divendres, 24 d’abril del 2020

Estem Confinats!!




CABÒRIES DEL CONFINAMENT

Tots sabeu de la meva afecció als temes aeronàutics. De fet si ho mirem amb rigor i honestedat, és potser una meva frustració inconfessa fins ara.

Recordo que a casa quan devia tenir entre deu i dotze anys, amb una caixa de xampany i peces del “Meccano” em vaig fer un lloc de pilotatge amb els seus pedals del timó, la seva columna i el mig volant corresponent.

Les caixes de xampany de llavors eren de fusta i tant servien per fer fusells, tallades en diagonal per fer el canó per un costat i la culata per l’altre, com per formar el quadre i la forquilla d’un patinet amb l’afegitó d’un parell de coixinets de boles, mitja dotzena de “cancams” i un filferro gruixut.

Com us he dit, a mi em va servir per somiar en travesses en solitari de l’atlàntic, emulant la gesta del “Spirit of St. Louis” de Lindbergh. És clar que jo no vaig estar 33 hores assegut al meu lloc de comandament, no em van deixar els pares.

Potser aquesta va ser la primera frustració, després van venir d’altres. Com per exemple, de més gran, que per arribar a ser pilot a Espanya, només hi havia dues possibilitats, tenir padrins a Iberia o enrolar-se a l’exercit del Aire i ser afecte al règim. Ambdues coses eren impensables a casa, ah! si, hi havia un altre possibilitat, anar als Estats Units per fer el curs. Si les altres opcions eren impossibles, aquesta ni us ho explico, en qualsevol cas la meva escassa estatura també m’ho impedien, els requisits físics de la època eren severs.

Tan sols quedava el camí de la llicència privada, somni que va quedar desat a la motxilla que hom porta a l’esquena en el seu corriol vital. El preu no era barat, però els somnis mai ho són, només calia esperar a que les circumstàncies fossin favorables. Però aquestes circumstàncies em van “afavorir” amb un ictus, que com ja sabeu em van deixar absolutament mut més d’un mes i amb moltíssimes dificultats per parlar més d’un any.

Ei! Que no em queixo, que soc conscient que dintre del que podia haver passat, quedar-me amb una afàsia com a seqüela, és el mal menor. Es podria dir que les neurones que se’m van ofegar per manca d’oxigen van ser víctimes “col·laterals” de l’embòlia. Sempre us he dit que Déu em va concedir una prorroga en el partit de la vida, i els que no hi creieu, sempre podeu atribuir-ho a la sort.

D’aquí va sorgir la frustració definitiva. Per conduir un cotxe cal veure-hi bé i oir-hi raonablement bé. Si més no, per sentir la botzina de qui pretén fer un avançament, i potser per escoltar les indicacions del policia que et commina a aturar-te, però no cal parlar. No és un requisit escrit en cap lloc. Per pilotar un avió, a més de gaudir d’una vista privilegiada, és imprescindible parlar i escoltar bé, perquè els guàrdies aeris (altrament dits controladors) regulen els trànsit des de molt lluny a través de la banda aeronàutica de ràdio. No es pot demanar autorització per fer qualsevol operació aeronàutica amb una dicció alentida, perquè quan et responguin ja te l’hauràs fotut. I si optes per no demanar-ho també te la fots, sovint amb conseqüències per altri.



O sigui, que per això em vaig haver de treure del cap lo de volar i vaig haver de treure del Ministeri de Foment el títol de Patró, que també és navegar encara que en superfície.

Segurament a aquestes alçades estareu preguntant-vos per quina raó us estic deixant anar aquest rotlle. No patiu, ara us ho explico. Tot això ve de que aquesta afecció aeronàutica implica que m’agraden els procediments regulats (els protocols dirien els metges). Tota activitat que es tingui per seria en té. La conducció de vehicles col·lecciona tot un rosari de normes que fonamentalment hi son per evitar sorprendre amb maniobres inesperades al conjunt del trànsit. En el cas dels avions no és només aquest el propòsit sinó també per garantir la pròpia continuïtat del vol. A tall d’exemple, no pots mantenir el tren d’aterratge a fora durant el vol de creuer perquè l’enorme corrent d’aire el trencaria. Però no et pots oblidar de treure’l abans d’aterrar perquè et trencaries tu.

Bé doncs, a mi que he estat fanàtic dels procediments, que al començament del confinament a casa ens jugàvem a sorts qui baixava al carrer per llençar les escombraries, ara em fa molta basarda emprar tot el matí per anar a comprar al súper de la cantonada.

No és broma, partint de que la llista ja està feta, el protocol és el següent: Agafes els guants de nitril de la caixa que està a la cuina, els bufes per a què s’inflin, te’ls poses amb dificultat vigilant que no se’n vagin dos dits de la ma per un mateix dit del guant, t‘enfundes la parca, et poses la mascareta cuidant que la peça de metall de dalt s’adapti el més possible al nas (encara sort que jo el tinc gran), i finalment et calces les sabates que estan al rebedor. Tot això per aquest ordre, perquè si abans de sortir t’entra la pixera, no pots córrer fins al lavabo amb les sabates que només han de tocar el carrer.



Baixes al carrer sense problemes, els guants ja són allà per polsar el botó, camines fins al Súper, hi ha una cua molt llarga de molt poca gent producte del “distanciament social”, sovint al cap de força estona, arribes a la porta on un amable agent de seguretat privada t’obliga a rentar-te els guants que portes de casa (perquè has pogut tocar un fotimer de coses pel carrer), et fa posar a sobre uns altres guants i et fa esperar fins que surt un client amb la compra feta.

Ja estàs davant de les prestatgeries!!!

Fas la compra segons la llista i no pas compulsivament, tot i que després del que ha costat arribar fins aquí vindria de gust.

Fas camí cap a les caixes, fas un altre cop cua, pagues amb la targeta “sense contacte”, no fos cas que haguessis de teclejar un codi!!!

Vas a la sortida on el mateix amable agent de seguretat privada t’obliga a deixar els guants del Súper en el cubell de la brossa, perquè no volem embrutar el carrer, oi?

