CRIDA A LA 116ena SORTIDA XINO-XANO

 

CAMINADA PEL SENDER DEL LITORAL I PER LES CALES,

 PLATGES I "PUNTES" AL NORD DE L'AMETLLA DE MAR

L'Ametlla de Mar, anomenada «la Cala» pels seus habitants, és un municipi pertanyent a la comarca del Baix Ebre. Està situat, al sud de Catalunya, al bell mig del golf de Sant Jordi. És una vila i port mariner amb interessant atractius gastronòmics i paisatgístics.

La costa de l'Ametlla de Mar consta de 20 km configurats per belles i verges platges i cales, totes elles de diferents característiques.

La nostra ruta visita les del nord del municipi, de sorra fina i blanca. El seu perfil abrupte, construït per penya-segats amb vegetació mediterrània, formen uns paratges meravellosos i únics.

Tipus d’itinerari.- La nostra ruta aprofita les marques del GR 92, per la qual cosa -suposem- no tindrem pèrdua. Anirem sempre arran de mar, a vegades caminant per damunt de plataformes de pedra per sobre de les onades que s’estavellen a la base del rocam per on passem. Però també, passant per sorrals i petites cales -a aquesta època- verges i amb uns noms ben divertits: Platja de Pixavaques, cala del Llop Marí, punta i cala Mosques,...

Es tracta d’un recorregut pel litoral i sense pràcticament desnivells; per un camí, en algun tram, rocallós però de bon caminar.

Recorregut de la caminada.-

- 0,0 km.- Sortida de l’Ametlla de Mar

- 0,3 km.- Cala de l’Alguer.

Platja de l'Alguer

- 0,6 km.- Cala de Pixavaques.

Cala de Pixavaques

-1,5 km.- Cala i cova del Llop Marí (nom popular que es donava a la foca mediterrània).

Cala i cova del Llop Marí

- 2,3 km.- Platja de l’Estany Tort. On, sovint, es troben l’aigua salada de la Mediterrània i la dolça que ocasionalment baixa pel barranc de l’Estany Tort.

Cala de l'Estany Tort

- Platja de Xelín, amb altes i verticals parets de roca.

Platja de Xelín

- 3,5 km.- Cala del Torrent del Pi.

Platja del Torrent del Pi

- 4,4 km.- Punta de Cala Mosques.

Cala Mosques

- Cala Les Ampolles. Petita platja envoltada de pins.

Cala Les Ampolles.

- Cala Forn.

Cala Forn

- Cala Vidre.

Cala Vidre 

- 5,9 Km.- Castell de Sant Jordi d’Alfama. Les restes que avui hi podem veure són de l’ any 1732, de quan era una fortalesa de guaita i defensa de la costa. En aquest mateix lloc ja hi havia, al segle XII, una mena de torre o castell que va ser reconstruït pels templers l'any 1201.

Castell de Sant Jordi d'Alfama

El recorregut d’anada i tornada, des de l’Ametlla, és d’uns 12 km, amb uns desnivells acumulats de +/- 11 m. El temps per a fer tota l’excursió (anar i tornar), sense pauses ni aturades, l’estimem en unes 3h 30’. En qualsevol cas, especialment pel temps emprat, els qui vulguin poden escurçar el recorregut -per exemple fins a la Cala del Torrent del Pi (3,5 km) fent d’anada i tornada uns 7km en total-.

Podeu veure, també per a que us feu una idea, el recorregut i fotografies a:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/lametlla-de-mar-castell-de-sant-jordi-dalfama-platja-de-pixavaquesametlla-de-mar-69471587#wp-69471589

Esmorzar.- El podrem fer, al poc de sortir de l’Ametlla, en algun punt o racó -bonic i arrecerat- de la costa.

Dinar.- El dinar el farem, a les 14h 15’, al restaurant Can Maura del Passeig Marítim, 3 de l'AMETLLA DE MAR, tel. 977 45 62 78

https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g670669-d995161-Reviews-Can_Maura-L_Ametlla_de_Mar_Terres_de_l_Ebre_Province_of_Tarragona_Catalonia.html.

Tenen un menú diari a 18’70 euros (primer i segon plats, pa, aigua, vi i postres amb l’IVA inclòs).

A les postres es sortejarà, entre els assistents, una ampolla de bon vi XINO-XANO.

