CRÒNICA DE LA 109 SORTIDA XINO-XANO

L'emblemàtic Pi d'en Xandri

PASSEJADA PER UN RACÓ DEL COLLSEROLA ALS VOLTANTS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Quan els 12 caminadors que anem en els FGC -admirats pel nombre de trens que a aquestes hores hi circulen i la seva puntualitat- arribem a l’estació de Sant Cugat, ja hi tenim 4 companys més (dos nens i dues nenes) que ens hi esperen.

Son les 9 del matí, l’hora prevista. Després d’unes rapides salutacions, especialment entre aquells i aquelles que feia temps que no es veien, comencem l’excursió pròpiament dita.

Inici de la passejada.- Sortim de la plaça que hi ha davant l’estació, dedicada a en Lluís Millet. Agafem, a la dreta, el carrer d’Angel Guimerà fins que trobem la Rambla de Ribatallada, on girem a l’esquerra. Uns carrers més enllà, quan ens creuem amb l’Avinguda de Gràcia, girem a la dreta. Un breu passeig urbà per un entorn, però, força agradable.

Passem per davant de l’Ateneu Santcugatenc, les cases Amet, Mojica, Can Barnils i la casa Mónaco totes elles grans i senyorials mansions i d’altres edificis, igual de macos, però més moderns. Estem passant per una de les moltes zones residencials de Sant Cugat, que ha passat de ser una vila d’estiueig i dormitori a una dinàmica i, diuen, una mica “pija” ciutat.

Al final de l’Avinguda de Gràcia, passem pel darrera de l’ermita del Crist de Llaceres [1] que deixem a la nostra esquerra. Travessem una rotonda i enfilem per la carretera de la Rabassada (la BP 1417) -a Sant Cugat sempre l’ han anomenat “carretera de Gràcia” perquè, travessant el Collserola, porta a aquesta antiga vila-, ara, ens portaria cap a Barcelona. La seguim durant uns 600 m fins que, en un revol a l’esquerra, veurem una casa amb un molí de vent. És el senyal per agafar el carrer que, just, s’obre a la nostra esquerra: la Rambla de Can Bell.

Aquesta Rambla o vial te, al seu costat esquerra, algunes cases i parcel·les mentre que, al costat dret, hi predominen els erms, camps i bosc. Veiem, ara amb més detall, la primera casa, la del molí de vent, amb un hort i una florida mimosa al darrera. Aquest molí, ben segur, accionava -i potser encara ho fa ara- una bomba per a captar l’aigua d’un pou.

Continuem. L’ultima casa que veiem, també a la nostra esquerra, impressionant, és la casa Beltran [2].

La casa Beltran

Tot seguit arribem al final de la rambla i un creuament de camins: El que travessa és el PR C-38 (marques blanques i grogues) que si l’agafem a la dreta, ens portarà cap a punts diversos: la font i l’ermita de Sant Vicenç, Can Gordi, la font de l’Ermetà i -més enllà- Can Borrell; mentre que si girem a l’esquerra, ens retornaria a Sant Cugat pel Club de Tenis i la Torre Alba. Si continuem recte, el camí ens porta -passant prop de la Torre Negra- fins el Pi d’en Xandri. És un bon punt, doncs, per als qui volen fer una caminada més curta -tal i com ens va proposar en Joan Miquel-, seguir directament cap el Pi d’en Xandri i deixar la ruta per les fonts i les restes de l’ermita de Sant Vicenç per als qui volen fer la passejada més llarga. Un bon lloc, també, per agafar forces i esmorzar. A més, son ¾ de 10, ja en comença a ser l’hora.

Indicadors de les dues opcions

L’esmorzar.- Busquem un petit marge per a poder seure-hi, alguns, i fer-hi “la paradeta” per a les olives, les galetes, bombons i d’altres llaminadures.

Fa un molt bon dia -ni fred, ni vent, ni calor...- anem doncs, asseguts o drets, fent queixalades als entrepans o a la fruita que cadascú a dut..., picant alguna oliva –“empeltre madura” de la Terra Alta, concretament de Bot- i algun trago de vi.

