dissabte, 10 de maig del 2025

CRÒNICA DE LA 139ª SORTIDA XINO-XANO

 



PASSEJADA PEL «PARC DELS TALLS» DE VILOBÍ

AMB EL DINAR AL RESTAURANT «CIM» DE PACS

(ALT PENEDÈS)


Cal dir que som una colla amb molt bona sort. Pels qui som, pels qui hi anem, per molts dels llocs que anem «descobrint» i coneixent i, també, pel bon temps que, gairebé sempre, ens hi va acompanyant ...

M’atreviria a dir, doncs, que aquesta 139ª sortida ha estat «de categoria»... !!!


Vilobí del Penedès.- Passades les 10 del matí -alguns fent cas de les indicacions de l’assistent de Google Maps, han fet algun passeig turístic per dins de Vilafranca...- ja érem tots i totes, després de passar per davant de la principal porta d'accés al parc, al Pàrquing del «Parc dels Talls» de Vilobí.

Un mes és prou temps per a que l’esperada retrobada de molts de nosaltres s’hagi fet llarga i les salutacions, els riures i les abraçades -quan ens hem tornat a veure- no s’han fet esperar.

Estem tenint una primavera molt «passada per aigua» i, avui, ens acompanya -i sembla que es mantindrà- un dia assolellat, clar i seré.

Som una bona colla, en una jornada que promet i amb un dia que es presenta esplèndid... que més volem !!.


Passejada pel «Parc dels Talls».- El pàrquing està situat un bon tros més avall de l'accés principal al Parc... gairebé a tocar del Pèlec Gran. Decidim, doncs, per no desfer a peu i -en pujada- el camí fins l’entrada «oficial», començar la ruta pels pèlecs per aquest, que -com indica el seu nom- n’és el més gran.

Continuem, doncs, -ja a peu- carretera avall fins que -a la dreta- veiem la Torre-Mirador, de dos pisos, que hi ha en una de les vores del Pèlec Gran. Ens hi arribem.




L’esmorzar.- Teníem pensat esmorzar en una àrea de pícnic que hi ha gairebé a tocar de l’entrada principal, però ho farem aquí.

Aprofitant un dels graons de l’escala de la torre-mirador, hi fem la parada amb les olives, la bota amb el vi i els bombons de xocolata... Alguns, tot i que segurament de bon matí ja s’han pres el «biberó» de cafè amb llet, ara comencen a tenir gana, de nou... Això ja és una altra cosa... diuen, encara mastegant, al acabar !!!




Montserrat, sempre present...


El pèlec Gran.- «Pèlec» és una paraula penedesenca -que molts de nosaltres no havíem sentit mai- i que, per aquí, utilitzen per anomenar els llacs, gorgs, sots, clots o tolls d’aigua embassada.

Aclarit això, podem anar seguint, doncs, la «ruta dels pèlecs»...

Ens enfilem fins dalt de la torre-mirador. Certament, uns metres més amunt, la perspectiva i visió del «pèlec» millora... en veiem una més gran superfície de blava i neta aigua (al menys així ens ho sembla).



D’ocells, però, no en veiem gaires... O és massa d’hora o, potser, ja és massa tard i han marxat a «treballar»... diem.

Ens crida l’atenció una mena d’«illa artificial», en forma de rectangle, que sura o flota d’amunt l’aigua prop d’un dels costats del pèlec. Sembla un hort flotant... diem. Després sabrem -gràcies a un veí que ens ho ha aclarit- que es tracta d’una plataforma artificial per afavorir l’estada d’alguns ocells aquàtics.



El pèlec Gran va ser l’ultima pedrera -guixeres, en deien- en servei, fins l’any 1993. Les guixeres de Vilobí s'explotaven des del temps dels romans. Vilobí, diuen, pot venir de Vil·la Albina. Molta gent del poble treballava, directa o indirectament, a les canteres de guix. Fins i tot, a Vilobí, hi havia una fabrica de sacs de paper per a "empaquetar-hi" el guix. 


Continuem vorejant, més o menys, el Pèlec Gran fins que arribem a un Mirador amb baranes que hi ha a tocar de les primeres cases del poble.





Un amable veí -en Josep, fuster jubilat de la localitat- que hem trobat passejant, ens hi ha acompanyat. Ell ha estat qui ens ha aclarit que era el misteriós «hort» que hem vist flotant damunt l’aigua... La visió que, sobre el pèlec Gran, tenim des d’aquest mirador és espectacular. Sembla un gran llac...

