DEL NOSTRE FONS DOCUMENTAL (9): EL CAMPAMENT DE SANTA FE

El refugi del Montseny, el febrer de 1930 (Foto reproduïda de Cataluña Escultista) 

El refugi i el campament dels “Exploradores de España” a Santa Fe del Montseny (1929 – 1938 )

(En homenatge a Jerònim Davalillo i Artigas)

Des dels orígens, els boy scouts, portem -en el nostre ADN fundacional- l’estima per la vida a l’aire lliure i l’amor a la natura. D’aquí que les principals activitats les fem, gairebé sempre, en contacte o en plena naturalesa, al camp, les muntanyes, les costes o -amb grups especialitzats-, fins i tot, a l’aire i al mar.

Si recordem el que ja hem anat publicant en d’altres entrades d’aquest Blog, sobre els primers scouts a casa nostra, veurem que -en les sortides i excursions- feien sovint, per aquesta raó, “campaments” o acampades, en plena natura, d’un o més dies.

Educats i respectuosos degueren, abans d’instal·lar les tendes (com també fèiem nosaltres quan, encara, es podia “plantar” la canadenca gairebé a tot arreu...), demanar permís al propietari o responsable del terreny on ho preteníem fer. “Deixant, després d’acampar, l’indret igual o millor de com l’havíem trobat...” com ens obliguen els nostres principis.

Per les referencies documentals, en notes o cròniques publicades a la premsa de l’època, sabem que els primers Exploradores de Barcelona (i després de España), acampaven -en llocs relativament propers a Barcelona o de les seves localitats d’origen- normalment propietat o aconseguits per importants membres protectors de la Institució: A la finca i boscos de El Laberint d’Horta del marqués d’Alfarràs; als terrenys de Torre Baró del Sr. Siatte -membre del Comitè de la Tropa de Barcelona-; en alguns entorns de Sant Andreu del Palomar dels quals el Marques d’Alella n’era el propietari o en d’altres llocs aconseguits per mitja de la intervenció del Comte de Fígols o d’altres, aristòcrates, amics i protectors influents (com la Font del Lleó de Pedralbes, Can Valls d’Olzinelles (1) o els boscos propers a Vallvidrera o Montcada, per exemple).

Campaments “estables”.- Com ja feia anys tenien els boy-scouts d’altres països, els nostres Exploradores disposaven, a més d’aquests llocs d’acampada ocasional, també d’algun indret “estable” (tot i que aquesta estabilitat va ser força efímera) per a fer-hi  les seves acampades. És el cas del “campament” de La Arrabassada, relativament proper a Barcelona -als peus del Collserola, a l’inici de l’antic camí (ja transformat en carretera) que unia l’ex-vila de Gràcia amb el Coll de l’Erola i Sant Cugat del Vallés- on al llarg de l’any 1928, sovint, la Tropa de Barcelona hi feia acampades (2).

Un Refugi i campament per als Exploradores al Montseny.- Prenen com a referència el refugi de muntanya que els boy-scouts nord-americans tenien a Oregon (3), els Exploradores de España -amb el patrocini d’en Josep Mª Milà i Camps, alhora President de la Diputació de Barcelona i de l’Alt Patronat de la Tropa dels Exploradores de Barcelona, iniciaren les passes per a la construcció d’un refugi similar al dels americans, però al Montseny. En Milà i Camps tenia una especial predilecció en la protecció del Montseny perquè havia col·laborat activament en els documents i campanyes sobre la creació de parcs naturals elaborats per la Societat Cívica la Ciutat Jardí, fundada el 1912, de la qual era membre i també per la necessitat de continuar i millorar l'obra de govern dels presidents de la mancomunitat, ressentit pel tracte donat pel regionalisme al seu pare Josep Milà i Pi, quant substituí (1899) el Dr. Robert a l'alcaldia de Barcelona (4).

1929.- A primers de març, “... La patrulla de (los) señores Instructores (Kanguro) y los exploradores de la cuarta categoria (de 17 a 21 anys) formando otra patrulla, se encontrarán a las 17 de hoy sábado en la estación de Francia, para en ferrocarril dirigirse a San Celoni y desde allí a Santa Fe donde acamparán. Dedicándose durante todo el domingo a la elección de un campamento permanente, cuya donación se solicitará de la Diputación provincial, para ofrecerlo a los 4.000 exploradores, que con motivo del Jambores (sic) de la Exposición Internacional acudirán a Barcelona (5). El regreso se realizará en el último tren de(l) domingo.” (6). Segurament buscaven un lloc -en un indret de muntanya envoltat de natura-, on instal·lar un campament complementari o auxiliar per si, alguna delegació de les que vindria a Barcelona, volia utilitzar-lo -abans o després- dels actes oficials del Jamboree de Barcelona.