Rematem l’esmorzar (avui que la Mª Rosa i en Jaume han pogut venir) amb un bon cafè afegint-hi, qui ha volgut, les “gotes” d’en Zac.

Moltes gràcies a tots aquests/es fidels i generosos “proveïdors”...

Reprenem la passejada.-  Els qui van cap a la Torre Negra i el Pi d’en Xandri segueixen el camí que així ho indica i esperaran a la resta de la colla, un cop hi arribin.

Els qui continuem cap a les fonts i l’ermita, prenem la pista que així ho assenyala i que va baixant cap la petita vall, tranquil·la i exuberant, de Sant Vicenç. Hi dominen les alzines a les part mes baixes, desprès hi ha més pins i bruc.

Creuem el torrent de Can Bell que continua cap a la Torre Negre i comencem a pujar suaument. Sense deixar el PR C-38, arribem a la Font de Sant Vicenç. La font, documentada al segle X, és a tocar del torrent de Can Gordi, la part frontal és d’obra de pedra vista amb la part superior acabada amb un arc semicircular. Hi te pintat l’escut de Catalunya amb les quatre barres. En el moment en que hi hem estat nosaltres no raja aigua.

Font de Sant Vicenç. No en cau n'hi una gota...

Detall del torrent de Can Gordi (completament eixut)
des de la Font de Sant Vicenç 

Darrera de la font, pel camí per on hem arribat, surt un corriol que s’enfila serrat amunt. A uns 50 metres, en una clariana, hi trobem les restes de l’ermita de Sant Vicenç de Vallarec o del Bosc [3]. L'accés es realitzava a través del mur oest, on s'obria la porta. Encara es conserven els quatre esglaons que permetien salvar el desnivell entre l'exterior i l'interior del temple. És un paratge tranquil, dalt d’un turonet cobert de bosc.

Tant sols hi falten els escolans....

Retornem a la font de Sant Vicenç, travessem el torrent i continuem pel PR C-38 amunt. El corriol puja pel vessant nord de la Serra de Sant Vicenç, la travessa i baixa cap el torrent de la Font de l’Ermetà. Trobem un parell de passos un pel “incomodes” equipats, però, amb uns elements força pràctics: un amb una cadena on agafar-se que et dona una certa seguretat i l’altre, ja a tocar de la font, amb una corda nuada que facilita el “despenjar-se” per salvar el desnivell i l’ascens, al retorn. Arribem a la font de l’Ermetà, anomenada així -possiblement- perquè està situada en terrenys erms i boscosos, ben poc agrícoles. La font està situada en un lloc força ombrívol, sota d’una gran i monumental alzina, a tocar del torrent que porta el seu nom i que baixa d’una de les serres del Collserola (la Serra del Pedregal on hi ha la urbanització Sol i Aire). Avui el sol travessa el brancatge pintant amb tocs de llum el lloc. A l’estiu, passar per aquest indret “climatitzat” deu ser tot un plaer. La font, ara o avui, tampoc raja.

La font de l'Ermetà i la seva vella (i bella) alzina.

A veure cap on hem d'anar ara... 

Desfem el camí per on hem vingut (el PR C-38 continua, muntanya amunt, cap a Can Borrell i la Vall de Gausac, amb Sant Adjutori i Sant Medir), fins arribar a un trencant que ens portarà, pràcticament de baixada o molt planerament, fins a tocar el torrent de la Torre Negra [4], que veiem enmig de l’arbrat i, poc més enllà, el Pi d’en Xandri [5], a la pista de Can Borrell, on ens esperen la resta de companys i companyes.

Així dona gust, amb un sender canalitzat mai ens perdrem...

A la foto en sortim quatre: el primer, en Josep Mª -molt al fons- obrint
la marxa, dos caminadors (un d'ells filmant) i l'ombra del fotògraf...

 

Torrent de la Torre Negra, amb un pagès
en primer terme i, mig amagada, la Torre Negra.

