ART I ESCOLTISME (8)

SVEN SAINDERICHIN

Sven Sainderichin va néixer el 23 de març de 1918 a la ciutat sueca d’ Estocolm.

Va ser, des del 1930, scout –amb el tòtem d’Elefant Decoratiu-, ròver i cap a l’agrupament “Pasteur” de París.

Del novembre de 1939 fins el maig de 1941, fou mobilitzat dins l’Exèrcit francès. Ja llicenciat de les obligacions militars s’incorporà, fins el 1944, a l’equip dirigent dels Éclaireurs de France, aleshores a Vichy. És en aquest període quan Sven, com a redactor en cap de la revista d’aquesta organització, L'Éclaireur de France, posà les seves qualitats de bon comunicador –amb la prosa i el dibuix- al servei de l’escoltisme.

Com a exemple d’això podem citar una sèrie de 10 postals, en colors, on es podem veure diferents serveis fets pels éclaireurs francesos, ajudant als seus compatriotes refugiats durant l’èxode interior de 1940. Sven, amb el seu germà bessó Pierre, que també era scout, redactaren l’excel·lent manual del cap de Tropa, Troupe vivante (Tropa animada); il·lustrà el famós Manuel de l'éclaireur que publicaren els Éclaireurs Unionistes (protestants) a partir de 1943; després, continuà col·laborant amb els seus dibuixos en diferents publicacions, un conegut Joc de l’Oca i calendaris per als laics Éclaireurs de France i, al final de la seva vida, per als també laics Éclaireurs Neutres de France. Les seves i·lustracions sobre temàtica scout reflecteixen el seu coneixement de l’escoltisme, les qualitats pedagògiques d’un bon i experimentat cap i, també, una certa dosi d’ ironia i bon humor. El primers dibuixos, molt nets i plens de detalls, eren en blanc i negre (excepte les postals d’ajut als refugiats que, com ja hem esmentat, son colorejades); utilitzant el color molts anys desprès. Signà les seves obres amb el nom "Sven" o les lletres "Sv.". Sven, sempre tingué un molt bon record dels seus anys de col·laboració intensa amb els scouts i dels vincles professionals i d’amistat que mantingué amb il·lustradors d’aquesta temàtica com Pierre Joubert, Alain Saint-Ogan, Jaques Pecnard, i molts d’altres.

Del juny de 1944 fins el setembre de 1945, tingué una actuació rellevant –era tinent dins l’Exèrcit Secret de la Resistència- contra l’ocupació nazi; compromís pel qual va ser condecorat  un cop acabada la Segona Guerra Mundial.

Professionalment, Sven Sainderichin va ser essencialment un periodista. Exercí com a comunicador en radio, curtmetratges, conferencies, cursos i premsa escrita des del 1937 fins al  1995, tocant tota mena de temes, joventut, política, relacions públiques,...en empreses estatals i privades (va ser responsable de comunicació interna i relacions públiques de SIMCA del 1952 al 1969).

Com a il·lustrador, independentment dels seus treballs amb els Scouts, treballà per a Editions Alsatia especialment en feines relacionades amb el grafisme, la maquetació i l’ imatge de molts dels seus llibres. Coneixedor de les llengües francesa i sueca, efectuà diverses traduccions d’obres literàries del suec al francès com Katrina (1937) i Tourmente (1938). Com especialista en comunicació, donà cursos, xerrades i va escriure diferents obres d’aquesta especialitat.

Sven Sainderichin va morir, quasi als 90 anys, el 28 de gener del 2008 a la petita localitat, situada a la riba del Sena, de Jeufosse.

 

CRIDA A LA 22ena SORTIDA XINO-XANO

(Foto d'en Gorka López)

PER LA VALL DE SANTA FE DEL MONTSENY, L’EMPEDRAT DE MOROU.

Data.- Dijous 12 de gener del 2012.

Tipus d'itinerari.- L’excursió que, en aquesta ocasió, ens proposa en Josep Lluís és una bonica passejada pel cor del Montseny, la vall de Santa Fe, un indret de gran valor natural i paisatgístic situat a la capçalera de la riera de Gualba i vorejat pel turó de l’Home, les Agudes i el turó de Morou. El recorregut ens permetrà veure les grans sequoies de Santa Fe i els enigmàtics paratges propers al turó de Morou i el seu “empedrat” granític. Passarem per boscos –despullats- de faig, castanyer, roure i alzines sureres –aquestes, clar, amb fulla- i, en aquesta època de l’any, ben segur hi podrem veure el “nadalenc” (i protegit) boix grèvol amb els seus rojos fruits. El camí és ple de contrastos: el rocam del Pla de Mulladius i l’ Empedrat de Morou; el panorama, des dels punts més alts, sobre el Turó de l’Home i les Agudes i les zones humides de les rieres, el pantà i l' “estanyet” de Santa Fe. També tenim alguns edificis que ja formen part del nostre patrimoni L’Escola de Natura de Can Lleonat (la primera que es va crear a Espanya), l’ hotel i l’ermita de Santa Fe, l’antiga central elèctrica (ara en fase de restauració), etc.