El lloc triat va ser a la Vall de Santa Fe. Tot i que no hem sabut localitzar -amb precisió- el seu emplaçament exacte, tot ens fa suposar que, el refugi i el campament, estaven en algun pla de la capçalera de la vall (al voltant dels 1.200 m d’alçada), abans dels pronunciats vessants que s’enfilen cap a Les Agudes (1.706 m) i -el cim culminant del massís- el Turó de L’Home (1.708 m). El situaríem al Pla de l’Espinal o al Pla dels Ginebrons a tocar a la carretera (llavors un camí de carro que moria en aquells entorns).

També confirma que el refugi ja devia estar, sinó construït, força adelantat,  l’editorial del Cataluña Escultista del mes de juliol que, amb la portada inclosa, està dedicat al Comte del Montseny i on es diu, sobre el refugi i el campament permanent del Montseny: “...lo que ayer era solo una idea, hoy és una realidad.” (7)

Visita al Refugi de Santa Fe d'un grup d'Exploradores de Murcia, que feien estada a Barcelona en
motiu del "Jamboree" de Montjuïc el 1929. La bastida demostra que encara estava en obres però
ja força adelantat. (Foto de Pantera Misteriosa Olvido a "Exploradores de España (Boy Scouts españoles)" 

Visita a Santa Fe del Montseny (i al refugi en construcció) d'algunes delegacions d'
Exploradores que acudiren al Jamboree de Barcelona del 1929. (Foto de Pantera
Misteriosa Olvido a"Exploradores de España (Boy Scouts españoles)".
Observeu l'estat de la carretera d'accès a Santa Fé. 

Observeu com per el cap de setmana del dissabte 31 d'agost i el diumenge
1 de setembre del 1929, hi havia programada una estada d'alguns assistents
al Jambore de Barcelona al refugi i campament del Montseny. (Font Revista
Cataluña Escultista nº 1, Maig 1929) 

La Vall de Santa Fe.- L'ermita de Santa Fe -que dona nom a la vall- ja consta documentada l’any 1231. El 1270 hi residia un grup d’eremites. A partir del segle XIV en tingué cura un únic ermità depenent del rector de Fogars. El 1577 la capella va ser engrandida i el 1701 reformada. Per la vall hi travessa longitudinalment la riera de Santa Fe, dita més avall riera de Gualba. Inicialment hi havia un únic pantà -anomenat L’Estanyol- sota la capella i l’hotel,  com que aviat va resultar insuficient, el 1920, es va iniciar la construcció del segon pantà, que va ser acabat el 1935. Més amunt del Pla de l’Espinal, enfilat cap a Les Agudes hi havia -al costat de fagedes- un bosc d’avets, el refugi estaria envoltat de natura. Prop del lloc triat, al centre de la vall, hi havia (i encara hi és), al costat de l’ermita, l’Hotel de Santa Fe -un edifici de pedra amb aires de castell-palau neogòtic- edificat entre els anys 1912 i 1914. La construcció d’aquest l'hotel va motivar l'arribada de l'electricitat a la vall (gràcies al pantà de l’Estanyol que hem esmentat) i la construcció del tram de carretera entre Campins i Santa Fe, inaugurat el maig de 1916. Des del lloc del refugi i el campament es podien fer nombroses excursions per tota la vall, les seves fonts i els prats, colls i muntanyes circumdants (Les Agudes, Turó de l’Home, Turó de Morou,...). Un lloc ideal, doncs, per a instal·lar-hi un campament per a nois als qui els agraden els esports de muntanya i la natura.

(Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

El Refugi i el campament.- El refugi dels Exploradores era un gran barracó de fusta amb finestres que es degué fer servir, principalment, a l’hivern (posteriorment s’hi va instal·lar una estufa) o els dies molt plujosos. Normalment, només era utilitzat com a magatzem complementari i permanent (per a guardar-hi els queviures, algunes tendes, materials, estris i eines d’acampada o cuina; mentre que el campament, pròpiament dit, es feia utilitzant únicament les tendes. El refugi i el campament estava en un lloc relativament ben comunicat amb Barcelona, amb el ferrocarril fins a Sant Celoni i per la carretera que sortia d’aquesta població fins a Santa Fe, en automòbil, camió o autocar (de l’època). Cal afegir que, a començament dels segle XX els esports de neu eren una gran novetat i, el Montseny, era una de les muntanyes més properes a Barcelona on la neu hi era, sovint, ben present.