 

La Torre Negra, enmig dels arbres...

Una simpàtica gateta, a l'alçada de la Torre Negra, s'ha afegit a la colla i ens ha fet companyia al Pi d'en Xandri i, encara, ens ha acompanyat fins a les envistes de Sant Cugat quan, vist que ja marxàvem, ha retornat -suposem- cap a casa seva.

La simpàtica gateta que ens ha acompanyat una estona...

Continuem, ja tots plegats, cap al nucli urbà de Sant Cugat. Passem per la rotonda del Rotary International i el Mercat de Torre Blanca -on hi vàrem fer un esmorzar de forquilla- i enfilem cap a la Rambla del Celler on hem quedat amb la Carme, la vídua de l’enyorat Enric i la seva filla Núria, veïnes de Sant Cugat, per trobar-nos. Desprès de les salutacions i algun breu canvi d’impressions, ens fem la foto de grup, on tots i totes hi hem sortit joves i guapos/es...

La Núria i la Carme (i mitja Elena...)

Foto del grup (la Núria és la qui fa la fotografia)

Ho tornarem a repetir... 

Ens acomiadem de la Carme i la Núria i continuem cap a l’estació per agafar -segons convingui- el tren o els cotxes.

En total a les caminades d’avui hem fet, en el recorregut curt: 6, 5 km. i un desnivell acumulat d’uns 70 m. i en el llarg: 9, 8 km i un desnivell acumulat de 100 m.

Fins la propera que, si no hi ha res de nou, serà el dijous 3 de març. 

Ja us ho farem saber.

Una abraçada.

 

Text: Pep

Vídeo: Jaume: https://youtu.be/kzU2dzxoh8c

Track: Joan P.: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-cugat-del-valles-94323710

Fotos: Enric, Mª Rosa, Josep F., Núria E. i Pep.

      

---

[1] Aquesta ermita es relativament recent, del segle XVIII, però el nom Llaceres ja es esmentat al segle X. Posteriorment hi existí el Mas Llaceres i el 1406 hi havia la creu de Llaceres que va ser substituïda per una imatge del crucificat Sant Crist de Llaceres el 1696. L’interior de la capella està decorat amb interessants pintures del santcugatenc Grau-Garriga, de l’any 1956.

[2] Es tracta d’una gran mansió d’estil “Tudor”, possiblement construïda l’any 1920. El propietari era l’industrial Manuel Bertrand Girona que a l’inici de la guerra havia fugit a París i després passaria, per Sant Sebastià, a l’Espanya franquista. A finals d’octubre de 1937, quan la República traslladà el govern a Barcelona, hi residí el president del govern Juan Neguin.

[3] L’Ermita de Sant Vicenç del Bosc és de l’Època Medieval construïda aproximadament al segle X. Aquesta ermita era el centre de l’antiga vil·la o poblat de Cercèdol i estava situada en la vall de can Gordi (can Guàrdia de la Muntanya), la trobem citada en documentació de l’any 986, però probablement és anterior. A mitjans del segle XI, l’ermita ja s’havia constituït com a parròquia. Sembla ser que l'any 1110 es va enfonsar la coberta, si bé es va reconstruir. Durant els dos segles següents va anar prenent importància. No és fins el 1347 que una donació per restaurar el sostre de la capella, fa que algú se’n cuidi regularment. L'última notícia del temple encara en peu, la trobem al segle XVIII, tot i que ja amenaçava ruïna. Amb la desamortització de l’any 1835 les imatges que si veneraven (la Mare de Déu del Bosc) passaren a Sant Cugat del Vallès, on sembla que es perderen. L’any 1981 es va emprendre una campanya de neteja i recuperació de l’entorn, es van redescobrir les restes de dos murs, la base semicircular de l’absis i el sòl de la nau, format per grans pedres de pissarra, també un fragment d’altar i un bloc de pedra fosca que podria ser una pica circular. El seu estat actual, es de ruïna però l’indret te un cert encant.