Recorregut i dificultat.- El recorregut és una ruta circular de 5,5 km, que surt de Can Casades (punt d’informació del Parc Natural) a tocar de Santa Fe. El desnivell acumulat es de 160 m i la dificultat baixa. El temps de caminada, sense comptar les aturades, és d’unes 2 h. L’itinerari comença, com ja hem dit, a Can Casades on deixarem els cotxes (s’hi arriba  per la carretera BV-5114 que surt de Sant Celoni i passa per Campins i Fogars de Montclús. Can Casades és situat al punt quilomètric 21 d’aquesta carretera, a tocar de Santa Fe) La ruta, a peu, passa per Can Lleonart (1.120 m), el Pla de Mulladius (1.183 m), l' Empedrat de Morou (1.230 m), l’Alzinella (1.125 m), el Pantà de Santa Fe (1.100 m), l’”estanyet”, l’Hostal i la capella de Santa Fe (1.110 m) i, de nou, Can Casades.
No ens perdrem doncs en Josep Lluís, fa pocs dies, ha fet ja en plan "explorador" l'excursió confirmant recorregut, temps i quilometratge.

Dinar.- El dinar el farem, un cop acabada l'excursió, al restaurant "La Terrassa de Campins" (carretera de Sant Celoni a Santa Fe km. 5,3). Tenen menú a un preu -sense extres- de 10 euros.

Equip necessari.- Cal portar l'esmorzar i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. En Pep portarà la bota amb vi, els Serena/Bosch el cafè, en Llorenç "les gotes" i en Carles les tasses de “disseny” i el sucre. Roba i calçat adequats al dia que faci i els bastons (aquells que ho vulguin). En funció del temps no oblideu la capelina i/o el paraigua. L’ organitzador ja ha advertit que encara que plogui, sortim !!!!!. Alguna cosa farem, si plou molt, fins l’hora de dinar.

Lloc i hora de trobada.- Com que la “logística” de transport es amb cotxes, tindrem els tres tradicionals punts de trobada: els companys/a del Maresme (en el lloc i hora que ells decideixin), els de l’Hospital (nou) de Sant Pau i els de Travessera xamfrà amb Lepant ( aquest dos últims es trobaran als punts d’origen a les 8h del matí). El lloc i hora prevista on tots confluirem, serà a Can Casades (Santa Fe del Montseny) a les 9 h 30’. del matí. En aquest lloc hi esmorzarem i a les 10 h, que és quan obren el Centre d'Informació del Parc, hi veurem un audiovisual de 25' sobre "Les 4 estacions de l'any al Montseny". A les 10h 30' tenim previst començar la caminada. Els nombre de cotxes i de passatgers ja els concretarem, en funció dels assistents, per Internet.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, abans del 10 de gener, trucant o escrivint un correu a en Josep Lluís que és el coordinador d'aquesta sortida, més que rés per tal d’organitzar el transport i reservar lloc al restaurant on dinarem.

CALENDARI D'ACTIVITATS 2012

INTENCIÓ DE CALENDARI D'ACTIVITATS PER AL 2012

Companys/es i amics/gues,

Anoteu a les vostres respectives agendes, per al 2012, les dates d'aquelles activitats en les quals pugueu participar-hi.

Les Sortides Xino-Xano que, normalment fem els primers dijous de cada mes, sabem que només les podem "disfrutar" aquells/es que ens podem permetre el luxe de destinar un dia laborable entre setmana, als nostres hobbies... però us ho fem saber per si teniu l'oportunitat -ni que sigui excepcionalment- de poder acompanyar-nos.

Si que ens agradaria poder comptar amb el máxim nombre possible de vosaltres en les Sortides de Primavera i de Tardor, que efectuem en un cap de setmana i, especialment, en el Sopar-Trobada anual de cada començament d'Estiu. Unes molt bones oportunitats per a retrobar-nos i xerrar una estona en un ambient distès i d'esbarjo.

Hem titulat aquesta entrada com a "INTENCIÓ DE CALENDARI..." doncs, tot i que pensem que es bo tenir unes dates previament establertes per a les diferents activitats, una programació a tant llarg términi pot, per  imprevistos diversos o raons de força major, ser modificada. La nostra intenció és, però, respectar -raonablement- aquest calendari.