Fas el camí de pujada a casa, ara enyoro la motxilla, 400 metres de recorregut i 80 metres de desnivell, dificultat (carregat) mitjana, arribes a casa, et passa cap l’ascensor la veïna del segon que ha sortit a passejar el gos, i encara si fos un gos com està manat, però és una mena de “motxo” pelut, esperes perquè no està permès pujar dos al mateix temps, pitges el botó que a força de polsar amb mans enguantades i desinfectades amb gel deu d’estar net com una patena i finalment estàs a casa!!!

Ah!!! Però no acaba aquí la cosa, queda molt de procediment. La mestressa em descarrega dels embalums de la compra i “procedeix” a desinfectar totes les superfícies exteriors, jo per la meva part em descalço, em trec el guant de la ma dreta pinçant el palmell amb la ma esquerra, el guant es tomba de l’inrevés i el llenço al rebuig, em trec el guant de la ma esquerra pinçant pel canell amb la ma dreta, també es tomba de l’inrevés i al rebuig, penjo la parca en una cadira del menjador vigilant que no toqui l’exterior enlloc, em trec la mascareta i la deixo a sobre de la taula de vidre, em canvio de pantalons amb cura que no toquin enlloc del llit, porto els pantalons del carrer a la taula de vidre del menjador.

Ara només queda la desinfecció. Ja quasi estem. Proveït d’un aspirador compacte de matalassos, que té un raspall rotatiu i disposa a més d’una làmpada de radiació ultraviolada, (no us confonguéssiu, no és que la làmpada hagi estat ultra follada, és que la llum és violeta en grau màxim). Segueixo, desplego els pantalons sobre la taula, la màquina que es porta a la ma, raspalla aspira i desinfecta per allà on la passo, cal fer-ho pel davant i pel darrera, seguidament li toca a la parca, peça que és un pel més complicada perquè hi ha l’esquena, el coll, les mànigues pels dos costats i la part del pit, finalment la mascareta que aquesta cal aprofitar-la per l’escassetat.

Ep!! No m’oblidava, no. La fi del protocol, procediment o putada seqüencial acaba llevant-me les ulleres i passant una tovalloleta humida en solució alcohòlica, i amb el rentat de mans amb aigua i sabó insistint en cada dit i fregant-se les ungles amb raspall. I clar, després de la fresca del matí i de la caminada ve un altre cop la pixera, però no pots saltar-te la rentada de mans abans, no fos cas que s’infectés.

Tot plegat, he sortit a dos quarts de deu i és la una. Tot el matí en l’aire!!!

Ja no m’agraden els procediments!!


És més, els odio!!


Això sí, m’ha servit per escriure-us aquest relat breu. Si dura massa més aquest cony de virus de la corona, escriuré un llibre i fins i tot potser el podria presentar a Sant Jordi de l’any vinent.

El títol probablement seria:

EL COVID DINOU I LA MARE QUE EL VA PARIR!

Joan Miquel

dilluns, 20 d’abril del 2020

SANT JORDI 2020

Sant Jordi de l'escultor imatger gracienc Josep Mª Camps i Arnau 
(Sarrià 1879 - Barcelona 1968). Obra dels anys 30 del segle passat,
 al Club Excursionista de Gràcia des del febrer de 1967.


ENGUANY SANT JORDI SERÀ, TAMBÉ, UNA 
DIADA ESPECIAL


La diada de SANT JORDI del 2016 publicàrem, en aquest mateix Blog, un post commemoratiu del qual en reproduïm els següents fragments:

“Va ser Baden-Powell, el fundador de l’escoltisme, qui va triar el cavaller Sant Jordi com a patró del seu moviment internacional adreçat als joves. Segons deia, un bon escolta ha de tenir les mateixes qualitats que un cavaller medieval (dels mítics o de llegenda perquè, pel que ara sabem, els de veritat eren força més desconsiderats i besties...): l’honor, la valentia, la lleialtat, el desinterès, el coratge físic i moral, la solidaritat, la fortalesa i la disposició per ajudar als altres.

Quan els vells troncs que som ara érem tendres i joves plançons, els nostres caps, l’ ideari, els jocs i les activitats escoltistes varen intentar inculcar-nos aquets principis. Aquesta educació en els valors (que evidentment cal reconèixer no és, només, exclusiva de l’escoltisme) segur va influir en el nostre caràcter i forma d’entendre i enfocar la vida. Després –les conviccions, les circumstàncies, les situacions i la realitat manen...- tots hem fet via com hem sabut i pogut... però, en general, un cert pòsit de tot allò que vàrem aprendre i practicar de jovenets, segur, ens ha quedat. Com que ens coneixem (des de fa molts anys) no en tinc cap dubte.

Per les converses i “batalletes” que sovint ens expliquem i pel que, plegats, hem viscut –fins i tot en situacions professionals, personals o familiars ben adverses, difícils o complicades- m’atreviria a afirmar que gairebé tots i totes hem procurar, en els diferents àmbits de la vida, ser unes –bones- persones fidels a aquestes nobles virtuts. L’esforç, la humanitat, la companyonia i el respecte als altres, l’esperit de superació, la generositat, l’exemple del compromís, l’estimació i protecció a la natura i als altres, la cerca de l’excel·lència, l’honestedat, la solidaritat i uns ferm ideals... han estat referents que, amb més o menys encert, segur tots hem tingut en compte.

Per això en una diada com la d’avui podem dir que, com a catalans i com a escoltes i guies, tot el que Sant Jordi simbolitza és el nostre model i patró.”

Un any més, doncs, commemorem aquest dia. 

El SANT JORDI d’enguany, però, tot apunta que serà, per l’entorn sanitari, econòmic, social i l'obligat confinament que -des de fa unes setmanes- estem vivim (i patint), ben especial i diferent.

A fe de Déu que ens ha calgut i ens caldrà tenir ben pressents i practicar tots i cadascun d’aquests principis que acabem d'enumerar més el seny, l'empatia, l'autodisciplina, la paciència i la confiança en que tot això passarà i que ens en sortirem... 