[4] És el millor exemple de casa fortificada de Collserola. Documentada des del segle XI és avui una esplèndida casa senyorial -recentment adquirida per l’Ajuntament de Sant Cugat- amb una característica torre adossada i un pati interior gòtic. Te algunes finestres molt treballades, mentre que la porta d’entrada és d’arc de mig punt.

[5] Aquest arbre és un referent important de Sant Cugat i dels amants de la natura i Collserola. És un pi pinyoner, plantat al tombant del segle XVII. L’any 1997 va patir un atac vandàlic que pretengué aterrar-lo, per aquesta raó avui es sosté dret amb una base o crossa feta de troncs i s’ha convertit en un símbol contra l’especulació i la conservació de l’entorn.

ENCARA SOBRE LA PANDÈMIA

 

On i com és més probable d’encomanar-se de la covid-19 ?

Article reproduït de VILAWEB del 22 de gener 2022.

La possibilitat d’infectar-se de la covid-19 varia segons quin sigui l’espai, la quantitat de persones que hi hagi i l’activitat que s’hi faci

Després de dos anys de pandèmia, la majoria n’estem farts. Les xifres de contagis de la covid són més altes que mai, i en molts països les taxes d’hospitalització tornen a créixer amb rapidesa.

Malgrat aquest horitzó fosc, el nostre desig és tornar a la normalitat. Voldríem trobar-nos amb els amics en un bar, o convidar-los a sopar a casa; voldríem que les nostres empreses malparades tornessin a créixer com creixien abans de la pandèmia; voldríem que els nostres fills tornessin a les rutines de l’escola (on volem que tornin presencialment) i a les activitats extraescolars. Voldríem pujar a un autobús, cantar en un cor, tornar al gimnàs o ballar en una discoteca sense por d’encomanar-nos de la covid.

Ara bé, quantes d’aquestes activitats són segures i en quina mesura? Són les preguntes a les quals hem mirat de respondre en la nostra darrera investigació..

El SARS-CoV-2, el virus que causa la covid, es transmet fonamentalment per l’aire. Per això, la clau per a evitar d’encomanar-nos rau a entendre quin és el comportament d’aquestes partícules que circulen per l’aire. Això requereix coneixements tant de física com de química.

L’aire és un fluid compost per molècules invisibles que es mouen de manera ràpida i aleatòria. En aquesta mar de molècules, hi floten els aerosols respiratoris, que poden contenir el virus i acaben dispersant-se pels espais interiors, com es dispersa el fum d’una cigarreta en una habitació o un autobús. Una persona infectada pot exhalar aerosols que continguin el virus, i com més a prop hi siguem, més alta serà la possibilitat que n’inhalem els aerosols. A més, com més temps siguem en la mateixa habitació, més virus inhalarem. Si som en un espai exterior, l’espai és gairebé infinit i el virus no es comporta de la mateixa manera, encara que ens puguem encomanar igualment si parlem a prop d’una persona infectada.

Totes les variants del SARS-CoV-2 es transmeten per l’aire, però les possibilitats de contraure el virus depenen de la transmissibilitat i del grau de contagi de cada variant (la delta era més contagiosa que les variants anteriors, però l’òmicron ho és encara més) i de la quantitat de persones que estan infectades en un moment determinat (la prevalença de la malaltia). En el moment en què escrivim aquest article, el 97% dels casos de la covid al Regne Unit corresponen a la variant òmicron, i un de cada quinze ciutadans està infectat. És a dir, la prevalença és del 6,7%. Tot i que l’òmicron sembla més contagiosa, també sembla que causa quadres menys greus, especialment entre els vaccinats. Tanmateix, la gran velocitat de contagi pot arribar a saturar els sistemes de salut.

Probabilitat d’encomanar-se

En el nostre estudi hem calculat la manera com les diferents situacions de transmissió fan que variï la probabilitat d’encomanar-se: factors vírics (transmissibilitat, prevalença), factors personals (dur màscara o no dur-la, fer exercici o estar en repòs, fer alguna activitat de vocalització o estar en silenci), factors relatius a la qualitat de l’aire (interiors o exteriors, habitacions grans o habitacions petites, plenes de gent o amb poca gent, ventilades o sense ventilar).