Seguim, acompanyats pel Sr. Josep, tot passant per


El pèlec Petit.- Reproduïm el que llegim al retol informatiu que hi ha: «El Pèlec Petit manté una làmina d’aigua de forma arrodonida i bona part de la superfície de l’aigua està en contacte amb la paret del «tall». Característica que, combinada amb una certa fondària i mancança de sediments, impossibilita el fet que hi hagi, al seu fons, molta vegetació aquàtica...». És un dels pèlecs on més clar es veuen els «talls» a les parets, provocats per les feines d’extracció de la pedra de guix de la cantera.


Continuem, per la pista-camí, fins que arribem a

El pèlec Sec.- Com diu el seu nom, aquest pèlec, no te aigua. Especialment a l’estiu, aquest lloc -una mena de prat amb gespa, a tocar del poble- es converteix en un d’auditori, amb una molt bona acústica, on hi fan concerts i actuacions.




Pràcticament davant del pèlec Sec, a l’altra costat del camí, hi ha el pèlec Fiol amb poca aigua, però amb nombrosos sediments, canyissars i vegetació. Hi veiem, de lluny, saltar alguna granota o gripau... Certament, on hi ha aigua, hi ha vida...

Sortim, tot vorejant la cadena de l’accés al Parc i anem a buscar el carrer del Pèlec que passa per damunt del Pèlec Llarg -el cinquè i darrer pèlec del Parc i el més proper, pràcticament hi és dins, a la població-. Te uns 70 m de llargada i és un dels més ombrívols i envoltats de vegetació. La fondària de les parets, des d’on som nosaltres, és gran. Voltem una bona part del perímetre del pèlec, protegits del cingle per una barana de protecció.




Retornem, passant de nou -tot seguint la carretera- per davant de l'accés al parc, fins al pàrquing on hi tenim els cotxes.

La visita i passejada pel «Parc dels Talls» ens ha semblat, a molts de nosaltres, un indret desconegut, curiós i -des del punt de vista paisatgístic i de natura- molt interessant. Les gairebé permanents pluges d’aquesta primavera han fet que el verd dels arbres i els nous brots de camps i vinyes siguin espectaculars i la, sempre vistosa florida de les plantes, se'ns mostri amb tot el seu esplendor.: Mireu, mireu...



"En la flor de la ginesta Catalunya m'ha parlat; m'ha parlat
 de la gran festa de la nostra llibertat"
. JOAN MARAGALL


Son prop de la 1 del migdia. Sortim de Vilobí del Penedès per a dirigir-nos cap el restaurant, a la veïna població de Pacs del Penedès, fer-hi les tradicionals cerveses i el dinar


Recorregut que hem fet per dins del "Parc dels Talls"


El dinar.- Passem per una estreta carretera local -hem tingut de fer mans i mànigues en algun encreuament amb algun altre vehicle-, que durant força estona travessa les vinyes de la zona, fins que arribem a una altra -una mica més ample- que ens portarà cap a Pacs del Penedès.

Poc abans d’arribar a Pacs -venint des de Vilobí- hem d’agafar, a l'esquerra, un trencant -una pista encimentada- que s’enfila fins al cap de munt de la Muntanya de Sant Pau on hi ha el restaurant CIM on hi tenim emparaulat el dinar.

Quan hi som, aparquem els cotxes en una esplanada que hi ha a tocar del vèrtex geodèsic (302 m d’alt). Un espectacular panorama sobre la ciutat de Vilafranca i els camps i vinyes del voltant ens dona la benvinguda.

El vertex geodèsic del cim de la Muntanya de Sant Pau

Panorama sobre Vilafranca des de dalt de la Muntanya de Sant Pau

Encara impressionats entrem al recinte del restaurant. Fora, en una mena de patí-jardí amb taules i uns còmodes i encoixinats seients, hi endevinem un bon lloc per a prendre-hi les cerveses. Quan comencem a salivar al pensar-ho, ens surt a saludar en Pau Sadurní, un dels propietaris i gestors del restaurant.

