CRIDA A LA 140ª SORTIDA XINO-XANO

 

PEL CAMÍ DE RONDA (GR-92) DES DE LA PLATJA DE SANT POL

 (S’AGARÓ) A LA PLATJA DE SA CONCA (PLATJA D’ARO)

(BAIX EMPORDÀ)

Data.- Dijous 5 de juny del 2025.

Tipus d’itinerari.- Passejada per un tros de la Costa Brava, des de la Platja de Sant Pol de S’Agaró fins a la de Sa Conca de Platja d’Aro.

Aquest tram del Camí de Ronda (forma part del GR-92)) i va ser declarat Be Cultural d'Interès Nacional, l’any 1995, per la Generalitat de Catalunya.

El recorregut, seguint el litoral, és ample, de bon caminar -tot i que, al començament, hi ha algun tram curt amb escales-. L’itinerari no suposa cap dificultat i, si el dia ens hi acompanya, és molt agradable.

Deixarem els cotxes als espais d’aparcament públic de vehicles que hi ha a l’Av. S’Agaró de la platja de Sant Pol, poc abans d’arribar a l’Hostal de La Gavina. Confiem que, un dia entre setmana i fora del període estiuenc, hi trobarem lloc.

Aquest tram del Camí de Ronda transcorre per la anomenada «Urbanització de S’Agaró», on podrem contemplar algunes de les grans cases que la burgesia catalana -de començament del s. XX- es va anar fent construir en aquesta zona (sembla que el mot s’agaró, en català antic, significa torrent sec i feia referència a un petit curs d’aigua, avui desaparegut, que feia de terme entre els municipis de Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro). La urbanització va ser promoguda per la família Ensesa que encarregà el projecte a l'arquitecte gironí Rafael Masó (deixeble d’en Gaudí), qui la va fer amb la idea -llavors molt de moda- de que fos una ciutat jardí. La primera casa, dins de la urbanització, “La Senya Blanca” es va construir el 1925, al tram de S'Agaró vell -el que va des de la platja de Sant Pol fins a la plaça del Mirador- i és d'estil noucentista. 

Projecte de la Ciutat-Jardi de S'Agaró. Rafael Masó (1923)

Perspectiva i detall de la Urbanització de S'Agarò. Dibuix d'en Rafael Masó (1935)

Detall del camí de ronda al seu pas per la Urbanització de S'Agaró

La peculiaritat i bellesa d’aquests paratges ha fet que hagin sigut l’escenari de nombroses pel·lícules com "Pandora i l'holandès errant" (1951), protagonitzada per Ava Gardner i Mario Cabré; "Mr. Arkadin" (1955), dirigida per Orson Welles, “De sobte l'últim estiu” amb Liz Taylor, Montgomery Clift i Katharine Hepburn (1959). Durant aquells anys, a part del rodatge de pel·lícules va ser, també, punt de trobada dels actors de Hollywood de l'època en la seva estada a S'Agaró. A la pel·lícula "Mar Endins" (2004), del cineasta espanyol Alejandro Amenábar (basada en la vida i tristes circumstàncies d’en Ramón Sampedro) que va aconseguir l’Óscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i el Globus d’Or d’aquell any, també en van rodar alguna escena en aquesta zona.

Detall de la costa amb el Camí de Ronda. Al fons La casa de les puntxes

Esmorzar.- Mirarem d’esmorzar tant aviat com arribem a S’Agaró i tinguem aparcats els cotxes. Segurament ho farem en algun racó discret de la Platja de Sant Pol, abans o al poc d’agafar el camí de ronda.

Platja de Sant Pol de S'Agaró. Al fons la Casa de les Punxes

Recorregut.-

0,00h, 0,00 km, 2 m d’alçada.- El punt d'inici de la caminada és a la platja de Sant Pol, passats els "banys de S'Agaró" («La Taverna del Mar»), on es troben les populars casetes de fusta de colors que, a l’estiu, es fan servir com a vestuaris.

Gairebé a primera línia de mar, envoltada de jardí i una tanca, hi veurem la modernista Torre Guirbau Estrada o la Casa de les Punxes, diuen que la primera casa senyorial que es construí, entre el 1890 i el 1912, a tocar de la platja. És obra de l'arquitecte Josep Goday.