Per fer aquest càlcul, hem analitzat minuciosament les dades empíriques relatives al nombre de persones que s’havien infectat en esdeveniments supercontagiadors en els quals els paràmetres clau (dimensió de l’habitació, quantitat de persones que hi havia, nivells de ventilació, etc.) estaven ben documentats, i posteriorment, hem representat com s’esdevenia la transmissió mitjançant un model matemàtic.

Els gràfics, basats en el nostre article i que mostrem a continuació, aporten un percentatge de possibilitats d’encomanar-se en diferents situacions.

Risc d’encomanar-se de la covid-19 en llocs poc concorreguts:

Risc d’encomanar-se de covid-19 en llocs d’alta afluència:

Una manera de facilitar el contagi de la covid és fer diverses de les activitats que apareixen en les caselles de color vermell de la taula, com per exemple:

–Reunir-se amb moltes persones en espais tancats i amb una mala qualitat de l’aire, com ara gimnasos mal ventilats, discoteques o a les aules d’una escola.
–Fer alguna cosa extenuant o agitadora, com ara practicar esport, cantar o cridar.
–Anar sense màscara.
–Romandre en un mateix espai molt de temps.

I per evitar d’encomanar-se de la covid, cal procurar de fer les coses que apareixen en les caselles de color verd o carabassa, com per exemple:

–Si heu de reunir-vos amb altres persones, feu-ho en espais exteriors o ben ventilats. Si és un espai interior, que la ventilació sigui bona i que se’n sàpiga la qualitat de l’aire.
–Reduïu al mínim el nombre de persones amb qui us reuniu.
–Passeu-hi només el temps imprescindible.
–No crideu, ni canteu, ni practiqueu exercici de manera intensa en un espai interior.
–Porteu la màscara ben ajustada i procureu que sigui de bona qualitat, des del moment en què entreu en un edifici fins que en sortiu.

Tot i que el gràfic dóna una probabilitat aproximada per a cada situació, el risc real dependrà de paràmetres específics, com ara quanta gent hi ha exactament en una habitació o quines dimensions té la sala en qüestió.

Trish Greenhalgh és professora de Ciències de la Salut d’Atenció Primària a la Universitat d’Oxford. José Luis Jiménez és professor de Química i membre del CIRES (Cooperative Institute for Research in Environmental Sciences) a la Universitat de Colorado. Shelly Miller és professora d’Enginyeria Mecànica a la Universitat de Colorado i Zhe Peng és científic investigador a la Universitat de Colorado. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

 

CRIDA A LA 109ena SORTIDA XINO-XANO

 

PASSEJADA MATINAL PER UN DELS RACONS DEL PARC DE COLLSEROLA: FONT I ERMITA DE SANT VICENÇ DEL BOSC

Data.- Dijous 3 de febrer 2022

 

Tipus d’itinerari.-  Continuant amb el tipus de caminades que les limitacions de la pandèmia ens imposen, aquesta sortida serà només matinal, esmorzant en el decurs del recorregut i tornant a dinar a les respectives cases. Farem, així mateix, el desplaçament fins al lloc de l’excursió en el tren (en aquest cas els FGC) i a un horari on calculem que aquest no anirà gaire ple.

L’itinerari és una passejada -d’uns 8 km de recorregut i un desnivell acumulat de 90 m- per un dels racons, amb un interès natural, històric i cultural, del Parc de Collserola que tenim relativament proper: La font i ermita de Sant Vicenç del Bosc, la font de l’Ermetà, la Torre Negra i el Pi d’en Xandri. L’excursió te l’origen i el final a l’estació dels FGC de Sant Cugat del Vallès. 