Davant les nostres cares d’admiració pel lloc i el seu singular emplaçament, ens explica que en aquest mateix indret, punt de partió entre els termes municipals de Vilafranca i Pacs, antigament hi havia, al mateix cim de la muntanya de Sant Pau, un santuari o ermita dedicat a Sant Jordi. La gent de Vilafranca hi acudia, cada any, a celebrar-hi la seva festa de la mateixa manera que els de Pacs hi assistien a l’aplec de Sant Pau.

El 1751 hi hagué una disputa entre els ajuntaments de Pacs i de Vilafranca i aquest darrer -amb el suport del bisbe, que ordenà la dissolució de l’Aplec de Sant Jordi- ordenà que la festa de Sant Jordi es celebrés on ara hi ha l’ermita i mirador de Sant Pau -una mica més avall i ja dins del terme de Vilafranca-.

La gent de Pacs deixà d’acudir-hi i la capella de Sant Jordi anà degradant-se i, sembla que entre els segles XVIII i XIX, acabà enderrocant-se.

El restaurant, on avui dinarem, és edificat, doncs, sobre les restes de l’antiga ermita de Sant Jordi. Segur que això farà que -el qui també és el nostre Patró- hi intercedeixi i que l’esperit, l’ambient, els bons sabors i la qualitat dels plats faran honor al lloc i plauran als comensals. Segur.

Prenem les cerveses i d’altres refrescos, complementats amb plats d’olives, patates fregides i talls de fuet, asseguts còmodament al pati-jardi de l’entrada. El sol primaveral -aquest «sol d’hivern» que, si estàs en un lloc arrecerat, s'agraeix- fa que ens hi trobem i sentim molt bé. Les ganes de veure el menjador i, també, la curiositat pels plats i la gana fan que, finalment, ens decidim a entrar dins.






El menjador, amb una llarga taula -la nostra- parada com si per a una gran celebració es tractés, ens crida l’atenció. La sala és gran, amb d’altres taules situades amb discreció i decorada de forma elegant. Al mig, un piano de cua obert i a punt per ser tocat, ens crida l’atenció. «És el piano familiar, del meu avi. El varem dur de Barcelona i està perfectament afinat...» ens diu, amb un cert orgull, en Pau Sadurní. «Si algú el vol tocar... està a la vostra disposició» afegeix amb franquesa.

Anem prenent seient i, diligents ens serveixen el pa, l’aigua i els vins -blanc i negre de la comarca-.



Tot seguit, d’acord amb el menú que prèviament hem triat, ens van portant els primers plats: Vichyssoise amb xips de pernil, Amanida de Brie arrebossat, tomàquet confitat i anous, Tàrtar de tomàquet, alvocat i seitons, Coca de carbassó, ceba caramel·litzada i formatge de cabra, Rigatoni de bolets i carxofes. I, després, els segons: Fricandó de vedella, Conill a la cassola amb bolets, Papillota de salmó amb verdures, Canelons d’espinacs gratinats, Arròs de muntanya.

Arriba l’hora dels postres. Ens van servint, segons hem demanat prèviament: Mel i mató amb anous, Pinya amb crema catalana, Brownie de xocolata, Pastís de formatge, Gelats i Fruita del temps.

Avui, també tenim una doble celebració. En Joan B. ha complert 76 anys i la Rosa i en Carles B. han sigut avis, en Jan, ha fet créixer la família. Ens conviden, doncs, per a que brindem, amb unes ampolles de cava, -molt bo i també de la terra-. Felicitats al «cumple-anyer» i als «avis» !!!. I, com deien les nostre avies, amb salut i «en vida de tots/es nosaltres».


Els feliços avis

Com tenim per costum, sortegem entre tots/es els qui avui hem participat en la sortida, una ampolla de bon vi de la Terra Alta amb l’etiqueta commemorativa d’aquesta excursió. L’afortunada, en aquesta ocasió, ha sigut la Maria José. Enhorabona !!!.


Felicitats, Maria José !!!

Etiqueta commemorativa de la Sortida

Durant les postres, en Pau Sadurní ens ha amenitzat la sobretaula tocant -molt be- unes peces al piano. Tot un detall que agraïm.

Prenem els cafès i demanem el compte. Fem números i paguem. Penso que, el d’avui, ha estat un d’aquells dinars -pel lloc, el contingut, els detalls i la companyia- que tots recordarem.

Que per molts anys ho puguem continuar fent !!!. Gràcies Pau Sadurní i tot l’equip del CIM i a tots i totes vosaltres, benvolguts companys/es.

