dimarts, 24 de setembre del 2019

CRIDA A LA SORTIDA XINO-XANO Nº 100


ANEM AL CONGOST DE MU

Amb el desig de que la sortida Xino-Xano nº 100 que coincideix, també, amb el 10è aniversari d’aquestes periòdiques excursions, tingui un “regust especial” hem triat un indret que sigui, així mateix, singular: El Congost de Mu, a la comarca de La Noguera.


Data.- Dijous 3 d’octubre del 2019.


Tipus d’itinerari.- L’excursió que us proposem és una interesant i espectacular caminada que ens permetrà conèixer les gorges del riu Segre al seu pas per l’estret de Mu (o de Mur). Aquest estret o congost s’ha format per l’erosió del riu, al llarg dels segles, al  passar entre els contraforts prepirinencs de les serres del Montsec, al nord i la de Carbonera, al sud.

El recorregut per aquest fantàstic engorjat es fa seguint l’antic camí de bast que comunicava el poble d’Alós de Balaguer i la vila de Camarasa.

Una part d’aquest antic camí va ser negat, l’any 1991, al construir-se el pantà de la mini central hidroelèctrica d’Alòs que hi ha aigües avall, poc abans d’arribar a Camarasa. Per aquesta raó, la companya elèctrica es veié obligada a refer el camí passant per una cota superior, per sobre del màxim nivell de l’aigua, enfilant-se a les penyes, mitjançant passarel·les de ferro ancorades -de forma segura- a les parets i un pont penjat. Tot plegat fa que el recorregut, independentment de les belleses naturals, sigui espectacular i atrevit.


L’excursió es pot fer sortint de Camarasa o d’Alòs de Balaguer. La distància i desnivells son, aproximadament, els mateixos. Nosaltres hem optat per sortir i retornar d’Alòs de Balaguer. Això ens permet -anar amb els cotxes fins a l’Àrea d’esbarjo de la Font de l’Espadella, situada a 1 km d’Alòs- i així poder escurçar, en uns 2 km (1 d’anada i 1 de tornada), els 14 km del recorregut total (d’anada i tornada) de la caminada, reduint-los a 12 km.


Recorregut i dificultat.- 

Aproximació.-  Sortirem de Barcelona per l’autovia A-2 fins poc després de Cervera, on agafarem la sortida 517: “Agramunt/Cervera (Nord)”. Un cop siguem a Agramunt prendrem la carretera C-14 direcció “Artesa de Segre i Tremp”. Poc abans d’Artesa de Segre, en una rotonda, agafarem la tercera sortida C-26 en direcció a “Cubells/Balaguer/Lleida/C-26”. Poc després d’uns 3km es desviarem, a la dreta, per la LV-9137 en direcció a “La Foradada/Rubió de Dalt/Alòs de Balaguer”. Abans d’entrar al nucli d’Alòs, un cop passat el pont sobre el Segre, girarem a l’esquerra per una pista, l’anomenat Camí del Solà, en direcció a la Font de l’Estadella, on hi aparcarem els vehicles.

Itinerari a peu.-

0’00 km, 0h 00’.- Font i àrea d’esbarjo de l’Espadella, un bon lloc per a esmorzar-hi.



El camí continua per la riba dreta del riu. Podrem copsar la bellesa i espectacularitat de l’indret amb altes parets rocalloses que es despengen des del cim de la muntanya del Mu (718 m d’alt). Si mirem a la nostra dreta veurem les anomenades Roques Prenyades, on s’hi troba el important jaciment arqueològic de la Cova del Parco. També és un bon lloc per la pràctica de l’escalada. A la riba del riu hi podem veure ocells i altres animals com les fotges, les polles d’aigua i petjades de senglar que hi han baixat a beure.


Les Roques Prenyades

2’00 km, 0h 30’.- El camí-pista s’acaba i ja no és transitable als cotxes. Comença la part més estreta de l’engorjat. El camí passa per unes passarel·les metàl·liques fermament ancorades a la paret (no tenen cap perill ni dificultat però pot impressionar una mica a qui no hi estigui acostumat).


Just en aquest punt podem observar l’espectacularitat amb què els contraforts de la Serra Carbonera i les parets de Lo Castellar i el Serrat Poll cauen verticalment sobre l’aigua.