Per al nostre propi bé (i no és, només, egoisme), sinó per al dels qui tenim al costat i, solidàriament, per al de tots els qui ens envolten. Es tracta d’un compromís i d'una responsabilitat social.

Diuen que els qui ja tenim una edat -diguem-ho clar, els qui som vells- en tindrem, segurament (si tot va com ha d’anar), per a mesos...

Així doncs, conformitat i sensatesa, continuarem -com és el nostre deure- confinats a les nostres cases, ves quin remei !!!... Encara que ens morim de ganes d’anar a les nostres segones residències; de donar un tom pel barri o per la ciutat; de quedar amb els veïns i amics, per a fer la xerrada al voltant d'un esmorzar, el vermut o unes cerveses; de reprendre les nostres normals aficions i activitats i, sobretot, de retornar a les nostres trobades i a les estimades caminades xino-xano... 

Farem bondat, complirem amb les recomanacions dels qui (sembla) hi entenen i continuarem -fins que calgui- confinats... i quan puguem retornar a la normalitat ja en gaudirem, de tot plegat, amb més força i intensitat que mai. En podeu estar ben segurs !!!. 

Estem convençuts que a la fi, no en tingueu cap dubte, en sortirem !!!. I llavors ja recuperarem molt del que ens ha quedat endarrerit... Ja ho veureu. 

Fins llavors, tornant a la Diada de SANT JORDI d'enguany, intentarem -si continuem gaudint de salut, que és el més important- celebrar-la com millor puguem: Comprant i regalant (ja en sabrem trobar la manera... *), un any més, el llibre i la rosa als nostres estimats/des... i gaudint -com puguem- de la Festa, encara que només sigui de forma virtual, "vivint" el que veiem, sentim i es pugui fer -des de casa estant- per mitjà de la radio, la TV o la xarxa.

Tot indica que enguany no podrem passejar pels carrers, passeigs i places, ni tafanejar les parades de llibres, ni gaudir de l’ambient que s’hi respira... però el que si podrem fer és intentar ser -i procurar que els demès també ho siguin-, aquest i els dies que segueixen, molt i molt feliços:

CUIDEU-VOS MOLT I GAUDIU D’UNA FELIÇ DIADA DE SANT JORDI AMB SALUT, LLIBRES, ROSES I PETONS (a distància... clar) !!!


Moltes llibreries de barri i la campanya ciutadana "Llibreries Obertes" https://llibreriesobertes.cat/ ofereix la possibilitat de triar, encarregar i comprar, per internet, llibres i anar-los a recollir, després, quan la llibreria que hem triat obri. Quelcom semblant passa amb les roses: de forja, de paper, naturals, de roba, artesanes... de tota mena i materials en podem fer, demanar -per internet-, regalar i penjar a les finestres i balcons, per tal d'alegrar aquesta jornada de Sant Jordi.
Mentre estem redactant aquest post, la Cambra del Llibre que agrupa tot el sector i el Gremi de Floristes han acordat i demanat que la Festa de Sant Jordi d'enguany es traslladi, a l'estiu, al dia 23 de juliol. Tant de bo, aquest dia -Santa Brígida- puguem ja sortir als carrers i les places i -amb la precaució que calgui- gaudir d'una jornada ben plena de flors i llibres, preludi del final d'un confinament que ens permeti retornar a una certa normalitat.
Caldrà donar suport a tots aquests comerços, molts d'ells veïns nostres, que tant malament ho estan passant -potser alguns tindran, finalment, de tancar- i a tota la cultura, els productors i els serveis de proximitat en general. Fem-ho, ara més que mai, per solidaritat i per amor al país i a la seva gent.     



POEMA D'EN ENRIC COTS: SANT JORDI 2020




divendres, 10 d’abril del 2020

DEL NOSTRE FONS DOCUMENTAL (10): NOSTRA TASCA, la revista del Clan




“NOSTRA TASCA” la revista del Clan (1972-1974)

A partir del juliol de 1972, un vell projecte del Clan [1] va prendre forma. Ens referim a la revista Nostra Tasca.

Era (alguns ho recordareu), com si del “mural” del Clan es tractés, un grapat de fulls fotocopiats i grapats formant una “revista”. Una “publicació” que procurà fer realitat aquella vella proposta.

Sense un lloc o local fix on poder trobar-nos i en un període on la majoria -per raons d'estudis, familiars o laborals- teníem noves prioritats, aquells senzills fulls van intentar fer de nexe de comunicació entre tots nosaltres, procurant mantenir el contacte i organitzant, també, algunes activitats.

Pretenia ser, com ara fem amb aquest Blog, un instrument on penjar-hi anuncis, convocatòries, ressenyes d’activitats, treballs, propostes, opinions... un mitjà d’informació, trobada i participació.

La “redacció” la formaven 3 o 4 persones i els col·laboradors, amb dibuixos de les portades, il·lustracions interiors i algun que altre article eren 4 o 5 més.

La ”impressió” i el “grapat” la feien, unes poques persones, normalment al final de la jornada -per tal de no entorpir gaire la feina habitual de l'oficina de l'amfitrió- aprofitant la fotocopiadora (i el paper i el tòner...) de la gestoria d’en Joan Blanc.

La distribució es feia “a ma” (entre aquells que per proximitat o parentiu es veien més sovint) o per correu postal. Es feia arribar als més de quaranta membres i ex-membres del Clan que teniem contactats i a algun amic o conegut del qual conservàvem l'adreça -com en Mota, l'Asensio o en Joan Charlez per exemple-

Nostra Tasca desaparegué, a finals de 1974, després d’haver-ne publicat 9 números.

Morí, amb pocs anys de vida, davant el que els seus principals promotors, consideraren poc interès i manca de participació per part d’aquells i aquelles a qui anava dirigida.

Sense “continguts” ni finalitat, pensaren, no tenia cap raó de ser. Ni cap necessitar de perdre-hi més esforços, temps, ni diners... 

Pensem que, com moltes altres coses, va estar bé mentre va durar... i, fins i tot, la seva mort va ser força digna.

