CRÒNICA DE LA 102ena SORTIDA XINO-XANO

CAMINADA PELS PAISATGES DE TARDOR DE LA FAGEDA DE LA GREVOLOSA I LES AMAGADES ERMITES DE LA VALL DEL CORB

En la primera part d’aquesta caminada hem repetit l’itinerari que, per la Fageda de la Grevolosa, vàrem fer -fa cinc anys- el novembre de 2015 a la comarca d’Osona (https://clanosgris.blogspot.com/2015/11/cronica-de-la-62ena-sortida-xino-xano.html).

Després hem passat, pel coll de Bracons, cap a La Garrotxa: travessant bona part de la vall de Bas hem enfilat cap a la vall del Corb. Un cop allà -mig amb els cotxes, mig a peu- ens hem arribat fins les amagades i encisadores ermites de Sant Martí i de Sant Miquel.

Us ho expliquem tot plegat.

Aproximació.- Aquesta excursió ha estat una de les més multitudinàries que hem fet fins ara (cal remuntar-se al juliol de 2015, la sortida 59ena, “Especial de Estiu”, que vàrem fer a Llançà i a la del desembre del 2018, la sortida 91ena “cargolada de Nadal”, que vàrem fer a Campllong) per a igualar, en les tres, el nombre de participants: 20 xino-xaners i xino-xaneres.

A favor de la que hem fet ara, cal afegir que les dues anteriors eren més “tiberis de germanor” que veritables caminades amb “tiberi” final. Aquesta, la del passat dijous, ha estat una Xino-Xano més “autentica”, amb tots els seus requisits: fer un recorregut “digne”, d’una llargada i dificultat raonable, culminada amb el dinar.

Però bé, totes son prou meritòries. Xerrar, riure i menjar -encara que no es camini massa o gens- també és molt bo... i, encara que sembli un contrasentit, ens carrega de salut i d'energies. No és així, amics ?

Al que anàvem. El passat dijous 12, “d’hora, ben d’hora” a 2/4 de 8 del matí, al xamfrà de Travessera amb Lepant, ja hi havia quatre cotxes amb quatre excursionistes cadascun (bé n’hi havia un que només en portava tres, ja que el quart el recolliria poc després a la sortida de l’estació de la Renfe del Clot), mig endormiscats encara, però preparats per a la marxa.

Les salutacions, en aquesta ocasió, han sigut efusives però breus (doncs fotia un fred que pelava...i alguns ho han fet sense ni tant sols sortir del cotxe). Un nou membre -company “canyer” d’excursions d’alguns de la colla-, en Enric Serra, s’ha afegit avui,  per primer cop, a les nostres sortides. Molt benvingut, Enric, i que sigui per molts anys.

Sortim de Barcelona per la Meridiana, travessem -amb el seu habitual trànsit matiner, però sense cap retenció- el Vallès i, passat el Congost, un cop entrem a la comarca d’Osona, se’ns afegeix una nova companya: la boira. No ens deixarà fins que, passat Torelló, ens enfilem cap el túnel de Bracons [1].

A un costat, amb l’ermita avui amagada entre boires altes, hi tenim les serres de Bellmunt i de Curull i a l’altre, el seguit de muntanyes que s’enfilen cap a les serres dels Llancers, Cabrera i el Collsacabra. Nosaltres ens dirigim cap a les muntanyes que tenim davant, on el punt culminant és el Puigsacalm i en direcció al pas natural que, pel coll de Bracons, permet anar a La Garrotxa. La vegetació, força abundant, mostra ja els efectes del fred, la pluja i sobretot del vent d’aquestes darreres setmanes: molts pocs arbres -pràcticament només les alzines- conserven les fulles. Estem, climatològica i paisatgísticament, a finals de tardor i a l’entrada de l’hivern. La natura, però, sempre te els seus atractius o, com a mínim, a nosaltres ens ho sembla.

