PASSEJADA PEL «PARC DELS TALLS» DE VILOBÍ
AMB EL DINAR AL RESTAURANT «CIM» DE PACS
(ALT PENEDÈS)
Cal dir que som una colla amb molt bona sort. Pels qui som, pels qui hi anem, per molts dels llocs que anem «descobrint» i coneixent i, també, pel bon temps que, gairebé sempre, ens hi va acompanyant ...
M’atreviria a dir, doncs, que aquesta 139ª sortida ha estat «de categoria»... !!!
Vilobí del Penedès.- Passades les 10 del matí -alguns fent cas de les indicacions de l’assistent de Google Maps, han fet algun passeig turístic per dins de Vilafranca...- ja érem tots i totes, després de passar per davant de la principal porta d'accés al parc, al Pàrquing del «Parc dels Talls» de Vilobí.
Un mes és prou temps per a que l’esperada retrobada de molts de nosaltres s’hagi fet llarga i les salutacions, els riures i les abraçades -quan ens hem tornat a veure- no s’han fet esperar.
Estem tenint una primavera molt «passada per aigua» i, avui, ens acompanya -i sembla que es mantindrà- un dia assolellat, clar i seré.
Som una bona colla, en una jornada que promet i amb un dia que es presenta esplèndid... que més volem !!.
Passejada pel «Parc dels Talls».- El pàrquing està situat un bon tros més avall de l'accés principal al Parc... gairebé a tocar del Pèlec Gran. Decidim, doncs, per no desfer a peu i -en pujada- el camí fins l’entrada «oficial», començar la ruta pels pèlecs per aquest, que -com indica el seu nom- n’és el més gran.
Continuem, doncs, -ja a peu- carretera avall fins que -a la dreta- veiem la Torre-Mirador, de dos pisos, que hi ha en una de les vores del Pèlec Gran. Ens hi arribem.
L’esmorzar.- Teníem pensat esmorzar en una àrea de pícnic que hi ha gairebé a tocar de l’entrada principal, però ho farem aquí.
Aprofitant un dels graons de l’escala de la torre-mirador, hi fem la parada amb les olives, la bota amb el vi i els bombons de xocolata... Alguns, tot i que segurament de bon matí ja s’han pres el «biberó» de cafè amb llet, ara comencen a tenir gana, de nou... Això ja és una altra cosa... diuen, encara mastegant, al acabar !!!
 |
| Montserrat, sempre present... |
El pèlec Gran.- «Pèlec» és una paraula penedesenca -que molts de nosaltres no havíem sentit mai- i que, per aquí, utilitzen per anomenar els llacs, gorgs, sots, clots o tolls d’aigua embassada.
Aclarit això, podem anar seguint, doncs, la «ruta dels pèlecs»...
Ens enfilem fins dalt de la torre-mirador. Certament, uns metres més amunt, la perspectiva i visió del «pèlec» millora... en veiem una més gran superfície de blava i neta aigua (al menys així ens ho sembla).
D’ocells, però, no en veiem gaires... O és massa d’hora o, potser, ja és massa tard i han marxat a «treballar»... diem.
Ens crida l’atenció una mena d’«illa artificial», en forma de rectangle, que sura o flota d’amunt l’aigua prop d’un dels costats del pèlec. Sembla un hort flotant... diem. Després sabrem -gràcies a un veí que ens ho ha aclarit- que es tracta d’una plataforma artificial per afavorir l’estada d’alguns ocells aquàtics.
El pèlec Gran va ser l’ultima pedrera -guixeres, en deien- en servei, fins l’any 1993. Les guixeres de Vilobí s'explotaven des del temps dels romans. Vilobí, diuen, pot venir de Vil·la Albina. Molta gent del poble treballava, directa o indirectament, a les canteres de guix. Fins i tot, a Vilobí, hi havia una fabrica de sacs de paper per a "empaquetar-hi" el guix.
Continuem vorejant, més o menys, el Pèlec Gran fins que arribem a un Mirador amb baranes que hi ha a tocar de les primeres cases del poble.
Un amable veí -en Josep, fuster jubilat de la localitat- que hem trobat passejant, ens hi ha acompanyat. Ell ha estat qui ens ha aclarit que era el misteriós «hort» que hem vist flotant damunt l’aigua... La visió que, sobre el pèlec Gran, tenim des d’aquest mirador és espectacular. Sembla un gran llac...