 

Recorregut.-

0,0 Km.- La ruta s'inicia a l'estació dels FGC de Sant Cugat. Des d'allà, enfilarem a mà dreta cap al carrer d'Àngel Guimerà. Després, tombarem a mà esquerra per la Rambla de Ribatallada.

Continuarem a mà dreta per l'Avinguda de Gràcia. El nostre passeig per aquesta via estarà acompanyat de la vista d'algunes cases de finals del segle XIX i primeries del segle XX, barrejades amb altres de més modernes.

1,0 km.- Al final de l'Avinguda de Gràcia ens trobarem amb l'Ermita del Sant Crist de Llaceres (segle XVII). En aquest punt, prendrem la carretera de la Rabassada i la seguirem durant uns 500 metres.

Ermita de Sant Crist de Llaceres

En un revolt, a la nostra esquerra, veurem un molí de vent. Agafarem la desviació i ens incorporarem a la

2,0 km.- Rambla de Can Bell. L'última de les cases que veurem -a la nostra esquerra- abans de tornar-nos a desviar és la Casa Beltran -d’estil Tudor- en ella hi va residir, en el decurs de la Guerra Civil, Juan Negrín  president de la II República Espanyola quan aquesta traslladà el govern a Barcelona. Després de deixar enrere l'imponent casal, arribarem a un creuament de camins.

Casa Beltran

2,3 km.- El que travessa, d’esquerra a dreta, es el PR C-38 (marques blanques i grogues) que va de Sant Cugat a Can Borrell; si seguíssim recte faríem cap a la Torre Negra. Agafarem el trencant de la dreta (el PR C-38) que baixa cap el Torrent de Can Gordi.

Creuem el torrent i comencem a pujar. Sense deixar en cap moment el PR arribem al senyal "Font de Sant Vicenç del Bosc".

Font de Sant Vicenç

3,3 km.- El seguirem i arribarem a la font. A uns 50 metres hi ha les restes del temple romànic de Sant Vicenç del Bosc. Referenciat al segle X, en concret l’any 955. Continuarem pel PR i arribarem a la

Restes del temple de Sant Vicenç del Bosc

4,0 km.- Font de l'Ermetà -“trobada per un pastor i arreglada pel rabadà”-, amb el seu corresponent torrent homònim. Es tracta d'una zona molt boscosa i ombrívola. L’indret és especialment bell, la grandiositat d’unes alzines centenàries, donen un ambient de frescor ja que hi deixen passar poca llum solar. El silenci és absolut.

Font de l' Ermetà

Recularem, una mica, pel sender per on hem arribat a la font, fins a trobar el camí (deixem el PR) que baixa cap el

4,2 km.- Torrent de la Torre Negra. Un cop al torrent agafarem, a la dreta, el camí que el voreja. Una mica més amunt, passa prop de

4, 8 km.- La Torre Negra i continua fins el

La Torre Negra

5,2 km.- Pi d’en Xandri, apuntalat amb unes crosses a conseqüència d'una bretolada que pretenia tallar-lo. Som a la Riera de Sant Medir i l’antic camí que, per Can Borrel, va a la Vall de Gausac. Girarem a l’esquerra en direcció a Sant Cugat. Una mica més endavant deixarem a la dreta l’antiga Bòbila d’en Pahissa i arribarem a la

Pi d'en Xandri

6,0 km.- Plaça del Rotary International. Enfilarem pel l’Avinguda del Pla del Vinyet i per la Rambla de Ribatallada i el carrer del Dr. Murillo arribem fins l’

8,0 km.- Estació Sant Cugat dels FGC.

Esmorzar.-  Tenint en compte que el tren que tenim previst agafar arriba a Sant Cugat sobre les 9h del matí, possiblement esmorzarem entre 2/4 de 10 o les 10h. Triarem, en funció del dia que ens faci i fora ja del nucli urbà, un lloc solejat o arrecerat.

Cal portar l'entrepà o la fruita i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Si poden venir, en Jaume i la Mª Rosa portaran el cafè; en "Juanmi" la crema de llet pel tallats, en Zac “les gotes”, en Pep la bota amb vi, en Carles P. les seves estimulants xocolatines i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.