1930.- El 29 de gener Alfons XIII nomena, en substitució de Primo de Rivera, al general Dámaso Berenguer com a nou Cap del Govern. Deixàvem enrera la Dictadura per a entrar en l’anomenada Dictablanda. Una de les primeres conseqüències, pel que afecta al tema del que avui parlem,  és que el 24 de febrer d'aquest any, gairebé un mes després de la caiguda d’en Primo de Rivera, en Josep Mª Milà i Camps va ser substituït com a President de la Diputació fet que, evidentment, tingué una important repercussió en el projecte que, Milà i Camps i els Exploradores, tenien previst al Refugi i campament del Montseny. Les aspiracions inicials del Patronat de la Muntanya del Montseny i del mateix Milà i Camps de voler convertir, alguns indrets de la muntanya, en espais de promoció turística i “pulmons” sanitaris, en qualsevol cas, no van ser fàcils. (8)

A finals de febrer de 1930, el refugi ja devia estar enllestit, doncs, en un dels periòdics anuncis d’activitats del Exploradores a la premsa, es diu “... Rovers.- Este grupo efectuará una salida extraordinaria al Montseny, (concretamente al) campamento del Montseny, en cuyo refugio donado por la Diputación ante las representaciones mundiales de Scouts, pernoctarán en la noche del sábado, para lo que deberán encontrarse sus componentes a las 17'46 de dicho día en la estación del Norte. En dicho refugio de Santa Fe se dedicarán, entre otras actividades, a inventariar el material depositado.” (9).

Detall del menjador al costat del refugi. Agost de 1931
(Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

Aquell mateix mes de febrer, la patrulla León, formada per nois de 17 a 21 anys havia fet, al refugi, una estada de 4 dies en ocasió d’una excursió hivernal. (10)

A l'esquerra de la foto s'endevina una edificació que podria ser el refugi
(foto reproduïda de Cataluña Escultista)

Excursió pels voltants de la vall, febrer de 1930
(Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

Al llarg de tot l’any 1930, gràcies als “estats de comptes” publicats al Cataluña Escultista, podem anar seguint la “vida” del Refugio del Montseny. Veiem que s’hi detallen, diverses partides dedicades a “despeses per al Refugi” com propines per a gestions fetes per algú de Santa Fe o Sant Celoni, desplaçaments, compra de 20 mantes (això ens dona una idea de la capacitat del refugi), feines de manteniment, bales de palla... Ens assabentem, així mateix, al Cuadro de Mandos para el Curso 1930-1931, publicat al nº 14 de juliol-agost-setembre de revista escultista, que l’instructor Marcel·lí Bayarri és anomenat “Jefe” del Refugio del Montseny.

(Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

1931.-  A començaments de l'any 1931 es continuen, però, fent millores al Refugi instal·lar-hi, a finals de gener, una estufa de llenya i fent-ne feines -que ja s’havien iniciat el novembre de l’any anterior- de condicionament “...para dotarlo de todas las comodidades... pues se està estudiando la instalacion de varios campaments de algunos días de duración.” (11)

En primer terme es pot veure l'estufa de llenya.
 (Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

Al Cataluña Escultista nº 19 de febrer de 1931, pàgina 26, s’hi anuncia -amb tota mena de detalls- el Campamento Regional del Montseny: Les dates (del 1 al 15 d’agost), el transport (tren fins a Sant Celoni i auto des d’aquesta població fins a Santa Fe -15 ptes. en total-), els menús (esmorzar, dinar, berenar i sopar), els serveis (casa-refugio, dipòsit de queviures, tenda amb servei de socorrisme, aigua en abundància i tots els altres serveis necessaris), l’organització, gestió i activitats estarà a càrrec d’Instructors auxiliats per ròvers, tots ells experts en campaments i acostumats a tractar amb els nois... i es demana que, els pares dels scouts, permetin l’assistència dels seus fills al campament.

Agost 1931 (Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

Al fons de la foto, sobre el campament, es veuen Les Agudes; la foto dona la
 sensació que està feta des de damunt de la teulada del Refugi, abaix a la dreta. 
Agost 1931. (Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

També, el maig del 1931, podem llegir a La Vanguardia del dia 23, concretament al programa periòdic de les activitats dels Exploradores: “... Tercera categoría.- Las patrullas Lobo y Bisonte se reunirán a las cuatro y media en la estación de Francia para acampar y pernoctar en Santa Fe y la patrulla Pantera a las cuatro en la estación del Norte para efectuar la travesía del Montseny desde Balanyá a Gualba.” (12)

Agost 1931. (Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

El “Campamento Regional”, anunciat el mes de febrer al Cataluña Escultista, es va fer -amb notable èxit- i en els dies indicats -del 15 al 30 d’agost-. Se’n fa una detallada descripció, amb nombroses fotografies (que reproduïm) i una sintètica crònica al Cataluña Escultista de juliol-agost-setembre de 1931 (13). Allà, però, es parla d’aquest campament com del “Segundo Campamento del Montseny” potser comptabilitzaren -com a Primer Campamento-, els 4 dies de l’acampada hivernal que la patrulla Leon (formada pels nois més grans), hi va fer el febrer de l’any anterior.