Per a perpetuar-ne el record portem avui aquí totes les portades editades (i alguna proposta i il·lustració que, finalment, quedà per publicar), així com alguns dels dibuixos apareguts a l'interior. 

Hi veureu -o en reconeixereu- la ma de molts dels artistes nostrats: en Vicenç Domènech, en Josep Blanc, en Enric Cots, en Josep Fitó, na Maribel Borrego,...

Temps era temps... 

Confiem que us agradi.


Portada del primer número de la revista-mural del Clan,
 juliol 1972, 
amb un disseny i dibuix d'en Vicenç Domènech
Portada del nº 2, setembre-octubre 1972,
amb un disseny ¡ dibuix d'en Enric Cots

Portada del nº 3, novembre-desembre 1972,
 amb un disseny i dibuix d'en Josep Fitó
Irònic còmic d'en Josep Fitó publicat al nº 3, novembre-desembre 1972
Portada del nº 4 especial 10è aniversari del Clan, gener-febrer 1973, 
amb un disseny i dibuix d'en Josep Blanc
Portada del nº 5, març-abril 1973, amb un disseny i dibuix d'en Enric Cots
Dibuix de na Maribel Borrego al·legòric a una trobada-festa
 al taller d'en Llorenç, publicat al nº 5

Portada del nº 6, maig-juny 1973, disseny i dibuix d'en Vicenç Domènech

Dibuix d'en Josep Blanc retratant una jornada dels VELLS OSSOS
a la Masia Pla de Borràs del Montseny, publicat al nº 6
Caricatura d'en Llorenç en un dibuix d'en Josep Blanc publicat al nº 6
Portada del nº 7, febrer 1974, amb un disseny i dibuix d'en Vicenç Domènech
Portada del nº 8, maig-juny 1974, disseny i dibuix d'en Josep Blanc


Portada del nº 9 i últim, desembre 1974, disseny 
(carregat d'intenció) d'en Carles Pérez.

Publiquem, tot seguit, alguns dibuixos inèdits (col·laboracions i propostes) no publicats al seu dia:




Proposta de portada per al nº 3, obra d'en Josep Fitó



Proposta de portada per al nº 8, obra de na Maribel Borrego



Tira còmica d'en Vicenç Domènech 




Dibuix-acudit d'en Vicenç Domènech 




[1] El febrer de 1970, un dels equips en que estava organitzat el nostre Clan, l’Equip de Treballs i Estudis Socials (l’ETES) recuperà la idea de fer una revista del Grup (continuadora del Barcelona Escultista que portava anys sense editar-se). El nom triat va ser “La Nostra Tasca”, una publicació que recollís, amb una periodicitat bimensual, els objectius, la feina feta i la prevista de les diferents unitats del Grup. L’ETES en preparà un projecte-estudi econòmic i de viabilitat que presentà al Consell del Grup (format pel Cap de Grup i tots els Caps de les diferents unitats i màxim òrgan de gestió de l'agrupament).


Full del primer Projecte-Proposta de la revista. Febrer de 1970 

Sortida del GESE. Avenc Emili Sabaté. Octubre 1969.
(Foto Arxiu Josep Fitó)
Aquell curs, 1969-70, va ser força “mogut”: El juny de 1969 dimití, tot i rebre tot el suport del Consell de Grup, -forçat per les, intromissions, pressions i personalismes d'alguns dels dirigents del Districte Scout- el Cap de Grup, en José Mota...; el gener de 1970, el Grup es traslladà, des del convent dels franciscans del carrer Calaf, al dels salesians de la plaça Artós...; això suposà la feinada d’una nova adequació i condicionament del local a l'espai que ens cediren (l'antiga impremta de les Publicacions Salesianes)...; al poc, començaren a aparèixer i imposar-se (especialment per part del nou consiliari, un capellà salesià) noves “directrius” i una certa i obsessiva “intromissió” en les activitats del Grup, provocant la frustració, el desengany i alguna baixa entre els scouts més grans i els membres del Clan...; el març de 1970, en Pedro Beltran tornà a ocupar el càrrec de Cap de Grup (desprès de la defenestració-dimissió d’en Mota, interinament abans d'en Beltran, ho havien estat en Joan Blanc -fins que tingué de marxar a la “mili”- i en Llorenç Cabrol -el setembre de 1970 es casà i tingué de deixar el càrrec per raons familiars i laborals-)...; l’octubre de 1971, en bona part com a conseqüència d'aquesta "guerra" entre el consiliari salesià i el Cap del Grup (en P. Beltran), el Santíssim Redemptor (amb en Beltran al davant) deixà el local dels salesians i retornà a la parròquia d'aquest mateix nom, del passatge del Redemptor nº 24. Als salesians, un cop el nostre antic Grup -amb la majoria de nois- marxà, s'hi formà -amb alguns scouts del Santissim Redemptor i nous caps (Jaume Ramoneda, Luís Abelleira,...)- un grup nou, el Gandhi...(sembla que inicialment, seguin la proposta del consiliari, li volien posar el nom de "Maria Auxiliadora" -la Patrona dels salesians i el nom de la parròquia- però, finalment, s'optà pel de l'activista i polític indi).

GESE (Foto Arxiu Josep Fitó)
A rel de tot això, el maig del 1970 -desprès de la Festa de Sant Jordi que, aquell any, es celebrà a Sant Quirze Safaja (el Vallès Occidental) i on al Clan, per indicació del Districte Scout, se'ns responsabilitzà de la "recepció" de tots els assistents-, el Clan Os Gris deixà “formalment” d’ existir. Continuarem, però, força actius amb el mateix esperit i sentiment escolta, com un grup de vells companys i amics, al marge del Grup, de l'organització scout (l'ASDE, "Asociación Scouts de España") i dels seus dirigents. Seguirem fent activitats de muntanya i escalada (amb l’ESAM, l'Equip Scout d'Alta Muntanya, creat l'octubre de 1968) i d’espeleologia (amb el veterà GESE, Grup Espeleològic Scouts de España, format el febrer de 1965), mentre que els membres més antics (ELS VELLS OSSOS, creats "oficialment" el maig de 1970 en una sortida al castell de Centelles), alternaven les seves obligacions professionals i familiars amb periòdiques trobades i estades a la masia Pla de Borràs que tenien llogada al Montseny (1 bis).

