 |
| Montserrat en un matí de tardor |
UN
MATÍ DE TARDOR PEL MONESTIR DE MONTSERRAT I
EL SEU ENTORN
Mirant
al
cel....-
Tal
i com ens advertien els homes i les dones del temps, ha plogut
-gairebé a tot Catalunya- al llarg de tota la nit. De matinada, van
dir, el «front de pluges» marxarà cap el mar i les Balears... I
així ha estat.
Al
sortir de casa, poc desprès de les 7 del matí, els carrers estaven
ben molls i, al cel, alguns núvols encara carregats anaven fent via
cap el litoral... Sembla, doncs, que ho han encertat i, avui, no ens
mullarem. Tot i això, alguns de nosaltres -desconfiats o previsors-
portaven, plegats o «clavats» en un dels costats de la motxilla,
paraigües...
El
viatge, d’anada, en tren.-
Com
teníem programat, a les 8h 10’, els 10 que anàvem fins a
Monistrol en tren (l’Enric, la Conxita, la MªJosé, en Ricard, en
Zacaries, en Joan S., en Josep F., l’Elena S., la Maribel i en Pep)
ja érem, davant de les màquines expenedores, amb els bitllets a les
butxaques. Bitllets d’anada i tornada, combinats amb el cremallera,
amb tots els tipus de descomptes possibles (de més grans de 65 anys,
carnet de pensionista dels FGC, etc...) per tal de que el viatge ens
surti, econòmicament, el més barat possible.... Els primers de la
«colla» que s’han «barallat» amb les màquines expenedores (hi
havia una empleada dels FGC però estava enfeinada i intentant fer-se
entendre,
amb un grup de viatgers orientals que volien anar a Montserrat) ens
han anat ajudant a aconseguir, pitjant un munt de botonets i sense
problemes, els bitllets.
 |
| Les nostres "pesadilles"... |
Així,
doncs, ben aviat ja estàvem tots a punt per agafar el tren. «Ara,
a les 8h 15’, en surt un que passa per Monistrol, el podríem
agafar i així tindrem més temps –un cop allà, fins
que surti el cremallera- per esmorzar...», diu, amatent, en
Josep F. Així ho fem, acompanyant la decisió amb una petita i
matinera corredissa...
Ja
a dalt del tren, hem vist amb una certa nostàlgia -però, alhora,
sensació d’alleujament- que aquest anava força ple; amb gent que, es
veia -pels rostres endormiscats- es dirigia, resignada, a treballar. Als vagons, a aquesta hora i primer tram del recorregut més proper
a Barcelona, hi havia força gent; per això a aquesta línia
l’anomenen, també, el «Metro del Baix Llobregat». «Això que
treballin, que treballin però, sobretot, que cotitzin... ja que
gracies a ells ens van pagant la pensió...» pensem sense poder
amagar, amb una certa satisfacció, un somriure murri...
Ja
som a Monistrol.-
Puntual -viatjar així dona gust... !!-, el tren arriba a Monistrol a
les 9h 20’. A tocar de l’andana ja hi veiem la via on te l’origen
el cremallera que puja (i baixa) de Montserrat. El que ens
pujarà a nosaltres ja hi és. Una amable empleada -mentre li ensenyem els
bitllets. «Tots no cal... només alguns. Ja em crec que els heu
comprat...»-. Ens diu, també, que el primer cremallera sortirà a les 9h
48’. Tenim, doncs, quasi mitja hora per esmorzar.
 |
| Estació de "Monistrol", Monistrol-Central o Monistrol-Enllaç, en aquesta estació coincideixen -com es veu a la foto- el tren dels FGC i el Cremallera de Montserrat. En l'altra estació que hi ha al mateix poble, "Monistrol-Vila" (on hi ha el parquing de cotxes i autocars) només hi passa el cremallera. |
L’esmorzar.-
Alguns ja ho han fet a casa, però la majoria, a aquesta hora, només
s’han pres «el biberó matiner» i, ara, ho complementaran amb un
petit «piscolabis». Traiem, doncs, els entrepans i, avui, sense fer
cap parada ni afegir-hi gaires complements (un cop siguem al
cremallera, l’Elena ens oferirà, però, els bombons de xocolata
que ja ens tenia preparats -tot i que ell avui, finalment, no ha
pogut venir- en Carles P.) i ens disposem, aprofitant alguns dels
bancs de l’estació, a esmorzar.
