dijous, 4 de desembre del 2014

RECOMANO UN LLIBRE...


501 CANÇONS CATALANES QUE HAS D'ESCOLTAR ABANS DE MORIR



Benvolguts amics i amigues,


Ara que s’acosten festes, aquells a qui us agradin les cançons, si us voleu fer un bon auto-regal us recomano el llibre de Jordi Bianciatto: “501 CANÇONS QUE HAS D’ESCOLTAR ABANS DE MORIR”
En Bel Zaballa ha publicat a WilaWeb una molt bona entrevista que no ens podem estar de reproduir dins d’aquesta secció -"Música i cantants"- del nostre Blog.
Gaudiu-ne.
Jordi Bianciotto fa la dissecció de les 501 cançons que has d'escoltar abans de morir-te
El periodista musical presenta la selecció que publica amb Ara Llibres
  
De la 'Margalida' de Joan Isaac a 'La dansa del vestit' de Txarango, del 'Perquè vull' de l'Ovidi al 'Bon dia' dels Pets, del 'Pare' de Serrat al 'Batiscafo' d'Antònia Font. I així fins a cinc-centes una cançons de tota mena seleccionades pel periodista musical Jordi Bianciotto a '501 cançons que has d'escoltar abans de morir'. Ha dedicat un any a repassar la discografia catalana, des de les cançons tradicionals fins als àlbums més recents, per oferir-ne una selecció acurada en què cada cançó es presenta acompanyada de comentaris seus i dels músics. 'Amb cinc-centes una cançons hi ha marge per a retre honor als grans i per a oferir una finestra als petits, que potser encara tenen poca obra però que mereixen ser recordats. Sempre que obro el llibre, em ve pànic d'haver-me deixat alguna cançó!', diu a VilaWeb. Bianciotto va presentar ahir (dimarts 26 de novembre) el llibre a l'Antiga Fàbrica Damm acompanyat de Maria del Mar Bonet, David Carabèn i Roger Mas.
—Com es fa una tria de cançons que s'han d'escoltar abans de morir-se, amb tantes com en tenim?
—Fer la llista va ser una feinada! Al principi la idea era enviar una llista a l'editorial i a partir d'aquí anar lliurant els textos. Però no la vaig tancar fins pràcticament quan vaig escriure l'últim text. La modificava sobre la marxa. És difícil de tenir al cap una visió global de segles de cançons catalanes i fer-ne una llista definitiva de 501. A mesura que la treballes hi vas descobrint coses. I vaig fer servir moltes fonts d'informació. La més exhaustiva, posar-me a repassar els meus discos, un a un, per si em suggerien alguna cançó.
—Que siguin cinc-centes una té res a veure amb '1001 albums you must hear before you die'?
—No, és una proposta de l'editorial, que té més llibres amb aquest nombre al títol. Agraeixo que no fossin 1001, perquè m'hauria tornat boig!
—Dèieu que us havíeu trobat alguna sorpresa mentre preparàveu el llibre.
—Bé, més que això és que hi havia àmbits que no dominava gaire. Per exemple, el cabaret del Paral·lel, que són cançons una mica oblidades i quan t'hi fiques vas veient quines eren les importants. O el pop català dels seixanta, que s'ha redescobert una mica però que per mi també era desconegut, almenys fins que no em vaig posar a fer aquest llibre. I la música d'arrel i les cançons populars, que són les que s'allunyen més del cànon pop que és el que més domino.
—Hi ha cançons de tots els temps, però hi ha un èmfasi especial en les modernes. És fet expressament?
—Sí, la idea era que es notés que era un llibre fet el 2014. I que reflectís el moment que vivim, perquè val la pena de llançar el missatge que des de fa un temps la música en català ha viscut una revifalla molt potent, tant pel que fa a la creativitat com a les noves icones per al gran públic. Era bo que això quedés reflectit en el llibre, que mira enrere des del present. 
—No us heu limitat a fer una selecció de cançons per ordre alfabètic, sinó que els heu cercat nexes i n'han sortit deu capítols. Deu categories de cançons: actitud vital, amistat, amor, sexe, quotidianitat, saviesa popular, indrets dels Països Catalans, lluita, diversió i mons imaginats.
—Com ordenar les cançons va ser motiu de conversa i dubte, al començament. La manera més senzilla hauria estat fer-ho per ordre cronològic o per estils. De fet, vaig començar el llibre seleccionant-les per gènere. Però em va semblar que era massa evident i avorrit, i que tenia més sentit d'agrupar-les segons allò que volen dir. Així han sortit les categories, on trobes cançons que tenen orígens o estètiques molt diferents, però que comparteixen un missatge o una essència, com ara una del Xesco Boix i una altra dels Inadaptats. 
—Algunes de les cançons van acompanyades de declaracions dels autors. Una que deu ser molt especial és la conversa amb Peret sobre 'El mig amic'.
—Hi vaig parlar al juliol, per telèfon. Deu ser de les últimes cançons que vaig enviar a l'editorial. Jo l'havia entrevistat en persona feia pocs mesos per al diari i hi havia hagut molt bona sintonia. Li vaig trucar, em va agafar telèfon i em va atendre a l'acte. Vam parlar una estona d'aquesta cançó, que s'inspira en el seu pare i té uns records molt emotius, a més de retratar una època. Unes setmanes més tard va arribar la notícia de la seva mort. Em va semblar que havia d'incloure unes línies al final del llibre en honor seu. 
—El llibre no va acompanyat de cap CD. Hi ha cap llista de Spotify amb les cançons?
—Sí, hi ha una llista de Spotify que va fer la Damm amb gairebé totes les cançons. Vam pensar d'incloure un CD, però era una complicació extrema. Però som en un moment que ja no depenem de l'existència d'aquest format de disc físic, les cançons són accessibles a tothom, tothom n'escolta des de plataformes digitals. Hi ha cançons en vinil del llibre que no són a Spotify i que algun seguidor les ha penjades a YouTube.