Lògicament, amb tota aquesta "crisi" a l'agrupament, la vella proposta de fer la revista NOSTRA TASCA, no tirà endavant. Si que s’editarà amb un enfocament diferent, com expliquem en aquest post, a partir del juliol de 1972.

El darrer Cap del Clan va ser en Vicenç Domènech que, malauradament, ens deixà l'abril del 2009 -després de que pocs mesos abans, l'octubre del 2008, ens haguéssim "reconstituït" de nou i dos mesos abans de la seva mort, el febrer del 2009, efectuéssim la Trobada a Castellar d'en Hug, amb 22 dels seus antics membres- (2 bis). 


NOTES A LA NOTA:

1 bis.- El març de 2013, en la 35ena sortida Xino-Xano, hi retornarem. Podeu reviure aquella entranyable visita clicant damunt l'enllaç:
https://clanosgris.blogspot.com/2013/03/cronica-de-la-35ena-sortida-xino-xano.html

2 bis.- Podeu veure la crònica d'aquella memorable Trobada, de fet l'inici de les nostres "retrobades" activitats i primer post d' aquest Blog, clicant damunt l'enllaç:
https://clanosgris.blogspot.com/2009/02/trobada-castellar-den-hug.html





dimecres, 1 d’abril del 2020

PER AL DIA QUE TOT AIXÒ ACABI...



"TOT ANIRÀ BÉ... !!!"

ALGUNES PROPOSTES DE SORTIDES XINO-XANO PER  A LES PROPERES SETMANES, MESOS O ANYS

Aprofitant el confinament que, a causa de la pandèmia del “Coronavirus”, ens obliga la solidaritat i el més elemental sentit comú, estem tots omplint el temps (independentment de l’enviament i la lectura dels missatges per WhatsApp de familiars i amics i d’anar seguint les novetats sobre el “Coronavirus” que ens diuen per la radio o per la televisió) visionant velles pel·lícules, llegint o rellegint llibres que teníem arraconats, sentint música, pintant o escrivint, “viatjant” per internet -veient museus d’arreu del món, escoltant concerts o tafanejant per algunes pàgines i blogs- ...

Doncs bé, repassant algunes d’aquestes guies, revistes o llibres excursionistes (com els que, fa pocs dies, em vaig permetre -en aquest mateix blog- recomanar-vos) i alguns itineraris a la xarxa, he preparat -per si les considerem oportunes- les següents propostes de caminades xino-xano.

Els recorreguts m’han semblat interessants i la dificultat, en general, és mitjana o baixa. Potser, els més llargs, aconsellarien -per a que realment siguin xino-xano- retornar a algun "dinar de motxilla", que tampoc estaria malament... 

Algunes d'aquestes excursions ja les havíem comentat amb algun de vosaltres i, per una o altra raó, les teníem arraconades. Ara, potser, ha arribat el moment de “treure'n la pols” i fer-les -quan puguem- realitat.

És molt possible que, en algun d’aquests llocs, ja hi hagueu estat o que en conegueu d’altres d'igualment sorprenents o interessants. Si és així, a veure si us animeu a retornar-hi (ara acompanyats de tota la "colla") o els afegiu a les propostes. Com més rutes tinguem, més en podrem triar.

Com que algú ha d’anar “trencant el gel”, aquí teniu les que a mi m’han semblat que us -si més no a la majoria- podrien agradar:


1.- Passejada per alguns dels escenaris de la Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina): AVINYÓ  (El Bages) – Pont Vell - Torre dels Soldats - Camí transhumància - Mas Vilapúdua de Baix – Santa Eugènia del Relat – Casetes del Relat – Avinyó. Distància 11, 7 km. Desnivell 247 m. Temps (sense pauses ni aturades) 3h.

http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/421-avinyo-pont-vell-torre-dels-soldats-cami-de-transhumancia-vilapudua-santa-eugenia-del-relat

Torre dels soldats

2.- Les Roques Blaves: ESPARRAGUERA (Baix Llobregat) – Colònia Can Sedó – Ermita de Santa Mª del Puig – Torrent del Puig o dels Blaus – Bosc de Can Roca – Racó de les Alzines – 1er Mirador de Els Blaus – 2on Mirador de Els Blaus – Can Roca – 3er Mirador (al costat d’una torre d’alta tensió) de Els Blaus i les muntanyes de Montserrat – Mirador i font del Rector Garriga – Esparraguera. Distància 9 km. Desnivell 250 m. Temps (sense pauses ni aturades) 2h 45’.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/esparraguera-roques-blaves-2-017-19256478

Les Roques Blaves

3.- Salt del Purgatori: CENTELLES (Osona). Aparcaments de la rotonda de la Font Grossa - Font Grossa - Salt del Purgatori – Salt de l’Infern - Mas El Cerdà de la Garga (casa on va néixer Ildefons Cerdà) – Centelles. Recorregut 9,2 km. Desnivell 305 m. Temps (sense pauses ni aturades) 2h 30’.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/centelles-font-grossa-salt-del-purgatori-casa-cerda-salt-de-linfern-33935107

Salt, balma i gorg del Purgatori

4.- Pont natural de les Arnaules i els Tres Salts del Llobregat: EL PONT DE VILOMARA (El Bages). Santuari Mare de Déu de la Salut de Viladordis (Manresa) – “Pont foradat” de les Arnaules – Pont gòtic de Vilomara – Tines de Roviralta – Gola del Bigaire – Riera de Mura - Tines de les Solanes – Tina del Llobregat o dels Tres Salts - Passera dels Tres Salts – Casa de les Tines – Camí de Sant Jaume – Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Viladordis. Recorregut 12, 5 km. Desnivell 325 m. Temps  (sense pauses ni aturades) 4h 15’.


Pont de les Arnaules

Els Tres Salts del Llobregat.