Més endavant les parets s’obren i la marcada V de la vall ens indica el camí. Passem per una zona de vells camps de conreu, ara abandonats. De fet, al llarg del camí, anirem trobant restes de marges de pedra seca i algun petit mas, testimonis de l’antiga activitat agrícola de la zona. 


El sender va pujant, poc a poc, per la penya de Lo Palomar (691 m d’alt), separant-se i elevant-se del riu. No és un esforç gaire dur, perquè el desnivell a superar és, tant sols, d'uns 100 m. Les vistes son espectaculars: el riu pel fons del congost, les parets a un i altre costat i la gran mola del Mont-roig que ens tanca el panorama per l’oest. Desprès baixem fins al 

Vista parcial del Congost de Mu amb el pont 
penjat i la Mola del Mont-roig al fons

5,30 km, 1h 15’.- Barranc del Palomar, trobem un trencant a la dreta que porta als Graells de Mauvera i al Mirador de la Penalta. No el tenim que agafar, sinó que hem de seguir avall, pel camí que baixa -tot fent giragonses-, un altre cop fins la vora del riu i que ens conduirà fins 




5’70 km, 1h 30’.- El pont penjat que travessa el riu Segre -permetent-nos apreciar l'amplada del seu curs en aquest punt- i ens situa al seu costat esquerre.


El camí continua per aquesta riba amb unes noves passeres, més llargues i penjades que les que hem passat al començament, uns 10 m per damunt de l'aigua, fins a la 



6’00 km, 1h 45’.- resclosa de la minicentral d’Allòs i a l’aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa, sota del pantà de Camarasa que veurem a la dreta.



Camí de tornada:

12’00 km, unes 3h 30’.-  Retornarem, desfent el camí, fins a la Font de l’Espadella on hi hem deixat els cotxes. 

El recorregut total és d’uns 12 km, amb uns desnivells acumulats de +/- 300 m. El temps que hem estimat necessitarem per a fer tot l’itinerari -amb aturades, l’esmorzar i visites incloses- pensem que pot ser d’unes 4h 30’. La dificultat de l’excursió és mitjana-baixa. Al anar i tornar pel mateix camí, la sortida facilita la possibilitat de “plantar-se” en un punt concret del recorregut i retornar al lloc d’origen de l’excursió o esperar, ja de retorn, el pas dels companys de caminada


Dinar.- El dinar el farem, a les 14h 30’, al restaurant “El Molí d’Alòs” de la carretera d’Artesa 3, d’ALÒS DE BALAGUER, tel 635 66 19 06. Un antic molí d'oli i farina que actualment és un restaurant i botiga, on la Lidia i en Narcís venen també productes del seu hort ecològic o locals.
Tot i que -habitualment- només obren els caps de setmana, hem acordat que -tractant-se d'una colla- hi podríem dinar amb un menú especial per a grups (molt complet -i si n'hi ha tastant bolets..., de cargols m'han comentat, que ara no és temporada...-) a un preu, per cap, de 18 euros.

El Molí d'Alòs




El Molí d'Alòs detalls de la botiga 

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i l’excursió. En Pep portarà la bota amb vi. Cal dur roba i calçat adequats al temps i recorregut. Barrets i cremes protectores per al sol i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. I, els que en necessitin o en tinguin, els bastons.


Lloc i hora de trobada.- Farem el recorregut d'aproximació, d’anada i tornada de l’excursió, en cotxes. Caldrà, doncs, anar confirmant uns dies abans –per telèfon o correu electrònic- els qui serem i amb els vehicles que hi anirem. El lloc de trobada a Barcelona serà el mateix dijous 3 de juliol, a  les 6h 30’ (puntuals) -una mica abans de l’hora habitual- a Travessera de Gràcia/Lepant.
  
Estimem que per anar de Barcelona a Alòs de Balaguer (uns 150 km) hi podem trigar aproximadament 2h 15’, per tant calculem que podem estar a l’aparcament de la Àrea d’esbarjo de la Font de l’Espadella -lloc d’origen i final de l’excursió- sobre les 9h. Prèviament podem quedar de trobar-nos o fer una breu pausa, els cotxes que surtin d’orígens diferents, sobre les 7h 45’, a la benzinera de Repsol que hi ha passat Jorba, a la A-2 sortida 543, abans de pujar a La Panadella.