 El llibre '501 cançons que has de d'escoltar abans de morir' es pot trobar a la botiga de VilaWeb i a les llibreries.


«Noia de porcellana», «Boomerang», «Lo tio Pep», «Papa, jo vull ser torero», «El cant dels ocells», «Jenifer», «Batiscafo Katiuskas», «Boig per tu», «Qualsevol nit pot sortir el sol»… Des de La Trinca i Serrat, passant per Lax’n’Busto i Sopa de Cabra, fins a Mishima i Manel. Cançons de tots els temps i de tots els gèneres, que parlen de nosaltres, de la nostra llengua, de la nostra música i del nostre país, i que ens evoquen milers de records amb cada estrofa i amb cada tornada.

"501 CANÇONS CATALANES QUE HAS D'ESCOLTAR ABANS DE MORIR" de Jordi Bianciotto. ARA LLIBRES, 23x23 cm, tapa dura, 400 pàgines, PVP 27,90 euros (IVA inclòs).

Una abraçada.











dilluns, 24 de novembre del 2014

CRIDA A LA 52ena SORTIDA XINO-XANO


CAMINADA TARDORAL PEL PARC NATURAL DEL CASTELL DE MONTESQUIU

Data.- Dijous 4 de desembre 2014.

Tipus d’itinerari.- El recorregut d’aquesta sortida transcorre entre la muntanya prepirinenca i la plana, pel Parc Natural del Castell de Montesquiu caracteritzat per uns relleus suaus, amb densos boscos de roure, pi roig i arbres de ribera –tenyits molts d'ells, en aquesta època de l’any, amb els colors de la tardor-, aquesta visió juntament amb un patrimoni cultural que ens portarà fins a l’edat mitjana i un paisatge ple de tresors amagats confiem que ens faci gaudir al llarg d’aquesta caminada.  