On hi ha la bandereta roja, és Can Maura

Equip necessari.- Roba i calçat adequats al temps i recorregut i qui en vulgui, bastons. Barrets i crema protectora per al sol i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. Porteu aigua per l’esmorzar i el recorregut. I no oblideu la mascareta per a les estacions i els trens (sempre es bo, en llocs amb molta gent, prendre precaucions).

Lloc i hora de trobada.- Com que farem el recorregut, des de Barcelona fins a l’Ametlla de Mar, en tren; amb la Línia R-16, amb el Regional Exprés que surt de l’ Estació de Sants a les 8h 03’ (i arriba a l’Ametlla a les 10h 02’). Caldrà trobar-nos, davant les taquilles d’aquesta estació de Sants a les 7h 30’ (amb les targes de pensionista per obtenir el corresponent descompte al bitllet d’anada i tornada).

Inscripcions.- Ens aniria be saber, abans del vespre del dilluns 14 de novembre, -per a dir el dimarts 15 als del restaurant- el nombre de comensals que serem el dijous 17 a dinar, el qui anirem a l'excursió. 

Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per qualsevol altre mitjà, a en Pep.

Una abraçada, gràcies i -sinó hi ha rés de nou- fins dijous 17 a l’estació de Sants de Barcelona.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

Estarem en els límits de un baixa estable (veieu la línia d’Isobara de 1013 hecto Pascals) que propiciarà vent de ponent moderat. En aquesta situació aquest vent serà sec i una mica rescalfat, d’altra banda el canvi de temps, anunciat però no arribat encara, ens premiarà amb un cel cobert només en un 8%. Cert que la cobertura (del cel, no de la infraestructura telefònica) anirà incrementant-se fins el 21% a la tarda

La temperatura esperada serà de 14º a les vuit del matí, augmentant fins els 20º cap a les cinc de la tarda. És a dir, que el dijous 17 podem dir que el temps atmosfèric, serà molt adient per la caminada prevista pel litoral.

Conclusió: Gorres i barrets, abrigats a capes per anar traient i la capelina al fons de la motxilla (per si el canvi de temps s’avancés).

CRÒNICA DE LA 115ena SORTIDA XINO-XANO

 

LA MOLT AGRADABLE BAIXADA PER LA «VIA D’EN NICOLAU»:

 De Sant Joan de l’Avellanet a Guardiola, passant per Bagà.

Participar en aquesta caminada que, després de l’estiu, inaugurava el cicle ha sigut molt engrescador.

Els dies previs, després de la Crida, s'hi ha anat apuntant una bona colla. Finalment, hem sigut 22 amb algunes baixes, per imprevistos de darrera hora, d’un parell de companys que ja s’hi havien «inscrit».

El dijous de la sortida, en la línia del que ja ens havia pronosticat en Joan Miquel, ha resultat un dia magnífic. Ni fred, ni calor..., sense pluja, ni vent... això si, amb alguna boira matinera a les valls que envellía el paisatge i els raig de sol que, lluminosos, s’anaven filtrant pel mig del brancatge del camí. 

Una ruta, gairebé tota ella, en suau baixada..., xino-xano, que ha facilitat les converses (sense cap esbufec), deixant-nos anar camí avall !.

La Logística.- Seguint amb el pla acordat, des dels diferents llocs d’origen, ens hem dirigit cap al Berguedà 8 cotxes. Des de Barcelona, el Maresme, el Vallès o La Cerdanya, hem fet cap, tots, a Guardiola de Berguedà. El punt de trobada ha estat a la carretera de Bagà, la que travessa el poble (no la variant), davant del bar-restaurant «La Taverna» (el lloc on dinarem). 

D’acord amb la logística prevista, hi hem deixat un parell de vehicles (els números 2 i 3) per a -després de la caminada- recollir i pujar els xofers dels cotxes que haurem estacionat al punt on hem començat l’excursió, a Sant Joan de l’Avellanet.

Fetes les salutacions, la majoria dels cotxes (els números 1, 4, 5, 6, 7 i 8), amb tots els excursionistes, continuem fins a Bagà i des d'allà, prenent l'estreta carretera que s'enfila fins a Gisclareny, fins al punt d'origen/final de la "Via d'en Nicolau" a Sant Joan de l'Avellanet. Comencem bé el dia !!!.