Envoltarem l'Hostal de La Gavina, un hotel de 5 estrelles, propietat de la família Ensesa, començat a construir-se els anys 20 del segle passat per l’arquitecte Rafael Masó, molt conegut a la zona i on s’hi han hostatjat notables personatges il·lustres.

Uns altres detalls del pas del camí de ronda al seu pas per la urbanització de S'Agaró

Seguirem, amb el mar i la platja de Sant Pol a la dreta i l’hotel a l’esquerra. Som on la gent anomena el Racó de s’Agaró.

Passarem per damunt de la Caleta del Racó de Llevant, una mena de solàrium de formigó on hi solen anar aquells banyistes que fugen de les platges amb sorra.

Detall de la Caleta del Racó de Llevant. Al fons la Platja de Sant Pol

A pocs metres, després de pujar unes escales, ens trobem un dels primers miradors del camí, el Mirador de la Punta d'en Pau des d’on es pot veure en tota la seva extensió la platja de Sant Pol. La inaccessibilitat de l'illot rocós, que veiem als nostres peus, ha fet que s’hi hagin establert una colònia d’escandaloses gavines.

Al llarg del recorregut, a part dels penya-segats, platges i cales, trobarem magnífiques cases i jardins de la burgesia catalana construïdes a la Urbanització -moltes d’elles- a començaments del segle XX. En destaquem la «La Senya Blanca» magnífica mansió, també coneguda com el xalet de Josep Ensesa. Va ser el primer xalet de la Urbanització de s’Agaró, construït el 1924 per en Rafael Masó. El nom de «Senya Blanca» li ve perquè al lloc on està assentada (prop de la Punta d’en Pau) hi habia un mur blanc anomenat, pels pescadors de la zona “la senya blanca”, ja que servia com a punt de referència a l'hora de navegar. Aquest mur va ser destruït quan es va edificar el xalet.

També a la urbanització hi ha la Casa Bonet, d’estil noucentista construïda, així mateix, per en Rafael Masó entre els anys 1934-1935, poc abans de la seva mort.

En un parell de llocs, fins i tot, arribem a passar per dins d'unes galeries amb unes estructures en forma d'arc.

El camí està envoltat de vegetació ben cuidada, molts pins estan doblegats i cargolats pels efectes de la tramuntana. El contrast de les flors i els jardins amb la mar aporten encara més bellesa a la passejada.

Després de passar Cala Pedrosa -on hi trobarem, a les escales que baixen fins a la platja, un menhir de granit d'uns 3 metres d'alt que data d'entre l'IV i III mil·lenni abans de Crist- veurem un mirador que sobresurt per sobre de la roca. Es tracta dels Esculls de la Font i la seva glorieta circular de 8 columnes -obra d’en Francesc Folguera (aquest arquitecte substituí, per encàrrec dels Ensesa, un cop mort en Rafael Masó a aquest en les obres de la urbanització de S’Agaró)-. Des del mirador es tenen unes bones vistes i és, també, un magnific lloc on les parelles i els grups acostumen a fer-se-hi una foto.

El menhir de Cala Pedrosa

Glorieta-mirador als Esculls de la Font

El terreny escarpat de la Costa Brava crea un paisatge veritablement espectacular. També trobarem, de tant en tant, escales per a baixar fins a les platges o a la riba del mar.

Hem anat passant per la cala de la Font, la cala Vaques i arribem a L’Esquerda dels Llobarros, gairebé al final del recorregut.

0,45 h, 2,5 km, 1m d’alçada.- Finalment arribem a la platja de Sa Conca -d’uns 400 m de llarg, amb un illot al mig, l’Illot de Sa Conca, que la divideix en dos, la primera part és Cala Sa Conca, amb fons arenós i la cala que hi ha a continuació de l'illot, és la de S’Oriçar o cala dels eriçons de mar (garotes), amb fons molt més rocosos.

Detall de l'Esquerda dels Llobarros

Platja de Sa Conca (detall)

Des d'aquí tornarem desfent el mateix camí, tot gaudint del paisatge des d'un altreangle i, segurament, punt de vista.

Recorregut total: 5,0 km. Desnivells acumulats: +/- 30 m. Temps estimat: (al nostre ritme) 2h.