5.- Aigua Xelida i Sa Roncadora pel Camí de Ronda: TAMARIU (Baix Empordà) – Camí de Ronda – Es Castellets – Cap de Lleó – Cala d’Aigua Xelida – Platja Gran i barraca de l’Hermós – Agulla d’Aigua Xelida – Sa Roncadora – Cala Marquesa (des de dalt) – Mirador d’Aigua Xelida – Mirador d’en Gispert – Bosc d’El Llord – Tamariu. Recorregut 7 km. Desnivell 350 (amb algunes escales). Temps (sense pauses ni aturades) 2h 30’.


Racó d'Aigua Xelida

6.- Caminada per la “Via del Nicolau” a la Serra de Gisclareny: BAGÀ (El Bergadà) – Pont de la Vila - Plafó a l’inici de la “Via del Nicolau” – 1er túnel – 2on túnel – Mirador de la vall de Bastareny, les Penyes Altes del Moixeró i la serra del Catllaràs – Passarel·la aèria del Nicolau – Àrea Recreativa, Eco-museu i ermita de Sant Joan de l’Avellanet – Font de la Vinya Vella – Mirador de la Baga Major – Àrea recreativa del Clot d’en Roca – Masia de Matallops – Bagà. Recorregut 8,5 km. Desnivell 300 m. Temps (sense pauses ni aturades) 3 h.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/baga-via-verda-nicolau-9852431



7.-  Caminada per la Riera de Merlès: Aparcament de la Gola de les Heures, al límit entre el terme municipal de la Quart (El Bergadà) i Lluçà (El Lluçanès) – Pont de la Gola de les Heures – Molí de les Heures – Ma de El Vilartimó – Solana del Vilar – Pont sobre el Clot de la Teuleria – Càmping Riera de Merlès – Espai protegit de la Riera de Merlès – Molí de Vilartimó – Molí de les Heures – Aparcament de la Gola de les Heures. Recorregut 7,5 km. Desnivell 180 m. Temps (sense pauses ni aturades) 2h 30’.


Detall de la Riera de Merlès

8.- Les Roques Encantades: Coll del Parpalló, al Collsacabra, dins el terme de Rupit (Osona) – Riera de l’Om – Fageda – Bassa ramadera – Santuari de la Mare de Déu de la Salut i mirador sobre la Vall d’Hostoles i muntanyes dels voltants – Pla d’Armadans – Roques Encantades – Retorn desfent el camí (sense anar, ara, al Santuari de La Salut) -Fins al Coll del Parpalló. Recorregut 8,5 km. Desnivell 280 m. Temps (sense pauses ni aturades) 3 h.


Detall d'una de les Roques Encantades

9.- Castell de la Popa: CASTELLCIR (El Moianès) – Torrent del Rossinyol – Torrent de l’Espluga – Castell de la Popa – Retorn, desfent el camí, fins a Castellcir. Recorregut 8,5 km. Desnivell 280 m. Temps (sense pauses ni aturades) 3h.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castell-de-la-popa-22549485

La "popa" on hi ha el Castell 

10.- Les rouredes humides de Sant Llorenç de Munt (El Bages): Carretera BV-1221 (km 13,5, entre Matadepera i Mura) hi ha un petit aparcament abans d'arribar al coll d'Estenalles - Riera de les Arenes - Sot de les Teixoneres -  Roca del Tap - Sot de la Bóta - Collet dels Tres Termes - Cinglera dels Òbits - Coll dels Ginebres - Morral d'en Bens - Coll de Prunera - Carretera BV -1221. Recorregut 7,5 km. Desnivell 320 m. Temps (sense pauses ni aturades) 3h 30'.

Ruta a revista "Descobrir" nº 244, juny 2018, pàgs. 138 i 139.


"Els Òbits"

11.- Riera de les Gorgues: Sant Bartomeu de Sesgorgues terme de Tavertet (Osona) – Masia de Sentfores i Mirador del Salt de la Barra de Ferro – Riera de les Gorgues – Remuntada del cingle – Molí del Còdol – Salt del Còdol – Mirador de Sant Pere de Casserres – Les Quintanes – Masia del Moner – Sant Bartomeu de Sesgorgues. Recorregut 7 km. Desnivell 300 m. Temps (sense pauses ni aturades) 2h 30’.


Salt del Còdol

12.- Bruixes i ermites del Lluçanès: PRATS DE LLUÇANÈS (El Lluçanès) – “Ruta de la Bruixa Napa” – Masia del Grau i església de Sant Pere – Cadira d’en Galceran – Roc Foradat o roc de la Bruixa Napa – Plafó sobre les bruixes del Lluçanès – Sant Andreu de Llanars –Ermita i mas de Sant Sebastià – Prats de Lluçanès. Recorregut 7,5 km. Desnivell 200 m. Temps (sense pauses ni aturades) 2h 30’. 

https://pratsdellucanes.cat/turisme/rutes/ruta-bruixa-napa/


"Roc Foradat" de la bruixa Napa

13.- Itinerari clàssic al Santuari de Cabrera: Sant Julià de Cabrera, terme de l’Esquirol (Osona) – Coll del Bram – Santuari de la Mare de Déu de Cabrera – Pas de l’Osca (antic castell de Cabrera) – Pla del Prat – Cruïlla de camins – Fageda de la Serrica - Cruïlla de camins – Sant Julià de Cabrera. Recorregut 5 km. Desnivell 355 m. Temps (sense pauses ni aturades) 2h 30’.


El Santuari de Cabrera damunt dels estimballs 

El "Pas d'Osca" en un punt de la ruta

14.- Les Flandes de Piera: PIERA (L’Anoia) – Font del Prat – Barri de Can Mossarro – La Venta (masia) – Torrent de Ca n’ Orpí – Mas de Borner – Les Flandes – Viaducte sota la carretera – Plaça del Sant Crist (Piera) – Castell i església de Santa Maria – Piera. Recorregut 6,5 km. Desnivell 200 m. Temps (sense visites, pauses ni aturades) 2 h.