Pujada
a Montserrat en el cremallera.-
Puntual, a les 9h 48’, -dona gust que els transports públics
funcionin com ha de ser- arrenca el Cremallera. A aquesta hora, hi
anem nosaltres i algun «turista» estranger més... per tant podem
triar els seients -pensant en el recorregut i les vistes- que més
ens agraden. Quan som a la primera i propera l’estació de
«Monistrol Vila» -on hi ha el gran aparcament, per a cotxes i
autocars, utilitzat per als qui volen anar a Montserrat, no en el
tren sinó en el seu propi vehicle-, pugen quatre dels sis companys
de la colla (en Joan B., la Margarita, la Isabel P. i en Llorenç)
que han vingut des dels seus llocs d’origen en cotxe. Encara en
falten dos (en Carles B. i la Rosa), que venen des del Vallès
Oriental i ens han avisat dient que estan, des de fa força estona,
atrapats en un «embús» a la carretera a causa d’un accident
entre un camió i alguns vehicles. Diuen que nosaltres anem fent via
i que ells -quan puguin- ja faran cap fins l’aparcament de
Monistrol-Vila i, un cop allà, ja pujaran fins el Monestir amb el
Cremallera. Sort en tenim dels telèfons mòbils... !!
A
falta d’aquests dos companys, pugem els 14 de la colla fins al
Monestir de Montserrat. El recorregut, amb les vistes, desnivells,
agulles que ens envolten, pendents i panoràmiques, impressiona. Els
grans finestrals dels moderns vagons ens en faciliten la visió.
Madurs
i veterans -que no vells- com som, alguns recordem i expliquem les
vegades que (especialment esperant els resultats dels exàmens...)
havíem pujat fins a Montserrat a peu i, en alguna ocasió, per
aquest mateix «camí del cremallera» que -llavors, era ple de grans
rocs, mig abandonat i sense el servei ferroviari- que ara fem, «a
cavall» i ben còmodes, amb el Cremallera.
En
uns 20’, a les 10h 08’, en punt, arribem a Montserrat. Algunes
boires es resisteixen a marxar dels racons de la muntanya... però
ajuden a embellir i donar valor i espectacularitat al paisatge.... !!! Després, aniran marxan i ens
deixaran un matí net i lluminós, esplèndid.
Ja
som a Montserrat.
Visita
a la Basílica-
L’estació «de dalt» del Cremallera, està situada davant de les
escales que pugen a la Plaça
de Santa Maria
i a la Basílica. Com a bons pelegrins ens hi dirigim.
En
Joan S. havia trobat una vella fotografia -del setembre de 1968-
d’una de les nostres «pujades a peu» a Montserrat. Hi apareixen
ell i en Pep i ens fa gracia tornar a repetir, situats al mateix lloc
de la plaça i avui, la foto. Aquí, gràcies a la maquina de retratar i a l’art
d’en Joan B., ho teniu:
 |
| En Joan i en Pep el setembre del 1968 |
 |
| Els mateixos personatges, en la mateixa postura i lloc, l'octubre del 2024 |
Travessant
l’Atri,
amb la façana principal del temple i el seu artístic paviment de
marbre blanc i negre, entrem a la Basílica.
Hi ha, asseguts als bancs i per l’interior, força gent; amb la
tradicional «cua» de peregrins que volen pujar a venerar «la
Moreneta» en el seu Cambril.