Inscripcions.-  Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer abans del migdia del dimarts 1 d’octubre, contestant al correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep -el company que coordina aquesta sortida- i així poder confirmar, aquella mateixa tarda, al restaurant el nombre de comensals que serem dijous a dinar.

Gràcies per la vostra col·laboració i participació.

Una abraçada.


EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

Aquesta és la "previsió" generada per la pàgina web de El tiempo.com per Alós de Balaguer.


El proper dijous 3 al congost de Mu no ens farà el que en diem bon dia en el sentit estricte, perquè no farà gaire sol, però si que gaudirem de bon temps. Sobretot perquè la temperatura anirà des dels 17º al matí fins els 22º a migdia, per tant durant el recorregut tindrem l’aire condicionat natural engegat (sense profit per les elèctriques, però).
Un vent fluix, canalitzat al llarg del congost, ajudarà en la refrigeració dels nostres músculs que patirien en cas contrari de la xafogor resultant de la humitat relativa, que serà del ordre del 85%.
Tanmateix el cel es mostrarà cobert de núvols mitgencs (50%) i núvols alts (85%), però de ben segur, amb aquesta combinació  hi haurà estones de clarianes que deixaran passar els raigs del astre rei. (Circumstancia que celebrarem encara que siguem republicans).

Conclusió: Podrem anar lleugers d’equipatge només amb la precaució de la típica “rebequeta”.


NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.


dissabte, 21 de setembre del 2019

CRÒNICA DE LA 99ena SORTIDA XINO-XANO



CAMINADA PER LES VISTES I VINYES DE LA SERRA DE MARINA: TIANA–EL ROCAR-COLL DE VENDRANS-LES COMUNES-MAREDEDEU DE L’ALEGRIA-TIANA

Ens passa, una mica, com als infants. Desprès de les vacances -cal dir que alguns de la colla, precisament aquests dies, son encara de viatge: a Mèxic o, més a prop, per Lleó i Galícia...-, a la majoria, ens costa ”arrencar” de nou. Començar el curs, fins i tot pels avis jubilats, és una mica dur...

Potser per això, a aquesta excursió de mitjans de setembre, no hem sigut gaires: sis a caminar (en Carles ens ha acompanyat un tros...) i deu a dinar (se’ns hi han afegit alguns companys, alguns d’ells, convalescents d’alguna dolència o lesió d’estiu o pròpia de l’edat). Tots amb forces ganes de retrobar-nos, de fer una síntesi de com han anat les vacances, de xerrar (una mica de tot) i de riure (per no plorar, especialment, si toquem segons quins temes...). Això si, contents de veure’ns de nou.

Expliquem, però, com ens ha anat la 99ena Xino-Xano que per això -suposo- sou aquí...

 
L’aproximació.- Tips de cotxe, després de les “mogudes” de les vacances, hem fet l’aproximació a la sortida, anar i tornar de Montgat, en tren i l’anada fins a Tiana, en autobús. Més còmode.

Si i no. El tren be, però el bus que comunica l’estació de Montgat-Nord amb Tiana, suposem que per raons logístiques i de servei, fa un llarg recorregut per nombrosos barris i urbanitzacions dels dos termes. No hem comptat el nombre de vegades que em creuat l’autopista, però han sigut un munt... A nosaltres, anar de l’estació fins a la parada que hi ha al Passeig de la Vilesa-Enric Borràs -al parc on hi havia el vell camp de futbol- de Tiana, ens ha costat uns 25’ (ja ens ho havia dit el conductor). “Però ens han passejar asseguts... i ens hem estalviat de caminar un trosset”, diem aconformats.

Quan arribem a Tiana, una mica abans de les nou del matí, en Josep Mª (que ha vingut en cotxe des de Sant Cebrià de Vallalta) ja ens hi espera, assegut al banc de la parada que hi a tocar del punt d’inici de la caminada. Primeres salutacions i, sense torbar-nos, comencem l’excursió.


La caminada.- Sota del parc, al creuament dels carrers de Castellar i de Mates, hi ha l’inici del recorregut. Uns discrets panells informatius, per animar-nos, ens mostren el recorregut i desnivells.



Baixem, pels carrers d’Escalfapé i de Can Gaietà, fins a la riera d’en Font que seguirem en direcció al mar.