 Gener.- Dijous 12:  22ena SORTIDA XINO-XANO. Per la vall de Santa Fe del Montseny i l' Empedrat de Morou).

 Febrer.- Dijous 2:  23ena SORTIDA XINO-XANO.

 Març.- Dijous 8: 24ena SORTIDA XINO-XANO.

 Abril.- Dijous 12: 25ena SORTIDA XINO-XANO.

 Abril.- Cap de setmana del 20, 21 i 22: SORTIDA DE PRIMAVERA.

 Maig.- Dijous 3: 26ena SORTIDA XINO-XANO.

 Juny.- Dijous 7: 27ena SORTIDA XINO-XANO.

 Juliol.- Dijous 5: 28ena SORTIDA XINO-XANO.

 Juliol.- Divendres 20: SOPAR-TROBADA D’ESTIU.

 Agost.- VACANCES.

 Setembre.- Dijous 13: 29ena SORTIDA XINO-XANO.

 Octubre.- Dijous 4: 30ena SORTIDA XINO-XANO.

 Octubre.- Cap de setmana del 19, 20 i 21: SORTIDA DE TARDOR.

 Novembre.- Dijous 8: 31ena SORTIDA XINO-XANO.

 Desembre.- Dijous 13: 32ena SORTIDA XINO-XANO.

ART I ESCOLTISME (7)

ANDRÉ FRANQUIN

André Franquin va néixer a la ciutat d’Etterbeek, una població propera a Brussel·les, el 3 de gener de 1924.

El 1943 començà a estudiar Belles Arts en una de les escoles de més prestigi de Bèlgica, l’ Institut Saint-Luc de Brussel·les, però ho abandonà l’any següent per a incorporar-se a la "Compagnie Belge d'Actualités (CBA) animations studios". En aquest petit estudi coincidí amb d’altres famosos dibuixants d’historietes com Morris (el creador de “Lucky Luke”), Peyo (el pare de “Els Barrufets”) o Eddy Paape (autor d’en “Luc Orient”).

Després de la guerra, la CBA va tancar i André començà a treballar, en feines puntuals, amb els dibuixants Jijé, Morris y Will Maltaite, amb els qui formà l’anomenada Banda dels quatre, aquest grup va ser la gènesi del que es coneix, dins del mon dels il·lustradors de còmics, com l’Escola de Charleroi o de Marcinelle (1).

El període en que Franquin començà  a realitzar dibuixos scouts s’inicià l’any 1945. Va ser per mitjà d’en Louis Haché, un il·lustrador que freqüentava el mateix cercle de dibuixants que en Franquin, que aquest contactà amb la redacció de la revista  Plein Jeu (Ple Joc) dels Scouts Catòlics Belgues. Dirigia la publicació Jean-Jacques Schellens –un cap scout, escriptor i, posteriorment, editor famós- ; pràcticament de la mateixa edat que André (Schellens havia nascut el 1921) que causà pel seu dinamisme, imaginació i creativitat una forta impressió a en Franquin. La idea que, sobre els scouts, tenia André Franquin era més aviat superficial i un pel grotesca, Schellens, dotat d’una gran cordialitat, aconseguí treure-li del cap l’ imatge d’un moviment tancat i “carca” aconseguint l’ entusiasme i la plena col·laboració d’en Franquin per a la seva causa. El posà al corrent sobre els trets característics de l’escoltisme i li ensenyà –per a que se’ls estudiés, especialment pel que feia a indumentària i costums scouts- diverses obres i dibuixos d’en Pierre Joubert, deixant però a Franquin amb plena llibertat i autonomia creativa.

Per recomanació del dibuixant Jijé,  André Franquin entrà també a treballar, el 1946, en el setmanari juvenil “Spirou” publicat per l’Editorial Depuis. Els èxits inicials dels dibuixos d’en Franquin a la revista i, especialment, la sèrie d’historietes d’en Spirou i Fantàstic (2) determinà que Jijé li confiés la realització de la mateixa. André Franquin va fer una completa renovació de la sèrie, allunyant-se de la convencional historieta infantil i desenvolupant un estil gràfic més proper al còmic realista. Enriquí la sèrie amb nous personatges com Zorglub, el comte Champignac o, sobre tot, el Marsupilami, animal intel·ligentíssim, pigat i amb una gran cua multiús.

André Franquin anà alternant el seu treball a la revista Spirou amb d’altres col·laboracions  en diferents publicacions. En el tema que ens ocupa, podem dir que realitzà dibuixos, portades i il·lustracions per a diverses revistes scouts,  a més de l’esmentada Plein Jeu, participà en nombrosos números de Le Carrefour des Routiers, Le Guide Scout o Revue Scout. Respongué, també durant molts anys a les demandes de  la Federació dels Scouts Catòlics de Bèlgica col·laborant en l’ il·lustració de molts dels seus calendaris anuals.