Recorregut i dificultat.-  Sortirem de l’estació del tren de Sant Quirze de Besora-Montesquiu, sobre les 10h del matí, per una pista asfaltada -el GR-210 o “camí vora Ter”- arribarem, després de 2 km, al castell de Montesquiu i la oficina d’informació del Parc –la Masoveria- (tancada els dies feiners). Podem esmorzar a la font del Roure situada a l’entrada del Parc al costat del pont que travessa el riu Ter o una mica més endavant a l’àrea de la font del Castell Xic.
L’itinerari, de 5,6 km de recorregut per dins del Parc Natural, té com a punt d’inici i final el castell de Montesquiu (documentat des de l’any 1285) a 655 m d’alçada. Passarem prop de la font del Castell Xic (sinó hem esmorzat a la font del Roure o podem fer aquí) i seguirem la ruta per l’anomenada “Obaga del castell”, a través d’un bosc –de pi roig i roures-
fresc, ombrívol i majestuós. Creuarem una torrentera que baixa del serrat del Castell i que va a parar a la riera de la Solana que travessarem, una mica més endavant, per un petit pont de fusta. Ens endinsarem a la zona de la Solana, també pel mig del bosc. Passarem per la casa de la Solana, que actualment és una escola forestal. Per una suau pujada la pista forestal ens portarà fins el coll de la Solana, el punt més alt de tot l’itinerari. De baixada tindrem una bona panoràmica del poble de Montesquiu, el riu Ter i la seva plana.  Travessarem de nou, per un pont, la riera de la Solana; en una de les seves ribes hi ha la font Codineta, ara eixuta però situada en una raconada fresca i agradable. Seguirem, a l’esquerra, aigües amunt, entrant de nou a l’obaga. Aquí el bosc que ens envolta està format per arbres de ribera: oms, salzes, freixes i verns -segurament tota una paleta de colors-. Val la pena desviar-se una mica per anar a veure el gorg del Pla de l’Hort. Tot seguit ens allunyarem de la riera i, per una pista, pujarem fins a trobar el camí de l’obaga d’abans que ens durà de nou al castell de Montesquiu i al restaurant de la Casanova del Castell, on dinarem.

L’itinerari per dins del Parc Natural està senyalitzat –per l’obaga- amb indicacions de color taronja i –passant per font Codineta i el gorg del Pla de l’Hort- amb senyals de color vermell.
Desprès de dinar tindrem de fer, de nou, els 2 km de pista que separen Montesquiu de l’estació del ferrocarril.

El recorregut total és, dons, de 9,6 km. El desnivell acumulat és de +/- 200 m. El temps que tenim estimat per la caminada –sense aturades, ni pauses- és de 3h. La dificultat, tot i que no ens podem allargar massa en el temps per a fer la caminada, és mitjana-baixa.


Dinar.- El dinar el farem a les 14h, un cop acabada l'excursió (una mica més d’hora que el que és habitual, per poder fer-ho amb comoditat i poder agafar el tren de les 16h 21’ que arriba a Barcelona a les 18h o, si fem una mica més de sobretaula, el de les 17h 22’ que arriba a Barcelona a les 19h). Dinarem al restaurant  LA CASANOVA DEL CASTELL,  a tocar del castell, 08585 MONTESQUIU tel 938 529 022. http://www.paisatgesdelter.com/articles-mostra-1653-cat-restaurant_la_casanova_del_castell.htm . El preu del menú és d’11 euros.

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar, com ja és tradicional, que –si poden venir- en Llorenç i en Pepe Luí portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l'Elena I. les olives, en Josep Mª la llet i el cafè, en Carles i l’Elena S. les tasses de “disseny”, les culleretes i el sucre i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.
Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur). No oblideu portar roba d’abric, guants, “bragues” per al coll, barretines i barrets per al fred (és un recorregut per llocs ombrívols). Cremes protectores per a la cara i els llavis i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

Lloc i hora de trobada.- Estació de Rodalies Renfe de la Plaça de Catalunya, sota el rellotge de davant de les taquilles, a les 7h 40’. Per agafar el tren de la línea R 3 que surt a les 7h 57’ i arriba a Sant Quirze de Besora-Montesquiu a les 9h 48’.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dilluns 1 de desembre, trucant o escrivint un correu a en Joan S. el company que coordina aquesta sortida, més que rés per tal de poder confirmar (dimarts al matí) al restaurant el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar.


EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL




PRONÒSTIC PER LA 52ena XXR


Aquest dijous a Montesquiu tindrem un dia rúfol.
El terra el trobarem mullat perquè haurà estat plovent fins poc abans d'arribar nosaltres, la baixa ja estarà desplaçada cap al est pel que el vent, tot i que molt moderat, serà del nord i així la temperatura serà baixa i no passarà dels 4º. D'altra banda, fruit de les restes del front que hem patit aquests dies, romandrà encara una altíssima humitat que entollada a les muntanyes farà que els núvols baixos no ens abandonaran en tot el dia. A sobre (literalment sobre nostre) tindrem una massa d'aire fred que depenent de quin sigui el moviment del aire pot fer que aquesta humitat el converteixi de nou en pluja.
O sigui que la sortida la tenim crua.


Recomanacions: Abrigar-nos bé i portar estris per guardar-nos de la pluja.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS


J.M.



ACTUALITZACIÓ


































Ho sento, sembla ser que ens mullarem.

Joan Miquel


ACTUALITZACIÓ
Del dimecres 3 a les nou del matí.

Encara ho sento més. Ens mullarem, poquet, però ens mullarem tot el dia. No hi haurà pràcticament canvi de vent, de fet no n'hi haurà de vent. Però l'alta humitat ambient i el fred farà que les gotes d'aigua condensin i, sigui per la boira ploranera, o per que caiguin des de capes més altes, el fet és que ens mullarem.

O sia, roba d'abric i capalina o paraigües, ah! i guants!!

Joan Miquel


divendres, 21 de novembre del 2014

CINC ANYS DE SORTIDES XINO-XANO

La primera sortida i el "innombrable" en primer pla



CINC ANYS DE SORTIDES XINO-XANO 

Amb la passada sortida del mes de novembre hem complert ja cinc anys de sortides xino-xano. Cinc “cursos” (va ser el novembre de 2009 quan vàrem fer la primera excursió xino-xano), que a molts ens han passat “volant”...
Permeteu, com hem anat fet cada any, que en resumim algunes dades:

Nombre de sortides:

Curs 2009 - 2010................................ 11 sortides.

Curs 2010 - 2011................................ 11 sortides.

Curs 2011 - 2012................................ 10 sortides.

Curs 2012 - 2013................................ 10 sortides.

Curs 2013 - 2014................................   9 sortides.

Total de sortides en els cinc anys.......... 51.



Nombre de quilòmetres recorreguts en les caminades:

Curs 2009 - 2010....................................... 113,95 km.

Curs 2010 - 2011....................................... 115,50 km.

Curs 2011 - 2012....................................... 121,40 km.

Curs 2012 - 2013....................................... 107,45 km.

Curs 2013 - 2014........................................  79,82 km.

Total de km. recorreguts en els cinc anys...... 538,12.



Desnivells superats (primer pujant i, en molt casos, desprès baixant):

Curs 2009 - 2010.................................................... 2115 m.

Curs 2010 - 2011.................................................... 2368 m.

Curs 2011 - 2012.................................................... 2646 m.

Curs 2012 - 2013.................................................... 2767 m.

Curs 2013 - 2014.................................................... 1916 m.

Total metres de desnivell superats en els cinc anys.... 11812.



Participació a les sortides:

Curs 2009 - 2010.- Mínim 7  i màxim 10 persones en les sortides.

Promig * 8,6 persones/sortida.

Curs 2010 - 2011.- Mínim 7 i  màxim 11 persones en les sortides.

Promig 9,3 persones/sortida. 

Curs 2011 - 2012.- Mínim 9 i màxim 15 persones en les sortides.

Promig 11,55 persones/sortida.

Curs 2012 - 2013.- Mínim 7 i màxim 18 persones en les sortides.

