Sortida de Primavera 2011

CRÒNICA DE LA SORTIDA DE PRIMAVERA 2011 AL MONTSEC

Ja havíem advertit que el Montsec és una terra on la natura es barreja amb la història; un territori on les muntanyes estan tallades pels rius formant impressionants congostos; un lloc fronterer –a l’edat mitjana- entre els comtats catalans i l’islam i, per tant, ple de torres i castells que moros i cristians feien servir per a vigilar i defensar allò que, uns i altres, consideraven seu. Aquesta barreja, de serres, valls, rius, embassaments (subtilment, allà, els anomenen “llacs”) i un important patrimoni històric i paisatgístic han estat, doncs, el marc de la Sortida de Primavera d’enguany.

Un seguit de dies amb pluges continuades feien preveure un cap de setmana passat per aigua. El mateix divendres al matí, un fort xàfec va fer que tots incorporéssim el paraigua i algun “cangur” a les bosses de viatge. A partir del migdia el temps anà millorant i, tal i com anunciaren els “homes del temps”, el sol ens ha acompanyat durant tots els dies de la sortida. L’aigua caiguda, però, ha fet que la natura –en aquest “mont-sec” i a aquestes alçades de l’any- ens mostres els seus millors colors primaverals i rius i “llacs” estiguessin plens a vessar.

Per tal de mantenir el pressupost acordat des de la primera sortida (un màxim de 150 euros per cap com a despesa total) hem decidit, en aquesta ocasió, prescindir dels dinars fets en “ruta” –sempre més costosos- i fer tots els àpats, en règim de “pensió complerta”, en el mateix lloc on teníem previst dormir. Potser no ha estat una sortida tant rica en oferta “gastronòmica”, però –la crisi mana- podem dir que hem menjat a plaer i satisfacció de tothom. Els esmorzars, dolços i salats, i els àpats principals –dinars i sopars- de “bufet lliure” els primers plats i a escollir, entre diferents opcions de carn i peix, els segons. Els postres, també, han estat prou variats i correctes. El “confort” de les habitacions i del conjunt de l’hotel –l’habitual a un “tres estels”- i la situació del complex, podem concloure, que han sigut molt adequats a l’objectiu de la sortida. Expliquem, una mica, el que hi hem fet:

Divendres 10 de juny.- Des de mitja tarda ens hem anat concentrant a l’hotel que serà, a partir d’aquest moment, el nostre camp base: l’Hotel Terradets al petit poble de Cellers. Alguns han fet ja, al matí, una excursió –sota la pluja- al Congost de Mont-rebei. D’altres, camí de l’hotel, han fet parada a l’anomenada “pastisseria de Camarasa”....lloc de visita obligada, diuen, (hi ha un gran aparcament) de gent de la comarca i forans. Tots però coincidim que el recorregut, des de Camarasa fins a l’hotel, que passa per l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa, la riba del pantà de Camarassa i el Congost de Terradets és de gran bellesa.

Com que el sopar no es comença a servir fins a les 9 del vespre, decidim fer una primera escapada, fora de programa, per la Conca de Tremp tot remuntant la Noguera Pallaresa. Travessem la capital del Pallars Jussà, Tremp, i ens arribem fins a Salàs de Pallars un poble que conserva, encara, alguns carrers i places amb regust medieval. Ja amb gana per al sopar retornem a l’hotel, on donarem per acabada aquesta primera jornada.

