Per fi va arribar el dia i tots plegats amb cara de no haver dormit amb tota la nit per la emoció continguda,ens vam trobar a les taquilles de Plaça Catalunya a la espera de conèixer la destinació que en Joan Mi havia triat per el mes de Febrer. Per això aquesta sortida era la 3ª Xino-Xano S=Sorpresa. Fins i tot algú va anar a treure el carnet de majors de 60 anys per obtindre un profitós descompte en el trajecte que suposadament faríem amb la Renfe.Però no, no vam agafar el tren sinó el metro amb direcció Av. Tibidabo i el bus 195 que ens deixaria al començament de la nostre 3ª expedició que ha estat una passejada per la Carretera de les Aigües desde la Font del Racó fins a la Font de la Mandra a on vam dinar al Espai Mireia. Total uns quasi 13 km amb un temps nuvolat però que ens va permetre fer el recorregut tranquil·lament fins arribar al Espai Mireia a on va començar a ploure.
Tot començar, en Quique va trobar un conegut i els expedicionaris vam poguer reposar.
Gracies al desnivell aconseguit, no sense esforços,varem poguer divisar, a lo lluny, el Manhattan Barceloní
Mai estarem prou agraïts als expedicionaris que abans de nosaltres van assolir llurs objectius i van marcar el camí
La desconfiança va desaparèixer desprès d’un petit àpat, encara que en Pepe Luis “no les tenia totes” .
Aquí vam trobar uns altres expedicionaris que impactats per la nostre imatge ens van entrevistar i filmar.
Els nou-incorporats Pepe i Quique van demostrar una bona preparació física necessària per aquesta expedició.
Les "petites construccions fetes de palla i fang" es podien veure entre els pins de la zona.
Sortosament anàvem trobant senyals aclaridores de que no ens havíem perdut.
De tant en tant ens donàvem un merescut descans al nostre esforç.
De sobte, varem veure que l'objectiu es po-dia aconseguir i varem volguer deixar constància per les generacions futures.
Jo també tinc dret a sortir a les fotos de tant en tant, ¿no?
En arribar al nostre objectiu que no era un altre que el Espai Mireia a la Font de la Mandra, varem fer un àpat i un brindis a la salut d’ un dels expedicionaris que ja te “uns quants anys”.
¡ FELICITATS PEP!
Segons fonts generalment ben informades, cap dels expedicionaris va necessitar assistència medica en arribar a Barcelona.
Home Joan, si tot i que en començar ja vaig mirar el relotge varem trigar tres hores en fer el camí de les aigües, imaginat si hagués estat cronometrat!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Joans, l'un per l'organització d'aquesta sortida "sorpresa" -tant propera i, alhora, tant bonica (quines vistes de la nostra Barcelona !)- i, a l'altre, per la divertida crònica i les oportunes fotografies: un molt bon reportatge.
ResponEliminaJa tinc ganes de que arribi el dia de la 4ª XINO-XANO que ens preparen en Llorenç i l'Isabel. Diuen que serà pel Baix Montseny.
No m'estranya que ens fem vells !!! Amb les ganes que tenim de que els mesos vagin passant ràpidament... El que importa és que els VIVIM el més INTENSAMENT POSSIBLE i, en bona part, entre tots/es hi ajudem una mica...
Gràcies.
Una abraçada
Una petita rectificació.
ResponEliminaEn una de les fotografies es diu que els "nouvinguts" a aquesta sortida (i esperem que a moltes més, per no dir a totes) son en José i en Walter. Doncs no és en Walter, és l'Enric -en "Quique"- el qui ens va acompanyar.
Aclarit queda.