Després de les reformes que han millorat la lluminositat del temple,
aquest -amb la seva barreja d’estils (romànic, gòtic,
renaixentista i dels segles posteriors)- llueix espectacular. Ens hi
estem una breu estona contemplant-ne els detalls, els creients, pregant i anant a veure,
expressament, algunes de les obres que si custodien com el quadre de
Sant
Benet adolescent pintat,
el 1980, per Montserrat Gudiol fent servir com a model -amb un hàbit
negre- el seu fill Jordi. L’artista, en aquesta obra, concentrà
tota l’expressivitat en el rostre, les mans i un únic peu...
Impressionant.
 |
| L'expectacular i treballat paviment de l'atri de la Basílica |
 |
| La façana de la Basílica des de l'atri |
 |
| Detall de l'interior de la Basílica, a l'esquerra un fragment del gran orgue. |
 |
Sant Benet adolescent exposat en una de les
capelles laterals de la Basílica |
Ens
dirigim, al sortir del temple, a l’espai condicionat per a ferir-hi
les
ofrenes
o encendre-hi un llantió.
És un lloc, amb un fort simbolisme, dedicat a les peticions, els
records i els agraïments.
 |
| Detall de l'espai destinat a les ofrenes. |
Petita
caminada fins a la Creu de Sant Miquel i les ermites de Sant Miquel i
Sant Joan.-
En aquesta ocasió, en Josep F. ens ha fet una breu ressenya que
agraïm i transcrivim:
«Els
més caminadors (l’Isabel P., en Joan B., en Joan S., l’Enric C.,
en Ricard i en Josep F.) després de la visita a la Basílica de la
Mare de Déu, quan devien ser les 11h del matí, iniciem una petita
caminada per un dels entorns del Monestir. Enfilem
pel camí
de Sant Miquel
(721,2 m d’altitud sobre el nivell del mar).
El
camí, una pista encimentada, va guanyant alçada mica en mica.
Passem pel Portal
de Sant Miquel
i per la «Roca
de la Llicència»,
una gran roca que es desprengué de la muntanya i caigué, en aquest
lloc, l’any 1802; s’anomena «de la llicència» pel fet de que
aquesta roca -a tocar del camí- marcava l’indret fins el qual els
monjos del Monestir podien passejar sols sense demanar permís als
superiors.
 |
| La "Roca de la Llicència" |
 |
No seria d'estranyar que, al mig d'aquesta llum,
s'ens apareixi l'arcangel Sant Miquel... |
 |
| Detalls i panoràmica des del Camí de Sant Miquel |
L’aire
es fresquet i la boira -amb
les seves anades i tornades-
ens
va acompanyant tot creant imatges i paisatges fantàstics. Sembla que
en poc rato el sol guanyarà la lluita i la boira escamparà.
Trobem
el trencant que porta al Mirador
de la Creu de Sant Miquel.
El lloc, a 774 m d’alçada, damunt d’un esperó, és
impressionant. La Creu va ser ofrenada pel Cos de Portants del Sant
Crist d’Igualada, amb motiu del 50è
Romiatge, l’octubre de 1976.
 |
Ja som al Mirador de la Creu de Sant Miquel,
amb una molt bona visió del Monestir |
 |
| Bona part de Catalunya als nostres peus... |
Un
cop contemplat el panorama des del Mirador, retornem al camí
principal i ens arribem fins a l’Ermita
de
Sant
Miquel
(823,2 m d’altitud).
Un
lloc estimat pels viatgers medievals era el Pla de Sant Miquel. La
seva arribada -quan a Montserrat només s’hi podia pujar a peu o
damunt d’animals- significava que estaven ja a prop del monestir de
Santa Maria. Una mica més avall es trobava una capella en un indret
on la llegenda situa -al segle III de l'era cristiana- un temple dedicat a Venus.
Aquesta primera capella de Sant Miquel, fou totalment destruïda per la Guerra del Francès.
L’any
1870 s’edificà l’actual ermita que fou beneïda el dia de Sant
Miquel del mateix any per l’abat Muntades.
Aquest
indret era el lloc on el pare abat del monestir sortia a rebre els
visitants importants que només podien accedir al Monestir, des de
Collbató, pujant per l’anomenat Camí
de les bateries -una reminiscència de la Guerra amb els francesos- que porta al Pla de Sant Miquel.
