LA TERCERA ESPANYA (GUERRA CIVIL)

Guerra Civil: la Tercera Espanya,

arguments per a una tesi

A les caminades xino-xano, com que som molts els qui ens agrada la història i el debat que sovint l’acompanya, quan l’itinerari passa per algun indret escenari d’algun fet de la passada Guerra Civil (camp d’aviació, antiga presó, camp de batalla, aixopluc d’”emboscats”, observatori o memorial,...) ja tenim tema de conversa per a una bona estona. Molts tenim encara ben presents les històries i “batalletes” que ens explicaven els nostres pares i avis... sobre els fets –de tot tipus- que els tocà viure en aquella lluita fratricida entre “fatxes” o  “els nacionals”, per un costat, i els “rojillos” o “ els republicans”, per l'altre, i les bestieses que els d’un i altre bàndol van arribar a fer.

Per això m’ha semblat interessant l’assaig i el punt de vista que exposa Joaquim Riera al seu llibre: “La Guerra Civil y la Tercera España: De como unas minorías extremas nos llevaron a la guerra”. Una tesi amb la qual, en les nostres converses, sovint hem coincidit i que l’autor –fruit d'un l’anàlisi històric rigoros i l'experiència familiar- exposa i argumenta.       

Josep Perelló Torrens

Un bon exemple. Josep Perelló i Torrens (Tormos, 1885-1955) va ser alcalde de Tormos (la Marina Alta) entre els anys 1931 i 1939. Va accedir al càrrec amb la instauració de la Segona República i només tornar d'Estats Units, on s'havia exiliat anys abans com a tants veïns de la Marina Alta fugint de les penúries econòmiques. Durant aquests vuit anys de govern municipal va impulsar mesures per la millora del benestar de la gent de Tormos com, entre altres moltes accions, la construcció de l'escola d'educació primària municipal, la perforació d'un pou i la conducció d'aigua des de la font de "La Bolata" fins al poble per al seu abastiment o la millora de molts carrers del poble i de la xarxa de camins veïnals. El seu besnét és ara historiador, es diu Joaquín Riera Ginestar (1) i acaba de publicar un assaig en el qual, a partir de la biografia intrahistòrica del seu besavi, reivindica l'existència d'una Tercera Espanya en la Guerra Civil, més nombrosa que la que representaven els dos bàndols enfrontats en la contesa.

Josep Perelló Ballester, milicià del
Batalló "Alicante Rojo" i tinent de l'
Exercit Popular Republicà, fill de
l'alcalde de Tormos. Morí -quan 
només tenia 25 anys-  lluitant al 
front, l'any 1938. 

Gràcies a l’alcalde, en aquesta població rural de la Marina Alta cap persona de dretes, ni cap religiós –molts d’ells vinguts de fora- no va ser-hi afusellada, ni cap propietat, civil o religiosa, ocupada o destruïda. L’alcalde i el seu fill van impedir-ho per la força i amb risc de les seves vides, oposant-se als anarquistes que havien arribat dels pobles del voltant per fer el que feien, de manera programada, a tot arreu –rés d’incontrolats-. El fill -Josep Perelló Ballester- va retenir-los en un magatzem, a l’entrada del poble, i els va retreure les seves intencions, sobretot que es dediquessin al crim a la rereguarda, en comptes de lluitar a les trinxeres contra el feixisme. Amenaçats de ser tirotejats si entraven al poble, els anarquistes van desistir. Si durant la guerra, l’alcalde va ser acusat de petit burgès liberal –per haver asfaltat, com un obrer més, carreteres als Estats Units !!!- i amenaçat pels anarquistes, després de la guerra el “terror blau” dels tribunals repressors franquistes el van represaliar. Denunciat, pel Cap Local de Falange, a l’entrada dels nacionals al poble, va ser detingut, empresonat, jutjat –en un Consell de Guerra- i condemnat per haver estat alcalde roig i amb l’agreujant d’acusacions falses, va passar molts mesos a la presó i després reclòs en un camp de concentració. El novembre de 2009 el seu besnét, Joaquim Riera, va aconseguir en el marc de la Llei de la Memòria històrica (2007), una declaració de reparació moral i reconeixement personal per part del Ministeri de Justícia, atorgada a aquells que injustament van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura franquista. D'una altra banda, el 23 de novembre del 2011 el ple de l'Ajuntament de Tormos, a petició també d’en Joaquim Riera, va aprovar per unanimitat la denominació de carrer Alcalde José Perelló Torrens d'una via pública de nova creació, decisió fonamentada, entre altres motius, en el fet "que José Perelló Torrens va ser Alcalde de Tormos entre 1931 i 1939 i que durant l'exercici del seu càrrec en el temps de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va evitar que en el poble de Tormos, a diferència del que va ocórrer en altres municipis de l’entorn, hi haguera vessament de sang, destrucció de béns religiosos i confiscació de terres" (2).