En el conjunt de l’obra sobre temàtica scout d’en André Franquin, hom pot observar una clara evolució; des dels primers dibuixos d’un estil més realista, amb unes figures primes i rectilínies i uns scouts una mica militaritzats, tot i que cofois i amigables; fins els seus darrers treballs, més humorístics i caricaturitzats –en la línia de l’escola de Charleroi- més propis de l’estil característic d’en Franquin. Podeu veure aquesta evolució i alguns dels seus dibuixos, en la pàgina web:

http://www.franquin.com/dossiers/file.php/dossier-2005010902/

L’any 1955, degut a certes desavinences amb l’Editorial Dupuis, Franquin inicià la seva col·laboració amb el més clar competidor de la revista Spirou, el setmanari Tintín editar pel mateix Hergé i el seu soci Raymond Leblanc. A la revista Tintín, Franquin hi creà, a partir de 1955, noves sèries com la costumista Modeste et Pompon i, l’any 1957, el que, potser, serà el seu personatge més emblemàtic Gaston Lagaffe (Tomás el Gafe, en castellà, i Sergi Grapes, en la traducció catalana, que es començà a publicar a la revista Cavall Fort) un empleat imaginari de l’Editorial Dupuis sense una funció concreta, però, amb una capacitat inesgotable per a provocar tota mena de contratemps i desastres.

L’any 1968, Franquin abandonà definitivament, després de mes de 20 anys de publicació, la sèrie Spirou i Fantàstic al front de la qual va ser substituït per Jean-Claude Fournier. No obstant, André Franquin retingué els drets sobre un dels seus personatges Marsupilami.

El 1970 va escriure, per al dibuixant Will Maltaite, els guions per a una nova sèrie Isabelle, les aventures d’una joveneta que viu en un món de fantasia. L’any 1973, Franquin, pateix un infart. Superat aquest tràngol, quatre anys més tard, escomet la que ben segur serà la seva obra més imaginativa pel seu contingut i grafisme: Idees Negres. Una nova sèries d’historietes, d’una sola pàgina, d’un amarg i salvatge humor negre.

Hom defineix a en André Franquin com “un dibuixant realista entre els dibuixants humorístics” fonamentalment per l’atenció que donava als detalls i la sensació de realitat dels seus dibuixos, una característica que no solen tenir molts altres còmics humorístics.

Franquin ha tingut una gran influència en molts  altres famosos dibuixants contemporanis o actuals (Fabrice Tarrin, Yoann, Seron, Walthery, Sokal, Ibáñez,...), tot i que, malgrat l’esforç d’algunes revistes per a donar a conèixer la seva obra, a l’estat espanyol no arribà  a tenir l’èxit que mereixia.

André Franquin, el dibuixant belga amic i col·laborador dels scouts, morí –d’una fallada cardíaca- a Brussel·les el 5 de gener de 1997, quan tenia 73 anys.

Notes.-

(1)  Charleroi és una petita localitat industrial dels afores de Brussel·les on, avui, hi ha un carrer dedicat als herois del còmic que l’ han donat a conèixer. Estàtues d’en Boule, Bill, Lucky Luke, Spirou i Fantàstic guarneixen parcs i rotondes. En aquest entorn, concretament al barri de Marcinelle, hi havia la seu de l’Editorial Dupuis que, des dels anys trenta, publicava revistes per a la família i els adults com Bonnes Soirées i Le Moustique. L’any 1938, aquesta editorial, veié l’oportunitat de publicar una revista específica per a nens i joves, amb un esperit didàctic però lleuger. Així va néixer Spirou –paraula valona que tant pot significar una mena d’ “esquirol” com un “noi espavilat”- que era el nom de la revista i, alhora, el d’un dels seus principals personatges, un noi alegre i eixerit amb el qual es podien sentir identificats els joves lectors. La majoria d’artistes que treballaven per a l’editorial eren joves que tenien en comú una certa unitat d’estil -uns dibuixos tipus caricatura, exagerats, però posant èmfasi en el dinamisme i el moviment; els traços rapits de la ploma o el pinzell amb contorns gruixuts,... eren les característiques pròpies d’aquests autors que donaren nom  a l’“escola” de Charleroi o de Marcinelle . El pare espiritual o el líder de la mateixa va ser el dibuixant Jijé (Joseph Gillain) i la revista Spirou el principal aparador dels seus dibuixos i historietes.

(2)   Aquest personatge, Spirou, havia nascut de la ploma d’en Rob Vel (Robert Velter) el 1938.