Promig 14,36 persones/sortida.

Curs 2013 - 2014.- Mínim 9 i màxim 20 persones en les sortides.

Promig 15,77 persones/sortida. 

Com podeu veure el promig d’assistència, al llarg d’aquests anys, ha anat augmentant passant de les 8,6 persones per sortida el primer curs a les 15,77 persones per sortida el que acabem de tancar.
* El promig l’hem calculat dividint el nombre total de persones que han anat, al llarg del curs, a les sortides pel nombre total de sortides que hem fet al curs.


On hem anat ?:

Al llarg d’aquests cinc anys, en els itineraris de les nostres sortides hem trepitjat –alguns en diverses ocasions- els termes municipals de 60 municipis catalans: La Garriga, El Figaró, Canet de Mar, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Barcelona, Cànoves, Sant Antoni de Vilamajor, Argentona, Tavertet, Ogassa, Castellet i la Gornal, Gavà, Sant Cugat, La Nou de Bergadà, Corbera de Llobregat, Premia de Dalt i de Mar, Castellnou de Bages, Alpens, Monistrol de Montserrat, El Brull, Mura, Sant Celoni, Aiguafreda, Sant Martí de Centelles, Campins, Fogars de Montclús, Montgat, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Sant Martí de Tous, Sabadell, Vallgorguina, Viladrau, Santa Mª de Palautordera, Matadepera, Mataró, El Prat de Llobregat, Olesa de Montserrat, Arbúcies, Pineda de Mar, Tordera, Santa Coloma de Gramanet, Tavèrnoles, Gualba de Dalt i de Baix, Campdevànol, Pontons, Sant Martí Sarroca, Calella, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Llorenç Savall, Vacarisses, Molins de Rei, Llançà, El Port de la Selva i el poble del Montseny).
La última sortida...per ara
Les sortides xino-xano ens han permès, també, conèixer les característiques i paisatges de 15 de les nostres comarques ** (la xifra entre parèntesi indica les vegades que, total o parcialment, els nostres itineraris les han recorregut): Vallès Oriental (11), El Maresme (9), Osona (9), Vallès Occidental (6), Baix Llobregat (6), Barcelonès (5), Bages (4), Alt Penedès (2), Ripollès (2), Garraf (1), Bergadà (1), Lluçanès (1), L’Anoia (1), La Selva (1) i L’Alt Empordà (1).

** Amb el “complement” de les Sortides de Primavera i de Tardor n’ hem pogut visitar moltes més de més allunyanes i, fins i tot, amb molta més intensitat i detall.

Afegirem un fet, que potser algun dia no podrem seguir complint: en cap sortida hem “repetit” el mateix itinerari, cada excursió (per a nosaltres) ha estat “inèdita”. Fins i tot en una ocasió (que ens vàrem perdre i no poguérem visitar, perquè era tard, el lloc on anàvem) quan hi vam tornar ho vam fer per un altre recorregut.  

Pensem que, en conjunt, podem estar tots i totes ben satisfets d’aquest balanç que, evidentment, hem assolit i és mèrit de tots.
Gràcies, doncs, a tots i cadascun dels qui –cada mes- ho fem possible. Que per molts anys continuem tenint la salut, l’entusiasme i el “bon rotllo” per a seguir fent un bon nombre més de caminades (i dinars).

Felicitats per l’aniversari i una abraçada.


dilluns, 17 de novembre del 2014

CRÒNICA DE LA 51ena SORTIDA XINO-XANO

Foto Enric Escobedo


DE COLLFORMIC AL PLA DE LA BARRACA O AL MATAGALLS RETORNANT A COLLFORMIC PER DIFERENTS INDRETS...


El restaurant i el cotxe d'en Lirola 
De bon matí “quan els estels es ponen...” hem fet cap, deixant la boira a les valls que hi ha als peus del Montseny, fins a Collformic. En Josep Lluís, que ha pujat des del Maresme, ja ens hi esta esperant.