Segon Campament del Montseny, estiu de 1931. 
(Foto Arxiu Mariluz Cifuentes, cedida per Jordi Bernet)

Després d’aquest campament d’estiu la presencia dels Exploradores al Refugi i Campament del Montseny pràcticament desapareix. O, com a mínim, no en tenim cap prova que ho confirmi. Tindran de passar alguns anys fins que en tornem a tenir alguna evidència documental.

L’anomenat Tercer Campamento del Montseny, celebrat pel Exploradores anunciat per als dies 15 al 30 de juliol de 1932, ja no es va efectuar a Santa Fe sinó a La Roca (14) i un nou campament, realitzat pels Exploradores els dies 24 i 25 de juliol d’aquell mateix any, tampoc es va fer a Santa Fe sinó a Gualba. Hi ha una crònica d’aquest darrer campament al Cataluña Escultista nº 31 de juliol-agost-setembre (15).

1935.- No es fins quasi tres anys després -el febrer de 1935- que, també, per la programació d’activitats que es fa a la premsa, sabem de noves estades dels scouts (Exploradores de España – Federació de Boy-scouts de Catalunya) al Refugi de Santa Fe. El primer és un avís, publicat a la pàgina 14 de La Vanguardia del 2 de febrer, on es diu que el Grup Francès (integrat dins la Federació de Boy-Scouts de Catalunya) "...con la cooperación de los ròvers se celebrará una salida extraordinária al Montseny los días 2 y 3, pernoctando en el Refugio de Santa Fe. Las reuniones serán a las cinco y a la una y media del sábado, en la Estación de Francia. Prácticas de ski." (16). El 20 d'abril, hi veiem també anunciat, en aquest mateix diari, un campament a Santa Fe, del "Grupo de Rangers de las Muchachas Guias" per als dies 20, 21 i 22 d'abril (17). I encara mesos després, a La Vanguardia del 6 de juliol, s'hi anuncia l’organització d’una visita al nois que hi estan acampats, dirigida a familiars i socis protectors: “...El Consejo local, en su última reunión, tomo el acuerdo de organizar una salida para visitar el Campamento del Montseny, dedicada a los familiares de los acampados y socios protectores; esta salida, que tendrá lugar el Domingo día 21 del corriente (juliol), coincidirá con diferentes festejos y actos oficiales que forman parte del programa general del campamento. En el local social se facilitarán toda clase de detalles y se expenderán los tikets para tener plaza reservada en los autocars. Para toda clase de detalles e informacions: Casal del Scout, Aviñó, 52.” (18)

Degué ser un període d’ocupació intensa de l’espai del campament (suposem a l’ habitual lloc de Santa Fe) doncs, pocs dies després, un altre avís -al mateix diari- però del 17 d’agost, diu: “...Otra sección de antiguos scouts, establecerá campamento en Santa Fe del Montseny, tanto este campamento como el anterior (organitzat pel ròvers a Ordesa i Mont Perdut), serán de quinte días de duración. Todos los detalles complementarios, son facilitados en las parcelas (racons o espais al local) de los organizadores. Para detalles e informaciones Casal del Scout, Aviñó, 52.” (19). I, encara, el cap de setmana del 21 al 22 de setembre següent, els Exploradores, repetiran una nova estada a Santa Fe. (20)

1937.- Sembla que el primer bombardeig que va patir Barcelona, durant la guerra civil de 1936 al 1939, va ser la nit del 10 de novembre de 1936. El creuer “Canarias” bombardejà -com continuà fent, al llarg de la guerra, en nombrosos llocs de la costa republicana- la ciutat de Barcelona. Però el que podríem considerar primer atac indiscriminat contra la població civil barcelonina va ser a les deu de la nit del 13 de febrer de 1937, també des del mar. En aquest cas va ser el creuer italià “Eugenio de Savoia”. La zona afectada per la destrucció i el foc fou molt més amplia que la del primer atac i les conseqüències i danys, també. Hi hagueren 18 persones mortes i nombrosos ferits. En ser el primer bombardeig que afectà directament la població civil, el ressò i l’alarma social van ser molt destacats. En aquest context i en l’esperit i la voluntat de servei, és on hem de situar algunes de les accions de les associacions solidaries, d’assistència als infants i l’empara dels refugiats i, entre elles, la dels Exploradores de España - Federació Boy Scouts de Catalunya.