Al sortir ens fem, al cim de la Muntanya de Sant Pau, a tocar de Vèrtex Geodèsic, la fotografia del grup d’avui. Tots i totes molt contents, guapos i satisfets...


Foto del grup de la sortida. A la colla no hi ha gent lletja... he, he. 

Fins la propera !!!


Propera sortida.- La propera sortida, si Deu i la Mare Natura volen, la tenim programada per al dijous dia 5 de juny. Ja anirem anunciant al Blog i pels mitjans habituals on anirem i els detalls de l’excursió.

Fins llavors doncs, gràcies un cop més, per la vostra companyonia, amistat i participació.

Continuem en contacte.



Fotos.- Joan B., Enric C. i Pep.

Tex.- Pep

Ruta Wikiloc.- Joan P.

https://ca.wikiloc.com/rutes-tren/pelag-gran-mirador-pelag-gran-pelag-petit-pelag-llarg-vilobi-del-penedes-212630632

Vídeo.- Jaume : https://youtu.be/mDwhkwfFEQc





dimarts, 22 d’abril del 2025

SANT JORDI 2025

 

Imatge de Sant Jordi. Boy Scouts de Catalunya (1933-1938).


SANT JORDI 2025


LA LLEGENDA DE SANT JORDI

Sobre la llegenda o història de Sant Jordi hi ha moltes interpretacions. La més coneguda és fruit de la combinació de fets històrics amb llegendes.

La dada històrica situa el cavaller Jordi a principis del segle IV dC. El 23 d'abril de l'any 303 dC va ser martiritzat i decapitat per ordre de l'emperador Dioclecià, ja que es va negar a perseguir els cristians. De seguida es va començar a venerar el culte a Sant Jordi i durant l'Edat Mitjana se n'estén la popularitat pel territori català. L'any 1456 va ser proclamat patró de Catalunya.

I la llegenda? La versió més popular a Catalunya situa el màrtir a Montblanc (Conca de Barberà), on hi vivia un terrible drac que tenia atemorida la població. Per apaivagar-lo, cada dia se li lliurava al monstre una persona en sacrifici, elegida per sorteig. Però un dia li va tocar a la filla del rei i aquest la va enviar a la gola del drac. Va aparèixer llavors un gentil cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar clavant-li l'espasa, salvant així la princesa del seu tràgic destí. La tradició apunta que allà on el drac va vessar la sang va néixer un bell roser de roses vermelles que floria cada mes d'abril. I així es va forjar la tradició medieval que els cavallers regalessin una rosa a les estimades en senyal d'amor el dia de Sant Jordi.


SANT JORDI PATRÓ DE L’ESCOLTISME

Va ser en Baden-Powell, el fundador de l’escoltisme, qui va triar el cavaller Sant Jordi com a patró del seu moviment internacional adreçat als joves. Segons deia, un bon escolta ha de tenir les mateixes qualitats que un cavaller medieval (dels mítics o de llegenda perquè, pel que ara sabem, els de veritat eren força més desconsiderats i besties...): l’honor, la valentia, la lleialtat, el desinterès, el coratge físic i moral, la solidaritat, la fortalesa i la disposició per ajudar als altres.


Il·lustració simbólica feta pel mateix Baden-Powell

Quan els rabassuts i «madurs» (que no, només, vells...) troncs que som ara, érem tendres i joves plançons, els nostres caps, l’ ideari, els jocs i les activitats escoltes varen intentar inculcar-nos aquests principis. Aquesta educació en els valors (que evidentment cal reconèixer no és, només, exclusiva de l’escoltisme) segur va influir en el nostre caràcter i forma d’entendre i enfocar la vida.

Després –les conviccions, les circumstàncies, les situacions i la realitat manen...- tots hem fet via com hem sabut i pogut... però, en general, un cert pòsit de tot allò que varem aprendre i practicar de joves, segur, ens ha quedat.

Com que ens coneixem (des de fa molts anys), no en tinc cap dubte i m’atreviria a donar-ne fe. I que per molts anys, duri i ho poguem anar compartint ... !!!

Per això en una diada com la d’avui podem dir que, com a catalans i com a escoltes i guies, tot el que Sant Jordi simbolitza, continua sent el nostre model i patronatge.