Just abans d’entrar al túnel de Bracons, agafem la sortida de Sant Andreu de la Vola. Una mica abans -si hi hem prestat atenció- haurem vist des de l’autovia, enmig de turons, la església parroquial i la rectoria de Sant Andreu de la Vola [2]. Un cop hem sortit seguim la carretera, que passant per damunt de la boca del túnel, ens porta al Veïnat de Dalt, el veritable nucli de població d’aquest petit poblet. Allà hi trobem la vella i ben restaurada masia de Can Piguillem, reconvertida en restaurant. Al gran pàrquing que hi ha davant, fa pocs minuts, que ja ens hi esperen en Carles i la Rosa, ben arrecerats dins del cotxe. Fora estem a 1º, per això les salutacions i els petonets les fem, amb les mans, des de dins dels vehicles. Les abraçades ja les farem, quan no tinguem més remei que sortir fora, una mica més endavant.

Formem una corrua de 5 cotxes  i enfilem la carretera que va cap a la Vall de Bas i Olot, pel coll de Bracons. Enrere deixem les poques cases habitades del Veïnat de Dalt, amb les llars de foc ben enceses com ho  demostra el fum que -fent una mena de ziga-zagues- surt per les xemeneies. Fot un fred que pela i clar, fora de les cases, no es veu a ningú !

Recordem el punt de la carretera on hem d’aturar i estacionar els cotxes per a dirigir-nos, des de la seva part inferior, a la Fageda de la Grevolosa. Passat el punt quilomètric 23, on hi ha un petit cartell que diu “al Molí de Bracons”, hi aparquem -a banda i banda de la carretera- els vehicles.

Ara si que, mentre ens enfundem dins dels anoracs, ens posem els guants i ens embotim, les gorres i barrets, fins les celles i les orelles..., aprofitem per a saludar-nos com Déu mana. “Continuem a 1º...”, diu algú. El cel ennuvolat, segurament, ha impedit que glacés... només, en alguna petita i ombrívola raconada hi hem vist algun petit mantell de gebre.

A la dreta de la carretera, on hi ha el cartell que hem esmentat, hi arrenca un camí de carro. Ja ho coneixem de l’altre vegada que hi vàrem venir. Son 2/4 de deu, abrigats no notem el fred, el cel està un xic ennuvolat però dona la impressió de que no ens plourà.

Al cap de molt poc travessem, per damunt d’unes pedres, la Riera de Bracons. No hi tenim cap dificultat doncs no hi baixa gaire aigua. Un cop som a l’altre costat, en un espai més obert i apartat de la humitat del torrent, decidim esmorzar-hi.

L’esmorzar.-  Al mig del camí, que aquí es confon amb la vegetació dels costats, muntem la “paradeta”. Les olives damunt una safata feta amb paper d’alumini, la bota que va circulant, els entrepans que porta cadascú al seu gust i per postres, amb el cafè, la llet i les “gotes”, “teules” unes galetes “arrebossades” de xocolata, “palmeres” o “ulleres” (com les anomenaven quan érem petits) de pasta de full i pastilles o tabletes de bona xocolata,... nyam, nyam... Quan ho hem enllestit tot, a fe de Deu que ja no notem el fred.. N’hi ha que es treuen  les bufandes i els grossos mocadors de coll i, fins i tot, alguna peça (sobrera) de roba... !

Refets per l’esmorzar i amb ganes de “marxa”, continuem.

La caminada.- Avui hem esmorzat en poc més d’un quart d’hora. Es coneix que teníem gana i a peu dret, hem anat “endrapant” sense gaires converses. Falten uns minuts per les deu quan comencem la passejada.

Quan ja hem caminat, aproximadament, un quilòmetre -també ho teníem present d’anteriors visites a la fageda- cal deixar el camí de carro per on anem i desviar-nos per un corriol, senyalitzat amb la clàssica fita feta amb pedres, que s’enfila (a l’esquerra) per dins del bosc.

La sortida d’avui -ja ho veureu-, pel que fa a l’itinerari seguit per la colla, ha estat una mica anàrquica i, en certa manera, s’ha fet a la mida, ritme i al gust dels diferents participants.

En aquest punt de la ruta, els dos Carles ens comenten que seguiran un tros per la pista (que, sembla, porta a l’ermita de Sant Nazari) i ens esperaran allà o retornaran, de nou, fins on hem deixat els cotxes. La resta d’expedicionaris, els altres 16, seguim muntanya amunt en direcció a La Grevolosa. “Nois i noies, ja surt el sol... No ens podrem queixar, tindrem -com gairebé sempre- un bon dia...” crida en Josep Mª que obre la marxa. Certament, pel mig del brancatge, ens arriba la claror i sentim (potser psicològicament) l’escalforeta de l’Astre Rei.