La documentació que, durant molts anys, conservà -amb afecte i cura- el cap scout Jerònim Davalillo i que les seves filles ens han permès consultar, ens ajuden a donar a conèixer -amb documents i fotografies inèdites- l’etapa en que el Refugi i Campament de Santa Fe acollí, durant la guerra, una colònia infantil de refugiats. Vegem-ho.

Jerònim Davalillo (Foto Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

Document del Ministerio de Instrucción Pública en el qual s'anomena
 a Jerònim Davalillo responsable de la Colònia de Santa Fe. 3 d'agost 1937.
(Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

Va ser a primers d’estiu de 1937, quan la direcció dels “Exploradores de España -Federació Boy Scouts de Catalunya” s’oferí a la Delegació de Colònies de Catalunya (depenent del Ministerio de Instrucción Pública) per a organitzar unes Colònies Infantils al Refugi i Campament de Santa Fe del Montseny. Conxita Davalillo ens explica que el seu pare -tot i que molt reservat en aquests temes relacionats amb els temps difícils, durs i tristos de la guerra i la postguerra-, els deia sovint que l’objectiu d’aquelles colònies era “... allunyar als infants de Barcelona del perill de les bombes... “. Sembla que molts dels nens que van estar a Santa Fe, a partir del 15 de juliol de 1937 eren, principalment, barcelonins de barris amb un alt risc de patir bombardejos com, per exemple, la Barceloneta o d’altres zones properes a objectius militars: “...tot i que, pel que es veu, tenien molt mala punteria, doncs poques vegades l’encertaven, i gairebé sempre les bombes queien damunt les cases de la gent...”, recorden els deia.

Detall de la Colònia Infantil de Santa Fe. Dret, al
costat de la taula, Jerònim Davalillo. Estiu 1937
(Foto Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

Colònia Infantil de Santa Fe. Salutació a les banderes (catalana i republicana). Estiu de 1937. 
A l'esquerra el Refugi. (Fotografia Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

Els primers dies de juliol els ròvers i alguns instructors que, encara, no havien sigut cridats a files es desplaçaren a Santa Fe i en començaren a fer els preparatius per acollir als infants. Reproduïm la cordial i franca nota amb la qual en Joaquim Bonet, cap dels ròvers -segurament aprofitant una tramesa de material- s'adreça a en Jerònim Davalillo (com podeu veure, el text està escrit damunt d’ un paper amb el “logo” de la “branca” dels Ròvers Scouts):

Nota de J. Bonet a J. Davalillo relacionada amb la Colònia de
Santa Fe del Montseny. 13 de juliol 1937
(Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

“Barcelona 13 de julio de 1937

Amigo Davalillo:

Supongo estáis todos bien. Te suben las demás tiendas, móntalas como yo te digo, te adjunto un pequeño croquis.

Todos están incorporados: Mercader en sanidad, Fernández intendencia, Aurelio infantería, este, hoy ha salido para Gerona esperemos se arregle todo.

El material mantas i demás prendas ponlas en el cuarto que están los equipos y que todos duerman en las tiendas o donde creas.

Jo procuraré subir a final de semana a Santa Fe, vete a ver al jefe de los paletas y le dices que, como habían quedado con Aurelio, haga la cocina donde ya sabe y de la forma que quedaron al precio de 350 ptas.; pero como no sabemos todavía el perímetro de las cazuelas por lo tanto que haga toda la cocina enseguida menos los agujeros.

Procura no gastar mucho.

Te saluda

Joaquín Bonet

Si algún chico hace el tonto lo mandas, sin contemplaciones, a Barcelona.

Cuida y vigila a…  (suposem el nom d’algún noi conegut o “recomanat”)

Disciplina con los niños, tiene que ser tipo militar.”

Aquestes colònies, per la documentació que en Jerònim Davalillo conservà, veiem que es van fer -tot i les dificultats que, imaginem, tingueren en temps de guerra- en col·laboració amb organismes oficials: El Ministerio de Instrucción Pública i la Generalitat de Catalunya i amb el suport d’entitats solidaries com  “L’Ajut Infantil de Rereguarda” (21) que les subvencionà, a raó de 2 ptes. per nen i dia en concepte d’alimentació i 0,5 ptes., també per nen i dia, per a vestir. Els queviures i la roba els suggerien podien adquirir-los a les cooperatives del mateix Ajut Infantil de Rereguarda o, si els aconseguien a un millor preu, en qualsevol altre lloc (22). 

