Aqui som quasi tots els assistentsTot arriba, el divendres 26 de juny, a les nou del vespre com estava previst, varem fer el sopar anual. Finalment varem ser vint i set, Déu n’hi do.
Els “remenadors de cireres” que constituïm la comissió COMECLOG, hem de demanar disculpes perquè el sopar no va ajustar-se al que us havíem anunciat.
Per començar, la regulació del aire condicionat si que era independent de la resta del local. El que no sabíem és com fer-ho!
Pot ser afortunadament, dons ja sabeu la dificultat que representa ajustar la temperatura d’una sala multitudinària a la temperatura existencial de cadascú. De tota manera la recomanació d’agafar la “rebequeta” si que va estar encertada.
Per continuar, el menú va resultar allunyat de les expectatives. Va estar be, ningú es va quedar amb gana, però no va ser el que havíem anunciat.
Les amanides eren variades i assortides. D’acord. La fusta de patés exquisits, ni era fusta que era plat, ni eren patés que era un paté en nou trossos això si, ni era exquisit que era bo però no exquisit. La taula d’embotits del país, era certament del país però no era de la comarca adient i a sobre no era per tallar damunt de la taula que és el que suggeria el títol.
La comissió demana la vostra comprensió per tot això. Ep! El vi era bo!
El cas és que ens ho varem passar be, en conjunt vull dir, no se si va haver alguna excepció, però em sembla que no. I de passar-ho be és del que es tractava.
Pel que fa a la presentació de la propera sortida de l’octubre, hi ha una conclusió. No podem intentar fer un vestit a mida que serveixi per tothom, és una contradicció in termine.
Com var dir molt encertadament la Lluïsa, cal organitzar una activitat, pressupostar-la, posar un numero màxim d’assistents, publicar-la i després que s’apunti qui vulgui i pugui.
Això farem.
Els “remenadors de cireres” que constituïm la comissió COMECLOG, hem de demanar disculpes perquè el sopar no va ajustar-se al que us havíem anunciat.
Per començar, la regulació del aire condicionat si que era independent de la resta del local. El que no sabíem és com fer-ho!
Pot ser afortunadament, dons ja sabeu la dificultat que representa ajustar la temperatura d’una sala multitudinària a la temperatura existencial de cadascú. De tota manera la recomanació d’agafar la “rebequeta” si que va estar encertada.
Per continuar, el menú va resultar allunyat de les expectatives. Va estar be, ningú es va quedar amb gana, però no va ser el que havíem anunciat.
Les amanides eren variades i assortides. D’acord. La fusta de patés exquisits, ni era fusta que era plat, ni eren patés que era un paté en nou trossos això si, ni era exquisit que era bo però no exquisit. La taula d’embotits del país, era certament del país però no era de la comarca adient i a sobre no era per tallar damunt de la taula que és el que suggeria el títol.
La comissió demana la vostra comprensió per tot això. Ep! El vi era bo!
El cas és que ens ho varem passar be, en conjunt vull dir, no se si va haver alguna excepció, però em sembla que no. I de passar-ho be és del que es tractava.
Pel que fa a la presentació de la propera sortida de l’octubre, hi ha una conclusió. No podem intentar fer un vestit a mida que serveixi per tothom, és una contradicció in termine.
Com var dir molt encertadament la Lluïsa, cal organitzar una activitat, pressupostar-la, posar un numero màxim d’assistents, publicar-la i després que s’apunti qui vulgui i pugui.
Això farem.
També varem aprofitar la casualitat de que era el “cumple” d’en Carles Pérez Vilaplana per homenatjar-lo degudament en el seu 62au. aniversari. Amb espelmetes, pastís i cava. Faltaría més.Al cava ens va invitar el "Ojomeneado", que ho sabeu!
Foto: En Carles disposant-se a bufar.
Les fotos que il·lustren la present publicació al bloc, les va fer l'Enric Escobedo, pel que jo demanaría si m'ho permeteu, la titularitat de fotògraf oficial del Clan Os Gris des d'aquest moment. I per sempre, és clar. 
L'Enric ens ha enviat un correu a cadascú invitant a visitar l'àlbum de fotografies que ha fet per l'ocasió. Hi han un munt. Les fotos es poden "baixar" i desar al nostre ordinador. De tota manera l'Enric en farà arribar un CD amb totes les fotos amb resolució completa que "pujaré" al disc virtual del Clan.
L'autor de totes les fotos menys aquesta.
Missatge de Enric:
"Aixi tindrem un record , pel que es veu a la darrera foto ens ho varem pasar molt be .Per obrir l'album sols cal picar sobre del link i si polseu visualitzacio de diapositives ho veureu en gran .Els que surten sols es perque son mes guapos que els altres o be xerren mes Una abraçada Enric Si algu te dubtes de com funciona aquest album em truque-ho."
"Aixi tindrem un record , pel que es veu a la darrera foto ens ho varem pasar molt be .Per obrir l'album sols cal picar sobre del link i si polseu visualitzacio de diapositives ho veureu en gran .Els que surten sols es perque son mes guapos que els altres o be xerren mes Una abraçada Enric Si algu te dubtes de com funciona aquest album em truque-ho."
Un detall. A la foto de grup i falta la Lola, la dona d'en Josep Lluís Cots, que va marxar -perquè tenia de matinar- una mica abans de fer la fotografia. Així si que "quadren" els 26 assistents.... Una abraçada a tots/totes.
ResponElimina