Dissabte 11 de juny.- Desprès d’esmorzar travessem de nou el Congost de Terradets ara, amb més calma, podem contemplar les seves impressionants parets pràcticament verticals i nues d’uns 600 a 800 m d’alçada. Passem, sense aturar-nos, per la Font de les Bagasses -al seu aparcament la gent hi compra mel i d’altres productes del país- i ens arribem fins a Àger. A les 11 h hi tenim concertada la visita del conjunt monumental de Sant Pere situat en el seu punt més alt. Entrem a la vila vella per un dels antics portals –el del Pedró- i ens enfilem per un dels seus costeruts i empedrats carrerons fins arribar a la porta de la Canònica de Sant Pere on esperem, tot prenent el sol, l’arribada de la guia. Puntuals, poc abans de l’hora acordada, entrem dins. Es tracta d’un recinte fortificat d’estil romànic/gòtic promogut per Arnau Mir de Tost, un senyor de la frontera (i també mercenari) –el desconegut “Cid català”, segons la guia- que el 1034 reconquistà aquests territoris als musulmans. La guia ens fa una breu introducció històrica, des dels orígens remots fins a la destrucció del lloc en les guerres carlistes. Tot seguit passem a visitar les diferents restes: la primitiva torre circular, el castell-palau vescomtal, la sala capitular, el claustre, l’església de Sant Pere i l’espectacular cripta. Al sortir d’aquest recinte fortificat fem una ràpida estada a la plaça major d’Àger per reprendre, tot seguit, l’excursió cap a l’ermita de la Mare de Deu de la Pertusa. Per arribar-hi hem agafat la carretera que mena fins a Corçà i, des d’aquest petit poble, uns 2,5 km de pista ens permeten anar, en cotxe, fins a l’aparcament que hi ha prop de l’ermita. Un sender, el recorregut del qual ressegueix la carena rocosa on hi ha enfilada la capella, ens permet arribar fins el seu original i espectacular emplaçament.

Pel camí hem passat per sota de les restes –un tros de torre- del castell medieval de Sant Llorenç i un cop a la Pertusa, un veritable niu d’àligues, el panorama que es te sobre el pantà de Canelles i el Congost de Mont-rebei és impressionant. Ens hi estem una estoneta, fent fotografies, contemplant les vistes i meditant –potser- sobre la senzillesa i l’immensitat...

Tornem al “campament base”. Dinem, fem els cafès i la sobretaula al costat de la piscina de l’hotel fins que arriba l’hora de l’excursió de la tarda. A les 18 h. tenim concertada la visita al Castell i la Col·legiata de Santa Maria de Mur. Aquest castell, documentat ja al segle X, va ser reformat pel nostre heroi local, Arnau Mir de Tost, al segle XI i posteriorment el donà com a dot al matrimoni format per la seva filla Valença i el comte Ramon V de Pallars. La principal característica d’aquest castell roquer és que ha arribat als nostres dies mantenint pràcticament la seva estructura original (només ha perdut allò que el pas del temps ha anat malmetent). Actualment s’hi estan fent importants obres de restauració per tal de permetre una visita més complerta a la fortificació. L’església de Santa Maria va ser construïda, anys més tard, pel comte Ramon V i la seva esposa Valença i fou consagrada el 1069. S’hi pot visitar l’església (amb la tomba que conserva els suposats ossos d’en Ramon V, les pintures murals que hi havia son, ara, al Museu of Fine Arts de Boston); el claustre i algunes dependències annexes, proporcionats a la mida de l’església, fan el seu goig. Des del mirador que hi ha a tocar dels absis es pot veure un molt bon panorama de tot l’entorn, ens hi entretenim localitzant –amb l’ajut d’un panell- pobles i muntanyes.

Encara es d’hora per a tornar a l’hotel, es decideix fer una curta escapada per la vall situada a la cara nord del Montsec d’Ares. Prenem una pista asfaltada que des de La Guardia de Noguera passa pels petits pobles de Moror, l’Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga i ens porta, a les envistes del Congost de Mont-rebei, fins Alsamora. El recorregut ens permet apreciar els boscos del vessant nord del Montsec i els camps i pastures de les zones més planes i assolellades. Alsamora és un veritable racó de pau i tranquil·litat. Potser, fins i tot, massa. Hi destaca una alterosa torre medieval i, al seus peus, un carreró estret i empedrat on hi podem veure les cases i els obradors d’alguns artesans (“neo-rurals” ?). Potser obra d’algun d’ells, hi descobrim una original escultura-monument feta de diferents materials reciclats que porta el nom de: “La mosca collonera”. Ens hi fem la fotografia de grup, record de la sortida.

Satisfets per una jornada tant ben aprofitada i amb una etapa final tant inesperada retornem cap a l’hotel.