Seguim, acompanyats pel Sr. Josep, tot passant per
El pèlec Petit.- Reproduïm el que llegim al retol informatiu que hi ha: «El Pèlec Petit manté una làmina d’aigua de forma arrodonida i bona part de la superfície de l’aigua està en contacte amb la paret del «tall». Característica que, combinada amb una certa fondària i mancança de sediments, impossibilita el fet que hi hagi, al seu fons, molta vegetació aquàtica...». És un dels pèlecs on més clar es veuen els «talls» a les parets, provocats per les feines d’extracció de la pedra de guix de la cantera.
Continuem, per la pista-camí, fins que arribem a
El pèlec Sec.- Com diu el seu nom, aquest pèlec, no te aigua. Especialment a l’estiu, aquest lloc -una mena de prat amb gespa, a tocar del poble- es converteix en un d’auditori, amb una molt bona acústica, on hi fan concerts i actuacions.
Pràcticament davant del pèlec Sec, a l’altra costat del camí, hi ha el pèlec Fiol amb poca aigua, però amb nombrosos sediments, canyissars i vegetació. Hi veiem, de lluny, saltar alguna granota o gripau... Certament, on hi ha aigua, hi ha vida...
Sortim, tot vorejant la cadena de l’accés al Parc i anem a buscar el carrer del Pèlec que passa per damunt del Pèlec Llarg -el cinquè i darrer pèlec del Parc i el més proper, pràcticament hi és dins, a la població-. Te uns 70 m de llargada i és un dels més ombrívols i envoltats de vegetació. La fondària de les parets, des d’on som nosaltres, és gran. Voltem una bona part del perímetre del pèlec, protegits del cingle per una barana de protecció.
Retornem, passant de nou -tot seguint la carretera- per davant de l'accés al parc, fins al pàrquing on hi tenim els cotxes.
La visita i passejada pel «Parc dels Talls» ens ha semblat, a molts de nosaltres, un indret desconegut, curiós i -des del punt de vista paisatgístic i de natura- molt interessant. Les gairebé permanents pluges d’aquesta primavera han fet que el verd dels arbres i els nous brots de camps i vinyes siguin espectaculars i la, sempre vistosa florida de les plantes, se'ns mostri amb tot el seu esplendor.: Mireu, mireu...
 |
| "En la flor de la ginesta Catalunya m'ha parlat; m'ha parlat de la gran festa de la nostra llibertat" . JOAN MARAGALL |
Son prop de la 1 del migdia. Sortim de Vilobí del Penedès per a dirigir-nos cap el restaurant, a la veïna població de Pacs del Penedès, fer-hi les tradicionals cerveses i el dinar
 |
| Recorregut que hem fet per dins del "Parc dels Talls" |
El dinar.- Passem per una estreta carretera local -hem tingut de fer mans i mànigues en algun encreuament amb algun altre vehicle-, que durant força estona travessa les vinyes de la zona, fins que arribem a una altra -una mica més ample- que ens portarà cap a Pacs del Penedès.
Poc abans d’arribar a Pacs -venint des de Vilobí- hem d’agafar, a l'esquerra, un trencant -una pista encimentada- que s’enfila fins al cap de munt de la Muntanya de Sant Pau on hi ha el restaurant CIM on hi tenim emparaulat el dinar.
Quan hi som, aparquem els cotxes en una esplanada que hi ha a tocar del vèrtex geodèsic (302 m d’alt). Un espectacular panorama sobre la ciutat de Vilafranca i els camps i vinyes del voltant ens dona la benvinguda.
 |
| El vertex geodèsic del cim de la Muntanya de Sant Pau |
 |
| Panorama sobre Vilafranca des de dalt de la Muntanya de Sant Pau |
Davant les nostres cares d’admiració pel lloc i el seu singular emplaçament, ens explica que en aquest mateix indret, punt de partió entre els termes municipals de Vilafranca i Pacs, antigament hi havia, al mateix cim de la muntanya de Sant Pau, un santuari o ermita dedicat a Sant Jordi. La gent de Vilafranca hi acudia, cada any, a celebrar-hi la seva festa de la mateixa manera que els de Pacs hi assistien a l’aplec de Sant Pau.
El 1751 hi hagué una disputa entre els ajuntaments de Pacs i de Vilafranca i aquest darrer -amb el suport del bisbe, que ordenà la dissolució de l’Aplec de Sant Jordi- ordenà que la festa de Sant Jordi es celebrés on ara hi ha l’ermita i mirador de Sant Pau -una mica més avall i ja dins del terme de Vilafranca-.