Recorregut

Dinar.- El dinar el tenim emparaulat, entre les 13h a les 13h 30’, al Restaurant del Local Social, carrer de l'Església, 26 . 17459 CAMPLLONG, tel. 972 46 49 80.

https://gastroranking.es/r/restaurant-local-social-de-campllong_21113/

Tenen un menú -primer i segon plats, pa i postre, entre setmana, amb aigua (begudes no incloses) i l’IVA inclòs, a 16 euros. Tenen, així mateix, un menú amb el primer plat de cargols i el segon del menú a 22 euros. Aquells que vulguin menú amb cargols de primer ho tenim d'encomanar amb uns dies de temps (per exemple el dimarts abans quan diguem al restaurant el nombre de persones que serem, dijous, a dinar).

Des de S’Agaró a Campllong, on hi ha el restaurant, hi ha -en els cotxes, per la C-65- uns 23 km i un temps d’uns 25’.

A l'hora dels cafès sortejarem, entre els assistents/es, una ampolla de bon vi de la DO Terra Alta, amb l'etiqueta commemorativa de la sortida.

Restaurant Local Social de Campllong

Restaurant Local Social de Campllong. Detall d'un plat de cargols

Equip necessari.- Roba, barrets/gorres i calçat adequats a l’època i recorregut i -si assenyala pluja- paraigües o capelina. I qui ho desitgi o necessiti, bastons. Porteu aigua per a la caminada i, per higiene, gel hidroalcohòlic.

Lloc i hora de trobada.- Farem el viatge fins al pàrquing de la Platja de Sant Pol de S’Agaró/Sant Feliu de Guíxols, en cotxes.

Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet o el WhatsApp del grup, els qui hi anem en el propi cotxe i/o els qui compartirem vehicle. També ens aniria be saber aquells que hi acudiran, directament, des dels seus domicilis o llocs de residència.

Calculem que de Barcelona a la Platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols/S’Agaró, hi estarem una mica més d’una 1h 30’. Per això proposem que el lloc i l’hora de trobada (independentment, clar, del que hagueu quedat els qui compartireu cotxe) sigui el tradicional de Travessera de Gràcia/Lepant, puntuals, a les 8h del matí del dijous 5 de juny.

Inscripcions.- Ens aniria be saber els qui vindreu abans del vespre del dissabte 31 de maig per a poder confirmar, als del restaurant el dimarts 3 de juny, el nombre de comensals que serem a dinar el dijous 5 de juny.

Ho podeu fer contestant "respondre a tots" el correu electrònic on us comuniquem els detalls de la sortida o, per qualsevol altre mitjà: e-mail o el WhatsApp de la colla.

Gràcies per la vostra atenció, col·laboració i, si podeu, participació.

CRÒNICA DE LA 139ª SORTIDA XINO-XANO

 

PASSEJADA PEL «PARC DELS TALLS» DE VILOBÍ

AMB EL DINAR AL RESTAURANT «CIM» DE PACS

(ALT PENEDÈS)

Cal dir que som una colla amb molt bona sort. Pels qui som, pels qui hi anem, per molts dels llocs que anem «descobrint» i coneixent i, també, pel bon temps que, gairebé sempre, ens hi va acompanyant ...

M’atreviria a dir, doncs, que aquesta 139ª sortida ha estat «de categoria»... !!!

Vilobí del Penedès.- Passades les 10 del matí -alguns fent cas de les indicacions de l’assistent de Google Maps, han fet algun passeig turístic per dins de Vilafranca...- ja érem tots i totes, després de passar per davant de la principal porta d'accés al parc, al Pàrquing del «Parc dels Talls» de Vilobí.

Un mes és prou temps per a que l’esperada retrobada de molts de nosaltres s’hagi fet llarga i les salutacions, els riures i les abraçades -quan ens hem tornat a veure- no s’han fet esperar.

Estem tenint una primavera molt «passada per aigua» i, avui, ens acompanya -i sembla que es mantindrà- un dia assolellat, clar i seré.

Som una bona colla, en una jornada que promet i amb un dia que es presenta esplèndid... que més volem !!.

