CRÒNICA DE LA 9a. XINO-XANO

PER LA SERRA DE COLLSEROLA I

LA VALL DE GAUSAC O DE SANT MEDIR

(Del Baixador de Vallvidrera a Sant Cugat).

El dijous 16 de setembre, a les 9 del matí, vàrem començar la caminada des del Baixador de Vallvidrera. Al passar per la Vil·la Joana recordàrem que allà hi morí mossèn Cinto Verdaguer; Amunt que fa pujada... arribàrem al Coll de Gravat.

Després d'esmorzar, amb animada conversa entre mos i mos, continuàrem el camí vorejant la Torre de Collserola i el cim del Tibidabo amb el seu omnipresent temple. Al poc, el camí ens portà fins a l'antic Casino (ara unes encara espectaculars runes) de la Rabassada, punt on atravessàrem la carretera d'aquest nom.


























A partir d'aquí el paisatge, de les valls interiors de la serra, amb la natura que les envolta ens van omplir de goig i tranquil·litat;















Frondosos plàtans, roures, freixes, acàcies, pins i, sobretot, alzines envolten el camí. Un cop a l'ermita de Sant Medir, situada al costat de la riera del mateix nom, s'imposà una curta parada per tal de veure els detalls d'aquesta església romànica (on cada 3 de març les popular "colles de Sant Medir" hi celebren el seu aplec), rememorar la llegenda del seu sant-pagès i refrescar-nos en la font del Camp del Miracle.

A partir d'aquest lloc, l'excursió continuà per l'anomenada Ruta de les Ermites (antiga via romana que, seguint la via natural que forma la vall, comunicava Barcino amb el Castrum Octavianum que és el nom que els romans donaven a l'actual Sant Cugat).

Aquest camí va ser, també, molt utilitzat a l'edat mitjana especialment pels ermitans de Collserola per anar i venir del monestir de Sant Cugat.

Continuàrem descendent, tot seguint el curs de la -en aquesta època- seca però ombrívola riera, amb racons que podríen ser ben be del Montseny, fins arribar a l'ermita de Sant Adjutori. És aquesta una de les escasses esglésies romàniques de planta circular que tenim a casa nostra, un estil d'inspiració bizantina molt poc comú. També és coneguda com Santa Maria de Gausac i s'hi venerava una imatge de la Mare de Déu del Bosc (que actualment es conserva al monestir de Sant Cugat). Prop d'aquesta singular ermita hi ha un forn de cocció de ceràmica de l'epoca ibero-romana i a tocar de la capella, les restes d'un antic i petit convent.

Després de fer-nos la foto de grup en aquest recollit lloc, reprenguérem la marxa fins a la masia de més de 300 anys -ara restaurant- de Can Borrell.

A continuació, el camí es converteix en una ampla pista i els camps de conreu substitueixen el bosc que fins ara ens ha anat acompanyant. El dia es va anar ennuvolant, cosa que ens lliurà d'una solellada en l'hora de més insolació. La ruta, en un espai molt més obert de vegetació, passa prop de la Torre Negra, impressionant edifici militar romànic del segle XII. Una mica més endavant ens veiérem obligats a aturar-nos davant un monument, sortosament, viu: el Pi d'en Xandri. Aquest majestuós arbre de 23 metres i més de 230 anys és tot un símbol de Sant Cugat. Ara el podem veure estintolat a causa d'un covard atemptat provocat per un ambient enrarit d'especulació urbanística.

Després de 4 hores de caminada (14,2 quilometres), arribàrem a Sant Cugat on, prop del monestir, a la "Braseria La Bolera" que hi ha a la Baixada de l'Alba ens hi esperaven les tradicio-
nals cerveses i un dinar digne d'aquesta primera












Xino-Xano del Curs 2010-2011.

Amanida, escalivada, patates, carxofes, botifarres i carn a la brasa -tot al seu punt- varen rematar un matí d'alló més aprofitat.

Després de dinar encara tinguérem temps per a visitar els exteriors del monestir i, camí de l'estació dels "Ferrocates", alguns dels carrers comerials de Sant Cugat.

Cal reconeixer i agraïr la perfecta organització de la sortida que en Josep Maria i la Montserrat han fet, fins i tot efectuant una sortida prèvia per verificar el recorregut i cercar restaurant.

Moltes gràcies amics i fins la propera.

Text: Josep Arisa Fotos: Joan Simarro