Estem travessant un bosc mixt, format per roures, alzines, boixos -algun grèvol-, faigs i, aquí i allà, algunes mates de galzeran amb els seus rojos fruits. Al poc arribem al trencant des d’on surt, per la dreta baixant cap a l’esplanada on hi ha l’ermita, el camí de Sant Nazari. Hi anirem quan tornem. Seguim, ara, el camí que per l’esquerra i en pujada, va cap a la Grevolosa. 

A mesura que anem avançant, estem aproximadament a una alçada de 1000 metres, els faigs es van imposant, tot dominant el paisatge.

Després d’un tros on la ruta passa per damunt d’unes pedres (que serà que als faigs els agrada tant créixer abraçats damunt les roques... !!), el camí va planejant cap el cor de la Fageda de La Grevolosa. Un panell informatiu i alguns monumentals exemplars -catalogats i protegits per la Generalitat, segons diu en uns cartells- ens ho deixen ben clar.

Ens entretenim fent fotografies dels detalls, l’entorn i el conjunt del paisatge. Al poc ens adonem que 10 de la colla -els més “canyers”- han continuat fageda amunt, seguint el torrent fins arribar dalt, a la pista que porta al coll de Bracons.

Els mòbils no tenen cobertura, per tant, els 6 que ens hem quedat a tocar de la font de la Grevolosa, al cor de la fageda, anem desfent -segons l’itinerari previst- el camí en direcció a Sant Nazari on, pensem, ja ens hi deuen estar esperant els dos Carles.

Quan hi arribem, ens sorprèn no trobar-hi a ningú. Els Carles deuen haver decidit retornar cap els cotxes, pensem.

Sant Nazarí

Fem algunes fotografies del tranquil indret i de l’ermita [3]. El cronista (que ja ho sabeu és un apassionat dels vells arbres monumentals) s’encanta davant l’espectacular roure que hi ha darrera l’ermita, al costat de l’àrea de lleure...

Roure monumental de Sant Nazarí.

Vist que ja son 2/4 de dotze, decidim enfilar la pujada pel corriol que entronca amb el camí que va i ve de la Grevolosa. Quan tinguem cobertura ja contactarem amb la resta de companys (els qui han seguit fageda amunt i els dos Carles).

Quan son al creuament dels senders, els 10 companys que han recorregut tota la fageda fins gairebé dalt del coll de Bracons, també hi arriben.

En aquest punt enlairat, tenim cobertura i rebem una trucada dels Carles. Son en un lloc proper a un pàrquing on arriba la pista que des de Sant Andreu de la Vola va cap a Sant Nazari i que, uns quilometres més endavant, porta al gran casal del Güell. Gràcies als GPS de les andròmines que alguns tenen, ells i nosaltres localitzem el lloc des d’on ens estem fent les trucades... Cal reconèixer que “...Hoy las ciències adelantan que és una barbaridad..., una brutalidad..., una bestialidad...” que, recordo, cantava Don Hilarion en aquella vella “zarzuela”, La verbena de la Paloma, que -especialment els matins dels diumenges-, entre moltes altres, escoltava el meu pare. Acordem, ara que ja sabem on son, que -seguin la pista, apta per vehicles, per on venen- els anirem a buscar en un cotxe.

Així ho fem i a ¼ d’una ens apleguem, tots plegats, al lloc on hem estacionat els vehicles a primera hora del matí.

Motoritzats dins dels respectius cotxes, continuem carretera enllà per a completar el recorregut previst i, després, anar a dinar a Les Preses.

Cap al coll de Bracons i les valls de Bas i del Corb.- La visió de la Vall de Bas que, des del Coll de Bracons -ben ple de cotxes aparcats dels excursionistes que aprofiten aquest punt enlairat per a recórrer els indrets de l’entorn (Puigsacalm, Santa Magdalena del Mont, les Serres de Llancers o de Curull, La Grevolosa,...)- és impressionant.

Anem baixant per la carretera tot passant per Joanetes i, ja al pla, pel veïnat de Can Trona fins que entronquem amb la carretera que porta a Olot. No hi arribarem, a la sortida de Les Preses (on hi tornarem per dinar) agafem un desviament cap a la tranquil·la vall del Corb.