Passejada pel «Parc dels Talls».- El pàrquing està situat un bon tros més avall de l'accés principal al Parc... gairebé a tocar del Pèlec Gran. Decidim, doncs, per no desfer a peu i -en pujada- el camí fins l’entrada «oficial», començar la ruta pels pèlecs per aquest, que -com indica el seu nom- n’és el més gran.

Continuem, doncs, -ja a peu- carretera avall fins que -a la dreta- veiem la Torre-Mirador, de dos pisos, que hi ha en una de les vores del Pèlec Gran. Ens hi arribem.

L’esmorzar.- Teníem pensat esmorzar en una àrea de pícnic que hi ha gairebé a tocar de l’entrada principal, però ho farem aquí.

Aprofitant un dels graons de l’escala de la torre-mirador, hi fem la parada amb les olives, la bota amb el vi i els bombons de xocolata... Alguns, tot i que segurament de bon matí ja s’han pres el «biberó» de cafè amb llet, ara comencen a tenir gana, de nou... Això ja és una altra cosa... diuen, encara mastegant, al acabar !!!

Montserrat, sempre present...

El pèlec Gran.- «Pèlec» és una paraula penedesenca -que molts de nosaltres no havíem sentit mai- i que, per aquí, utilitzen per anomenar els llacs, gorgs, sots, clots o tolls d’aigua embassada.

Aclarit això, podem anar seguint, doncs, la «ruta dels pèlecs»...

Ens enfilem fins dalt de la torre-mirador. Certament, uns metres més amunt, la perspectiva i visió del «pèlec» millora... en veiem una més gran superfície de blava i neta aigua (al menys així ens ho sembla).

D’ocells, però, no en veiem gaires... O és massa d’hora o, potser, ja és massa tard i han marxat a «treballar»... diem.

Ens crida l’atenció una mena d’«illa artificial», en forma de rectangle, que sura o flota d’amunt l’aigua prop d’un dels costats del pèlec. Sembla un hort flotant... diem. Després sabrem -gràcies a un veí que ens ho ha aclarit- que es tracta d’una plataforma artificial per afavorir l’estada d’alguns ocells aquàtics.

El pèlec Gran va ser l’ultima pedrera -guixeres, en deien- en servei, fins l’any 1993. Les guixeres de Vilobí s'explotaven des del temps dels romans. Vilobí, diuen, pot venir de Vil·la Albina. Molta gent del poble treballava, directa o indirectament, a les canteres de guix. Fins i tot, a Vilobí, hi havia una fabrica de sacs de paper per a "empaquetar-hi" el guix. 

Continuem vorejant, més o menys, el Pèlec Gran fins que arribem a un Mirador amb baranes que hi ha a tocar de les primeres cases del poble.

Un amable veí -en Josep, fuster jubilat de la localitat- que hem trobat passejant, ens hi ha acompanyat. Ell ha estat qui ens ha aclarit que era el misteriós «hort» que hem vist flotant damunt l’aigua... La visió que, sobre el pèlec Gran, tenim des d’aquest mirador és espectacular. Sembla un gran llac...

Seguim, acompanyats pel Sr. Josep, tot passant per

El pèlec Petit.- Reproduïm el que llegim al retol informatiu que hi ha: «El Pèlec Petit manté una làmina d’aigua de forma arrodonida i bona part de la superfície de l’aigua està en contacte amb la paret del «tall». Característica que, combinada amb una certa fondària i mancança de sediments, impossibilita el fet que hi hagi, al seu fons, molta vegetació aquàtica...». És un dels pèlecs on més clar es veuen els «talls» a les parets, provocats per les feines d’extracció de la pedra de guix de la cantera.

Continuem, per la pista-camí, fins que arribem a

El pèlec Sec.- Com diu el seu nom, aquest pèlec, no te aigua. Especialment a l’estiu, aquest lloc -una mena de prat amb gespa, a tocar del poble- es converteix en un d’auditori, amb una molt bona acústica, on hi fan concerts i actuacions.

Pràcticament davant del pèlec Sec, a l’altra costat del camí, hi ha el pèlec Fiol amb poca aigua, però amb nombrosos sediments, canyissars i vegetació. Hi veiem, de lluny, saltar alguna granota o gripau... Certament, on hi ha aigua, hi ha vida...