Davant "La Taverna", el primer lloc de concentració.

L’esmorzar.- Més matineres que nosaltres, les vaques ens han ocupat i sembrat de «toves» o defecacions, el pla on hi ha l’ «L’Àrea de lleure de Sant Joan de l’Avellanet» on, també, hi ha la font i nosaltres hi preteníem esmorzar. Decidim, doncs, fer-ho una mica més amunt, a l’espai destinat per a estacionar-hi els cotxes, tot aprofitant uns bancs que hi ha a tocar de l’edifici de «L’Ecomuseu» (que avui està tancat).

Cal matinar, colla..., jo ja he esmorzat !!

Fem el tradicional esmorzar «Xino-Xano»: els respectius entrepans o peces de fruita, el vi de la bota, una mica -no gaire- d’aigua, les olives, el cafè (gràcies, Mª Rosa i Jaume !!!), les «gotes», les pastes i els bombons de xocolata... Els uns, la majoria, drets -picant d’aquí i d’allà- i alguns asseguts a l’extrem d’un banc o damunt d’un pedrís. El lloc és ombrejat pel mateix edifici i algun arbre. Continuem bé el dia !.

Un cop tots servits i satisfets, anem per feina. Recollim les deixalles dins una bossa, agafem allò que ens cal per a la caminada (aigua, bastons, màquines de fotografiar, l’inseparable telèfon mòbil) i comencem l’excursió.

La caminada.- El recorregut, coincidim tots, ha estat molt agradable i còmode. «Apte per a tots els públics», que deien abans.

Certament aquesta excursió és realitzable per gairebé tot tipus de persones, de tota edat  però amb un mínim de ganes de caminar. Us ho expliquem.

Sortint des de Sant Joan de l’Avellanet es pot anar, sempre de baixada, fins a Bagà (3,5 km) o fins a Guardiola (uns 6 km). O, com hem fet alguns de nosaltres, baixar un tros (a la mida i gust de cadascú) i retornar -això si, fent un tram de pujada- al punt de sortida.

Exactament, en aquesta sortida, la colla ha fet aquest assortit de recorreguts:

- Un parell han sortit de Sant Joan de l’Avellanet, baixat -passant per la passarel·la penjant i la vagoneta fins al mirador de la Vall del Balsareny (1,6 km)- i després, desfent el camí, han tornat al punt de sortida. Això ha suposat, en total, un passeig de 2,2 km salvant uns desnivells acumulats de +/- 78m.

- Un altre dels companys ha volgut acabar la caminada a Bagà (la Via d’en Nicolau passa prop de l’anomenat «Parc de la Vila» a tocar del riu Bastareny). Aquest tros suposa un recorregut de 3’5 km i un desnivell, sempre en baixada, de -154m.

- La gran majoria, fins i tot els qui inicialment només volien anar fins a Bagà, al final han fet la baixada completa fins a Guardiola de Berguedà. És a dir, els 5,83 km del recorregut amb uns desnivells acumulats de +34/-226 m. 

Segurament com ja dèiem a la CRIDA, el principal atractiu d’aquesta sortida -a part dels paisatges i panorames- son els diversos indrets, llocs i paratges per on passava l’antiga via: l’àrea de lleure -segurament l’estació de dalt i el lloc on carregaven els troncs-, l’ecomuseu i l’ermita de Sant Joan de l’Avellanet, més avall, el pont penjat de 35 m. de llarg –la passarel·la d’en Nicolau-, diversos túnels, fortes pendents i esllavissades sorrenques protegides per sólides baranes, el mirador sobre la vall del Bastareny i Bagà, ponts de fusta, camins pel mig del bosc...

Tot i ser a mitjans d’octubre, els colors –en aquesta ruta– encara no eren de tardor. La meteorologia d’ enguany: ara plou, ara fa calor, ho ha capgirat tot... fins i tot els paisatges de les estacions...

En Joan Blanc (per la Cerdanya, ja n’ha trobat molts), venia proveït d’un gros cistell per a omplir-lo, fent petites escapades per les vores del camí, de bolets. N’ha trobat alguns -per a fer «un remenat...», ha dit- suposem que, amb el bosc tant proper a aquesta coneguda «Via», l’indret ja estava, també, molt triat i «remenat»...