Una de les moltes campanetes que, només
començar, ens han alegrat el camí.

Al poc, quan passen uns minuts de les 9 del matí, decidim aturar-nos per a esmorzar. El torrent (que, com en molts altres llocs, quan no hi baixa aigua, es transforma en camí) voreja la població envoltat de grans plataners, algun pi dispers, canyars, matolls i un munt de campanetes blaves, que el guarneixen omplint-lo d’alegria. En un revol, sota d’un vell i artístic pi, amb bona part de les arrels descarnades, hi muntem “la paradeta” de l’esmorzar: olives i, avui, vi de “pansa blanca” de la D.O. Alella.




Elena... ! que la bota i el vi és per a que corrin... !!!

En Carles en ha acompanyar fins a l’esmorzar, desprès desfarà el camí i ens esperarà -ben equipat, amb el diari d’avui, el mòbil i el seu sempre dens i interessant “dipòsit mental” de  vivències, càbales, reflexions i idees- fins que tornem, de nou, al punt d’inici de l’excursió.

Els demès continuem riera avall. Passem per Can Roca (65 m d’alt), masia del segle XVII, avui reconvertida en restaurant. És un edifici molt compacte, amb aspecte de fortalesa,  diuen que formava part de la hisenda de l’antiga Ciutadella. Conserva una finestra gòtica del segle XVI (potser reaprofitada) que té uns rostres esculpits als brancals. En Josep Mª, el nostre assessor gastronòmic, diu que s’hi menja bé. Si ell ho diu, no en tenim cap dubte.


Detall de Can Roca

L’itinerari continua. Deixem uns trencants que -per la dreta- porten a Can Garra i a Can Gil, on hi ha un rellotge de sol -fet amb rajoles de ceràmica- amb la sabia i molt catalana recomanació: “No badis i ves per feina”. Potser que molts polítics, en aquests temps, en fessin cas...


Rellotge de sol de Can Gil. Foto A. Martí

Anem travessant conreus i algun camp erm -amb nombroses figueres de moro malaltes per la plaga de cotxinilla- fins que ens introduïm, pel mig de canyes i vegetació de ribera, un trosset, dins l’ombrívol torrent de Can Gil.


Torrent de Can Gil

Seguint la pista i els senyals del SL-C 96, arribem a les primeres cases del nucli urbà de Montgat. Una suau pujada ens porta al barri de la Virreina on girem a l'esquerra seguint el carrer Nou de la Virreina. Al final d'aquest carrer, a mà dreta, trobem el punt d’informació del Parc de la Serralada de Marina, amb un panell-mapa del Parc.



Seguint les fites de l’itinerari, ens enfilem per un desdibuixat, enmig de camps i hivernacles, turó del Regent (117 m d’alt). La pujada passa per una bonica pineda de pi pinyer amb brolles (arbustos, mates i herbes de poca alçada). Ens aturem en un punt on, a tocar del camí, hi ha un parell de boles granítiques que ens criden l’atenció. L’airet, que ve del mar, ens reconforta.

Continuem fins que arribem a una corba tancada amb un encreuament des d’on surt el camí del Mig d’Alella.

Seguim per l’esquerra, el camí careneja i s’enfila per una pujada costeruda que ens porta fins una cresta amb diversos blocs granítics dispersos: el Rocar (207 m d’alt). Mentre esbufeguem camí amunt, recordem el comentari que ens han fet, al veure’ns passar, uns treballadors que hi havia al Punt d’informació del Parc: “Que us sigui lleu la pujada...”. Sort que a tocar de la pista, aquí i allà, alguns pins ens fan ombra a mesura que ens hi anem aturant...


Ànims, que ja som dalt... !!


Detall de El Rocar
Un cop som dalt la carena, el camí -més o menys- va planejant i el paisatge s’obre amb belles panoràmiques: per un costat, el litoral -Montgat i el Masnou-, el mar i la serra de Sant Mateu i per l’altre, el terme de Tiana, Badalona, la Tèrmica de Sant Adrià i al fons, Barcelona amb l’ inconfusible silueta de Montjuïc.

Continuem la ruta, ara ja amb una pujada més suau, fins al coll de Vendrans (195 m d’alçada) on, al vessant meridional d’Alella, hi veiem unes grans vinyes -de pansa blanca i rosada que, segons la ressenya que ens fa de guia- pertanyen al Celler Alta Alella [1].