Sortim, tot vorejant la cadena de l’accés al Parc i anem a buscar el carrer del Pèlec que passa per damunt del Pèlec Llarg -el cinquè i darrer pèlec del Parc i el més proper, pràcticament hi és dins, a la població-. Te uns 70 m de llargada i és un dels més ombrívols i envoltats de vegetació. La fondària de les parets, des d’on som nosaltres, és gran. Voltem una bona part del perímetre del pèlec, protegits del cingle per una barana de protecció.

Retornem, passant de nou -tot seguint la carretera- per davant de l'accés al parc, fins al pàrquing on hi tenim els cotxes.

La visita i passejada pel «Parc dels Talls» ens ha semblat, a molts de nosaltres, un indret desconegut, curiós i -des del punt de vista paisatgístic i de natura- molt interessant. Les gairebé permanents pluges d’aquesta primavera han fet que el verd dels arbres i els nous brots de camps i vinyes siguin espectaculars i la, sempre vistosa florida de les plantes, se'ns mostri amb tot el seu esplendor.: Mireu, mireu...

"En la flor de la ginesta Catalunya m'ha parlat; m'ha parlat
 de la gran festa de la nostra llibertat" . JOAN MARAGALL

Son prop de la 1 del migdia. Sortim de Vilobí del Penedès per a dirigir-nos cap el restaurant, a la veïna població de Pacs del Penedès, fer-hi les tradicionals cerveses i el dinar

Recorregut que hem fet per dins del "Parc dels Talls"

El dinar.- Passem per una estreta carretera local -hem tingut de fer mans i mànigues en algun encreuament amb algun altre vehicle-, que durant força estona travessa les vinyes de la zona, fins que arribem a una altra -una mica més ample- que ens portarà cap a Pacs del Penedès.

Poc abans d’arribar a Pacs -venint des de Vilobí- hem d’agafar, a l'esquerra, un trencant -una pista encimentada- que s’enfila fins al cap de munt de la Muntanya de Sant Pau on hi ha el restaurant CIM on hi tenim emparaulat el dinar.

Quan hi som, aparquem els cotxes en una esplanada que hi ha a tocar del vèrtex geodèsic (302 m d’alt). Un espectacular panorama sobre la ciutat de Vilafranca i els camps i vinyes del voltant ens dona la benvinguda.

El vertex geodèsic del cim de la Muntanya de Sant Pau

Panorama sobre Vilafranca des de dalt de la Muntanya de Sant Pau

Encara impressionats entrem al recinte del restaurant. Fora, en una mena de patí-jardí amb taules i uns còmodes i encoixinats seients, hi endevinem un bon lloc per a prendre-hi les cerveses. Quan comencem a salivar al pensar-ho, ens surt a saludar en Pau Sadurní, un dels propietaris i gestors del restaurant.

Davant les nostres cares d’admiració pel lloc i el seu singular emplaçament, ens explica que en aquest mateix indret, punt de partió entre els termes municipals de Vilafranca i Pacs, antigament hi havia, al mateix cim de la muntanya de Sant Pau, un santuari o ermita dedicat a Sant Jordi. La gent de Vilafranca hi acudia, cada any, a celebrar-hi la seva festa de la mateixa manera que els de Pacs hi assistien a l’aplec de Sant Pau.

El 1751 hi hagué una disputa entre els ajuntaments de Pacs i de Vilafranca i aquest darrer -amb el suport del bisbe, que ordenà la dissolució de l’Aplec de Sant Jordi- ordenà que la festa de Sant Jordi es celebrés on ara hi ha l’ermita i mirador de Sant Pau -una mica més avall i ja dins del terme de Vilafranca-.

La gent de Pacs deixà d’acudir-hi i la capella de Sant Jordi anà degradant-se i, sembla que entre els segles XVIII i XIX, acabà enderrocant-se.

El restaurant, on avui dinarem, és edificat, doncs, sobre les restes de l’antiga ermita de Sant Jordi. Segur que això farà que -el qui també és el nostre Patró- hi intercedeixi i que l’esperit, l’ambient, els bons sabors i la qualitat dels plats faran honor al lloc i plauran als comensals. Segur.