MOLT BONA DIADA DE SANT JORDI, AMB SALUT,

 VALORS, LLIBRES, ROSES I PETONS !!!



dimecres, 16 d’abril del 2025

CRIDA A LA 139ª SORTIDA XINO-XANO

 



RUTA PEL PARC DELS TALLS O DELS PÈLECS DE VILOBÍ DEL PENEDÈS

 (ALT PENEDÈS)


Data.- Dijous 8 de maig del 2025.


Tipus d’itinerari.- La «Ruta pel Parc dels Talls» és una passejada apta per gairebé tothom. És una excursió -relativament propera a Barcelona- senzilla i, en certa manera, sorprenent i espectacular.

El «Parc dels Talls» o dels Pèlecs de Vilobí del Penedès, te un interessant valor paisatgístic, natural i geològic (https://parcdelstalls.cat/). Aquests pèlecs -paraula penedesenca que hom utilitza per anomenar els llacs, sots, clots o tolls d’aigua embassada-, aparegueren a conseqüència de l'activitat extractiva de guix que es remunta a l'època romana -diuen que el topònim Vilobí procedeix del llatí «Villa Albina»- i que va mantindre’s a Vilobí fins l'any 1993. Des que es va deixar d'extreure la pedra de guix, s'ha format, a les velles canteres, un espai natural constituït per cinc pèlecs: El pèlec Sec, el Fiol, el Petit, el Llarg i per últim, el més espectacular, el pèlec Gran.



La concentració d'aigües d'escolament -que en bona mesura provocaren el tancament de les canteres- ha originat la seva forma característica de mitja lluna i el particular ecosistema que s'ha desenvolupat a l'entorn.

Hi podrem veure diferents paisatges força interessants i molt peculiars com són les pedreres en si, amb alts penya-segats de fins a 25 m. d’alçada, on hi podrem veure alguns dels «talls» fruit de l’extracció del guix -que han donat nom al Parc- i una fauna i flora força peculiars.


En la passada Xino-Xano a l’Estany d’Ivars, no tinguérem gaire sort amb l’observació d’un bon nombre i diversitat d’ocells, en veiérem forces menys dels que pensàvem. Aprofitant que aquesta primavera ha plogut força i que, ens diuen, que els Pèlecs de Vilobí del Penedès tenen força aigua, mirarem si, en aquesta ocasió, tenim més sort. Hem llegit que hi sol haver, a més de granotes i gripaus, corbs marins, ànecs collverd i bernats pescaires, així com nombroses -en funció de l’època- aus migratòries. Tant de bo sigui així.



Recorregut de la passejada.-

Sortirem de Vilobí del Penedes pel final del carrer dels Talls. Passarem per davant d’un gran cartell del «Parc dels Talls». Continuarem i deixarem els vehicles a l'aparcament que hi ha al costat del Pèlec Gran. Aquest és el pèlec de major dimensió, al seu costat hi ha una torre que permet observar-lo des d'una posició més elevada. Nosaltres, però, seguirem la ruta a peu senyalitzada que surt de l’entrada del Parc dels Talls que hem vist, uns 200 m abans dels pàrquing on hem estacionat els cotxes

00.00 h. Inici de la ruta. Passat el cartell i la porta d’entrada, veurem una baixada, a ma esquerra, que condueix fins el Pèlec Petit, on diuen hi poden haver gripaus. Si, en lloc de baixar al Pèlec Petit, anéssim per la baixada de la dreta arribaríem a una zona de pícnic, on hi podríem esmorzar.

Per a continuar la ruta vers els altres pèlecs, tornarem al camí principal, des d’on tindrem una bona panoràmica del Pèlec Petit.

Seguint pel camí principal, a ma dreta i no gaire lluny, es troba el Pèlec Sec, que com diu el seu nom, no te aigua. Especialment a l’estiu aquest lloc -una mena de prat amb gespa- es converteix en un auditori on hi fan concerts i actuacions. A prop hi ha el Pèlec Fiol que, normalment, no té aigua però si força vegetació.


El pèlec Sec

00,20 h. Després d’aquests pèlecs, continuem pel carrer Guixeres de Dalt i arribem al Mirador del Pèlec Gran. Bonic mirador que ens ofereix vistes del Pèlec Gran en tota la seva extensió. Després de gaudir admirant el lloc continuem per la pista. Trobem nous senyals.


Mirador del pèlec Gran

00.50 h. Arribem a una altra pista i seguim en lleugera direcció dreta fins a arribar a un camí que agafem, de nou, a la dreta.