Vinyes al Coll de Vendrans

Son vinyes costerudes, amb el mar com horitzó, que ens recorden els versos d’en Josep Mª de Sagarra, que tant bé va versionar en Lluís Llac:

“ Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
...

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar !”

Passat el coll, el camí torna a pujar vorejant el turó del Bessó (229 m d’alt), fins anar a trobar alguns dels carrers-pista de les urbanitzacions “Nova Alella” i “Can Comulada” d’Alella, al límit amb el Parc. Aquí havíem acordat un dels punts de trobada (l’altre serà, més endavant, a l’ermita de la Marededeu de l’Alegria) amb en Joan Miquel i la Mª Gloria per si ens calia el “servei de rescat”, d’algun caminador, amb el seu “cotxe-escombra”. En Joan Miquel, bon reporter gràfic, ens fa unes fotos -just al moment de la nostra arribada- al capdamunt de la pujada... sort que hem tingut temps d’amagar les llengües... !!!


Uf.., ho-la, Jo-an Mi-quel... uf, que m'ofego...!!

L’itinerari, sense perdre alçada, gira cap a l’esquerra vorejant, per damunt de pinedes i algunes vinyes, el vessant de la muntanya. El panorama que se’ns obre cap a Tiana, els torrents, rieres i muntanyes que l’envolten -el coll de Montalegre amb la cartoixa i La Conreria- i el litoral (amb el mar i Barcelona al fons) és espectacular.


Mireu, mireu el panorama: A la dreta, entre l'Elena i en Joan, l'ermita de l'Alegria; al centre de l'imatge, Tiana i al fons, a l'esquerra, les xemeneies de Sant Adrià i Montjuïc a Barcelona.

La ruta continua pel mig d’ un paisatge on, ara, predominen els matolls, prats secs i restes de troncs, testimonis del pas del foc que va cremar bona part del terme de Tiana l’estiu de 1994 i, de nou, el 2016. Diversos pins joves i algun de vell, rebrotat, ens omplen d’esperança... Al nostres peus, gairebé a tocar, hi veiem l’ermita de la Marededeu de l’Alegria envoltada d’antiquíssimes masies (diuen que algunes d’elles ja havien sigut vil·les romanes de l’antiga colònia Tizina): Ca l’Andreu, Can Montcerdà, Can Fàbregas, Can Cirera, Can Brossa...


Una pausa camí de Les Comunes.

Però no, “nuestro gozo, en un pozo...”, tot i que l'objectiu de la següent i darrera etapa del recorregut el tenim ben a prop, l’itinerari del SL-C 96 fa un gir a la dreta i torna a pujar, fent algunes ziga-zagues curtes però feixugues, en direcció a la capçalera de la vall, l’indret anomenat Les Comunes. Anem pujant, fent algunes parades per a recuperar l’alè, fins arribar als 268 m d’alçada, la cota màxima de la caminada d’avui.

En aquest punt, al costat d’un banc de pedra (al llarg del camí, n’hem anat trobant alguns més), hi ha un trencant que, aproximadament en 1,5 km, s’enfila fins el Mirador dels Nou Pins o de la Mediterrània [2], un indret privilegiat per les seves vistes sobre les valls i pobles de l’entorn i el litoral. Nosaltres, en aquesta ocasió, ens conformem amb els panorames que ja veiem i no hi anirem...

A partir d’ara ja tot es baixada. A la nostra esquerra tenim el torrent de Les Comunes que baixa cap a la vall on hi ha l’ermita de la Marededeu de l’Alegria i Tiana i, a la dreta, hi veiem la masia de can Bellús, les vinyes ecològiques i el celler d’en Quim Batlle [3] i les verdes i ufanoses pinedes que s’enfilen pels vessants de La Conreria.


Les vinyes i el celler d'en Quim Batlle.
Pinedes damunt de Tiana

Quan arribem a l’ermita de la Marededeu de l’Alegria (168 m d’alçada) [4] en Joan Miquel i la Mª Gloria ja ens hi estan esperant. Anem molt bé de temps, son les 12 del migdia. En Joan Miquel ens fa la foto dels “caminadors”, deixant per a després de dinar la de tot el grup.


