CRÒNICA DE "LA PAELLA 2017"

ENCARA QUE, OFICIALMENT, NO HA ARRIBAT –MALGRAT LA CALOR- L’ESTIU, NOSALTRES JA EL REBEM AMB “LA PAELLA”...   

“Renoi quina calor !!”  aquesta és l’expressió que, fins i tot a altes hores de la nit, se sent arreu... Certament aquets encara primaverals primers dies del mes de juny, l’estiu comença a treure el nas i es fa notar amb una força asfixiant. Quin estiu, de calor, ens espera !!!

Un cop més, sota l’empenta d’en Josep Maria, hem estat convocats a gaudir d’un àpat –del tot estiuenc-, als Banys Lluís, en una de les platges de Sant Pol de Mar. El lloc ja ho sabem, a ran de mar, és molt agradable i el seu restaurant és força freqüentat –individual i col·lectivament- per molts de nosaltres. La trobada vol ser una mena de comiat del curs xino-xaner, tot i que –recordeu- el primer dijous de juliol encara tenim una sortida xino-xano, la darrera abans de les vacances d’estiu.

Així, doncs, a mesura que s’acosten les dues de la tarda, els uns en el tren –en Josep Maria, ja ens està esperant a l’estació, a l’altre costat del pas a nivell, sota l’ombra d’una gran morera...- i d’altres amb els cotxes, ens anem aplegant en aquest acollidor racó de la platja de Morer. Quan falta un quart d’hora per a les dues, els expedicionaris que hi hem anat en tren, arribem al restaurant on ja hi ha dues parelles que s’hi esperen... 

Tot i que d’una manera gairebé permanent –especialment pel “whatsabb”- estem totes les hores dels dia –i de la nit- en contacte, les mostres d’alegria i les cares de satisfacció donen la impressió que fa mesos i mesos que no ens veiem: “Ostres, Enric i Carme, ja us esteu fotent unes cerveses...”, “Mireu, en Llorenç i la Isabel, ja hi son...”, “Què..., què expliqueu de nou...”, “Com ha anat el viatge a Baviera... ?”, “Ja heu estat al vostre “castell” ?..., lluïu un “bronzejat” de costa que fa goig... !!!”  

A la mateixa porta dels Banys Lluís coincidim amb el seu propietari, en Lluís, que ve carregat de carbassons acabats de collir de l’hort... “Passeu, passeu... la vostra taula és la més llarga de totes; ja la teniu preparada...” ens diu mentre molts de nosaltres –com si no n’haguéssim vist mai cap- mirem extasiats els, encara humits, carbassons.

La gran sala del restaurant encara està buida. Només en un parell o tres de les primeres taules hi ha alguna parella dinant. Les de l’interior del menjador –segurament encàrrecs per a grups com el nostre- fan goig, ben parades però, de moment, encara sense comensals. La que tenim preparada per a nosaltres, que ocupa tota la llargada d’un extrem del menjador, sembla parada per a un banquet de celebració... en certa manera d’això es tracta. No podem negar que ens agrada aplegar-nos sovint per anar celebrant que l’any s’acaba, que ve l’estiu, la primavera o la tardor, que algun de nosaltres ha fet anys, que tenim un nou net o neta, que hem descobert un lloc on tenen bones anxoves o fan uns esmorzars d’aquells que, encara que no en tinguis, t’obren la gana... Que, per molts i molts anys, ho puguem -amb aquest entusiasme- continuar fent.

Prenem, a mesura que anem arribant, seient a la taula. Encara en falten cinc... “No, que han enviat un “whatsabb” dient que son a l’alçada de l’estació... els altres dos ja venen i el cinquè ja està arribant, des de l’aparcament, per la platja”. Ens porten i mirem les cartes del menú... Quan gairebé ja hi som tots, demanem i anem assaborint –amb veritable plaer- les cerveses. I amb les copes als dits, sorgeixen els primers brindis: “Salut” !!!, “Que tinguem un molt bon estiu... !!! “, “Per la paella...!!! “, “Que carai..., per tots nosaltres !!!”.

Demanem els primers plats: navalles, cloïsses saltejades, amanides, gambes, verdures a la planxa, calamars a l’andalusa,... Les converses es van animant. A fora cau foc. La platja on, quan hem arribat, hi havia força gent banyant-se, sota els para-sols o prenent la solejada, s’ha anat buidant. Quasi tothom és ara o dinant o prenent algun refresc sota d’alguna ombra. Al nostre menjador, però, hi estem bé. Obert pels quatre costats, els grans finestrals –sense vidres- donen pas a la mica d’airet que bufa a ran de costa. Una bona colla de ventiladors, repartits estratègicament, ajuden a mantenir i difondre –lluny dels terribles i “congelants” aires condicionats- aquesta sensació de confort.