00.53 h. Arribem a una zona amb bones vistes. El camí és molt ample i recorre el Pèlec Gran per la part de dalt oferint diferents panorames. Arribarem de nou a un altre mirador, aquest amb una plataforma de fusta i un banc d’observació, amb vistes destacades.


Mirador al pèlec Llarg

Travessem un conjunt de cases al costat de les quals podem veure el Pèlec Petit, amb un curiós efecte mirall. Aquest pèlec és de forma arrodonida i en les seves parets s’hi pot apreciar els «talls» provocats per l’extracció de guix.


Detall dels "talls" al pèlec Petit

01.35 h. Carretera. Ara continuem caminant per la carretera fins a trobar la indicació cap al Pèlec Llarg. Una vegada admirat aquest quart pèlec reprenem el camí per la mateixa carretera direcció a l'aparcament on hem deixat el cotxe.

01.56 h. Just abans d'arribar a l'aparcament veurem a la dreta un senyal que ens indica el Pèlec Gran, si seguim per aquest camí arribem a un altre mirador des d'on obtenim una vista diferent del pèlec més gran.

02.10 h. Mirador. Final de la ruta. Des d’aquest punt tornarem al inici de la ruta.

La caminada és d’uns 4,12 km. Els desnivells acumulats de +/- 101 m. I el temps estimat (al que caldrà sumar les pauses i aturades) de poc més de 2h.




Esmorzar.- Proposem esmorzar, un cop arribem al Parc dels Talls, en un lloc discret i adient. Per exemple l’espai de pícnic que hi ha a l’entrada del Parc, prop del Pèlec Petit.




Dinar.- El dinar el tenim emparaulat a les 14 h al Restaurant CIM, Mirador de Sant Pau s/n 08797 PACS DEL PENEDÈS, tel 678 18 74 22.

https://www.restaurantcim.com

Tenen un menú, d’entre setmana, amb vi i aigua i l’IVA inclòs, a 20 euros. Hem quedat que, pocs dies abans, ens faran arribar el menú de dijous per a que en triem els plats i així -ells i nosaltres- tindrem un millor servei. Un cop us fem saber els plats del menú si que us preguem en feu la tria i ens ho feu saber, el més aviat possible, per a dir-ho als del restaurant. Gràcies.

A l'hora dels cafès sortejarem, entre els assistents/es, una ampolla de bon vi de la DO Terra Alta, amb l'etiqueta commemorativa de la sortida.



Detalls del restaurant CIM


Visita a l’ermita i Mirador de la Muntanya de Sant Pau.- A tocar del restaurant hi ha les restes del conjunt eremític amb l’ermita troglodita (documentada des del any 1392) i el mirador de Sant Pau. Si el dia ens hi acompanya, la visió sobre Vilafranca i els camps i les vinyes del Penedès mereix la visita. Desprès de dinar, si ens ve de gust, hi podrem anar complementant així l’excursió.

Exterior ermita i mirador de Sant Pau

Interior de l'ermita troglodita de Sant Pau



Equip necessari.- Roba, barrets/gorres, fulards o bufandes i calçat adequats a l’època i recorregut i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. I qui ho desitgi o necessiti, bastons. Porteu aigua per a la caminada i, qui vulgui, gel hidroalcohòlic.


Lloc i hora de trobada.- Farem el viatge fins a Vilobí del Penedès en cotxes.

Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet o el WhatsApp del grup, els qui hi anem en el propi cotxe i/o els qui compartirem vehicle. També ens aniria be saber aquells que hi acudiran, directament, des dels seus domicilis o llocs de residència.

Calculem que de Barcelona a Vilobí del Penedès, per la B-23 i la AP-7 hi estarem una mica més d’1 h. Per això proposem que el lloc i l’hora de trobada (independentment, clar, del que hagueu quedat els qui compartiu cotxe) sigui el tradicional de Travessera de Gràcia/Lepant, puntuals, a les 8h 30’ del matí del dijous 8 de maig.


Inscripcions.- Ens aniria be saber els qui vindreu, abans del vespre del dissabte 3 de maig per a poder confirmar, tot seguit, als del restaurant el nombre de comensals que serem i els menús triats per al dinar del dijous 8.

Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per qualsevol altre mitjà: e-mail o el WhatsApp de la colla.

Gràcies per la vostra atenció, col·laboració i, si podeu, participació.

Continuem en contacte.