Detall de Les Flandes

15.- Estany d’Ivars i Vila-Sana (Pla d’Urgell): Cal Sinén (Centre d’interpretació de l’estany) – Canyissar – 1er aguait (d’Ivars) – Embarcador i àrea de lleure – Pèrgola-mirador – 2on aguait (dels Saulons del Suat) – Salzeda – Mirador Termenal (passarel·la de fusta) – Bassa d’amfibis – Embarcador de Vila-sana – Cal Sinén. Recorregut 6 km. Desnivell inapreciable. Temps (sense visites, pauses ni aturades) 1h 30’.


Estany d'Ivars i Vila-sana

16.- El Capolatell (“la Presó”), el Capolat i el Pla de Busa: Masia del Rial de Busa, terme de Navès (El Solsonès) – Mirador de la  Creu del Capolat – Palanca de ferro que dona accés a “la Presó” – cim del Capolatell – Retorn desfent el mateix camí. Recorregut (anar i tornar) 10 km. Desnivell 90 m. Temps (sense visites, pauses ni aturades) 2h.


Panorama des dels estimballs de la "Presó" de Busa

17.- Megàlits de Castellruf, terme de Santa Mª de Martorelles (Vallès Oriental): Alella Parc, terme d’Alella (El Maresme) – Dolmen de Can Gurri – Coll de la Font - Dolmen de Castellruf - Poblat ibèric de Castellruf – Retorn fins el Coll de la Font -  Alella Parc. Recorregut 6,5 km. Desnivell 110 m. Temps (sense visites, pauses ni aturades) 2h.


Dolmen de Castellruf

18.- El Rec Comtal, una sèquia per a entendre la història: Estació de Montcada-Bifurcació (Vallès Occidental) – Casa de la Mina al Parc de les Aigües de Montcada i Reixac – Túnel sota la via del tren – Casa de les Aigües (possibilitat de visita guiada) – Barri de Can Sant Joan, carrer del Reixagó ( reixa que tancava el repartidor del rec) – Rec Comtal a “l’aire lliure” – Plaça Primer de Maig i barri de Vallbona – Darrer punt on tenim “a la vista” el Rec Comptal (benzinera de la C-17) – Casa de l’Aigua del Torrent de la Perera – Ascensor del carrer Peníscola – Estació “Trinitat Vella” de la L-1. Recorregut 5,2 km. Desnivell 54 m. Temps (sense visites, pauses ni aturades) 1h 30’.


El Rec Comtal, al seu pas per Vallbona, en una fotografia antiga

Un dels trams del Rec Comtal a Montcada. A la foto de sota, el mateix
indret els anys 20 del segle passat en una postal de la firma A.T.V.


19.- De la platja de La Fosca a la platja del Castell: PALAMOS (Baix Empordà) - Platja de La Fosca – Castell de Sant Esteve – “Finestra” de ferro - Pineda d’en Gori – Cases de pescadors de Cala S’Alguer – Cala Castell – Retorn, desfent el mateix camí, fins a Palamós. Recorregut 9 km (anada i tornada). Desnivell 95 m. Temps (sense visites, pauses ni aturades) 2h 30’. 
    
20.- En temps de cirerers florits: Per la Vall de Santa Bàrbara del Llor, SANT BOI DEL LLOBREGAT (Baix Llobregat): Estació FGC de “Molí Nou” – Poliesportiu Pau Gasol – “Camí del Llor” – Masia Santa Bàrbara (restaurant), si es va en cotxe podem deixar-lo aquí – Al sortir d’una pineda entrem a “les vinyes de cirerers” a la part alta de la vall – Creuament de camins (un d’ells va a l’ermita de Sant Ramón) – Coll de la Creu d’en Querol -  Cim del Pi de Cartró – Can Palós (Aula de Natura) – Can Pubill (amb feixes d’oliveres, cirerers, ametllers i garrofers) – Masia Santa Bàrbara – Estació de “Molí Nou”. Recorregut 8 Km. Desnivell 380 m. Temps (sense pauses ni aturades) 3h.


Bancals de cirerers florits a la Vall de Santa Bàrbara de Llor

21.- Puigsacalm des del Coll de Bracons (La Garrotxa): Coll de Bracons – Faig Gros – Collada de Sant Bartomeu – Font Tornadissa - Rasos de Manter – Collet de Clivillers – Cim del Puigsacalm – Retorn desfent el camí - Coll de Bracons. Recorregut uns 8 km. Desnivell 400 m. Temps (sense pauses ni aturades) 3h.


Mola i cim del Puigsacalm per damunt de la Vall d'en Bas

22.- Ruta pel romànic de Sant Bartomeu del Grau (Osona): SANT BARTOMEU DEL GRAU – Font de la Plaça – La Codina – Torrent del Pont Gran – Alzinar de Les Ferreres – Creuament de camins (seguim el que indica Sant Genis) – Ermita de Sant Genís Sadevesa – Torrent de La Sala – Pla de les Lloseres – Sant Jaume de Fenollet – Camí vell de Perafita – Carretera de Perafita – Sant Bartomeu del Grau. Recorregut 11,6 km. Desnivell 302 m. Temps (sense pauses ni aturades) 3h 30’.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-bartomeu-del-grau-ruta-del-romanic-16686303


Sant Jaume de Fenollet

23.- De Garraf a Sitges pel Camí de Ronda (El Garraf): Estació Rodalies de GARRAF - Castellet de Garraf (ruïnes) - Can Lluçà - Can Campdàsens - Can Fontanilles - Can Robert - Ca l'Amell - Cimentera de Vallcarca - Ermita de la Trinitat - Puig del Far (antenes) - Penya del Llamp - Platja de Sant Sebastià - Estació Rodalies de Sitges. Recorregut 14,5 km. Desnivell 500 m. Temps (sense pauses ni aturades) 4 h 30'. 