Prenem les cerveses i d’altres refrescos, complementats amb plats d’olives, patates fregides i talls de fuet, asseguts còmodament al pati-jardi de l’entrada. El sol primaveral -aquest «sol d’hivern» que, si estàs en un lloc arrecerat, s'agraeix- fa que ens hi trobem i sentim molt bé. Les ganes de veure el menjador i, també, la curiositat pels plats i la gana fan que, finalment, ens decidim a entrar dins.

El menjador, amb una llarga taula -la nostra- parada com si per a una gran celebració es tractés, ens crida l’atenció. La sala és gran, amb d’altres taules situades amb discreció i decorada de forma elegant. Al mig, un piano de cua obert i a punt per ser tocat, ens crida l’atenció. «És el piano familiar, del meu avi. El varem dur de Barcelona i està perfectament afinat...» ens diu, amb un cert orgull, en Pau Sadurní. «Si algú el vol tocar... està a la vostra disposició» afegeix amb franquesa.

Anem prenent seient i, diligents ens serveixen el pa, l’aigua i els vins -blanc i negre de la comarca-.

Tot seguit, d’acord amb el menú que prèviament hem triat, ens van portant els primers plats: Vichyssoise amb xips de pernil, Amanida de Brie arrebossat, tomàquet confitat i anous, Tàrtar de tomàquet, alvocat i seitons, Coca de carbassó, ceba caramel·litzada i formatge de cabra, Rigatoni de bolets i carxofes. I, després, els segons: Fricandó de vedella, Conill a la cassola amb bolets, Papillota de salmó amb verdures, Canelons d’espinacs gratinats, Arròs de muntanya.

Arriba l’hora dels postres. Ens van servint, segons hem demanat prèviament: Mel i mató amb anous, Pinya amb crema catalana, Brownie de xocolata, Pastís de formatge, Gelats i Fruita del temps.

Avui, també tenim una doble celebració. En Joan B. ha complert 76 anys i la Rosa i en Carles B. han sigut avis, en Jan, ha fet créixer la família. Ens conviden, doncs, per a que brindem, amb unes ampolles de cava, -molt bo i també de la terra-. Felicitats al «cumple-anyer» i als «avis» !!!. I, com deien les nostre avies, amb salut i «en vida de tots/es nosaltres».

Els feliços avis

Com tenim per costum, sortegem entre tots/es els qui avui hem participat en la sortida, una ampolla de bon vi de la Terra Alta amb l’etiqueta commemorativa d’aquesta excursió. L’afortunada, en aquesta ocasió, ha sigut la Maria José. Enhorabona !!!.

Felicitats, Maria José !!!

Etiqueta commemorativa de la Sortida

Durant les postres, en Pau Sadurní ens ha amenitzat la sobretaula tocant -molt be- unes peces al piano. Tot un detall que agraïm.

Prenem els cafès i demanem el compte. Fem números i paguem. Penso que, el d’avui, ha estat un d’aquells dinars -pel lloc, el contingut, els detalls i la companyia- que tots recordarem.

Que per molts anys ho puguem continuar fent !!!. Gràcies Pau Sadurní i tot l’equip del CIM i a tots i totes vosaltres, benvolguts companys/es.

Al sortir ens fem, al cim de la Muntanya de Sant Pau, a tocar de Vèrtex Geodèsic, la fotografia del grup d’avui. Tots i totes molt contents, guapos i satisfets...

Foto del grup de la sortida. A la colla no hi ha gent lletja... he, he. 

Fins la propera !!!

Propera sortida.- La propera sortida, si Deu i la Mare Natura volen, la tenim programada per al dijous dia 5 de juny. Ja anirem anunciant al Blog i pels mitjans habituals on anirem i els detalls de l’excursió.

Fins llavors doncs, gràcies un cop més, per la vostra companyonia, amistat i participació.

Continuem en contacte.

Fotos.- Joan B., Enric C. i Pep.

Tex.- Pep

Ruta Wikiloc.- Joan P.

https://ca.wikiloc.com/rutes-tren/pelag-gran-mirador-pelag-gran-pelag-petit-pelag-llarg-vilobi-del-penedes-212630632

Vídeo.- Jaume : https://youtu.be/mDwhkwfFEQc