El grup de caminadors i una membre de l'equip de suport.
Detall de la llinda de la porta de la capella i
del nínxol amb l'imatge de sant Cebrià.


Font a la plaça que hi ha davant l'ermita
de la Marededeu de l'Alegria

Reprenem l’itinerari, seguint els senyals de SL-C 96, passant pel costat de l’ermita i després, entre can Cirera i Can Brossa, fins arribar al carrer de Can Gaietà i d’allà al punt on hem començat l’excursió al Parc de l’antic camp de futbol, on ens retrobem amb en Carles i la Mª Gloria i en Joan Miquel que ja hi han arribat amb el cotxe.

El recorregut total de la caminada ha sigut d’uns 8 km amb uns desnivells acumulats d’uns 300 m. El temps que hi hem emprat, amb l’esmorzar, pauses i aturades ha estat de 3h 45’.

Per a celebrar-ho, a Cal Toni, al bar que hi ha dins del parc, hi prenem unes merescudes cerveses. Brindem per nosaltres i, també, amb el “Salut !!” per la salut de tothom, els qui hi som i tots els altres.




El moment del ritual de les cerveses...

Repartits en els cotxes d’en Joan Miquel/Mª Gloria i en el d’en Josep Maria (que tot i no poder-se quedar a dinar, ha volgut acostar-nos fins a Montgat) fem cap al restaurant “Can Fava 1898”.


El dinar.- Una mica abans de l’hora acordada, les dues, som al restaurant on ja hi tenim la taula parada. El local, al popular carrer del Mar de Montgat, separats de la platja per l’antiquíssima via del primer tren de la península, el de Barcelona a Mataró de l’any 1848, fa goig.

El problema que tenim avui és que -fins el més d’octubre- no fan menú i hem de dinar “a la carta”. Acordem fer uns entrants (amanida, musclos, croquetes,...) i de segons, la majoria, una paella marinera. Amb el vi, les postres i els cafès, tallats i cigalons, la cosa s’ha apartat del preu habitual... però, un dia és un dia, diem.




Hem menjat be i, sobretot, amb molt bona companyia que és el que interessa.

Paguem, ens acomiadem dels hostalers i sortim a fer-nos la foto del grup:




Després, pel carrer del Mar contemplant un bon nombre d’antigues casetes de pescadors, anem fins a l’estació.






Comiat.- Poc abans d’arribar-hi, els qui retornem amb tren -al peu d’una encara jove “bellaombra” i a tocar del pàrquing- ens acomiadem dels companys que han vingut motoritzats, amb cotxes o amb la moto. Ens emparaulem fins a la propera sortida -la número 100- que, tot i que encara no està perfilada del tot i sobre la qual hi ha diferents propostes de celebració, en principi tenim programada per al proper dijous 3 d’octubre.

Estigueu pendents del Blog, del correu electrònic i del WhatsApp per a possible propostes, novetats o canvis.


Fins llavors, una abraçada.

Text.- Pep

Fotografies.- Joan Miquel, Carles, Pep i alguna d’Internet.



[2] El mirador compta amb dos bancs, una plataforma de fusta tractada, una barana i plafó d’interpretació del paisatge. Un dels bancs mira al NO, amb Alella en primer terme i vista sobre bona part dels turons més alts del Parc. L'altre mira al SO, amb la Conreria en primer terme i Barcelona i Collserola al fons. A la banda sud i mirant al mar, hi ha un plafó panoràmic amb el perfil del paisatge que estem veient i els noms dels elements.
  
[4]  És l'antiga església parroquial de Tiana i com a tal està documentada des del 1018. Sembla que va ser construïda sobre les restes d'una vil·la romana. Un nou temple romànic va ser consagrat el 1104 i sembla que es dedicà a sant Cebrià. L'edifici actual és del segle XVI, si bé molt reformat i ampliat durant el segle XVIII (a la façana hi ha la data de 1729). Els documents més antics que fan referència al culte a la Mare de Déu de l’Alegria són de la segona meitat del S. XVII. Té una nau rectangular capçada amb absis poligonal i un campanar de torre que té finestres apuntades i coberta piramidal a quatre vessants. L'interior és decorat amb pintures murals d'Ignasi Mª Serra i Goday, del 1970. La Verge de l’Alegria es la patrona de la confraria de pescadors de Tiana i Montgat i, recentment, dels Esplais d’infants.