ART I ESCOLTISME (9)

Puja rapit !... Que venen els gendarmes !!

ALAIN SAINT-OGAN

Alain Marie Joseph Paul Louis Fernand Lefebvre Saint-Ogan, aquest era el seu nom de naixement, però ell sempre –suposem que per raons pràctiques- es va fer dir Alain Saint-Ogan; va néixer a la ciutat francesa de Colombes el 7 d’agost de 1895.

Un any després de venir al món en Alain, tota la família es va desplaçar a Egipte on el pare havia sigut anomenat redactor en cap del diari L’ Étendard égyptien.
Retornats d’Egipte, Alain potser seguin l’exemple del seu pare creà, l’any 1910 quan ell tenia només quinze anys, una revista bimensual que portava el títol de Le Journal des deux mondes.

Tambè el 1910 debutà, com a il·lustrador, al diari Le Matin mentre encara freqüentava l’ Escola Nacional d’Arts Decoratives de Paris.

Desprès de la Primera Guerra Mundial, on lluità amb l’Exèrcit francès als Balcans, reprengué la seva carrera de dissenyador gràfic col·laborant, del 1918 al 1922, a L’Echo de Paris i, del 1918 al 1929, a L’Intransigeant. Ajudà, en diferents feines d’il·lustració al també dibuixant i escriptor Benjamin Rabier (1864-1939), un dels pioners dels dibuixos animats. Hàbil caricaturista treballà, també, a La semaine de Suzette on, a més, es va fer càrrec de la publicitat.

El maig de 1925, hom li proposà l’ il·lustració de la darrera pàgina de Le Dimanche il·lustré (suplement dominical del diari L’Excelsior) on hi creà  la sèrie per a joves Zig et Puce; dos nois amb ganes d’aventures al quals s’unirà ven aviat el pingüí Alfred. Aquests protagonistes van ser els primers personatges d’una historieta francesa en fer servir, de forma regular, el característic núvol o globus de text en els diàlegs. (1)

Continuà amb nous personatges de còmic com Mitou et Toti (1932-1933 a Le Dimanche il·lustré), l’ós Pròsper (a partir de 1933 a Le Matin), Monsieur Poche i Touitoui (des de 1934 a Cadet Revue).

En paral·lel amb la seva feina d’il·lustrador, Alain, reprengué la seva tasca periodística esdevenint el redactor en cap de Cadet Revue del 1933 al 1939.

Durant la Segona Guerra Mundial i la corresponent invasió de França per l’exèrcit alemany, Saint-Ogan formà part de la resistència contra el nazisme. És en el decurs de la guerra quan Alain col·laborà, amb algunes il·lustracions seves, en la revista Sois Pret (Sempre Apunt) dels Éclaireurs Unionistes de France, aleshores a Vichy. I, d’una manera especial, en una sèrie de 10 postals promocionals que, l’any 1941, va fer per a aquesta mateixa organització scout. Us les mostrem amb el lema o crida que acompanyava cadascuna d’elles. Son uns dibuixos plens de detalls i francament engrescadors –possiblement fets per encàrreg, ja que tot i ser un pel ironics, s’aparten del seu característic, caricaturesc i particular estil-.

Estimes els animals ?

Aquest mateix any 1941, Alain Saint-Ogan esdevingué redactor en cap de la revista juvenil Benjamin, editada a la zona anomenada de la França Lliure, en la qual hi publicarà una nova sèrie de dibuixos Troc et Boum.

Alguna vegada has participat en un foc de camp ?

Un cop acabada la guerra Saint-Ogan, ja amb 50 anys d’edat, és elegit president del Sindicat de Dissenyadors de Revistes per a Infants, continuant les historietes dels seus personatges clàssics i d’altres de nous en diaris o revistes de gran tirada com  France-Soir Jeudi (1947), Jeudi Matin (1949-1950) o Parisien libéré (1948-1953). Participà en diversos programes regulars de Radio Montecarlo i de Radio Andorra i escribí diferents llibres dos d'ells autobiogràfics.

Has jugat mai a la lluita pel foulard ?

Els anys seixanta del passat segle, la seva obra començà a entrar en l’oblit –tot i que com ja hem dit a la nota (1) va ser llavors quan es publicà per primera vegada a les revistes infantils en català- i Saint-Ogan patí unes certes dificultats financeres. En Michel Régnier -conegut com a Greg- dissenyador i escenarista admirador de Saint-Ogan que era, aleshores, redactor en cap de la revista Tintin li proposà publicar en aquesta revista noves aventures d’en Zig et Puce. Alain Saint-Ogan, lògicament, acceptà però la sobtada amputació d’una cama, dificultà la seva creació artística que limità a la seva col·laboració –amb un simple acudit- al diari Le Parisien libéré. Saint-Ogan cedí la sèrie d’en Zig, Puce i Alfred a Greg.