Ens hem anat cruspint –perdó, assaborint...- els primers plats i arriba l’hora dels segons, de l’anomena’t “plat fort”. Les comandes, aquí, ja han estat més unànimes: jo diria que tothom ha demanat –com la convocatòria indicava- “paella”, en les seves diferents variants: mixta, negra o “d’en Lluís” o “de la casa”... Com sempre, cap d'elles no ha defraudat, els han sortit molt bones, gustoses i abundants. N’hem menjat i repetit... mireu, mireu, el que hem deixat...

I, per a rematar el dinar, les postres: Coca de Llavaneres, maduixots amb nata, “a mi sense nata... que avui he començat el règim... ha, ha... !!!” i els cafès, tallats, cigalons i –com que és festa grossa i el dia s’ho val- alguna copa...

Demanem el compte, fem números, paguem i sortim fora per a immortalitzar la trobada en una foto. “A la platja... ?, amb aquest sol que cau... ? que dius, t’has tornat boig... ? com cada any, a l’ombra, davant de la buguenvíl·lia... !!!” ha estat el crit, suggeriment i clam unànime. I així, amb els fotografs "acollonidos", ho fem.

En aquesta edició ens hi hem aplegat 19 comensals. Agraïm, un cop més, a en Josep Maria l’organització i, a tots i totes les que hi heu vingut, la vostra inestimable i sempre imprescindible participació. 

Ens acomiadem dels qui marxen en els cotxes i els “treners” agafem el camí de l’estació. Fem un petit tom per, també com ja és tradició, anar a comprar pa i coca de former i prendre un segon cafè o unes tòniques al “Cafè del Centre”. El forn el trobem obert però el mític cafè, no en sabem el motiu, està tancat.

Passem per davant del restaurant "Sant Pau" de la Carme
 Ruscalleda, però com que estem tips... ni cas !!!

Desfem camí, buscant l’ombra de les cases, fins l’estació. Comprem i validem, els qui ja hem pagat la tornada, els bitllets i esperem, uns 10 minuts, el tren que ens portarà –ara si, amb aire condicionat- cap a Barcelona.

La trobada, un cop més, a estat a l’alçada de tots i totes nosaltres... deu ser perquè, també, ens ho mereixem !!! Que amb salut, tant bon ambient i companyonia ho puguem anar repetint molts i molts anys més. Amen !!!.

Text.- Pep

Fotografies.- Joan Miquel, Enric i Pep

Vídeo.- Jaume. https://youtu.be/qo1L01QfA3Y

DEL NOSTRE FONS DOCUMENTAL (8) : L' ASENSIO

L'Asensio amb el banderí del nostre Clan.

RECORDEU L’ASENSIO ?

En una darrera trobada amb antics companys del Clan, tot rememorant vells records, sortirem a parlar d'en Asensio (alies "Pipa"). Tots nosaltres en tenim d’ell, encara ara, un molt bon record.

Alguns membres del grup Santíssim Redemptor, als primers anys 60'. L'Asensió és
 el qui està, amb un nen -darrera d'en Joan Blanc-, gairebé al mig del grup.

Ens acompanyava a gairebé tots els campaments, inauguracions de curs, Festes de Sant Jordi, aplecs del Matagalls... i, fins i tot, a alguna de les sortides del nostre Clan. Eren moltes, també, les tardes de diumenge que acudia, sempre somrient, a la plaça de Sant Jaume on nosaltres i les guies hi solíem anar (com una mena de tradició), al tornar de les excursions a veure, sentir i -alguns/es- a ballar sardanes. 

L'Asensio, al peu del vagó, en una sortida
del Clan, possiblement l'any 1963.

Amb la seva tenda canadenca individual, acampava en un lloc discret i una mica apartat d’ on ho havíem fet tots nosaltres...; feia les seves pròpies "instal·lacions" (encara recordem una molt original i senzilla cuina -que reproduïm a la foto- que semblava treta dels dibuixos d'en BP a "Escultismo para muchachos"...).

 

El racó de campament de l'Asensio, la tenda
 i una de les seves característiques cuines.