La gent de Pacs deixà d’acudir-hi i la capella de Sant Jordi anà degradant-se i, sembla que entre els segles XVIII i XIX, acabà enderrocant-se.
El restaurant, on avui dinarem, és edificat, doncs, sobre les restes de l’antiga ermita de Sant Jordi. Segur que això farà que -el qui també és el nostre Patró- hi intercedeixi i que l’esperit, l’ambient, els bons sabors i la qualitat dels plats faran honor al lloc i plauran als comensals. Segur.
Prenem les cerveses i d’altres refrescos, complementats amb plats d’olives, patates fregides i talls de fuet, asseguts còmodament al pati-jardi de l’entrada. El sol primaveral -aquest «sol d’hivern» que, si estàs en un lloc arrecerat, s'agraeix- fa que ens hi trobem i sentim molt bé. Les ganes de veure el menjador i, també, la curiositat pels plats i la gana fan que, finalment, ens decidim a entrar dins.
El menjador, amb una llarga taula -la nostra- parada com si per a una gran celebració es tractés, ens crida l’atenció. La sala és gran, amb d’altres taules situades amb discreció i decorada de forma elegant. Al mig, un piano de cua obert i a punt per ser tocat, ens crida l’atenció. «És el piano familiar, del meu avi. El varem dur de Barcelona i està perfectament afinat...» ens diu, amb un cert orgull, en Pau Sadurní. «Si algú el vol tocar... està a la vostra disposició» afegeix amb franquesa.
Anem prenent seient i, diligents ens serveixen el pa, l’aigua i els vins -blanc i negre de la comarca-.
Tot seguit, d’acord amb el menú que prèviament hem triat, ens van portant els primers plats: Vichyssoise amb xips de pernil, Amanida de Brie arrebossat, tomàquet confitat i anous, Tàrtar de tomàquet, alvocat i seitons, Coca de carbassó, ceba caramel·litzada i formatge de cabra, Rigatoni de bolets i carxofes. I, després, els segons: Fricandó de vedella, Conill a la cassola amb bolets, Papillota de salmó amb verdures, Canelons d’espinacs gratinats, Arròs de muntanya.
Arriba l’hora dels postres. Ens van servint, segons hem demanat prèviament: Mel i mató amb anous, Pinya amb crema catalana, Brownie de xocolata, Pastís de formatge, Gelats i Fruita del temps.
Avui, també tenim una doble celebració. En Joan B. ha complert 76 anys i la Rosa i en Carles B. han sigut avis, en Jan, ha fet créixer la família. Ens conviden, doncs, per a que brindem, amb unes ampolles de cava, -molt bo i també de la terra-. Felicitats al «cumple-anyer» i als «avis» !!!. I, com deien les nostre avies, amb salut i «en vida de tots/es nosaltres».
 |
| Els feliços avis |
Com tenim per costum, sortegem entre tots/es els qui avui hem participat en la sortida, una ampolla de bon vi de la Terra Alta amb l’etiqueta commemorativa d’aquesta excursió. L’afortunada, en aquesta ocasió, ha sigut la Maria José. Enhorabona !!!.
 |
| Felicitats, Maria José !!! |
 |
| Etiqueta commemorativa de la Sortida |
Durant les postres, en Pau Sadurní ens ha amenitzat la sobretaula tocant -molt be- unes peces al piano. Tot un detall que agraïm.
Prenem els cafès i demanem el compte. Fem números i paguem. Penso que, el d’avui, ha estat un d’aquells dinars -pel lloc, el contingut, els detalls i la companyia- que tots recordarem.
Que per molts anys ho puguem continuar fent !!!. Gràcies Pau Sadurní i tot l’equip del CIM i a tots i totes vosaltres, benvolguts companys/es.
Al sortir ens fem, al cim de la Muntanya de Sant Pau, a tocar de Vèrtex Geodèsic, la fotografia del grup d’avui. Tots i totes molt contents, guapos i satisfets...
 |
| Foto del grup de la sortida. A la colla no hi ha gent lletja... he, he. |
Fins la propera !!!
Propera sortida.- La propera sortida, si Deu i la Mare Natura volen, la tenim programada per al dijous dia 5 de juny. Ja anirem anunciant al Blog i pels mitjans habituals on anirem i els detalls de l’excursió.
Fins llavors doncs, gràcies un cop més, per la vostra companyonia, amistat i participació.
Continuem en contacte.
Fotos.- Joan B., Enric C. i Pep.
Tex.- Pep
Ruta Wikiloc.- Joan P.
Vídeo.- Jaume : https://youtu.be/mDwhkwfFEQc