Aparquem els cotxes i, aprofitant l’escalfor del sol matiner (el termòmetre marca 2º), ens disposem a esmorzar. Avui, potser, la bota corre una mica més entre tots nosaltres que d’altres dies... arribem ràpids al moment del cafè calent, amb les “gotes” generoses, que s’hi van afegint.

El Pastís de la Montserrat
La Montserrat T. -avui sí- ha portat un bonic i bo pastis amb el lema i recordatori de la setmana: “9N, SI i SI”. També va a parar -assaborint-ne el gust (en aquesta ocasió hi ha posat també rom)-, acompanyant el que ja hi ha, a les respectives panxes.

Plantats davant el panell informatiu on hi ha el mapa de la zona, cadascú de la colla -valorant les seves possibilitats- tria el recorregut de l’excursió d’avui que més li plau. Els més decidits i “en forma” tenen clar que l’objectiu és el cim del Matagalls retornant després pel Coll de Saprunera –a les envistes de Sant Segimont- i per la pista que mena des d'aquest santuari  fins a Collformic.


D’altres, ja des del moment d’apuntar-se a la sortida, tenen decidit que pujaran fins el Pla de la Barraca i baixant per la fageda del Sot de la Fagetona fins el Faig Gros des d’on -tot voltant el Turó d’en Besa- retornaran al punt de sortida.


N’hi ha que, en principi, tenen l’ intenció de fer el cim del Matagalls però que decidiran, finalment -tenint en compte que cal tornar “sencers” a Collformic- el recorregut en funció del seu “estat físic”. La zona, certament, permet totes aquestes -i més- variants.

La Creu de Collformic

Decidits pugem per unes escales fins a un petit replà on hi ha l’anomenada Creu de Collformic (1). Hi fem unes fotografies amb el fons de la boira que, com un mantell, cobreix les planes que hi ha al peu de la muntanya. Creuem la pista que porta fins a la masia de Santandreu de la Castanya, el mas habitat més alt del Montseny, i ens enfilem per un costerut i pedregós corriol que puja, amb fort pendent, per la Carena dels Roures.
Santandreu de la Castanya
(al fons, a l'esquerra, el Pla de la Calma)


A partir d’aquí la colla es divideix en tres grups –de quatre, tres i cinc persones respectivament- que farem la caminada matinal de forma autònoma i no ens retrobarem de nou, fins l’hora de dinar, a Collformic:
  • Els “canyeros” que, fent via –el recorregut que tenen previst és llarg-, pujaran al cim del Matagalls (2); baixaran –desprès de fer la foto que en dona fe- per la carena que, pel Pla dels Ginebres, porta al Coll Saprunera -gairebé damunt del santuari de Sant Segimon- per descendir, per un fort i pedregós pendent, fins a la pista que comunica Sant Segimon amb Collformic.




  • Els “mig-canyeros” que, seguint-los, arribaran fins al final del Pla de la Barraca; gaudiran del seu paisatge ondulat i herbós “decorat” amb la presencia bucòlica d’un grapat de vaques i els seus vedells i retornaran, tranquil·lament -desfent el mateix camí de pujada-, fins a Collformic.


  • I els darrers, els “xino-xano i anem fent (el que podem...)” que un cop al Pla de la Barraca aniran fins la Font dels Garriguencs (construïda l’any 1967 per un grup de persones de La Garriga) i la de Mossèn Cinto (la segona de les moltes fonts alçades en ocasió dels Aplecs del Matagalls que va ser contruïda el 1959 per la Penya Excursionista Guimerà) retornaran tot baixant pel torrent i la fageda del Sot de la Fagetona, tot voltant el Turó d’en Besa, fins arribar –on hi ha el monumental Faig Gros- a la pista que va de Sant Segimon fins a Collformic.
Tots plegats hem gaudit –tot assolint els reptes escollits en cadascun dels recorreguts-, a més de la companyia dels companys i companyes, d’un dia esplèndid: net, clar, solejat, amb unes vistes, paisatges de tardor i panoràmiques espectaculars.