Fragment de document de l'Ajut Infantil de Rereguarda relacionat amb
 la Colònia de Santa Fe del Montseny. 13 juliol de 1937.
(Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

Colònia Infantil de Santa Fe. Detall d'una fitxa. Estiu 1937.
(Document de l'Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo) 

Colònia Infantil de Santa Fe. Llistat de permanència (fragment). Estiu 1937
(Document de l'Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo) 

Acostumats com estaven, els scouts, a l’organització de campaments i a una raonable disciplina, no els costà gens gestionar les colònies, fins i tot en aquells aspectes més burocràtics o farragosos. Cercaren recursos, ompliren impresos i fitxes, confeccionaren i mantingueren al dia, metòdicament, llibres registre: les entrades i sortides i els controls mèdics dels infants; els estats de comptes,... i, evidentment, tingueren cura de l’atenció i l’esbarjo dels nens.

Bany al pantà en la Colònia Infantil de Santa Fe. Estiu 1937.
(Fotografia Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

Detall de la cuina de la Colònia Infantil de Santa Fe. Estiu 1937.Tot i el mal estat de la
foto, la reproduïm pel seu interès documental. (Foto Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

Colònia Infantil de Santa Fe. Registre de visites al metge. Estiu 1937
(Document de l'Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

Pels registres i les fotografies, veiem que el nombre de nois -sempre nois (la coeducació tot i que a l’escola ja es practicava, en el cas de les colònies infantils -almenys en aquest cas- no va ser així)- en cada torn era d’uns 20 o 25 i les activitats eren molt similars -tenint en compte el diferent nivell d’entrenament i l’origen no escultista dels infants de la colònia- a la que es solien fer en els campaments scouts: jocs, petites excursions, gimnàstica, xerrades, practiques de pionerisme i nusos, etc. Els nois hi feien estades d'aproximadament un mes (entre 20 i 44 dies).

Aquestes colònies, gestionades pels Exploradores de España - Federació de Boy Scouts de Catalunya, degueren funcionar únicament l’estiu de 1937, des del 15 de juliol fins setembre.  

Colònia Infantil de Santa Fe. El ròver José Blanc ensenyant a fer
 nusos. Estiu 1937.(Foto Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

Colònia Infantil de Santa Fe.  Fent la bugada. Estiu 1937.
(Foto Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

Colònia Infantil Santa Fe. L'hora de dinar... !!!. Estiu 1937.
(Foto Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

1938.- El 27 de maig de 1938, el Comissari Local de Barcelona dels Exploradores de España - Federació Boy Scouts de Catalunya, en Eduardo F. De la Reguera, autoritza per escrit a en Jerònim Davalillo -eren uns temps en que els “controls” i el “ensenyi’m els papers o el permís...” eren freqüents- per a que “inspeccioni” l’estat del refugi i alguns dels materials que, probablement, des de finals de les colònies de l’estiu de 1937 hi havia. Potser la intenció era, més que el de preparar unes noves colònies per aquell estiu (les tropes  “nacionals”, l'abril de 1938, ja havien ocupat Lleida i el juliol començaria la decisiva Batalla de l'Ebre...), el d’intentar recuperar alguns equips o materials que encara eren al refugi i que, en un futur, es poguessin aprofitar. No hem trobat cap constància de que, l’estiu de 1938, es fes cap altra colònia al Refugi i campament de Santa Fe. En Jerònim Davalillo, poc temps després de la seva darrera visita al refugi del Montseny, va ser cridat a files i destinat al front.  

Document del 27 maig 1938.  (Arxiu Conxita i Maria Amor Davalillo)

A partir del 1940.- Després de la guerra, a Santa Fe del Montseny -pensem que pels voltants del lloc on hi hagué el Refugi i el campament dels Exploradores-, a partir de l’estiu de 1940, primer La Falange i després el seu Frente de Juventudes hi organitzaren regularment, fins el 1942, campaments juvenils.

Campament del Frente de Juventudes, l'any 1941, amb el barracó (anomenat, llavors, de
  La Falange) a l'esquerra, que molt bé podria ser l'antic refugi dels Exploradores de España. 
(Foto reproduïda de La Vanguardia Española del 4 d'abril de 1941)

A partir del 1943 i fins el 1947 s’hi establi, ocupant la zona del Pla de l’Espinal i del Pla dels Ginebrons, un campament estable de les Milicias Universitarias (22).  La presència dels militars en aquest indret creà un nou topònim: El Pla del Campament (veieu el mapa que hem posat més amunt). Hi ha qui creu que la ubicació del campament militar a Santa Fe tenia també un interès estratègic de lluita contra els maquis, ja que el Montseny era un potencial amagatall, relativament proper a Barcelona, per aquells guerrillers.