Després
d’una breu paradeta per a recuperar la respiració (la pujada que
ja portem al damunt es considerable i les cames, especialment, se’n
ressenten) reprenem la caminada, en forta pujada, en direcció a
l’ermita de Sant Joan.
 |
| L'ermita de Sant Miquel, enfilada dalt del serrat |
 |
| Arribant a l'ermita de Sant Miquel |
 |
| Detall de l'ermita de Sant Miquel |
 |
| Un altre detall de l'ermita de Sant Miquel |
Arribem
al punt més alt del nostre recorregut, a la vista de l’estació
superior del Funicular de Sant Joan i de la mateixa ermita de
Sant Joan que
està ben a prop. Som a 971,3 m d’alçada. Com que no tenim gaire
temps, doncs hem quedat amb la resta de la colla a les 13h a la
estació de Montserrat del Cremallera per a baixar, fins a Monistrol
a dinar i ja portem caminats 3,1 km, decidim donar mitja volta, tot
desfent el mateix camí per on hem pujat i retornar al Monestir.
A
les 12h 45’, desprès d’haver fet un recorregut de 5,8 km i un
desnivell acumulat de +/- 500 m, ens trobem amb la resta de la colla
a l’Estació del Cremallera de Montserrat.»
Molt
bé, valents i valenta !!! I molt bona crònica Josep F. !!!
Visita
al Museu de Montserrat.-
Un altre dels grups de la colla (la Conxita, l’Elena S., la Maria
Josep, la Margarita, la Maribel, en Llorenç, en Zacaries i en Pep),
interessats en els aspectes culturals i artístics (i, potser, amb
poques ganes de caminar...), ha aprofitat l’ocasió per a visitar
el reconegut i molt complert Museu de Montserrat.
El
fulletó que ens han lliurat a l’entrada ens ajuda a explicar-vos
la seva història: « Amb la Guerra Napoleònica (1811-1812) i les
malvestats posteriors. Montserrat va perdre el seu patrimoni medieval
i barroc. Gairebé tot el que es troba actualment al Museu prové
d’adquisicions i de donacions particulars en un ambient de
recuperació i de presència significativa en la societat catalana
amb una irradiació europea i mundial. La institució arrenca del
Museu
Bíblic
que va crear el pare Bonaventura Ubach (Barcelona, 1879 - Montserrat,
1960) l’any 1911, amb materials arqueològics que havia dut de
Terra Santa per il·lustrar la Biblia. L’actual Museu neix el 1963,
amb l’exposició conjunta dels materials del Pròxim Orient i de
les pintures del Renaixement i del Barroc que l’Abat Marcet va
adquirir a Itàlia entre 1913 i 1920. El Museu de Montserrat va
assolir la fesomia que té actualment l’any 1982 amb l’arribada
de la donació de pintura catalana dels segles XIX i XX de l'industrial tèxtil i col·leccionista d’art Josep Sala Ardiz (Barcelona 1875-1980), a la
qual n’han seguit d’altres. El 2004 el Museu es va ampliar amb
sales d’exposicions temporals, dipòsit de reserva i una nova
entrada. L’any 2006, el Parlament de Catalunya el declarà Museu
d’Interès Nacional.» I, a fe de Déu, que ho és !!!.
Us
en fem, per a la crònica i possibles lectors, un petit resum del
contingut (del que tenen, actualment, exposat...):
Arqueologia
del món antic.-
Variada exposició de materials procedents de Mesopotàmia, Egipte,
Xipre, Itàlia i el Món Hel·lènic, Baix Imperi i Cultura
Paleocristiana.