Sabem que, apassionat de la muntanya i l'espeleologia, era soci de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore (AEEF) de Barcelona i membre actiu de la seva secció d' espeleologia; tot i que també sortia amb d'altres espeleòlegs del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l'ERE del Centre Excursionista de Catalunya. A començaments de l'any 1957, al Garraf, hi va descobrir l'avenc que porta el seu nom: l'"Avenc de l'Asensio" (tot i que ell, sempre tant modest, davant l’ insistència dels companys en batejar-lo amb el seu nom, li volia posar “Avenc d'en Pipa”). Era una petita dolina, al Pla de Campgràs, que desprès va esdevenir un important avenc de fins a -84 m de fondària i 170 m de recorregut total.

L'Asensio, el tercer per la dreta, amb membres del Clan
 segurament a l'Aplec del Matagalls de l'any 1966.

Treballà a la fabrica OSSA, una empresa barcelonina que començà fent maquinaria i projectors cinematogràfics i, més tard, motocicletes.

Era el típic i topic muntanyenc que duia a la motxilla -on rés hi era sobrer però on no hi faltava mai rés imprescindible- l'elemental farmaciola, el neceser d'higiene i neteja, l'equip -en funció del temps i de l'època de l'any- necessari, així com petits estris (fil i agulla, un rodet de cinta adhesiva, unes llaçades de cordill...) per a possibles emergències. No oblidava mai la bota, no gaire gran, amb bon vi..., ni una petita cafetera Oroley -per a un parell de tasses- per a fer-se, al matí o desprès de dinar, el cafè... Fumava, en la seva pipa o “cachimba” -com l’anomenava ell-, tabac de picadura.... Per la nit, tot i que com ja hem dit, plantava la tenda en un lloc apartat i discret, el sentíem roncar tranquil, feliç i ben abrigat dins del seu sac de plomes...

    

Bonica i curiosa foto, celebrant una missa sobre un altar fet amb motxilles, amb scauters de Terrassa i dels grups Santíssim Redemptor i Gelabert de Centelles de Barcelona. Foto, segurament, dels primers anys 60'. L'Asensio és el primer per l'esquerra, al seu costat hi ha en Joan Charlez;
 el primer per la dreta és en Josep Bermejo i, al costat d'ell, en Fermí Garcia.

El seu nom complert era Antonio Asensio Diez. Poca cosa més hem pogut esbrinar (tot i que ho hem cercat i intentat) de la seva vida, tret de que va ser llobató dels Exploradores durant la República i –segons ens explicava sovint, com una justificació del tot innecessària- que l’esclat de la guerra civil va tallar la seva trajectòria dins l’escoltisme... 

A mitjans dels anys 50 del passat segle va estar molt a prop dels qui, ja des del primers anys, van recuperar –en ple franquisme- l'escoltisme, continuador d'aquells primers Exploradores Barceloneses fundats el 1911, a Barcelona: en Pedro Beltran, en Josep Bermejo, en Sebastià Saperas, en Ferran Guimeraes, en Joan Charlez,...

 

L'Asensio, el primer per l'esquerra, en una inauguració de curs -possiblement l'any 1965-  conjunta dels Districtes de Barcelona i de Terrassa.  Qui ens dirigeix la paraula, més o menys al centre de la foto amb mitjons blancs, és en Pedro Beltran. El primer, per la dreta, és en Josep Blanc aleshores Cap del Clan i el qui està a tocar de l'arbre al costat de l'ensenya de la ASDE, en Ramón López.

Quan, a mitjans dels anys 60, en Pedro Beltran va assumir la Comissaria del Districte de Barcelona, el seu staff estava format per en Benito Casanovas com a secretari, en José Bañon a la botiga scout i l’ Asensio que era una mena d' eficient “chico para todo”... disposat a donar un cop de mà a qui li ho demanés....  Quan hi havia, per exemple, una Festa de Sant Jordi o algun acte important, hi anava el dia abans i deixava el lloc com una patena...”en perfecto estado de revista”.

Una altra imatge de l'acte amb els companys de Terrassa. L'Asensio és el primer 
de l'esquerra, el del mig amb barret, -el Comissari del Districte de Terrassa- Fermí 
García i, a la seva esquerra, en Josep Blanes Cap del Grup Sant Jordi de Terrassa.