Al final del matí, tal i com teníem previst, hem anat fent cap fins el restaurant que hi ha a Collformic on ja ens hi esperen els companys que només han vingut a dinar (detall que els honora i agraïm).



Asseguts al sol, “los jueves al sol”... ha dit algú rememorant la pel·lícula Los lunes al sol (dirigida per en Fernando León de Aranoa i interpretada, entre d’altres, per en Javier Bardem) tot recordant la seqüència d’aquells aturats, desvagats, prenent el sol els dilluns... Tot i respectar la denuncia social i el drama dels protagonistes de la pel·lícula, veritablement, poder prendre el sol en un dia feiner –mentre la majoria de la gent treballa- és un pecaminós plaer...




A les dues, quan la mestressa de l’hostal ens diu que ja te la nostra taula parada, entrem al menjador i, com que ja fa una estona que xerrem i hem agafat set, prenem una primera ronda de cerveses.



Puntuals, a 2/4 de tres, arriben els qui han fet el recorregut més llarg i dur: els herois i la heroïna que han pujat al Matagalls. Els més bevedors els acompanyem, de nou, amb una segona ronda de cerveses i tot seguit “anem per feina” amb el dinar. El menú ha estat molt correcte i a un preu ajustat.





Després de fer el cafè i la sobretaula, com que el dia és més curt i abans de que la caiguda del sol faci rebrotar el fred, decidim pujar als cotxes i retornar als respectius llocs d’origen.




Ens acomiadem tot agraint a en Llorenç l’organització de la sortida i a tots i totes l'assistència i participació.




Recordeu que la propera Xino-Xano serà el dijous dia 4 de desembre. Ja ho anunciarem, uns dies abans, al Blog.




Una abraçada



NOTES.-


1.       La Tercera Guerra Carlina (1872-1876), va ser la que més va afectar al Montseny. Els fets de Collformic van ser un dels més sagnants de la història del massís. Després de la presa de Vic per part de les tropes carlines dirigides per en Rafael Tristany, el 8 de gener de 1874, més d'un centenar de soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramon Vila de Viladrau, va interceptar un dels grups prop del Pla de la Calma i els va dur cap a la masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats (sembla que tenia ordres de no fer presoners). Durant la nit, a més, els carlins van perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels voltants. En total, foren 110 homes els que van ser assassinats. La majoria d'aquells cossos, van ser sepultats a l'antic pou de glaç de Collformic, encara avui visible, situat a pocs metres del restaurant actual. El 1879, un cop acabada la guerra, els cadàvers dels homes enterrats al pou del glaç (juntament amb 9 que hi havia al cementiri de La Castanya i 3 al del Brull) van ser traslladats al cementiri de Seva, fins que el 1883, per pressió popular, l'Ajuntament de Vic va crear una comissió que aconseguiria, finalment, traslladar totes les restes al cementiri de la capital d'Osona. Quaranta anys més tard, el 1912, el diari de Vic La gazeta montanyesa va impulsar una campanya per homenatjar aquells soldats que havien mort a Collformic. Aquella iniciativa va culminar amb la instal·lació de la Creu que avui hi ha al principi del camí del Matagalls.

2.       És, amb 1697 m d’alçada, el tercer cim més alt del Massís del Montseny (el primer és el Turó de l’Home, amb 1705,8 m, i el segon Les Agudes, amb 1705,4 m) es troba entre els municipis de El Brull i Viladrau a Osona, i del Montseny al Vallès Oriental. El Matagalls ha estat de sempre un lloc de pelegrinatge excursionista, també és la fita d'un aplec que, des de 1950, es fa anualment cada segon diumenge de Juliol. Al cim hi trobem una creu de dimensions considerables que el corona, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, els orígens de la qual es remunten al segle XVI o XVII. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en honor al també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria del qual el Club Excursionista de Gràcia creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap ençà comença al Collformic. L'actual creu de ferro del Matagalls, tal i com la podem veure ara, fou inaugurada l'any 1931, tot i que al 1920 se'n havia aixecat una de pedra a l'actual basament, que substituïa la creu de fusta que existia des de l'aixecada pel pare Claret al 1840.