          

Equip necessari.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Barrets, “boes”, bufandes, guants, passamuntanyes i crema protectora per al sol o el fred i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Ah i no oblideu les mascaretes ni el gel hidro-alcohòlic !!!

Lloc i hora de trobada.- Tenim previst agafar el tren dels FGC, línia S 1 (Barcelona - Terrassa), que surt de la estació de la plaça de Catalunya a les 8h 32’ i arriba a Sant Cugat a les 8h 57’. Per això aniria be que quedéssim, a les 8h 15’ al  vestíbul de la Plaça de Catalunya / Rambles davant de les taquilles expenedores de bitllets.

Inscripcions per a saber els qui hi anirem.- En aquesta ocasió no tenim de concertar prèviament, amb el restaurant on tenim previst dinar, el nombre de comensals que serem. Per això no és tant necessari saber, amb temps, els qui serem. Si que ens aniria be, per a no “descuidar-nos” a ningú dels qui han dit que vindran, saber, com a màxim el vespre del dia abans de la sortida -és a dir el dimecres 2- els qui anirem a la caminada. Ho podeu fer saber contestant el correu electrònic a traves del qual us hem fet saber la sortida o trucant per telèfon o WhatsApp a en Josep Mª o en Pep que son els qui han proposat la sortida.

 

Gràcies i una abraçada.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

 

Com sempre que afegeixo el pronòstic del temps en les crides a les nostres activitats, he estudiat els mapes meteorològics del weatheronline.uk.com que son igualment fiables que els de wetterzentrale.de però el primers els entenc i els segons no, perquè son en alemany.

Bé la cosa és que, sembla que el temps atmosfèric per no afegir més incertesa al panorama del Covid19, s’hagi aturat. A setmana i mitja vista, els mapes mostren una situació quasi calcada a la d’aquests últims dies.

Hi ha un potent anticicló al mar Cantàbric que s’estén a les Illes Britàniques a França i a la Península Hispànica i bona part de l’Europa Central que ens manté arrecerats de les borrasques que “operen” més al nord. Em refereixo sobretot a una baixa molt profunda (964 Hpa en el seu centre) que està situada al mar del Labrador i dues baixes menors al mar de Noruega i a la Mediterrània Oriental respectivament.

Si l’anticicló que ens ocupa no afluixa en els dies que ens queden fins al dijous 3 de febrer, tindrem un altre jornada de sol i fred i segurament inversió tèrmica.

O sigui que la cosa pinta bé pels nostres propòsits i faré les meves conclusions més endavant. Aniré vigilant l’evolució perquè fins i tot sembla increïble que aquesta situació pugui durar tant de temps.

FIN I TOT QUAN SIGUI MÉS SEGUR NO S’ADMETIRAN RECLAMACIONS

J.M.

 

ACTUALITZACIÓ DEL PRONÒSTIC DEL DIJOUS 3, A DIA 29:

Seguim sota l'imfluència del anticicló i la barrera que aquest imposa, si bé que la barrera ha cedit una mica i la baixa profondíssima que us anunciava fa una setmana, s'ha unit amb les dues menors i s'ha traslladat més al Sud. L'anticicló no s'ha afeblit però ha permès que hi hagi circulació d'aire fred per sobre de forma que el dijous hi hauran núvols alts només i amb una cobertura del 50%.

Això sovint vol dir "cabretes", que segons la dita: "Al cel cabretes i al terra pastetes" indica un canvi de temps. Però en aquesta ocasió, per més que miro els mapes no s'observa un petit risc de precipitació fins el dissabte, i això amb el anticicló encara a sobre.

Diguem-ne que altes pressions tant persistents en el temps son poc versemblants i anuncis de canvi que no siguin d'un dia per l'altre tampoc ho son.

ÉS A DIR QUE TINC EL PENELL DE LA ESTACIÓ METEO FET UN GARBUIX: RECLAMACIONS AL MESTRE D'ÀRMES

J.M.