Vall del Corb: Pla de Sant Miquel amb el Pirineu, nevat, al fons

Quan hem recorregut uns 3 quilometres per l'estreta però tranquil·la carretera, un desviament senyalitzat, a la dreta, ens porta fins al mas L’Antiga [4].

Aquesta casa està equidistant, a una distància de 300 metres de cadascuna de les dues curioses ermites que hi ha en aquest racó: Sant Martí [5], situada al costat d’una font (on s’hi arriba continuant per la pista que ens ha portat fins la casa) i Sant Miquel [6], enfilada als 600 m d’alçada (la pista que hi porta surt de davant de la “cabanya” del mas). Tot i que s’hi pot arribar en cotxe fins a les dues ermites, a la de Sant Miquel, hi hem anat a peu.

Sant Martí del Corb

Sant Miquel del Corb

Son 2/4 de dues, decidim fer la foto de grup dels caminadors a la graonada d’accés de l’ermita de Sant Martí. 

Foto del grup de caminadors. A la sortida hi han vingut dos "menjadors" més:
En Josep Lluís i en Josep Surdé.

Pugem, a peu, fins l’airosa ermita de Sant Miquel i, sense torbar-nos per a no arribar tard (alguns ja fa estona que, diuen, tornen a tenir gana) fem cap al restaurant “Quinze ous” de Les Preses.

El dinar.- A l’hora convinguda, les dues en punt, entrem per la porta del restaurant. Ja ens tenen la taula parada. Anem prenent seient i -avui sense demanar les cerveses (la veritat és que, en aquesta època de l’any amb el fresc que fa fora, no venen gaire de gust)- comencem a triar els plats de la carta de menús.

Anar a un restaurant recomanat per en Josep Mª, ja ho sabem, sempre és una garantia d’èxit. “Un restaurant d’alta cuina a un preu molt assequible...” com diu algun dels comentaris que, sobre aquest restaurant, hem llegit a internet. Els cuiners es van formar al País Basc i la carn, ens ha comentat un d’ells, la porten d’allà. El peix és de la Llotja de Blanes... ha afegit. Hem dinat molt be. Us en mostrem alguns dels plats i postres (tots ells fets a la casa).

Hem rematat l’àpat amb cava. Gentilesa d’en Jaume que ha complert, fa pocs dies, 70 anys. Brindem, clar, per l’aniversari i per la salut de tots. Aprofitem també l’avinentesa per a desitjar-nos unes molt bones i joioses Festes de Nadal.

Agraïm, així mateix, a en Josep Mª l’organització de l’excursió i a tots i totes la participació en la mateixa.

Prenem els cafès, tallats i carajillos (que entren en el preu del menú); agraïm als hostalers i a les noies que ens han atès el seu acolliment i atenció; paguem i ens acomiadem fins a la propera Xino-Xano que tenim programada per al proper dijous dia 9 de gener.

En la caminada d'avui hem recorregut uns 6,5 km en total, per la fageda de la Grevolosa, passant per Sant Nazarí i anant a l'ermita de Sant Miquel del Corb. El desnivell que hem superat és de +/- 255 m i el temps que hem emprat a la caminada (amb pauses i visites incloses) ha estat d'unes 4 h. 

Aquí teniu la ruta per la fageda: 

Molt BONES FESTES a tothom i, si no hi ha res de nou, fins la propera sortida.

Una abraçada. 

Text.- Pep

Fotografies.- Joan Puiggermanal, Joan Miquel, Conxita i Pep.

Vídeo.- Jaume: https://youtu.be/-BMvvda3r_g

Ruta Wikiloc per la fageda: Joan Puiggermanal https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-grevolosa-44387416

---

[1] Aquesta important infraestructura vial, inaugurada el 3 d’abril del 2009, formada per 10 túnels i falsos túnels (el més llarg és el de Bracons de quasi 4,6 km) i quatre viaductes, permet comunicar en uns ¾ d’hora  de forma còmoda i segura les comarques d’Osona i La Garrotxa i, especialment, les seves dues capitals Vic i Olot.

[2] L’església de Sant Andreu de la Vola es troba a la riba dreta del riu Fornés a 767 m d’altitud.  Amb el nom d’Avetola apareix en un document de l’any 923. El 1032 s’hi consagrà una església dedicada a Sant Andreu. L’actual temple és el resultat d’obres i ampliacions fetes sobre aquesta antiga església romànica, especialment els anys 1594, 1774 i 1828. Avui, pràcticament, no si fa cap culte.