Fins aquí el que tenim i, fins aquest moment, sabem sobre aquest refugi i campament dels Exploradores de España, a Santa Fe del Montseny. En deixem constància.

Agraïments.- Un cop més, per a poder elaborar aquest treball, hem de fer constar l’agraïment a diversos companys i companyes. En primer lloc, la generositat de la Conxita i la Maria Amor Davalillo, per oferir-nos els interessants i inèdits documents que el seu pare Jerònim guardà i que elles, amb tanta estima, han conservat. La seva consulta ens ha estat imprescindible i fonamental per a conèixer l’existència, principalment, de la colònia infantil dels Exploradores -l’estiu de 1937- a Santa Fe del Montseny i molts altres interessants detalls sobre els Exploradores de España a Catalunya, durant la II República. També han sigut fonamentals les aportacions, esmenes, comentaris i la col·laboració (en la cerca de documentació i fotografies) dels bons companys scouts i entusiastes de la història escoltista del nostre país: Eduard Candami i Bernat Bertomeu.

Enteneu, doncs, aquest treball com el resultat d'una aportació i feina col·lectiva. Moltes gràcies, per tot plegat, a totes i a tots.

Confiem que us hagi agradat.

    

Una abraçada.

NOTES.-

1.- Josep Mª Abril, L’acampada dels Exploradores de España a Can Valls d’Olzinelles el 1928, revista L’Aulet nº 15, 23 de maig 2016, pàg. 26 i següents.

2.- La Vanguardia 28 d’abril 1928, pàg. 15.; La Vanguardia 9 de juny 1928, pàg. 14; La Vanguardia 27 d’octubre 1928, pàg. 14 i La Vanguardia 15 desembre 1928, pàg. 17.

3.- Cataluña Escultista nº 1, maig 1929, pàg. 10.

4.- Al segle XX, els dos primers espais singulars espanyols protegits per una decisió política van ser, el juliol de 1918, els entorns de Covadonga i, l’agost del mateix any, Ordesa. El tercer va ser el Montseny ja que, el 15 d’octubre de 1928, un Reial Decret creà el Patronat de la Muntanya del Montseny. El pes de Josep Milà i Camps, com a president de la Diputació, dins del Patronat era important ja que, un cop coneguda la signatura del Decret, aquest va convocar, el 20 de setembre, en sessió extraordinària la Comissió permanent de la Diputació que, unànimement, va acordar declarar-se constituïda en Patronat de la Muntanya del Montseny. Els eixos sobre els quals van començar a treballar eren: a) La restauració integral de la muntanya en tots els seus aspectes de riquesa forestal per aconseguir el major esplendor de les seves belleses naturals i la seva preservació; b) La construcció dels sanatoris antituberculosos i les seves obres accessòries (la tuberculosi ara, aleshores, un problema social i sanitari greu i la seva lluita una prioritat) i c) La construcció dels camins, dels accessos i de les obres complementaries necessàries per a l’ús turístic -el Montseny per “la seva alçada, els seus boscos, les aigües, l'aire puríssim i la facilitat de comunicacions, era el veritable pulmó de Barcelona”, es deia al Decret- per tant el turisme era, també, un important factor a desenvolupar. La protecció del Montseny es convertí en l’obra predilecta de Milà i Camps que no hem d’oblidar era, així mateix i com ja s’ha dit, el President de l’Alt Patronat dels Exploradores de Barcelona.

5.- Al Proyecto de Programa (sujeto a modificaciones) del Jamboree, publicat a la contraportada del nº 1 de Cataluña Escultista de maig de 1929, s’anuncia per al dissabte 31 d’agost i el diumenge 1 de setembre -gairebé al final de la trobada internacional-, una “Excursión al Montseny, pernoctando en él”. En aquest mateix número de la revista hi ha, al moviment de caixa, dos apunts relacionats amb el tema que ens ocupa: 5 ptes. destinades al “Guarda del Campamento de la Rabassada (sic)” -senyal de que es tractava d’un solar o recinte vigilat- i 39 ptes. destinades al “Viaje al Montseny para buscar campamento” -aquest, del cap de setmana del 2 i 3 de març, al qual ens estem referint -.

6.- La Vanguardia 2 març 1929, pàg. 15.

7.- Cataluña Escultista nº 3, juliol 1929, pàg. 3.