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/garraf-sitges-siguiendo-el-gr-92-16150204

Ermita de la Trinitat

24.- Caminada per la Riera de Talamanca (El Bages): TALAMANCA (aparcament proper a la Plaça del Raval) - Font de Talamanca - Resclosa de Les Llanes - Sínia de Can Valls - Barraca, balma i salt dels Gobians - Resclosa del Molí Menut - Sínia de Can Mariano - Gorg del Molí - Molí Menut - Barraques de pedra seca al Pla del Molí - Sínia del Camí Ral - Carrer del Raval - Talamanca. Recorregut 6,5 km. Desnivell 285 m. Temps (sense pauses ni aturades) 2h 30'.

https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-barcelona/rutes-senderisme-talamanca/ruta-de-la-riera-de-talamanca#talamanca#ruta



25.- Caminada fins el sostre de Les Guilleries: Sant Miquel de Solterra (La Selva): SANT HILARI SACALM - Font dels Abeuradors (hi ha un petit espai d'aparcament) - Coll de Llevanyes - Font de Saguarda - Sant Miquel de Solterra o de Les Formigues - retorn desfent el mateix camí.  Recorregut 8 km. Desnivell 265 m. Temps (sense pauses ni aturades) 2 h 30'.

https://totnens.cat/que-fem/sant-miquel-de-solterra-o-de-les-formigues/

https://www.mendikat.net/com/mount/9151



26.- Caminada per l'Estany i Torrent dels Alous terme de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): Estació FGC de Sant Joan - Vistes de Montserrat i de La Mola - Bosc - Pont - Torrent dels Alous - Estany o Llacuna dels Alous - Estació FGC de Mirasol. Recorregut 11 Km. Desnivell +97/ -139 m. Temps (sense pauses ni aturades) 3h.




27.- Caminada fins el Castanyer Gros d'en Cuc, terme  de Cànoves (Vallès Oriental): CANOVES - Aparcament dels Dos Torrentons - Embassament de Vallfornès - Font de les Acàcies - Castanyer Gros d'en Cuc - Retorn desfent el mateix camí fins l'aparcament dels Dos Torrentons. Recorregut 8 km. Desnivell 330 m. Temps (sense pauses ni aturades) 3h.






28.- Ruta cultural motoritzada a Montfalcó Murallat i Sant Ramón de Portell, terme de Les Oluges (La Segarra): Barcelona - Autovia A-2 - Cervera (Sortida 520: direcció C-25/L-311) - En una rotonda agafar N-141f fins a Les Oluges - Un cop passada la rotonda d'entrada a aquest poble desviar-se per la LV-1003 fins a Montfalcó Murallat. Visita a aquest interessant poble medieval de característiques úniques. Es pot completar aquesta ruta turistico-cultural arribant-nos fins a Sant Ramón per a visitar el convent barroc-renaixentista de Sant Ramón de Portell (Segles XVI a XVIII) conegut com l'Escorial de la Segarra.



Montfalcó Murallat detall del forn de pa comunitari

Convent de Sant Ramón de Portell

29.- Estanys de Basturs i la Roca del Bolet que "es mira però no es toca..." (alguns afirmen que, per la seva inestabilitat, es perillós posar-se sota), terme de Figuerola d'Orcau (Pallars Jussà): FIGUEROLA D'ORCAU - estanys de Basturs -ermita de Sant Bartomeu - roca del Bolet - Figuerola d'Orcau. Recorregut 9 km. Desnivell 160 m. Temps (sense pauses, ni aturades) 2h 30'. Es pot visitar el casc antic de Figuerola d’Orcau que conserva l’estructura de vila closa amb els seus portals, plaça porxada, carrers estrets, església de Santa Maria...

Ruta a revista "Descobrir" 263, gener 2020, pàg. 136-137: "La Roca del Bolet: espectacular i fràgil".



Estany de Basturs

La Roca del Bolet 

30.- Pels gorgs de Santa Pau (La Garrotxa): SANTA PAU - Pont d'Instints - Gorg de Caga-rates - Pont de Can Poeti - Santuari dels Arcs - Gorg Blau - retorn fins el Pont de Can Poeti - Camping Mas Patxet - Font Fresca - Pla del Molí - Gorg de Can Cutilla - Ermita de Sant Martí Vell - Santa Pau. Recorregut 9 km. Desnivell 300 m. Temps (sense pauses ni aturades) 3h.

Ruta a revista "Descobrir" nº 255, maig 2019, pàgs. 140 i 141.


Salt i gorg de Can Cutilla

31.- Sortida mixta (motoritzada i passejada) al Mirador de Gresolet i  el refugi Lluís Estasen del Pedraforca: SALDES (El Berguedà) - En cotxe (4,5 km) fins el Mirador de Gresolet - Passejada a peu fins el Refugi Lluís Estasen al peu del Pedraforca (recorregut 2,1 km, desnivell 150 m, temps -sense pauses ni aturades- 1,5 h). Podriem aprofitar la sortida per anar a dinar al mític i amb uns panorames de postal, Hostal Pedraforca de Saldes.




Mirador sobre la vall de Gresolet 

Refugi Lluís Estasen als peus del Pedraforca

32.- Un drac (viu) al cor del Montseny... el castanyer del Drac o del Dinosaure, terme municipal del MONTSENY (Vallès Oriental): Ermita de Sant Bernat (deixarem els cotxes a l'aparcament que hi ha) - Castanyer del Drac - Pla del Bosc - Coll Sarrieres de Dalt - Riera del Cot Riudeteix - El Fitó - Riera de Cot Riuteix - Roca escanyada (anomenada així perque el camí hi passa "escanyat", ben ve pel mig) - Ermita de Sant Bernat. Recorregut 6 km. Desnivell 213 m. Temps (sense pauses ni aturades) 2h. 


El castanyer del Drac o del Dinosaure

33.- Els Clots de Sant Julià: VULPELLAC (Baix Empordà) – Clots de Sant Julià (antiga pedrera, dins un bosc de pins i alzines, amb curioses i laberíntiques parets, formacions i cavitats) – Font d’en Turró - Peratallada – Sant Esteve de Canapost – Vulpellac. Recorregut 9,5 km. Desnivell 81 m. Temps (sense pauses ni aturades) 3h.


============================================================

CUIDEU-VOS MOLT !!!