[3] La primera ermita de Sant Nazari es construí probablement al segle XIV. L’any 1721, es va refer l’edifici amb la construcció d’una casa amb teulat de doble vessant, amb una part destinada a capella i l’altra a estatge dels ermitans. Posteriorment va ser restaurada l’any 1921. Entre els anys 2008 i 2011 es va restaurar novament l’edifici, reformant-ne tota l’estructura.

[4] Casa situada al peu de la serra del Corb. És un mas agrícola i ramader amb teulada a dues vessants. El material emprat en la seva construcció és d'origen volcànic (estem als peus del volcà anomenat Puig Redon) i força pobre. Està orientada a sud  i formada per diferents cossos, el més antic és el de la part de baix. L'any 1881 s'apujà un sostre. La planta baixa està destinada a corts i a la part del darrera hi ha una petita era i la “cabanya”. Tot i que trobem forces obertures no hi ha cap element arquitectònic remarcable. La primera documentació, que s’ha localitzat, data del 4 de juliol de 1560 quan es fa públic l'arrendament de Bartomeu de Montagut a l'honorable Esteve de Collferrer de la Torre dels Masó, amb totes les seves pertinences. Prop del mas hi ha un històric i monumental teix, amb 2,6 m de perímetre i amb més 200 anys d’edat:

(https://arbresambhistoria.blogspot.com/2015/12/teix-del-mas-lantiga.html).

[5] La capella de Sant Martí del Corb està situada al peu de la serra del Corb. La primera referència que hi ha del topònim Corb és de l’any 957, en que Ricarda i el seu marit Sal·la van fer donació al monestir de Sant Benet de Bages de l’alou de Les Preses i, juntament amb ell, d’un vilars anomenats Corbos. Sobre aquesta capella no s’ha trobat, fins ara, cap noticia documental que ajudi a recopilar la seva història. El seu passat és, avui dia i per dissort, pràcticament desconegut. L’ermita de Sant Martí havia pertangut antigament a la parròquia de Sant Miquel del Corb i depèn, actualment, igual que aquesta de la parroquial de Sant Pere de Les Preses. La capella, situada a tocar d’una font, és un petit edifici d’una sola nau, absis semicircular i  campanar d’espadanya. Te una escala graonada i porxo, sostingut per pilars, davant la porta d’accés. A cada costat de la porta, hi ha dues obertures amb reixes de ferro forjat que permeten observar-ne l'interior. El mes de novembre, per Sant Martí s’hi celebra l’aplec i, segons la tradició, en períodes de sequera s’hi anava en processó, des de Les Preses.      

[6] L’església de Sant Miquel del Corb es troba situada, al veïnat del mateix nom en els vessant septentrionals de la serra del Corb, a mig faldar d'un dels contraforts de l'encinglerat Puig Redon. La primera referència documental d’aquest nom, és el que ja hem citat al parlar de Sant Martí (és dir l’any 957). És molt probable que aquest edifici sigui d’origen pre-romànic però, després de les nombroses reformes que ha sofert al llarg dels temps, es fa difícil afirmar-ho amb seguretat (s’hi aprecien elements d’època romànica i reformes del segle XVIII).  Una pedra cantonera amb la inscripció: "Joseph Camps paborere de Sant Miquel, 1806", mostra reformes posteriors. El temple és d'una sola nau coberta amb volta de canó. Durant el segle XVIII es va sobrealçar la teulada. La porta d'accés, dovellada, està ubicada a la façana de ponent, protegida per una porxada. El campanar és de torre, amb teulada a quatre vessants i està recolzat sobre la façana oest. Antigament el campanar era d'espadanya de dos ulls. El costat de migjorn està reforçat amb dos contraforts. L’interior està totalment enguixat, motiu pel qual es dificultós d’esbrinar si amaga res de remarcable. El mes de setembre, per Sant Miquel, s’hi celebra l’aplec.

CRIDA A LA 102ena SORTIDA XINO-XANO

PASSEJADA, A FINALS DE LA TARDOR, PER LA

FAGEDA DE LA GREVOLOSA

Aclariment previ.- En aquesta ocasió també repetim excursió a un indret on ja hi hem estat: La Fageda de la Grevolosa.