Pintura
antiga.-
Comprèn obres dels segles XIII al XVIII, d’escola espanyola
(Berruguete, El Greco), flamenca (Jan Bruegel de Velours, Frans
Francken) i, sobretot, d’escola italiana (Benedetto Bonfigli,
Andrea da Salerno, Marco Pino, Caravaggio -un magnific Sant Jeroni penitent- i els seus seguidors i
Tiepolo, entre altres).
 |
| El Sant Jeroni penitent del mestre Caravaggio |
Pintura
i escultura moderna.-
Aquesta secció d’obres dels segles XIX i XX és la més quantiosa
del Museu i permet una visió panoràmica molt completa i selecta de
la pintura i escultura catalana d’aquest període que representa el
millor floriment artístic de la cultura catalana des de l’època
medieval. El discurs és més o menys cronològic, per escoles i per
auors, des del Romanticisme passant pel Realisme (Ramon Martí
Alsina), l’Escola d’Olot (Joaquim Vayreda), el Modernisme
(Santiago Rusiñol, Ramon Casas, entre molts altres), els
postmodernistes ( Joaquim Mir, Isidre Nonell), els noucentistes
(Joaquim Torres Garcia, Joaquim Sunyer) i els escultors (Rossend
Nobas, Josep Llimona, Manolo Hugué, Pablo Gargallo, Joan Rebull i
molts més).
 |
| Agafant un niu d'en Joaquim Vayreda |
Cal
destacar una petita col·lecció de pintura dels grans mestres de
l’impressionisme francès i internacional (Dégas, Sysley, Monet,
Pissarro, Sargent) i obra de grans autors de l’avantguarda (Picasso
i Dalí). L’art contemporani és una secció que està creixent i
que ja es fonamenta en obres de Rouault, Metzinger, Tàpies i Sean
Scully.
 |
En Pep, s'ha quedat "de pedra" enmig de tanta bellesa.... El quadre,
amb l'escolà, de l'esquerra és obra d'un jove Picasso. |
Complementa
la col·lecció artística del Museu espais com l’anomenat Nigra
Sum
on es recull una mostra molt variada de materials artístics i
populars que expliquen l’evolució iconogràfica de la imatge de la
Mare de Déu de Montserrat i la seva plasmació en obres ben
diferents o la Mostra
d’orfebreria religiosa
amb els principals objectes litúrgics de l’Abadia de Montserrat,
molts d’ells obra dels més acreditats orfebres barcelonins dels
segles XIX i XX. Excel·leixen el calze i les canadelles barroques
ofrenades per l’emperador Ferran III d’Àustria i la corona i el
ceptre de la Mare de Déu ofrenats per una multitudinària
subscripció popular quan va ser declarada patrona de Catalunya
(1881).
Sortim del Museu entusismats. Recomanem a tots aquells/es que no el conegueu que en feu una visita. Val molt, molt, la pena !!.
Breu
tomb pel Mercat dels Pagesos.-
Mentre, poc abans de les 13h, anem arribant a l’Estació del
Cremallera, alguns, encara, volen aprofitar l’estada a Montserrat
per comprar algun dels productes que artesans, botiguers i pagesos,
aprofiten per vendre, a tocar de la carretera i el pàrquing que hi
ha sota el Monestir: Mató, mel, formatges, melmelades, codonyat, embotits,...
 |
| "Vols dir, Zac, que al mercadillo hi trobarem bones coques... ?" |
Baixada,
fins a Monistrol, amb el cremallera.-
Els més puntuals de la colla, poc abans de les 13h -tal i com
havien quedat- ja eren a l’estació del cremallera. Un empleat,
diligent com gairebé tots els que hem anat trobant, els diu que si
s’afanyen en pocs minuta sortirà un tren. 8 dels de la colla, els
que ja son dins de l’estació, ho fan i l’agafen... Els
altres 8, més endarrerits, ja no hi som a temps i agafarem el que,
inicialment teníem previst, que surt a les 13h 15’.