L'Asensio, el segon per la dreta amb boina, en un acte dels 
llobatons dels Districtes de Barcelona i de Terrassa a Montserrat, 
possiblement, l'any 1967. El qui hi ha a l'esquerra d'en Pedro Beltran 
és en Juan Antonio Jaurrieta, aleshores responsable de la 
branca dels Llobatons al Districte de Barcelona

Tenim d'ell, com ja s’ha dit, un molt bon record: era un personatge discret i senzill, que sempre vèiem -amb l'uniforme i el foulard- sense cap afany de protagonisme, en un segon terme, entre nosaltres. Tot i no pertànyer, formalment, al nostre “grup” sempre el sentíem, molt proper “com un més de nosaltres”. Però, per damunt de tot, l’Asensio era una gran i molt bona persona.

Festa de Sant Jordi de 1984. L'Asensio és el primer
per la dreta, amb barret scout.

Els anys no passen en va, malauradament, algú ens va comentar que l’Asensio ens deixà ja fa uns anys. 

Segur que algun dia el retrobarem, seguint l’olor del cafè o del tabac de la seva pipa, plàcidament assegut, en un discret racó de l’”etern campament”. Llavors xerrarem i ens acabarà d'explicar tot allò que, d'ell, encara no sabem...

L'Asensio, com tants i tants anònims caps i companys que han passat per l’Escoltisme -aparentment- “sense pena, ni gloria”; només fent, per als qui veníem després, allò que d’altres havien fet abans per ells... intentà deixar, segur, "el món una mica millor de com el va trobar". 

Mai és tard per a ser agraïts i fer públic el nostre més sentit record, reconeixement i homenatge. Gràcies, benvolgut Asensio, pel teu exemple !!

CRÒNICA DE LA 78ena SORTIDA XINO-XANO

CRÒNICA-REPORTATGE DE LA CAMINADA
 AL PRAT DE CADÍ

Vuit hem sigut els caminadors que, en aquesta ocasió, hem anat a la sortida. En Joan Miquel –amb l’ Enric- son els nostres fotògrafs oficials. Els qui amb millors equips i amb més tècnica fan, gairebé sempre, les fotografies més “guapes”. Avui que l’Enric no ha pogut venir ha estat, doncs, en Joan Miquel el principal i, pràcticament, l’únic cronista gràfic. Alguns i algunes més, amb els mòbils, portats per la bellesa del paisatge o per a immortalitzar algun instant, també han fet fotografies. Entre totes –però fonamentalment amb les d’en Joan Miquel- hem fet aquesta crònica-reportatge de l’excursió.

Acompanyem les imatges, per un altre costat prou explícites, amb algun breu comentari. 

Com que, en aquesta ocasió, tampoc hem pogut comptar amb el valuós vídeo d’en Jaume; confiem que la CRÒNICA-REPORTATGE faci el seu fet. 

Provem-ho, a veure com surt.

Esmorzant, a les 8h 30’, en una de les àrees de descans de la carretera -al congost del riu Gréixer-, aproximadament, a l’alçada de Bagà.

Travessem el poblet d' Estana (1.485 m d’alt) –per la carretera de pujada, ens ha passat per davant del cotxe una lleugera i espavilada llebre-. Un cop a l’aparcament del Coll de Pallers (1.500 m d’alt) comencem la caminada. Son les 10h 10’ del matí.

Anem pujant pel costat d’antics camps i prats. El corriol, que puja pel mig del bosc, està molt erosionat per l’aigua que s’hi escola per la pluja deixant al descobert un esglaonat i tortuós roquissar. 

Sempre en pujada, pel mig d’un espès bosc de pi roig, algun roure, sotabosc de boix i forces molses i líquens, anem remuntant –decantant-nos cap a llevant- la serra de Mataplana.

Al cap d’un kilòmetre de constant pujada, plena de rocs i retorçudes arrels, arribem als graus de Riclà  (1.630 m d’alt), un petit collet en una de les serres que fa de contrafort al Cadí.

Continuem ascendint, ara decantats a ponent, amb bones vistes sobre la vall del Quer i, enfilat, el poblet –de pessebre- de Querforadat.

A mesura que anem pujant albirem, al fons a la dreta, els cims culminants de la serra del Cadí: el Vulturó o Puig de la Canal Baridana (2.648 m d’alt).

Després de passar per una tanca per al bestiar arribem, havent caminat poc més de 2 kilòmetres, al coll de Reineres (1.702 m d’alt). Canviem de vessant estem, de nou, encarats vers la vall de Bastanist a la part alta del torrent de les Bordes. Tenim una bona vista sobre el poble d’Estana que ens permet constatar el camí recorregut i el desnivell que hem assolit. Més avall veiem la plana de la Cerdanya i, al fons, els Pirineus encara amb força neu. 