Hi anirem, però, una mica més tard de quan ho vàrem fer, fa quatre anys, a primers de novembre del 2015. Això farà que, potser, moltes de les rogenques fulles -que llavors omplien el paisatge- ja no siguin dalt dels arbres i, ara, estiguin encatifant el terra. En qualsevol cas, segur, contemplarem un bonic paisatge de finals de tardor. A veure si, des d’avui al dia de la sortida -malgrat alguns pronòstics-, no ens neva gaire i podem gaudir de la caminada i la natura.

En qualsevol cas aquí teniu la proposta de la sortida (esmenant, deixant el que hi havia amb color roig, la mateixa crida que al seu dia vàrem fer).

Animeu-vos que el lloc (i la companyia) s’ho valen !!!

Data.- Dijous 5 de novembre del 2015 12 de desembre del 2019.

Tipus d’itinerari.- La fageda de la Grevolosa és un dels boscos més espectaculars de Catalunya. Amb més de 300 anys de vida, aquesta fageda té arbres monumentals que arriben a tenir un diàmetre de més d’1 metre i més de 40 metres d'alçada. A més, també s'hi troba una gran diversitat natural, tant de flora com de fauna. Degut a la seva bellesa i importància biològica, aquesta fageda està inclosa dins l’ Espai d’Interès Natural de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.

Un dels faigs monumentals de la Fageda de la Grevolosa

En aquest bosc hi trobarem una bona barreja de roure martinenc i de faig amb abundant boix grèvol al sotabosc (el nom de "La Grevolosa" és una clara referència a aquest arbust). La distribució  d’aquesta vegetació respon a factors geomorfològics. La fageda es troba localitzada en dues zones ben diferenciades, com són la zona de la carena, a les parts més elevades de la finca (a partir de 1.100-1.125 m), i la zona de torrenteres, en les quals ocupa els vessants d’exposició Oest. El roure que ocupa aquests espais es troba preferentment en exposició Est. Els solells i les zones amb sòls més prims estan ocupats majoritàriament per rouredes de roure martinenc, mentre que a les zones més humides hi apareix el roure de fulla gran, sovint formant bosc mixt amb el faig.

A la passada xino-xano (es refereix a la que vàrem fer el 24 de setembre del 2015 als boscos de Vallfornés, al Montseny), tot i que la sortida era exclusivament per a caçar bolets, no en vàrem trobar ni un. Potser en aquesta tindrem més sort. Les fagedes i rouredes, en aquesta època, poden donar sorpreses. Els entesos diuen que en aquests boscos humits –si les condicions son favorables- s’hi poden trobar fredolics, llenegues, siurenys, rossinyols, trompetes, camagrocs, carlets, llengües de bou, ous de reig i, fins i tot, els preuats ceps. Si en trobem, ja us ho explicarem.

Aprofitarem que passem a prop de l’ermita de Sant Nazari (del segle XIV, molt modificada posteriorment i restaurada l’any 2011), situada en un bonic paratge, per a visitar-ne l’exterior.

L'ermita de Sant Nazari, després d'una primera nevada.

Recorregut i dificultat.- La aproximació, fins el lloc on iniciarem la caminada, la farem en cotxes. Un cop superat Vic, agafarem la carretera C-37 que, pel túnel de Bracons, va fins Olot.

No passarem pel túnel (a la tornada, si), tot just abans d’entrar-hi, al petit poblet de Sant Andreu de la Vola, sortirem de la via, anirem fins el Veïnat de Dalt (on tenim el segon punt de trobada amb els companys que no venen de Barcelona) per continuar, plegats, –en direcció al coll de Bracons i Olot- per la GIV 5273.

Superat el punt quilomètric 23 d'aquesta carretera , quan trobarem, a la nostra dreta, l’indicador de “El Molí de Bracons” hi deixarem els cotxes. En aquest punt iniciarem, per pistes i corriols, la ruta a peu fins la Fageda i la font de la Grevolosa.

La tornada, fins al lloc on hem deixat els cotxes, la farem desfent el mateix camí però ens desviarem (en un curt tram –entre anar i tornar- d’aproximadament 1,5 km) per anar a veure els entorns i l’ermita de Sant Nazari.