El boix grèvol ja te fruits...

La passarel·la d'en Nicolau

Una de les vagonetes, carregada de troncs

Mirador sobre la vall de Bastareny 

"Mira, Pep, quins "miracles" fa la natura....!, respira fondo !."

El dinar.-  Un cop quasi tots hem arribat a Guardiola, amb els dos cotxes que hi hem deixat al matí, els xofers que tenien els vehicles estacionats a Sant Joan de l’Avellanet, els han anat a buscar.

Un cop tots, xofers, caminadors i cotxes a Guardiola, entrem al restaurant «La Taverna», situat a la mateixa carretera de Bagà, on -en una terrassa coberta- ja ens tenen la taula parada.

Com ja venim fent darrerament, ja ens han facilitat prèviament el Menú que tenen per avui i cadascun dels comensals ja els hi hem avançat els plats triats. Això, en una colla tan gran, ben segur que, a ells, els facilita el servei... i a nosaltres també.

Mentre venen els primers plats, demanem i prenem les cerveses -amb alcohol o sense- i algun refrescant i amargant bitter...

Ja amb la relació dels plats escollits per cadascú, els cambrers ens van portant, des de la cuina i anomenat-los en veu alta, les menges preparades. Els primers plats: «Escudella»... «Trinxat»... «Canelons»... «Amanida amb compota de poma»... i, desprès, els segons: «Pollastre al forn»..., «Maires»..., «Rostit de llom»..., «Botifarra de Sant Julià, a la planxa»... «Canelons (de segon)»...

A les postres podem triar diferents tipus de flams i gelats o directament el cafè (una o altra cosa inclosos al preu del menú). La majoria llaminers com som, pel que he vist, hem demanat el postre i després el cafè o tallat. En aquest punt hi ha hagut una certa confusió: En Joan Miquel, que fa pocs dies a complert 75 anyets, ha encomanat unes ampolles de bon cava per a celebrar-ho. Per aquelles coses que passen (però no tindrien de passar) aquestes han vingut quan alguns ja estàvem prenent el cafè... Feta la consulta -com als bons temps, a l’assemblea- la resposta ha estat: «endavant amb el cava», que 75 anys de vida i per a molts de nosaltres, amb quasi 60 d’entranyable coneixença i amistat, bé es mereixen un brindis...!! Així ho fem, a la salut de tots i que en puguem anar celebrant molts més.

Demanem el compte ("la casa", amablement, ens ha convidad als cafès), paguem, ens despedim dels qui ens han atès i després d’acomiadar-nos els uns dels altres i emparaulant-nos per a la propera sortida, repartits de nou en els cotxes amb els quals hem vingut al matí, retornem a les respectives llars. I, fins la propera !!

Propera sortida.- A la sobretaula, hem parlat de les dates de les properes sortides Xino-Xano. Alguns dels participants, amb d’altres colles, fan també sortides mensuals (per exemple, els primers divendres de mes) o seguint el calendari dels seus Clubs o grups excursionistes. Tradicionalment (a no ser que el calendari ens ho esguerri), nosaltres, fem les caminades els primers dijous de cada mes. Excepte els mesos de desembre i agost que, per les festes (pont de la Puríssima i Festes de Nadal, el desembre, i, a l’agost, les vacances) no en fem.

Per al proper mes de novembre, com que la sortida d’octubre l’hem fet -donat que feia poc havíem fet la trobada a Cabra del Camp- el dia 13, proposem fer l’excursió -no el primer, sinó el tercer dijous-, el dijous 17 de novembre. Així tindrem una mica més de temps per a preparar la sortida i fer la Crida a la mateixa.

El desembre, recordem de nou que no fem sortida i al gener -per les festes d’any Nou i, principalment, Reis- la Xino-Xano la tindrem de fer, possiblement, el dijous 12 de gener. En principi, preneu nota d’aquestes dates. En qualsevol cas, amb temps, ho anirem anunciant.

Fins llavors, una abraçada.

Text: Pep.

Fotografies: Mª Rosa, Conxita, Carles P., Joan B.; Joan Miquel i Pep.

Vídeo: Jaume  https://youtu.be/lhUiGpToptQ

Ruta Wikiloc: Joan P.: 

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/baga-guardiola-de-bergueda-116153559