La Promesa Scout

L’any 1973 contragué una llarga i greu malaltia de la qual morí, a Paris, el 22 de juny de 1974. Desgraciadament no va poder veure el llibre homenatge que diversos estudiosos, amics i companys dibuixants van fer sobre el conjunt de la seva obra i que es va editar l’octubre d’aquell mateix any (2).

Perquè no fas una bona acció cada dia ?

NOTES.-

(1)  A l’estat espanyol aquesta sèrie d’historietes d’en Zig, Puce i Alfred és publicà, per primer cop, amb el nom de Zig y Zag al suplement infantil Ki Ki Ri Ki de la revista El Hogar y La Moda, entre els anys 1930 i 1933. En català, tinguérem d’esperar, fins el 1969, quan van començar a aparèixer a les pàgines de la revista L’Infantil  amb el nom de Xic, Puça i Alfred. Tot i que la revista infantil, en català,  Virolet ja publicà (com reproduïm en aquest mateix espai) dibuixos d’en Alain Saint-Ogan en el número 179, del 6 de juny de 1925.

(2)  Zig et Puce au XXIe siècle – Hommage à Alain Saint-Ogan. Pierre Couperie, Henri Filippini, Édouard François, André Franquin, René Gosciny, Michel Greg, Maurice Fleurent, Hergé, Claude Legallo, Claude Moliterni, Albert Uderzo et Claude Saint-Ogan.  Ed. Hachette. Paris, Octobre 1974.

Sabries salvar a algú ?

Si acampes amb nosaltres no has de tenir por de l'aigua.

Si sabessis el divertit que es ser scout ?.

Vols aprendre a fer un bon dinar ?

Vols aprendre a trobar el cami ?

ART I ESCOLTISME (8)

SVEN SAINDERICHIN

Sven Sainderichin va néixer el 23 de març de 1918 a la ciutat sueca d’ Estocolm.

Va ser, des del 1930, scout –amb el tòtem d’Elefant Decoratiu-, ròver i cap a l’agrupament “Pasteur” de París.

Del novembre de 1939 fins el maig de 1941, fou mobilitzat dins l’Exèrcit francès. Ja llicenciat de les obligacions militars s’incorporà, fins el 1944, a l’equip dirigent dels Éclaireurs de France, aleshores a Vichy. És en aquest període quan Sven, com a redactor en cap de la revista d’aquesta organització, L'Éclaireur de France, posà les seves qualitats de bon comunicador –amb la prosa i el dibuix- al servei de l’escoltisme.

Com a exemple d’això podem citar una sèrie de 10 postals, en colors, on es podem veure diferents serveis fets pels éclaireurs francesos, ajudant als seus compatriotes refugiats durant l’èxode interior de 1940. Sven, amb el seu germà bessó Pierre, que també era scout, redactaren l’excel·lent manual del cap de Tropa, Troupe vivante (Tropa animada); il·lustrà el famós Manuel de l'éclaireur que publicaren els Éclaireurs Unionistes (protestants) a partir de 1943; després, continuà col·laborant amb els seus dibuixos en diferents publicacions, un conegut Joc de l’Oca i calendaris per als laics Éclaireurs de France i, al final de la seva vida, per als també laics Éclaireurs Neutres de France. Les seves i·lustracions sobre temàtica scout reflecteixen el seu coneixement de l’escoltisme, les qualitats pedagògiques d’un bon i experimentat cap i, també, una certa dosi d’ ironia i bon humor. El primers dibuixos, molt nets i plens de detalls, eren en blanc i negre (excepte les postals d’ajut als refugiats que, com ja hem esmentat, son colorejades); utilitzant el color molts anys desprès. Signà les seves obres amb el nom "Sven" o les lletres "Sv.". Sven, sempre tingué un molt bon record dels seus anys de col·laboració intensa amb els scouts i dels vincles professionals i d’amistat que mantingué amb il·lustradors d’aquesta temàtica com Pierre Joubert, Alain Saint-Ogan, Jaques Pecnard, i molts d’altres.

Del juny de 1944 fins el setembre de 1945, tingué una actuació rellevant –era tinent dins l’Exèrcit Secret de la Resistència- contra l’ocupació nazi; compromís pel qual va ser condecorat  un cop acabada la Segona Guerra Mundial.

Professionalment, Sven Sainderichin va ser essencialment un periodista. Exercí com a comunicador en radio, curtmetratges, conferencies, cursos i premsa escrita des del 1937 fins al  1995, tocant tota mena de temes, joventut, política, relacions públiques,...en empreses estatals i privades (va ser responsable de comunicació interna i relacions públiques de SIMCA del 1952 al 1969).