El recorregut total d'aquesta sortida -a peu- serà, doncs, d’uns 6 km amb uns desnivells acumulats de +180 m i de -150 m. La dificultat la classificaríem de mitjana-baixa.

El nostre recorregut serà amb l'accés fins a la fageda (i la font de la Grevolosa) per l'opció 1 -de color roig-. Al desfer el camí de tornada ens desviarem fins l'ermita de Sant Nazari, acabant la caminada, al punt d'origen, a la carretera GIV-5273.

Dinar.- Amb els cotxes continuarem, per la GIV-5273, fins el Coll de Bracons, des d’on -si el dia hi acompanya- tindrem un bon panorama sobre la Vall d’en Bas i les muntanyes de La Garrotxa. Baixarem, passant pel poblet de Joanetes, fins aquesta vall i anirem a dinar a Can Morera  al restaurant “Quinze Ous” del carrer President Tarradellas 9 (al costat de la piscina municipal) tel. 689 62 01 31 http://quinzeous.com/ del poble de Les Preses. Fan un menú diari, que inclou aperitiu, un primer i segon plats, postres, pa, aigua, vi i cafè a un preu (IVA inclòs) de 16 euros. Tenim previst fer el dinar sobre les 14h.

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar que –si poden venir- en Jaume i la Mª Rosa portaran el cafè; en Llorenç i en Zac “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l'Elena I. les olives i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.

Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur). Barrets, “boes”, bufandes, passamuntanyes i crema protectora per al sol o el fred i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

Els boletaires més optimistes cal, també, que no oblidin algun/s cistell/s per anar-hi posant el bolets... !!!

Lloc i hora de trobada.- Ja s’ha dit que farem l’ “aproximació”, fins al lloc on iniciarem la caminada, en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, en funció dels qui hi anem, el nombre de vehicles que necessitem i la distribució i “repartiment” dels xino-xaners/es en els mateixos. Per tant, si us plau, confirmeu el més aviat possible l’assistència i –si és el cas- la disponibilitat de vehicle per tal de que el coordinador organitzi la logística de transport i els possibles “punts de concentració” a Barcelona i l'hora de trobada. Per als qui sortim de Travessera/Llepant serà a les 7h 30’ del matí.

Sortirem de Barcelona per la C-17 en direcció a Granollers i Vic. Passada aquesta localitat, agafarem -des del carril de l’esquerra- la sortida 69 en direcció “Olot/Torelló Sud/Manlleu”.

Seguirem per la C-37 fins a la sortida -just abans d’entrar al túnel de Bracons- de Sant Andreu de la Vola. En aquest petit nucli rural ens trobarem, amb els qui no hagin sortit de Barcelona, en un segon punt de trobada, no a l’església parroquial sinó a tocar del restaurant Masia Piguillem, ja a la carretera que pel coll de Bracons va cap a la Vall de Bas i Olot. L’hora de concentració, en aquest lloc, serà al voltant de les 9h 15’.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dilluns 9 de desembre contestant ("respondre a tots") el correu on anunciem l’excursió, trucant o escrivint un correu a en Pep Josep Maria -el company que coordina aquesta sortida-; més que res per tal de poder confirmar al restaurant (dimarts al matí) el nombre de comensals que serem dijous a dinar.

Fins el dijous 12, doncs. Ja us hi anireu apuntant !!!

Una abraçada.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

El dijous 12 el dia es llevarà ennuvolat per núvols alts, probablement en forma de catifa prima que filtrarà el sol. Cap a mig dia començarà a lluir l'astre i com que el vent en superfície serà de oest sud oest moderat permetrà que pugi la temperatura. 

El que passarà és que a les nou del matí que és quan arribarem al punt d'inici de la xino xano "gaudirem" d'una temperatura de 2º i aquell sol que hem anunciat només aconseguirà augmentar-la fins als 6º.

Si els mapes no fallen, que sovint si que ho fan, el sol no se'ns escapolirà fins la posta, moment en que la poca escalfor de l'aire s'esmunyirà vall avall i tornarem allà on estàvem.

Coclusió: Farà el fred que toca, per tant caldrà que ens abriguem.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ART I ESCOLTISME (20)

"L'Explorador" (Scout) pintat l'any 1913. Representa al scout
Percy Greaves amb la mà de Crist a l'espatlla (1).