Text.- Pep Arisa

Fotografies.- Enric Escobedo, Joan Simarro, Pep Arisa i Joan Miquel Cortés 
 

dimecres, 12 de novembre del 2014

Reunió del COMECLOG

La Violeta


EL DIA DESPRÉS D'UNA JORNADA HISTÒRICA


El passat dilluns 10, els membres del COMECLOG* ens varem reunir al Centre de Cultura Popular la Violeta de Gràcia. A l'ordre del dia hi havia com a tema fonamental l'elaboració del calendari per l'any vinent, però òbviament es va parlar també, i no pas poc, del tema del dia abans, del tema del mes, pot ser del tema de l'any. El nou 9 N.

Festa final de campanya de la ANC i OMNIUM a Monjuic

Festa final de campanya de la ANC i OMNIUM a Monjuic

35 de les 2.305.290 participacions que es varen comptar

Centrats finalment en la cosa que havíem anat a fer allà, el calendari va quedar força lluït i el rebreu cadascú per correu electrònic en format pdf.

El 2015 hi hauran 11 sortides Xino Xano. Com sempre hem deixat de banda el mes d'agost que tothom està de vacances, però també hem tingut en compte que hi han altres dates del any que hom aprofita per construir aqüeductes, perllongar vacances de Pasqua o reposar de festes senyalades.

Així, hem variat la norma dels primers dijous de cada mes en els mesos de gener, abril i setembre. Però s'ha decidit per unanimitat que els dies publicats en el calendari seran INAMOBIBLES, i és per això que els rebreu en format pdf a fi que cadascú pugui imprimir-s'ho i penjar-ho a la nevera o la taula de treball o allà on vulgui. Es tracta de que tenint a la vista el calendari si a hom li programen una visita de metge per un dels dies senyalats pugui d'antuvi fer que li ajornin, o si un altre grup d'amistats postula una data coincident amb una de les nostres pugui decidir amb temps quin grup li fa més patxoca.

Aquest any no hi ha prevista sortida de primavera, dons no la te embastada ningú i si que hi ha sortida de tardor que serà els dies 16, 17 i 18 d'octubre que organitzarà en Charly però que pel moment manté en secret pel que fa al lloc.

Un altre novetat d'enguany és que no farem la trobada sopar d'estiu. El motiu és perquè després de fracassar repetidament en trobar un lloc en el que a més de sopar raonablement bé, pugui servir de trobada real i veure'ns les cares sense dificultats d'espai i sobre tot que es pugui parlar distesament en una sobretaula duradora, després d'això deia, no queda més que suprimir-ho.

Hi han moltes probabilitats de que es repeteixin esdeveniments molt reeixits d'enguany però que no depenen estrictament de nosaltres i que per tant caldrà esperar la bona disposició dels que ho han fet possible aquest any per repetir-ho. En tot cas aquestes jornades sorpresa procurarem que ocupin el lloc dels dies que inicialment hem previst per les sortides XX. I si hi ha algun valent que s'atreveix a organitzar una sortida de primavera amb la pressa que cal a hores d'ara, que ho faci saber urgentment i cercarem un forat al calendari per enquibir-ho.


Per últim, comencem a estar assedegats d'iniciatives i ens falten idees per els Raids Xino Xano, és per això que demanem la vostra col·laboració per fer un brain storm (tempesta cerebral) o millor encara, aquells que teniu idees per possibles sortides podíeu erigir-vos en organitzadors adjunts de alguna de les sortides.

La figura del organitzador adjunt seria la del company, que ostentaria  la autoria de esdeveniment, amb una idea clara de un lloc a on es pot anar i que rebria la cooperació necessària dels membres del COMECLOG per la logística amb la seva experiència provada.

Aquest calendari el rebreu per correu electrònic

Sigueu bons!!
Joan Miquel

*COMECLOG = Comissió de la Memòria del Clan Òs Gris