Com a il·lustrador, independentment dels seus treballs amb els Scouts, treballà per a Editions Alsatia especialment en feines relacionades amb el grafisme, la maquetació i l’ imatge de molts dels seus llibres. Coneixedor de les llengües francesa i sueca, efectuà diverses traduccions d’obres literàries del suec al francès com Katrina (1937) i Tourmente (1938). Com especialista en comunicació, donà cursos, xerrades i va escriure diferents obres d’aquesta especialitat.

Sven Sainderichin va morir, quasi als 90 anys, el 28 de gener del 2008 a la petita localitat, situada a la riba del Sena, de Jeufosse.

 

CRIDA A LA 22ena SORTIDA XINO-XANO

(Foto d'en Gorka López)

PER LA VALL DE SANTA FE DEL MONTSENY, L’EMPEDRAT DE MOROU.

Data.- Dijous 12 de gener del 2012.

Tipus d'itinerari.- L’excursió que, en aquesta ocasió, ens proposa en Josep Lluís és una bonica passejada pel cor del Montseny, la vall de Santa Fe, un indret de gran valor natural i paisatgístic situat a la capçalera de la riera de Gualba i vorejat pel turó de l’Home, les Agudes i el turó de Morou. El recorregut ens permetrà veure les grans sequoies de Santa Fe i els enigmàtics paratges propers al turó de Morou i el seu “empedrat” granític. Passarem per boscos –despullats- de faig, castanyer, roure i alzines sureres –aquestes, clar, amb fulla- i, en aquesta època de l’any, ben segur hi podrem veure el “nadalenc” (i protegit) boix grèvol amb els seus rojos fruits. El camí és ple de contrastos: el rocam del Pla de Mulladius i l’ Empedrat de Morou; el panorama, des dels punts més alts, sobre el Turó de l’Home i les Agudes i les zones humides de les rieres, el pantà i l' “estanyet” de Santa Fe. També tenim alguns edificis que ja formen part del nostre patrimoni L’Escola de Natura de Can Lleonat (la primera que es va crear a Espanya), l’ hotel i l’ermita de Santa Fe, l’antiga central elèctrica (ara en fase de restauració), etc.

Recorregut i dificultat.- El recorregut és una ruta circular de 5,5 km, que surt de Can Casades (punt d’informació del Parc Natural) a tocar de Santa Fe. El desnivell acumulat es de 160 m i la dificultat baixa. El temps de caminada, sense comptar les aturades, és d’unes 2 h. L’itinerari comença, com ja hem dit, a Can Casades on deixarem els cotxes (s’hi arriba  per la carretera BV-5114 que surt de Sant Celoni i passa per Campins i Fogars de Montclús. Can Casades és situat al punt quilomètric 21 d’aquesta carretera, a tocar de Santa Fe) La ruta, a peu, passa per Can Lleonart (1.120 m), el Pla de Mulladius (1.183 m), l' Empedrat de Morou (1.230 m), l’Alzinella (1.125 m), el Pantà de Santa Fe (1.100 m), l’”estanyet”, l’Hostal i la capella de Santa Fe (1.110 m) i, de nou, Can Casades.
No ens perdrem doncs en Josep Lluís, fa pocs dies, ha fet ja en plan "explorador" l'excursió confirmant recorregut, temps i quilometratge.

Dinar.- El dinar el farem, un cop acabada l'excursió, al restaurant "La Terrassa de Campins" (carretera de Sant Celoni a Santa Fe km. 5,3). Tenen menú a un preu -sense extres- de 10 euros.

Equip necessari.- Cal portar l'esmorzar i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. En Pep portarà la bota amb vi, els Serena/Bosch el cafè, en Llorenç "les gotes" i en Carles les tasses de “disseny” i el sucre. Roba i calçat adequats al dia que faci i els bastons (aquells que ho vulguin). En funció del temps no oblideu la capelina i/o el paraigua. L’ organitzador ja ha advertit que encara que plogui, sortim !!!!!. Alguna cosa farem, si plou molt, fins l’hora de dinar.

Lloc i hora de trobada.- Com que la “logística” de transport es amb cotxes, tindrem els tres tradicionals punts de trobada: els companys/a del Maresme (en el lloc i hora que ells decideixin), els de l’Hospital (nou) de Sant Pau i els de Travessera xamfrà amb Lepant ( aquest dos últims es trobaran als punts d’origen a les 8h del matí). El lloc i hora prevista on tots confluirem, serà a Can Casades (Santa Fe del Montseny) a les 9 h 30’. del matí. En aquest lloc hi esmorzarem i a les 10 h, que és quan obren el Centre d'Informació del Parc, hi veurem un audiovisual de 25' sobre "Les 4 estacions de l'any al Montseny". A les 10h 30' tenim previst començar la caminada. Els nombre de cotxes i de passatgers ja els concretarem, en funció dels assistents, per Internet.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, abans del 10 de gener, trucant o escrivint un correu a en Josep Lluís que és el coordinador d'aquesta sortida, més que rés per tal d’organitzar el transport i reservar lloc al restaurant on dinarem.