Tot i que varem publicitar la sortida de tardor com un esdeveniment molt desitjat però amb places limitades, la nostra estratègia no va “colar”. Només ens varem aplegar deu “claneros”, això si, molt ben avinguts.
No va servir de res dir correu, correu, que s’acaba!! Pot ser que hauríem d’haver dit NOU!!, per exemple... NOVA SORTIDA DE TARDOR!!! o... aquesta vegada amb més CIRITIONE, que es veu que son paraules que tenen molt d’èxit.
El cas és que varem estar hostatjats a la Fonda del Recó de Cornudella, realment molt be, i que varem descobrir una comarca encantadora i una gent extremadament acollidora que tanmateix no atabala.
El dissabte 17 varem visitar La Morera de Montsant, la Cartoixa de Escala Dei, i La Vilella Baixa, varem retornar per dinar al “Rebost de la Cartoixa” de Escala Dei, i a la tarda visitar Poboleda i Porrera.
A dalt el grup davant Escala Dei, al centre Joan Simarro, fotògraf oficial de la sortida, en la seva actitud habitual, a la dreta la Dolors Sotus baixant del "Carrer que no passa" a La Vilella Baixa.
La casa de'n Lluís Llach
A Porrera, anàrem en peregrinació a veure la casa d’en Lluís Llach i varem intentar visitar la seu de Vall Llach, però era tancat. Ens varem haver de conformar amb fer-nos una foto al davant. Al vespre cap a Cornudella, per sopar, “sobretaular” (neologisme verbal que se’ns dona força be), i en acabat a dormir.
a on ens van rebre amb gralles i un aplec de geganters de la comarca. Es veu que en Pep i en Simarro ho tenien tot molt ben preparat, o així ho va semblar.
Fins i tot, dinant al restaurant “Siurana”, varem rebre la visita dels populars “ex-trincaires” en Toni Cruz i en Josep Maria Mainat ara ja convertits en els més rics, però menys respectats directors executius de Gestmusic Endemol.
Tant en “El Rebost de la Cartoixa” com en la “Fonda del Recó” varem dinar i sopar molt be, però sobre tot en el “Siurana” el menjar va ser digne de estrella de guia gastronòmica.
En el transcurs de la gira tots plegats tinguérem multitud d’ocasions per comprar (de vegades compulsivament) el oli i el vi de la terra i en tots els àpats el vi que ens van servir, tot i sent del gerro, va ser extraordinari.
Molt be Joan Miquel,
ResponEliminasi en Joan Simarro és el fotògraf oficial, tu t'has guanyat el nomenament de CRONISTA OFICIAL,
Una forta abraçada.