Placa del carrer de Tormos dedicat, l'any 2011, a l'alcalde Josep Perelló Torrens

En "La Guerra Civil y la Tercera Espanya", publicat per Almuzara (3), Joaquín Riera sosté que “La Guerra Civil Espanyola no va ser un conflicte entre les dos Espanyes, com s'ha vingut insistint des del final de la guerra fins als nostres dies”, sinó que “va ser, en realitat, una guerra fruit de la determinació de dues Espanyes minoritàries i extremes amb la voluntat d'exterminar-se mútuament. D'una banda, la minoria feixista o aliada d’ Hitler i, de l’altra, la minoria anarquista, comunista i socialista radical o aliada de Stalin”. Així va néixer i es va consolidar un mite que perdura fins a l'actualitat: el de les dues Espanyes i, amb ell, el del caïnisme del poble espanyol.

Bandejar aquest nociu mite, defensat per vencedors i vençuts i per historiadors de diferent signe, és el que afronta Joaquín Riera en aquesta obra. A partir de les fonts documentals i orals disponibles, realitza una anàlisi històrica rigorosa i no esbiaixada dels fets posant de manifest que durant vuitanta anys s'ha silenciat, censurat i menyscabat a la Tercera Espanya, a la majoria d'espanyols, d'extracció social i ideologia diverses, que en l'estiu de 1936 i fins al final de la Guerra Civil van decidir no alinear-se amb cap dels dos bàndols enfrontats a mort però van ser arrossegats per la força a prendre partit per un d'ells.

Com assenyala Riera, a les pàgines del seu llibre, "és hora de conèixer una història de la Guerra Civil d'Espanya sepultada en la desmemoria, la història de tants i tants espanyols que es van enfrontar amb els de 'el seu bàndol' i van patir no només la falta de reconeixement per les seves accions dignes i valentes sinó també la persecució pels de l 'altre bàndol'".

El tindrem de llegir.

Una abraçada.

Agraïments.- Bona part de l’ informació per a fer aquesta entrada l’he tret de l’article d’en Lluís Bonada: “El cas de l’alcalde republicà de Tormos, Josep Perelló Torrents, argument de la tesi de la Tercera Espanya” publicat al setmanari EL TEMPS del 8 de novembre 2016, de Wikipèdia i del link que cito a la nota 2.

NOTES.- 

1.- Joaquim Riera Ginestar (Tormos, 1975). Llicenciat en Geografia i Història (UNED), Diplomat en Estudis Avançats (DEA) i professor titular d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i Batxillerat en l'especialitat de Ciències Socials.

2.- Per a conèixer més detalls sobre la vida d’en Josep Perelló Torrens, podeu visitar el link:

http://lamarinaplaza.com/2015/08/23/personajes-de-la-rectoria-tormos-viii-jose-perello-torrens-primer-alcalde-democratico-de-tormos-capitulo-i-de-1885-a-1939-esfuerzo-y-honradez/

3.- "La Guerra Civil y la Tercera España (1936-1939): De cómo unas minorías extremas nos llevaron a la guerra"  de Joaquín Riera Ginestar. (Almuzara, Córdoba, 2016. 128 pagines. Rústica 15 x 24 cm. PVP 14,95 €)