Sempre
havia sentit a dir al meu pare (que era dels que havia perdut la guerra...) que «A
les batalles, és millor que mani un únic general, encara que aquest
sigui dolent, que quatre o cinc a la vegada....». El fet és que el cremallera que havien agafat
-«pels
pels»- la majoria dels de la colla, acabava el seu recorregut a l’estació
de «Monistrol-Vila»; mentre que el que teníem previst -i on
baixarem els cinc restants- ho feia a la de «Monistrol-Central» o "Monistrol-Enllaç" més propera al restaurant on tením emparaulat el dinar... Però
aquí no s’acaba la història...
Quan
el cremallera va arribar a «Monistrol-Vila», els 4 que tenien el
cotxe a l’aparcament d’aquesta estació, van baixar per agafar
els seus respectius vehicles i anar amb ells al restaurant per dinar.
Dins el cremallera quedaren els altres 4 companys, pensant que aquest continuaría fins al final de la línia: l’Estació de
«Monistrol-Central» i un cop allà baixarien... Però no, el
cremallera -arribat al final del seu recorregut establert- arrencà, però no seguint endavant, sinó retornant cap a Montserrat i
«passejant» -de nou cap a dalt- als nostres 4 sorpresos companys.
Ho aclarírem parlant per telèfon i ens saludarem -amb un somriure resignat- quan, els dos
trens (el que pujava i el que baixava), es creuaren pel camí.
Per
sort, un cop d’alt pogueren agafar, uns 20’ més tard, un altre
tren que -aquest si- tenia el seu final a «Monistrol Central».
El
dinar.-
A Can Ibars, el restaurant proper a l’estació dels FGC de
«Monistrol» on hem d’agafar el tren que ens portarà a Barcelona,
ja ens tenen la taula -per setze- a punt. Ens l’han parat, tal i
com ens havien dit, a la terrassa -coberta- encarada al riu Llobregat, el nucli
vell del poble i a la muntanya de Montserrat. Un bonic i solejat
panorama.
 |
| Panoràmica de Montserrat des de la terrassa de Can Ibars |
Hem
advertit a en Emili (que entenem és el propietari que ens atent) que
per un inconvenient del transport 4 dels comensals que falten vindran
uns 30’ més tard.
Comencem
a demanar les cerveses, que acompanyem amb unes olives i unes patates
braves...i, quan ja hi som tots ens comencen a servir el dinar:
Amanides «variades» i/o «catalanes», macarrons i callos -«tripes»
en català-, de primers i botifarra, pollastre i/o costella de porc,
a la brasa, de segons... De postres, gelats. Tot això acompanyat amb
pa, aigua, vi i gasosa.
Amb
els postres, en Enric i en Ricard, com que fan anys, ens conviden a
cava. Brindem i els felicitem: « Moltes gràcies, benvolguts companys !!. Que en pugueu anar complint, amb
salut, molts més !!!»
 |
| Per molts anys, Ricard i Enric, que en pugueu anar complint molts més !! |
Aprofitem,
també, per a sortejar l’ampolla de bon vi de la Terra Alta amb
l’etiqueta commemorativa, avui dedicada a Montserrat. L’afortunada,
en aquesta ocasió, ha estat la Margarita. Felicitats, Margarita !!!
Després de dinar, demanem
els cafès i el compte. Fem
números, paguem i ens acomiadem de la família que regenta
el restaurant, tot agraint-los la seva atenció.
Comiat
i retorn a les respectives llars.-
Ja al carrer, ens acomiadem dels qui han vingut en cotxe i la resta
-un altre cop a córrer, doncs a l’estació ja hi ha un tren
esperant per sortir...- retornem a Barcelona, per no perdre el costum
del dia, partint la colla en dos trens (cinc en un -el que estava a
punt de sortir- i 5 en un altre -que passaria uns 10’ desprès-)...
he, he.
No
cal patir.... «el cercle refarem....».
Propera
sortida.-
Recordeu que tenim programada la propera Sortida Xino-Xano, la que
farà el número 134, per al dijous
dia 7 de novembre.
Us
mantindrem informats. Fins llavors, doncs, gracies per la vostra
participació i companyonia.
Text.-
Josep F. i Pep.
Fotografies.-
Joan B., Maribel, Enric C. i Josep F.