8.- Ho resumeixen molt be, en  Josep Melero i en Jordi Soler, en aquest fragment del seu llibre: "Els antecedents històrics de la creació del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny", Diputació de Barcelona, 2014.:  "Pel que fa a l’expropiació de la vall de Santa Fe, justificada per l’interès d’aquest indret com a lloc idoni per localitzar les principals infraestructures turístiques i de subministrament d’energia, es va enfrontar de seguida amb la batalla jurídica plantejada pels principals propietaris de la vall, els comtes de Canet. Al final, el president del Patronat, Milà i Camps, que ostentava des de l’any 1926 el títol de comte del Montseny i que havia impulsat aquesta expropiació, va ser cessat i un dia després la Comissió Permanent de la Diputació va decidir suspendre la tramitació de l’expedient. La Generalitat republicana, en funcions de Patronat, va reprendre i ampliar aquest expedient, però la inestabilitat política i la guerra es van encarregar d’enterrar-lo per sempre. Finalment, l’any 1995, allò que no s’havia aconseguit per la via expropiatòria es va aconseguir per la via de la transacció: la Diputació de Barcelona va adquirir la finca dels comtes de Canet, esdevenint així el propietari principal de la vall de Santa Fe."

9.- La Vanguardia 22 febrer 1930, pàg. 14.

10.- Cataluña Escultista nº 9, febrer 1930, pàg. 46.

11.- Cataluña Escultista nº 16, novembre 1930, pàg. 162.

12.- La Vanguardia 23 maig 1931, pàg. 14.

13.- Cataluña Escultista nº 22, juliol-agost-setembre 1931, pàgs. 68 i 69. Com a detall anecdòtic, però entranyable per a nosaltres, veiem que entre els Instructors i ròvers, que es citen a la crònica i que van col·laborar en aquest campament, hi ha – entre d’altres- els pares del nostres companys, José Luís -uns dels fundadors del Clan “Oso Gris”-, Conxita i Joan: Els Instructors Ignacio Solanas i Jerónimo Davalillo i el ròver José Blanc. Els Instructors responsables del Campament van ser en Josep Mª Olivé i en Joaquim Bonet. Al diari La Vanguardia, del 22 d'agost de 1931, pàg. 10, també es fa referència a la cordial relació que els estiuejants hostatjats a l'Hotel Santa Fe, tingueren amb els nois acampats especialment en les representacions dels foc de camp.

14.- Cataluña Escultista nº 29, maig 1932, pàg. 75.

15.- Cataluña Escultista nº 31, juliol-agost-setembre 1932, pàg. 106 i 107.

16.- La Vanguardia 2 febrer 1935, pàg.14.

17.- La Vanguardia 20 abril 1935, pàg. 17.

18.- La Vanguardia 6 juliol 1935, pàg. 11.

19.- La Vanguardia 17 agost 1935, pàg. 12.

20.- La Vanguardia 21 setembre 1935, pàg. 11.

21.- L’“Ajut Infantil a Rereguarda”, AIR, va ser una Institució creada per la Generalitat de Catalunya el 1937 per tal de socórrer els nens afectats per la Guerra d’Espanya. Hi estaven implicats diversos sindicats com la  FEDE de la UGT, el PSU o l’Institut Escola, entre d'altres entitats polítiques i socials. Organitzada per la mestra Estel·la Cortics, la primera colònia -gestionada per l' AIR- s’ instal·là a l’Estartit i després, el 1938, a Canet de Mar. Acollia nens abandonats o orfes, principalment del nord de l’Estat espanyol, de Madrid i d’Aragó, i els retornava als parents que legalment poguessin fer-se'n càrrec. Al gener del 1939 l’AIR quedà incomunicada de Barcelona i nombrosos nens foren portats a l’URSS, bé que alguns tornaren a Barcelona pocs dies després (Font, principal, Enciclopèdia Catalana).

22.- Sobre les colònies infantils durant la darrera guerra civil espanyola, podeu veure el treball de Juan M. Fernández Soria, “La asistencia a la infancia en la guerra civil. Las colonias escolares”: https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/79436/1/La_asistencia_a_la_infancia_en_la_Guerra.pdf  i d’en Julio Clavijo Ledesma, “La política sobre la població refugiada durant la guerra civil 1936-1939”: https://mail.google.com/mail/u/0/#inbox/QgrcJHsBmssrtqsKZkxtWSSCLpxzQZwlkjb?projector=1&messagePartId=0.1

23.- Josep Antoni Pujantell i Martí Boada, “El campament de les Milícies Universitàries a la Vall de Santa Fe (1943-1947)”, nº 29 de Monografies del Montseny, Viladrau 2014. Pàgs. 115-131.