, segons la mida, no gaires més... he !!!), desespineu i esqueixeu l’arengada (que prèviament en Jaume ha «premsat» aprofitant les frontisses d’una porta), ara -qui en vulgui- que s’hi posi alls escalivats i, finalment oli bo, un bon raig d’oli, no l’estalvieu... !!! (l’oli d’arbequina l’ha portat, també, en Josep Maria de la Cooperativa de Bot). I ja tenim la «clotxa» a punt per a menjar... Nyam, nyam... Hummm que bona !!!

Oli bo..., força oli bo... sense estalviar-lo !!!

Desprès, vindran les botifarres, prèviament cuites a la brasa i les mongetes, que l’Elena Soler, ha encarregat i comprat en una parada del Mercat del Ninot, també molt bones i ben cuites.

Els porrons de vi, repartits estratègicament al llarg de la taula, no paren i els tenim de reomplir diverses vegades.... la culpa, clar, és de les arengades...!!!

Llorenç, tu que tens bona memòria, coneixes els que
 surten en aquesta vella fotografia del 1958 ?

Culminem l'àpat amb els cafès acompanyats com mana la tradició, els uns, amb llet i, d’altres, amb esperitosos i digestius...

Sortejem l'ampolla de vi XINO-XANO i l'agraciat, en aquesta ocasió, ha sigut en Carles Pérez. 

«Els papers d’en Beltran» i unes pel·lícules de, segurament, fa quasi 100 anys.- A la sobretaula, l’Enric ens informa sobre la donació que, en Javier Beltran -el fill d’en Pedro Beltran-, amics i veïns de Moià, li va fer «als que quedeu del Grup segur que us interessarà...» dels papers, correspondència, documents, revistes, fitxes, primera bandera del Grup, informes, llibres d’actes, algunes fotografies,... i un munt de records personals i de la història del Grup «Santísimo Redentor» que, en Pedro Beltran, conservava a la segona residència que la família tenia a Moià. L’Enric ho ha portat, en diverses caixes, damunt una petita «carretilla»....

Fa uns dies, alguns dels més antics -i vells- del Grup (en Josep Lluís, en Llorenç, en Walter, en Joan Miquel -que no hi va poder acudir perquè, pocs dies abans, l'havien ingressat a un hospital- i aquest cronista) ja vàrem anar a casa de l'Enric per a donar una primera mirada a aquest interessant legat -acompanyada, clar, d'un bon dinar gentilesa de l'amfitrió-. 

Com que sabíem que, a finals de mes, teníem prevista aquesta trobada per a fer i menjar «la Cotxa» amb un bon nombre de membres del Clan, volíem aprofitar l’avinentesa per a donar a conèixer i mostrar, als companys i companyes que hi acudirien, el conjunt del material i documents rebuts.

En aquest sentit, l’Enric, aprofitant les possibilitats que avui ens ofereix la informàtica, ens ha projectat i comentat en una pantalla alguns dels documents. Així mateix, alhora, ha depositat damunt de la llarga taula -per a que els assistents els poguessin veure amb més detall, la vella bandera del Grup -tota una relíquia històrica- i els diferents papers i documents d’en Pedro Beltran, que el seu fill li ha cedit en dipòsit.

Durant una llarga estona, molts dels assistents -principalment els qui havíem estat antics scouts del Grup o les noies guies -moltes d’elles Akela o Bagheera dels diferents grups de Barcelona- mirem i comentem, amb curiositat i interès aquests vells papers que l’Enric, amb cura torna a recollir per a posterior estudi, si cal, amb més profunditat i decidir el lloc d’arxiu i custodia dels mateixos. Coincidim que, aquesta part de la història de l’escoltisme a Catalunya i a Barcelona, de fet un bon tros de la nostra propia història, no es pot perdre. 

Cal així, mateix, reconèixer i agrair -a en Pedro Beltran i a la seva família- el haver conservat, si cal per al seu posterior coneixement i estudi, tot aquest legat.

Culminem la sobretaula amb la projecció d’unes pel·lícules, dels anys 30 del segle passat, recuperades «miraculosament» dels «Encants Vells» de Barcelona, comentades per en Walter -reconegut col·leccionista i estudiós cinematogràfic-. La primera és del Jamborre d’Hongria del 1933, el darrer on hi va aparèixer BP -que tenia llavors 80 anys- i una delegació espanyola.

Continuà amb un parell de pel·lícules més on hi apareixien «Exploradores» aragonesos en diferents excursions pel Pirineu Aragonès i, finalment, unes demostracions dels Exploradores de España de Barcelona, en diferents competicions d’atletisme. En una d’elles ens sorprengué, gratament, veure -precisament en aquest Mas Teixidor on ell hi va viure molts anys- al Rover José Blanc «Campeón absoluto en todas las pruebas» d’atletisme. Molt emotiu.

A la imatge: el Rover José Blanc

"El ROVER BLANC Campeón absoluto en todas la priebas"

Culminem, així, una magnifica jornada plena de gastronomia "de la terra", de tradició i bones costums, emocions, companyonia i, també -i això tambe alimenta...- de records. Evidentment, de tant en tant, això va molt bé i reconforta. 

Tindrem d’anar repetint i «instituir» d'una manera periódica, doncs, la «Trobada de la Clotxa». En podeu estar segurs que així ho farem. Amén.

Gràcies a tots i totes per la vostra participació (o seguiment). Una forta abraçada.

Fotos: Del nostre Arxiu al Dropbox, Joan B. i Pep.

Recordeu que la propera SORTIDA XINO-XANO, la que farà el número 119, serà -si tot va com ha d'anar- el proper dijous 13 d’abril i molt probablement anirem a la Serra de Busa. Ho comunicarem pels canals habituals.