Diumenge 12 de juny.- Després d’esmorzar i de liquidar el compte de l’estada a l’hotel travessem, un cop més, el Congost de Terradets fins la capçalera del pantà de Camarasa on hi destaca la torre mestra i unes poques cases de la Baronia de Sant Oïsme. El nostre expert en aconseguir les claus de les esglésies, en Josep Maria, fa les gestions oportunes a l’hostal que hi ha en aquest lloc i comencem la visita per la petita església romànica de Sant Bartomeu, de capçalera trevolada i un petit campanar de torre. Entrem, tot seguit, al que era el castell. La visita d’ahir al castell de Mur ens ajuda a anar-hi descobrint la similitud de la seva estructura: la torre mestra, el clos emmurallat tot seguint el perfil de la gran penya on hi està assentat i les restes del recinte habitable. En aquest cas, una moderna escala de cargol ens permet pujar dalt la torre –d’uns 14 m. d’alçada- i veure-hi el panorama de la vall d’Ager, l’embassament, el curs de la Noguera Pallaresa i el Montsec.

Deixem la comarca de la Noguera i retornem a la del Pallars, passem per damunt la resclosa del pantà de Tarradets i ens enfilem per la carretera que va a Llimiana. Aquesta localitat (que hem estant veien il·luminada, per la nit, des de l’hotel), situada al capdamunt d’una penya rocosa a 800 m d’altitud, és un dels balcons més privilegiats de la comarca. Aparquem els cotxes, al costat d’una font, sota la capçalera de l’església romànica de Santa Maria. Aquest temple, anomenat la Catedral de la Conca, és del segle XI i en destaquem, precisament, els absis de la seva capçalera. Visitem l’interior (en Josep Maria, també n’ha aconseguit la clau...) molt modificat a conseqüència dels danys que, principalment les guerres civils, li han causat. Des del nou Mirador de l’Abat, contemplem l’amplia panoràmica sobre l’embassament de Tarradets, la Conca de Tremp, l’obaga del Montsec i, al fons, els Pirineus.

A la plaça, on hi havia el vell fossar, hi prenem unes cerveses tot fent temps per a retornar a l’hotel per a dinar.

Dinem i després de prendre els cafès, deixem l’hotel per a –tot aprofitant el camí de retorn a Barcelona- fer la darrera visita. Passem per Àger i ens enfilem cap el Port d’ Àger (912 m). A mesura que anem pujant fem una darrera mirada a la vall i el Montsec ara ben il·luminat pel sol de la tarda. Els camps, de tots colors, semblen una catifa. Poc abans d’arribar a Balaguer ens aturem al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Fem una curta visita al claustre, el refectori o menjador dels monjos, la sala capitular i l’església. A banda i banda de l’altar major, en uns senzills sepulcres, hi ha les restes dels comptes d’Urgell; abans en aquests llocs hi havia uns sumptuosos i artístics sepulcres, venuts el 1906, i exposats actualment al museu The Cloisters de Nova York. Sortim a l’exterior del monestir, on un gran espai enjardinat i amb uns gran arbres ens convida a seure, una estona, a la fresca. Alguns de nosaltres, ens arribem fins el polit cementiri del monestir, on recentment (gener de 2010) s’hi ha dignificat la fosa comú on estan enterrats 375 soldats –d’ambdós bàndols- morts a l’Hospital Militar en que va ser convertit el convent entre l’abril de 1938 i el gener de 1939.

Ens afegim als qui estan a la fresca i “la fem petar” una bona estona. Finalment hom proposa que la Sortida de Tardor d’enguany la podríem fer a Andorra i, fins i tot, algú hi recomana l’hotel. Quedem, doncs, que en Carles coordinarà la Sortida de Tardor i que aquesta es farà, en unes dates a confirmar, dels mesos de setembre o octubre.

Ben entrada la tarda ens acomiadem tot desitjant-nos –aquells que no puguin acudir al sopar d’estiu- unes bones vacances i reafirmant el compromís de repetir l’experiència en la propera Sortida de Tardor.

Text: Pep Arisa Fotos: Lydia Ferré i Joan Simarro