Ens queda encara alguna forta pujada fins arribar a l'esperat coll Roig (1.780 m d’alt) on hi ha una fita. A partir d’aquest lloc -segons ens ha anat repetint, per a animar-nos, en Pep- el recorregut fins a Prat de Cadí ja és més planer. Passat el coll Roig, el camí torna a decantar-se a llevant, deixant el Cadí a la nostra dreta. Hem recorregut, des del coll de Pallers, uns 2,5 km.

Ja som al Coll Roig, això ja està xupat... !!!

A partir d'aquí l’ itinerari, en el seu darrer tram, passa per un impressionant bosc de pi negre amb la presencia d’algun avet, moixeres de guilla i ginebres. És l’ inici de l’estatge subalpí amb una rica vegetació, algun torrent –força cabalós, ara en l’època del desgel- i, ben segur, un bon refugi per a nombrosos animals. És un indret, després de les pujades, reconfortant i molt agradable.

Al poc, sortint del bosc, arribem de cop i volta a Prat de Cadí (1.825 m d’alt). És un gran prat, encerclat de pins negres i presidit per les magnífiques i impressionants parets i canals de roca calcària de la cara nord del Cadí. Hem recorregut, des d’on hem deixat els cotxes, -segons els precisos equips de mesura d'en Joan Miquel- 3,03 km. Els més valents hi han emprat 1h 15’ i els darrers en arribar–hi, 2h justes.

Ens estem una estona xerrant, en un dels extrems del prat, al voltant d’una gran pedra –un bon indret davant la muralla de roca que custodia el lloc- com ho solien fer la Montserrat i en Josep Mª i on, encara ara, la tenim ben present. Durant uns instants, en silenci i amb les mans agafades, l’hem sentit i volgut, un cop més, entre tots nosaltres. Montserrat, mai t’oblidarem.

Fotografia del grup

Desfem el camí, ara de baixada, fins al coll on hem aparcat el cotxe. Molts de nosaltres tenen ja els genolls i malucs ressentits i, per aixó, ho fem amb atenció i una certa precaució. Els més “lents” han emprat en baixar, també, 2h (les "llebres" que solidàriament, durant un bon tros, ens han anat esperant, el mateix que al pujar: 1h 15').

Pel camí de tornada, a la carretera que va des d' Estana a Montellà, s'ens ha creuat -en aquesta ocasió- un jove i eixerit cabirol... Ésta demostrat que és, aquest, un bon racó per a la fauna salvatge.

El dinar el tenim encomanat, a les 14 h 30’, al restaurant “La Coma”, a la sortida de Martinet camí de la Seu d’Urgell. Ha estat un dinar correcte i, com que avui –amb la caminada- ens l’hem ben guanyat, l’assaborim amb força gana.

Després de l’àpat encara ens queda temps per anar al Forn d’en Jordi de Martinet a comprar pans de pagès i coca de forner.

Ens acomiadem -ben satisfets- fins a la propera trobada que serà, el proper dijous dia 15 de juny, a  “La Paella d’estiu 2017” que farem als Banys Lluís.

Repartits ens els diferents vehicles retornem, tot comentant els detalls i incidents de la jornada, als respectius punts d’origen.

El recorregut total, d'anada i tornada, de la caminada d'avui ha estat de 6,74 km, amb uns desnivells acumulats de +/- 330m i hi hem emprat un temps total (pujar i baixar, pauses i aturades) de 4h 15'.

Alguns companys suggereixen que, en una propera tornada al Prat de Cadí, seria millor que portéssim el dinar a la motxilla per a poder disposar de més temps i així gaudir, una mica més, de la bellesa i encant del lloc. En prenem nota. 

Una abraçada i fins la propera.

Text dels peus de foto: Pep

Fotografies: Joan Miquel, Maribel, Carles, Elena i Pep.

CRIDA A LA PAELLA 2017

REBEM L’ESTIU AMB UNA BONA PAELLA

Important: Canvi de data.

Benvolguda colla, tenim un problema !!!

Al parlar en Josep Mª amb els del Banys Lluís per encomanar les taules per al divendres 16, li han dit que aquell dia no podrà ser ja que ho tenen ple.

Ha fet una pre-reserva per al DIJOUS 15 a les 14h, que si que pot ser. Els tindrem, però, de confirmar de nou -per si hi ha algun canvi- els qui finalment serem.

Ho sentim perquè sabem que a alguns el divendres era el dia que els anava més bé -per la feina i perquè ja marxaven des d'aquell lloc a les destinacions de "cap de setmana"-. Però les circumstàncies i les nombroses celebracions de començaments d'estiu no ens ho permeten.