ERNEST STAFFORD CARLOS

Ernest Stafford Carlos va néixer, el 4 de juny de 1883, al barri londinenc de Bromley. Va ser un polifacètic artista (pintor, actor, músic, escultor i escriptor).

Estudià a la Saint John Divine School de Kennington i a la Escola d’Art Lambeth.

Gràcies a una beca amplià estudis, l’any 1901, a la Royal Academy Schools.

Establi el seu estudi de pintura a Foxley Road al barri de Brixton, situat al sud de Londres, on tingué un cert èxit com a retratista. Aquests anys de residència a Brixton, Stafford, s’interessà per la sort i el benestar de les classes més humils.

L’any 1908 un dibuix, en el qual Stafford representava un obrer aturat, rebutjat i abatut, exposat a la Royal Academy, va ser utilitzat pel Partit Laborista Independent com a cartell electoral.

El nostre protagonista s’interessà també per la formació del jovent. Quan Baden Powell fundà el 1908 els Boy Scouts, Stafford s’hi implicà organitzant la Tropa Scout 107 de Londres, coneguda actualment com a Grup Scout 21, Camberwell (Trinidad).

Va ser en aquest període, especialment entre els anys 1911 i 1915, que Ernest Stafford pintà un bon nombre de quadres dedicats als scouts. En reproduïm uns quants.

Amb l'esclat el 1914 de la Primera Guerra Mundial, Ernest es va oferir com a voluntari per a l'exèrcit, però la seva petició va ser rebutjada per motius de salut. Tingué més èxit en la seva segona sol·licitud i es convertí en membre dels Escopeters de Westminster de la Reina. El 1916 va ser comissionat al Vuitè Batalló, Els Buffs, del East Kent Regiment, com a tinent.

El tinent Ernest Stafford

A començament del 1917, ja al front -en la regió d’Artois, al nord de França-, Ernest ompli diversos quaderns amb nombrosos dibuixos, amb ploma i aquarel·les, sobre la vida dins i fora de les trinxeres.

A la fi de maig, la seva divisió va començar el moviment cap a Ypres (Flandes), en preparació per a una ofensiva, temps durant el qual va efectuar una vintena de dibuixos més. 

Morí en acció durant la Batalla de Messines, el 14  de juny 1917, prop de Zillebeke a Flandes.

Tomba d'en Ernest Stafford al cementiri militar de les
víctimes de la Primera Guerra Mundial a Zillebeke (Bèlgica)

"Si jo fos infant de nou..." quadre pintat el 1911. Representa al
scout Bob Blackett amb el seu pare, en segon terme, reflexiu
però alhora orgullós del camí que ha seguit el seu fill.

"L'aspirant" pintat el 1914. Representa a un noi que vol ingressar als boy scouts amb els membres de la que serà la seva patrulla.

"Bona Obra amb una família necessitada de Londres" obra del 1912.

"Una història fantàstica" pintat el 1910. Interessant conversa dins la tenda

"Scout amb el seu cap"

"Temps de reflexió" obra del 1911. Representa a un scout, en un moment de descans al campament, potser escrivint uns apunts al seu "Quadern de Ruta"

 

"Sempre apunt" pintat el 1912. Representa a un scout instruint, damunt un mapa, a un aspirant o "peu tendre" (observeu que no porta encara el fulard) abans de l'excursió.  

"Somnis matiners". Amb el seu tradicional efecte de llum, Stafford, sembla
 voler representar a un scout que, dins de casa, enyora no haver pogut anar
 amb els seus companys d'excursió o a fer alguna altra activitat.

"Preparant la hissada de la bandera".

"Vigilant la costa" pintat el 1915. Representa a uns scouts marins vigilant la costa britànica.

NOTA.- 

1.- Aquesta pintura va ser reproduïda, en forma de vidriera emplomada, a l'església de la Santa Creu del barri londinenc d' Hornchurch. La vidriera va ser realitzada a la fabrica William Morris i donada per la mare i família d'Ernest Stafford (el germà d'Ernest va ser el primer vicari d'aquesta parròquia), després de la seva mort, en record i homenatge. Aquest vitrall, pel que hem sabut, va ser venut (l'any 2017) a una església de Minnesota (https://ici.radio-canada.ca/nouvelle/1027820/vitrail-unique-saint-george-minnesota-etats-unis).