Agrairíem, davant la nova situació, que confirméssiu si la data del DIJOUS 15, us va bé. Obrim doncs, de nou, les inscripcions. Si us és possible confirmeu-ho com més aviat millor.

Gràcies per la vostra col·laboració i comprensió.

Si colla, com ja comença a ser tradició –iniciàrem aquesta bona costum el 2015-, pocs dies abans de que l’estiu astronòmic comenci amb el solstici (al nostre hemisferi pels voltants del 21 de juny) ens aplegarem, tot sentint la fressa i fresca del mar, al voltant d’unes paelles.

On .- També, com ja tenim per costum, el lloc triat serà els Banys Lluís de Sant Pol de Mar. Un indret, a ran de mar, relativament còmode d’anar i on fan els arrossos -i d’altres menges- amb encert.

Dia i hora.- El dia que hem decidit és el proper divendres 16 de juny i l’hora assenyalada per al toc de corneta que donarà pas a l’àpat, serà a 2/4 de tres de la tarda (per a donar temps, als qui encara cotitzen, a arribar a temps al solemne acte).

Pressupost.-  Com cada any, proposem fer el dinar a base d’un primer plat a triar del menú diari (amanida, navalles, cloïsses, verdures a la brasa, peixet fregit,...) i de segon, la paella de peix “de la casa” que te un petit suplement sobre el preu del menú però, ja ho sabeu, val molt la pena. Si algú no vol “paella”, evidentment pot triar qualsevol altre plat que li vingui més de gust... només faltaria !!!. El preu que estimem, per l’experiència de l’any passat, amb cerveses “a la recepció”, primer plat, “paelles” de peix o d’arròs negre, vi, aigua, postres i cafè (amb l’IVA inclòs) és d’ entre 22 i 25 euros per persona.

Desplaçament fins a Sant Pol de Mar.- Una de les avantatges que te anar a dinar als Banys Lluís és que s’hi pot anar i tornar en tren. Aquesta serà l’opció que, ben segur, triarem la majoria. Agafar les Rodalies Renfe de la línia R1 amb trens des de les estacions de Sants, Plaça de Catalunya, Arc del Triomf i Clot-Aragó, pràcticament cada 20’. El temps del recorregut, des de Barcelona fins a Sant Pol, és d’ aproximadament 1 hora. Els que hi vulguem anar plegats, ja anirem quedant per tal d’agafar el mateix tren (n’hi ha un, per exemple, que surt de l’estació de Renfe de la Plaça de Catalunya a les 12h 51’ i arriba a Sant Pol a les 13h 53’ ). Penseu a utilitzar la Tarjeta Daurada de RENFE pel descompte. Evidentment, qui ho desitgi o li vagi més be pot anar-hi en cotxe mirant d’aparcar a la Nacional II, passat Sant Pol en direcció a Girona, a l’alçada del restaurant.

Inscripcions.- Aquell/es, que encara no ho heu fet i que no us ho vulgueu perdre podeu confirmar la vostra assistència, contestant al correu de la CRIDA  A “LA PAELLA 2017” o contactant amb en Josep Mª que és l’organitzador de la trobada, fins el vespre de dilluns dia 12 de juny, per a poder confirmar al restaurant els qui finalment serem.

Una abraçada. 

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL 

Aquest és el mapa isobàric previst pel dijous 15

Benvolguda colla,

A una setmana vista el dijous 15 a Sant Pol pinta molt bé. De moment, és clar.

Els mapes meteo que he pogut veure indiquen que el famós anticicló de les Illes Açores continuarà ancorat allà i que una falca d’aquest anticicló ens estarà afectant a Catalunya. No així a tota la península, car una baixa relativa serà a sobre de Extremadura i d’Andalusia. (Alguna vegada ens tenia de tocar lo bo).

En aquesta situació el que toca esperar és que ens caigui un sol de justícia i com que el poc vent que bufarà serà del sud, tot i que no s’espera que sigui massa humit, augmentarà la sensació de calor.

Les temperatures, que estaran al voltant dels 25º i la humitat relativa del 45%, faran que la sensació sigui de 26º. Hi haurà una cobertura de núvols alts del 1% cosa que permetrà al astre rei un índex de raigs ultraviolats de 9.

Per tot això i si no canvien les coses d’avui en vuit, la recomanació és de vestir el més còmode possible, portar gorres, barrets, pameles o fins i tot ombrel·les i no oblidar la protecció solar sobre la pell.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M.